dissabte, 30 d’agost de 2008

Star Wars, The Clone Wars

Star Wars, The Clone Wars és la darrera producció de la factoria de George Lucas, aquesta vegada en el camp de l'animació.
La pel·lícula passa entre els episodis II i III de la saga galàctica El ataque de los clones i La venganza de los Sith, però es pot veure com a pel·lícula independent. Donarà pas a una sèrie animada per la TV.
Recrea molt fidelment l'univers Star Wars i són reconeixibles els rostres dels actors que van ser Anakin i Obi Wan (entre d'altres).
És una bona pel·lícula, molt entretinguda i molt ben feta. Si t'agrada l'univers galàctic Star Wars, t'agradarà aquesta pel·lícula, així com també t'agradarà si t'agrada l'animació per ordinador (cada vegada més aconseguida). Deixarem algun dia de tenir actors reals?

dijous, 28 d’agost de 2008

Sin tetas no hay paraíso

Sin tetas no hay paraíso és un best seller colombià escrit per Gustavo Bolívar Moreno. És una novel·la dura, que ens explica com és la vida dels nois i noies colombianes i tot el que fan per tal d'aconseguir els seus somnis.
Aquesta novel·la va tenir una versió a la TV colombiana i una posterior a la TV espanyola, la qual malgrat l'èxit era totalment diferent a l'original i era bastant poc creïble.
El llibre està publicat per Nombrelatino (o El tercer nombre) i val uns 15 €.

Sapiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència

Sapiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència és un recull d'entrevistes que va fer el periodista Josep Corbella als especialistes Eudald Carbonell, Salvador Moyà i Robert Sala.
Des dels primers homínids fins l'Homo Sapiens, ens van explicant de forma molt entenedora la seva teoria d'aquest llarg camí, basada en els descobriments anteriors i en els seus propis.
Està publicat per Edicions 62 i val uns 12 €.

dissabte, 23 d’agost de 2008

Never say never again

Nunca digas nunca jamás és una versió no oficial de la pel·lícula Operación Trueno de la sèrie Bond.
Està dirigida per Irvin Kershner i protagonitzada una vegada més (el seu segon i darrer retorn) per Sean Connery, a més a més de Klaus Maria Brandauer, Max von Sydow, Barbara Carrera i Kim Basinger.
La banda sonora és de Michel Legrand i la cançó principal la canta Lani Hall.
És un Bond una mica caduc i molt poc creïble. Crec que ni el mateix Connery s'ho creia, però pel que sembla necessitava els diners i la popularitat de Bond. Com a mínim el dolent és molt dolent i les noies són de les millors que ha tingut Bond.

La meva família i altres animals

"La meva família i altres animals" és un molt interessant i divertit llibre del naturalista anglès Gerald Durrell. Tracta sobre el trasllat d'una família anglesa, la família del petit Gerry, a l'illa de Corfú.

Ver mapa más grande
És una família molt peculiar, on els 4 fills i la mare conviuen amb molta gent també estranya i amb tot d'animals que va trobant el fill petit.
Si t'agraden els animals i l'humor, és un llibre que es llegeix amb força facilitat (malgrat és una mica llarg) i amb el que t'ho passaràs d'allò més bé.
L'edició que he llegit està publicada per Empúries i val uns 16 €.

Bangkok dangerous

Bangkok dangerous és una pel·lícula d'acció dirigida per Oxide Pang Chun i Danny Pang i interpretada per Nicholas Cage, Charlie Yeung i Shahkrit Yamnarm.
És un remake d'una pel·lícula del mateix títol feta pels mateixos directors l'any 1999.
La pel·lícula és fluixa i amb un guió feble, poc creïble, encara que algunes escenes d'acció no estan malament.


I aquí la versió original:

divendres, 22 d’agost de 2008

Octopussy (Bond-13)

Octopussy és la tretzena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per John Glen i interprtada per Roger Moore, Maud Adams, Louis Jourdan i Kabir Bedi.
La banda sonora original torna a estar feta per John Barry, acompanyat per Tim Rice i la cançó central està cantada per Rita Coolidge.
La pel·lícula torna a ser força correcta i els enemics són molt creïbles.

dijous, 21 d’agost de 2008

Sólo para sus ojos (Bond-12)

Sólo para sus ojos (For your eyes only) és la dotzena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per John Glen i interpretada per Roger Moore, Carole Bouquet, Topol, Julian Glover i Michael Gothard.
La banda sonora és de Bill Conti i la cançó central la canta Sheena Easton.
Després d'anar a l'espai, Bond torna a la Terra. I la pel·lícula està força bé. Són espectaculars les persecucions a la neu, com sempre.
Moore està més tranquil i sembla creïble a estones. Carole Bouquet està molt bé en el seu paper. I la parella Topol - Glover dóna un molt bon resultat. L'assassí Locque (Gothard) és dels pitjors enemics de 007. L'escena en que Bond el mata és estranya en les pel·lícules de la sèrie, ja que Bond l'assassina fredament.

dimecres, 20 d’agost de 2008

Mamma mia!

Mamma mia! és un musical dirigit per Phyllida Lloyd i protagonitzada per Meryl Streep, Pierce Brosnan, Colin Firth, Amanda Seyfried, Julie Walters, Stellan Skarsgard i Christine Baranski.
La música és de Benny Andersson, Bjorn Ulvaeus (dos dels membres d'ABBA) i Stig Anderson.
És un musical entretingut, que val la pena només per veure cantar a Pierce Brosnan i Colin Firth ;). Meryl Streep ho fa força millor. Per amants dels musicals i sobretot de la música d'ABBA.


I una mica dels ABBA originals:

dimarts, 19 d’agost de 2008

Moonraker (Bond-11)

Moonraker és l'onzena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per Lewis Gilbert i interpretada per Roger Moore, Lois Chiles, Michael Lonsdale i Richard Kiel.
La banda sonora torna a ser de John Barry i el tema central està interpretat per Shirley Bassey.
La pel·lícula passa a l'espai i Bond torna a ser còmic. No és de les millors al meu entendre, però a estones és entretinguda, sobretot la primera part.

dissabte, 16 d’agost de 2008

La espía que me amó (Bond-10)

La espía que me amó (The spy who loved me) és la desena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per Lewis Gilbert i interpretada per Roger Moore, Barbara Bach, Curd Jurgens i Richard Kiel.
La banda sonora original és de Marvin Hamlisch i la cançó central la canta Carly Simon.
Després d'algunes pel·lícules en les que Bond anava cada vegada a pitjor, aquesta comença a millorar la sèrie. El guió és millor, Moore no fa tant el pallasso i l'enemic, Tiburón, és digne de 007. Va ser un èxit de públic.

divendres, 15 d’agost de 2008

El caballero oscuro

El caballero oscuro és la darrera versió de Batman. Està dirigida per Christopher Nolan i interpretada per Christian Bale, Heath Ledger, Michael Caine, Aaron Eckhart, Gary Oldman, Maggie Gyllenhaal i Morgan Freeman.
Molt bona pel·lícula d'acció i aventures de Batman en la seva lluita contra el crim organitzat. Fantàstica interpretació de Heath Ledger com a Joker, bastant millor que la de Jack Nicholson el 1989.

dijous, 14 d’agost de 2008

Mil dies amb PM

Mil dies amb PM és una crònica dels aproximadament tres anys que Pasqual Maragall va ser Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
Està escrit per Jordi Mercader i publicat per RBA La Magrana dins la Col·lecció Orígens. Val uns 18 €.
És un llibre interessant, que explica una mica millor la Presidència de Pasqual Maragall, explicada per un membre del seu equip més proper.
No per ser una història molt recent, no veus coses noves o desconegudes, o vistes d'una altra manera. Val la pena llegir-lo per aprendre una mica més del rerefons polític català, per veure que l'oasi mai ha existit.

El hombre de la pistola de oro (Bond-9)

El hombre de la pistola de oro (The man with the golden gun) és la novena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per Guy Hamilton i interpretada per Roger Moore, Christopher Lee, Britt Ekland, Maud Adams i Hervé Villechaize. La banda sonora torna a ser de John Barry i la cançó principal està interpretada per Lulu.
La pel·lícula és de les més fluixes de la sèrie, encara que el dolent Scaramanga és força bo.

dimecres, 13 d’agost de 2008

Postdata: Te quiero

Postdata: Te quiero és una comèdia romàntica, amb un xic de drama, dirigida per Richard LaGravenese i interpretada per Hilary Swank, Gerard Butler, Jeffrey Dean Morgan, Gina Gershon, Lisa Kudrow, Harry Connick Jr i Kathy Bates.
Si l'amor de la teva vida mor, t'agradaria seguir tenint-lo al teu costat? Això és el que fa Gerry, deixar-li cartes a la seva dona Holly per tal d'ajudar-la a superar la seva mort.
És una pel·lícula que no està malament, a estones còmica, a estones dramàtica, a estones romàntica. Pots anar-la a veure.

dimarts, 12 d’agost de 2008

Vive y deja morir (Bond-8)

Vive y deja morir (Live and let die) és la vuitena pel·lícula oficial de la sèrie Bond.
Està dirigida el 1973 per Guy Hamilton i protagonitzada per Roger Moore (primer film com a 007), Yaphet Kotto i Jane Seymour.
La banda sonora és de George Martin (el productor de los Beatles) i la cançó dels crèdits està interpretada per Paul McCartney and The Wings.
La substitució de Connery ja és un fet (encara que tornarà en una pel·lícula no oficial) i Moore no està malament com a 007, encara que aquest agent és més còmic que l'anterior. Això va fer d'aquesta pel·lícula una de les més criticades de la sèrie.

diumenge, 10 d’agost de 2008

Societat limitada, de Ferran Torrent

Societat limitada és el primer llibre de la trilogia valenciana de Ferran Torrent, que després van seguir Espècies protegides (encara no l'he llegit) i Judici final, que ja vaig comentar.
Hi ha una sèrie de personatges que es repeteixen al llarg dels llibres, com Juan Lloris, Júlia Aleixandre i d'altres.
Aquest primer llibre és una ficció política on s'explica tota la sèrie de pactes i entrebancs que hi ha entre els partits polítics valencians, els del poder, de l'oposició i els que aspiren a alguna cosa més. A més a més, hi ha tràfic de dones, corrupció immobiliària i alguna coseta més.
Està publicat per Columna dins la Col·lecció Clàssica i val uns 17 €.

Diamantes para la eternidad (Bond-7)

Diamantes para la eternidad (Diamonds are forever) és la setena pel·lícula oficial de la sèrie Bond. Va ser dirigida per Guy Hamilton el 1971. Torna a estar interpretada per Sean Connery, Jill St. John, Charles Gray i Lana Wood. Especialment divertits (amb un humor una mica especial) són els dos assassins Wint i Kidd.
La banda sonora torna a ser de John Barry i la cançó dels crèdits és interpretada per Shirley Bassey.
Crec que aquesta pel·lícula és una mica fluixa, amb un Connery envellit i que no es creia ja el paper.

dissabte, 9 d’agost de 2008

Venganza

Venganza (Taken) és una pel·lícula d'acció dirigida per Pierre Morel i interpretada per Liam Neeson, Maggie Grace i Famke Janssen.
Quan hi és de viatge a París, Kim, la filla de Bryan, és segrestada. Això farà que el seu pare, un agent retirat, viatgi a rescatar-la i torni a recuperar totes les seves antigues habilitats.
És una mica exagerada la trama del film i té alguns petits errors, però la pel·lícula es deixa veure i no es fa pesada.

Al servicio secreto de Su Majestad (Bond-6)

La sisena pel·lícula oficial de la sèrie Bond, Al servicio secreto de su Majestad, és una de les més estranyes de la sèrie, per no dir la que més. Com a mínim per dos motius, és el primer film on no surt en Connery com a protagonista i, a més a més Bond s'enamora i es casa. Estrany, no?
És una de les pel·lícules de Bond que provoca més controvèrsia, ja que alguns pensen que Lazenby no està a l'altura de Connery mentre que d'altres opinen que les escenes d'acció són molt bones. Les persecucions de tot tipus per la neu i per les carreteres gelades són genials.

La pel·lícula està dirigida per Peter Hunt i interpretada per George Lazenby, Diana Rigg, Telly Savalas i Gabriele Ferzetti.
La banda sonora original és de John Barry i la cançó dels crèdits està interpretada per Louis Armstrong.

divendres, 8 d’agost de 2008

Casino Royale ( 1967 ). Paròdia de Bond

Casino Royale és una paròdia estrambòtica, esbojarrada i surrealista dirigida el 1967 per John Huston i d'altres directors. Està protagonitzada per Peter Sellers, David Niven, Ursula Andress, Joanna Pettet, Orson Welles i Woody Allen, junt a moltes altres estrelles que tenen petits papers.
La pel·lícula no és molt linial, sinó que està feta d'episodis amb més o menys una línia argumental molt subtil.
Pots veure-la com a curiositat surrealista de finals dels 60. Però no esperis un Bond normal, sinó un Bond jubilat, amb poques ganes d'anar amb dones i que quequeja. Només per veure a David Niven fent aquest Bond ja val la pena.

Wall-e

Wall-e és una divertida pel·lícula d'animació de Disney-Pixar dirigida per Andrew Stanton en la qual el protagonista és un robot que s'encarrega de recollir escombraries, tot sol, a la Terra. Fins que un dia arriba Eve de l'espai i tot canvia per ell.
Val molt la pena veure-la. Està molt ben feta, és simpàtica, tendra, divertida, romàntica, té bons i dolents. Què més vols per anar-la a veure? A més a més abans de la pel·lícula passen un molt i molt divertit curt d'animació protagonitazat per un conill i un mag.

dijous, 7 d’agost de 2008

Sólo se vive dos veces ( Bond-5 )

Sólo se vive dos veces (You only live twice) és la cinquena pel·lícula oficial de la sèrie sobre James Bond.
Està dirigida per Lewis Gilbert el 1967 i protagonitzada per Sean Connery, Akiko Wakabayashi, Donald Pleasance (com el cap d'SPECTRA Blofeld) i Tetsuro Tamba.
La banda sonora de la pel·lícula és de John Barry i la cançó dels crèdits està interpretada per Nancy Sinatra.
Aquest film segueix els tics típics de les pel·lícules Bond: acció, noies, humor, morts, villans, gadgets,...


Hancock

Hancock és un film d'acció dirigit per Peter Berg i interpretat per Will Smith (fent de Will Smith), Charlize Theron i Jason Bateman.
Hancock és un superheroi que porta una vida poc exemplar, per exemple és alcohòlic, i és odiat pels seus veïns de Los Angeles. Fins que un dia troba un publicista que li ajudarà a canviar.
A estones és divertida, a estones és un correcte film d'acció, encara que el final és estrany. Pots anar-la a veure si vols passar una bona estona d'estiu.


dimecres, 6 d’agost de 2008

Thunderball, Operación Trueno (Bond-4)

Operación Trueno és la quarta pel·lícula de la sèrie Bond. També esta basada en un llibre del mateix títol de Ian Fleming. Va ser dirigida per Terence Young el 1965 i està interpretada per Sean Connery, Adolfo Celi i Claudine Auger, com a una inoblidable Domino.
El villà de la pel·lícula, el 2 de SPECTRE és un enemic digne de Bond.
Aquesta pel·lícula va tenir un remake no oficial el 1983 amb el nom de Never say never again, amb Sean Connery com a protagonista i Kim Basinger com a Domino.


L'anglès, és necessari realment?

Passejant pels meus blocs enllaçats he arribat a aquest vídeo que hi era al blog del Jordi Perales. No calen gaire comentaris. Només valoreu l'anglès que en sap l'Emilio Botín, president del Banco de Santander.


dimarts, 5 d’agost de 2008

Goldfinger (Bond-3)

Goldfinger és la tercera pel·lícula de la sèrie Bond. Està dirigida, a diferència de les dues anteriors, per Guy Hamilton i interpretada per Sean Connery, Honor Blackman, Gert Frobe i Harold Sakata.
La sèrie es consolida amb noies Bond, luxe, un Bond sempre disposat a flirtejar, i un villà superdolent. Però aquest enemic no em sembla estar a l'altura dels anteriors ni d'altres posteriors. L'ajudant amb el seu temible barret assassí si que és perillós.
La música és de John Barry i la cançó principal la canta Shirley Bassey.




Tropa de élite

Tropa de élite és una pel·lícula brasilera de 2007, que va guanyar el premi al festival de Berlín, dirigida per José Padilha i interpretada per Wagner Moura, André Ramiro, Caio Junqueira, Milhem Cortaz i Fernanda Machado.
La pel·licula tracta sobre un capità del BOPE, una força d'èlit encarregada de netejar una favela de Rio de Janeiro plena de traficants de droga durant els mesos anteriors a la visita que el Papa havia de fer el 1997. Aquest home se sent molt estresat, ja que el seu superior li demana resultats amb un pla amb el que no creu i està a punt de ser pare, i ha de buscar un substitut si vol deixar el seu lloc.
Barreja acció i docudrama denúncia i està molt aconseguida. Fa por veure la quantitat de corrupció que pot haver-hi a determinades policies.
Val molt la pena veure-la. No la deixis passar.
La banda sonora està força bé.


dilluns, 4 d’agost de 2008

From Russia with love (Bond-2)

Desde Rusia con amor (From Russia with love) és la segona pel·lícula oficial de la sèrie de James Bond.
Està dirigida per Terence Young i protagonitzada per Sean Connery, Daniela Bianchi i Pedro Armendáriz.
Segueix fidelment totes les característiques de la sèrie, encara que la considero millor pel·lícula que la primera.
Per cert, per què serà que l'escena de la persecució de l'helicòpter em recorda la persecució de Cary Grant a Con la muerte en los talones d'Alfred Hitchcock?





Molt bona la banda sonora de John Barry i la cançó original cantada per Matt Monro.



Si t'agrada Bond no la deixis de veure.

El mètode Grönholm

El mètode Grönholm és una obra de teatre escrita per Jordi Galceran que va ser estrenada a l'abril de 2003 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.
Explica un original mètode de selecció de personal, on quatre possibles candidats a una feina es veuen obligats a fer una sèrie de proves poc corrents. Fins on estaran disposats a arribar-hi els candidats per aconseguir la feina?
Aquesta obra va ser portada al cinema amb el títol El método. La denúncia contra el món laboral quedava esvaïda a la pel·lícula, la qual cosa no va agradar gaire en Galceran.
El llibre està publicat per Proa a la seva col·lecció Butxaca i val 6,95 €.

diumenge, 3 d’agost de 2008

Dr. No

Un dels meus projectes endarrerits era reveure tota la sèrie de James Bond, des del primer títol fins l'actualitat. En ordre cronològic, i mirant també les no oficials.
Doncs el primer és Dr. No, pel·lícula basada en la novel·la homònima de Ian Fleming. Està produïda per Albert R. Broccoli, dirigida per Terence Young i interpretada per Sean Connery i Ursula Andress.
El primer Bond ja marca les característiques de la sèrie: èspies, noies Bond, luxe, assassinats, una organització criminal contra la que lluitar,...
Apareix l'organització SPECTRA, una constant en moltes pel·lícules de la sèrie.
Encara que la guerra freda ja s'ha acabat, encara conserva el seu encant.


La puta feina

La puta feina és un interessant llibre del mediàtic i divertit Matthew Tree que parla sobre entrevistes de feina surrealistes, caps malparits, empreses, mobbing,...
Algunes d'aquests fets o aquestes idees són propis de l'autor. D'altres són alguns dels molts testimonis que van contestar a una crida que en Tree va fer al programa de El món a RAC1 quan estava dirigit per en Xavier Bosch.
És llegeix amb molta facilitat. En un parell d'horetes, està llest.
Mentre hi ha testimonis està força bé, encara que al final es perd una mica.
Està publicat per Ara llibres i val uns 15 €. En una altra edició més senzilla val uns 6,50 €.

dissabte, 2 d’agost de 2008

X-files: Creer es la clave

X-files: creer es la clave és la darrera part (almenys fins al moment) d'Expedient X. Les dificultats amb els protagonistes han fet endarrerir molt la seva estrena i queda una mica fora de lloc. Però respecta força la sèrie original, encara que els protagonistes Mulder i Scully tenen molt a veure, molt més del que ja van tenir a la primera versió cinematogràfica.
Està dirigida per Chris Carter i protagonitzada per David Duchovny i Gillian Anderson.
I com és la pel·lícula? Doncs si guardes un gran record de la sèrie, és com un capítol allargat i fluixet. Hi ha menys lloc per tot allò paranormal.
La pots veure, no és cap meravella però t'arriba a entretenir. I això ja és suficient.



divendres, 1 d’agost de 2008

No és país per a vells

Després de veure i comentar la pel·lícula dels Coen basada en el llibre No és país per a vells de Cormac McCarthy, ara l'he llegit i m'ha agradat molt el ritme i la manera d'escriure de l'autor. Quan hi ha diàlegs mai posa qui parla, la qual cosa dóna un ritme frenètic a l'acció. La combinació de primera persona (quan parla el xèrif) i de tercera persona (quan hi ha més acció) també contribueix a la rapidesa del relat i a que el llegeixis a molta velocitat. Val la pena llegir aquesta violenta novel·la d'un autor força nomenat al premi Nobel i a qui li van donar el Pulitzer de ficció per La carretera el 2007 (aquest el tinc en la pila dels pendents per d'aquí a poc).
Està publicat per Edicions 62 i val uns 18 €.

Superagente 86 de película

Superagente 86 és una molt divertida pel·lícula a estones i amb bons moments d'acció en d'altres. Està dirigida per Peter Segal i interpretada per Steve Carell, Anne Hathaway, Dwayne Johnson, Alan Arkin i Terence Stamp.
Si teniu uns quants anyets potser us recordareu del Maxwell Smart, el Superagent 86, agent mig còmic mig seriós, protagonista d'una sèrie de televisió. Doncs el film respecta bastant la idea original, amb acció i humor, amb la lluita entre les agències CONTROL i KAOS. M'he divertit força amb la pel·lícula.