dissabte, 29 d’octubre de 2011

Cinema d'octubre 2011

- No habrá paz para los malvados. Un altre policia al límit. Bona interpretació de Coronado. Film correcte.

- Crazy, stupid, love. Comèdia romàntica amable amb alguns moments de vodevil finals memorables. Carell fa bé el seu paper, menys sobreactuat que altres vegades.

- La voz dormida. Darrer film de Benito Zambrano, basat en el llibre homònim de Dulce Chacón, sobre la vida de les dones a la postguerra. Film a estones dur. No et deixa indiferent. En alguns moments, em va recordar Las 13 rosas. Si t'agrada conèixer la història més propera, l'has de veure.

Aquest mes, poc cinema, però ben escollit.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Cinema de setembre 2011


- La piel que habito. La darrera d'Almodóvar. M'ha agradat molt, però he de reconèixer que sóc un gran fan seu. També m'ha agradat Banderas, que normalment no em diu gran cosa. La millor del mes.

- La deuda. Una correcta pel·lícula d'espies i de relacions humanes. Gran Helen Mirren. Està bé enlloc.

- Colombiana. Arribar amb uns minuts de retard et porta a això, entrar a veure qualsevol cosa. Film poc creïble. La protagonista, impossible. Totalment prescindible.

- Como acabar con tu jefe. Comèdia de vegades una mica àcida, de vegades una mica fluixa. Es deixa veure.

- Los amos de Brooklyn. Policies sempre al límit. Bones interpretacions de Hawke (no crec que l'hagi vist mai en un paper fàcil) i fins i tot Richard Gere, inexpressiu, està correcte com a veterà a punt de jubilar-se.