dilluns, 27 de juliol de 2015

La Vall del Nalón, Astúries

Un dels dies que vam estar a Gijón vam quedar amb uns guies excepcionals, amb els quals:

  • Vam anar a veure l'Eco Museo Minero Valle de Samuño. Allà es pot gaudir d'un passeig en un autèntic tren miner per les galeries del pou. A més a més, hi ha una visita guiada per les instal·lacions. Molt interessant.


  • Vam dinar plats típics. Visca el "cachopo" (sense formatge, és clar).

  • Vam gaudir de les vistes i de la carretera amb la Fittipaldi asturiana ;)
  • Vam provar una sidra artesana.
Per arribar a l'Astúries més profunda ens vam dirigir a l'estació de la RENFE de Gijón, on vam agafar el FEVE direcció Laviana.




Vam baixar a l'abaixador de Ciañu (no arriba a estació), on ens esperaven l'Amor i el Jordi, amb els que vam passar un dia genial.





diumenge, 26 de juliol de 2015

Turisme a Gijón


Als matins tocava fer turisme. Mirant per Internet, preguntant a gent que coneixia Gijón i amb el que ja sabíem que hi havia, vam anar a veure:

  • L'estàtua de Chillida "El elogio del horizonte", coneguda també com a "Wáter de King Kong", situada a dalt de Cimadevilla. Diuen que des del centre de l'escultura es pot sentir el so del mar com si fossis a dins d'ell. No sé, no sé...

  • Museu del ferrocarril. Una història pels ferrocarrils asturians, dels més vells de la Península. Interessant visita. Gratis amb el carnet.

  • Termas Romanas de Campo Valdés. Museu soterrat on es conserva una part de les termes romanes. Sembla ser que continuen sota l'església de San Pedro, amb la qual cosa no crec que es recuperi res més. Gratis amb el carnet.


  • El Molinón. Tour que va ser inaugurat el març d'enguany. La visita guiada dura una hora i vam tenir la sort i privilegi que l'Ana, la nostra guia, va estar només per nosaltres. Un camp històric (el més antic d'Espanya) i un equip amb molta llegenda.

  • Repsol Racing Tour. Per casualitat, en aquelles dates hi havia el camió de l'equip Repsol Honda de MotoGP. Visita ràpida i unes quantes fotos.

  • Bus turístic. Recorregut que dura una hora i pots pujar i baixar tantes vegades com vulguis durant tot el dia. Una manera de conèixer unes quantes coses d'una ciutat de forma ràpida amb els auriculars, prenent el sol i la fresca.






  •  Tot caminant pels carrers, pots veure moltes estàtues.
 
Octavio Augusto

 
Pelayo



Com a mínim, se'ns ha quedat per veure:

Haurà de ser en una altra visita.




dijous, 23 de juliol de 2015

Impressions de la Semana Negra de Gijón 4




El divendres 17 vam seguir el següent programa:

  • Tertúlia literària a la Carpa Encuentros, conduïda per Paco I. Taibo II, amb molts escriptors parlant sobre diferents temes relacionats amb la novel·la i l'escriptura. Desordenada, divertida, potser amb menys gent seria millor.

  • Presentació d'Iris, d'Edmundo Paz Soldán, amb Ángel de la Calle. Autor interessant, més en la línia de la ciència ficció, gènere en el que debuta. Segons l'autor ja només li queda fer un llibre pornogràfic.
  • Xerrada d'Edmond Baudoin amb Norman Fernández i Pepe Gálvez. Eld ibuixant Baudoin va xerrar sobre les seves novel·les gràfiques, força relacionades amb el negre. Mentre anava avençant la xerrada, l'ambient s'anava fent irrespirable, ja que la carpa s'estava omplint de gent, no passava aire com altres tardes i feia molta calor. Quin era el motiu de tanta gent? Al final de l'acte es repartien de forma gratuïta 800 exemplars del catàleg fet per l'ocasió Vargas&Baudoin mestizaje noir. Gairebé va haver-hi bufetades per aconseguir el llibre. Al final, com que no em vaig ficar dins l'embolic fins que era massa tard, em vaig quedar sense. Però havíem comprat un altre, El sabor de la tierra, que ens va signar. No crec que la majoria de gent que va agafar el llibre gratis el volgués realment, però és clar, era gratis. Comprant llibres d'ell només érem quatre gats.

  • Acabat aquest acte, tocaven Elvira Lindo i Antonio Muñoz Molina, la qual cosa prometia ser un altre moment de massificació, com va ser, i vam fugir el més ràpid possible.
  • A la carpa A quemarropa, Paco I. Taibo II va presentar el llibre Todo llevará su nombre, de Fermín Goñi sobre els darrers dies de la vida de Simón Bolívar. El pitjor va ser el que ens va fer patir el Paco perquè no podia parlar gens bé, ja que se li havia trencat un pont de la dentadura. Tot i això, la presentació va ser correcta i les explicacions del Goñi, molt interessants.


I en aquest punt, vam decidir tancar la nostra Semana Negra del 2015, amb la intenció de tornar un altre any, ja veurem quan.

dimecres, 22 de juliol de 2015

Impressions de la Semana Negra de Gijón 3




La tarda del dimecres 15, ens vam dedicar a la carpa A quemarropa. Van ser quatre presentacions diferents, totes de gent de Catalunya, però totes interessants.


  • La penitència de l'alfil, de Rafa Melero (mosso en excedència), presentat per Luis Artigue. De totes les coses estranyes que es poden fer quan vas a un certamen literari com la Semana Negra, una d'elles es portar-se algun llibre que ja tens per tal que te'l dediquin. I això és el que vaig fer. La xerrada va tractar sobre el mal i la investigació d'aquest mal i com l'autor fa els seus llibres, amb ritme, molts capítols curts en els que passen coses. El Rafa va quedar molt sorprès i, penso que una mica content, de veure el seu llibre, versió catalana, a Gijón.

  • Morto vivace, de Jon Arretxe, presentat per Sergio Vera. No coneixia res d'aquest autor (anomenat pel presentador com el Txester Himes de Basauri), però el bon rotllo que tenen els dos, autor i qui el presentava, per cert responsable de l'Encuentro de novela criminal Las casas ahorcadas de Cuenca, va fer que comprés el llibre. La conversa, a estones, va ser delirant. Per cert, és de fàcil lectura, és molt curtet, però m'ha fet desitjar llegir molt més de l'autor. Humor i crim.

  • La luz del estallido, de Miguel Pajares, presentat per Paco Camarasa, de la llibreria barcelonina Negra y Criminal. Novel·la que vam comprar i que tracta sobre el racisme i els grups d'extrema dreta que hi ha per Barcelona. La presentació va començar amb un record per les víctimes del metro de València que portava el Paco.

  • Manos sucias, de Carlos Quílez, presentat per José Manuel Estébanez. Aquesta novel·la també la portava de casa i l'havia llegida. Carlos Quílez impacta, se'l veu un tipus sincer, creïble, apassionat, una mica cabrejat amb la vida i amb els corruptes. La seva novel·la tracta sobre la corrupció, però sembla tan real que és com si l'autor fes un article periodístic llarg, encara que novel·lat. Potser és l'única manera d'explicar aquestes trames corruptes, amb novel·les. Per cert, el Carlos va anomenar un parell de cops Manos limpias al seu llibre. En què estaria pensant? Em va deixar força preocupat amb l'afirmació que les màfies russes estan passant al següent nivell, que és ficar-se als negocis públics. Segons en Quílez, potser encara hi som a temps, però no se'l veia molt convençut. Quan vam anar a signar el llibre, vaig veure que tenia un altre sobre la taula, Cerdos y gallinas, i el vaig comprar. Quan me'l va signar em va dir que aquest llibre tenia molta mala llet. Segur que m'agradarà...


I el dia ja no va donar per molt més. El dijous seria un dia turístic, gastronòmic i de relax amb bona companyia i ja només ens quedaria la tarda del divendres.

dimarts, 21 de juliol de 2015

Impressions de la Semana Negra de Gijón 2



La tarda del dimarts 14 vam tornar cap els Antiguos Astilleros a seguir amb les xerrades. Vam fer una selecció del que hi havia i del que podríem veure i aquest va ser el resultat:

Per començar, una interessant xerrada sobre la novel·la negra latinoamericana, amb Gabriela Cabezón Cámara, Tatiana GoranskyJorge Yaco, Mariano Quirós, María Inés KrimerDaniel QuirósGustavo Forero Quintero, presentada per l'escriptora uruguaiana Mercedes Rosende.



Vam seguir amb la presentació del llibre Chicas muertas de Selva Almada, amb la Cathy Fourez, que s'havia preparat molt i molt bé aquest acte.

A continuació, Rosa Montero va presentar el seu llibre El peso del corazón, amb l'ajut de l'Elia Barceló.

A la carpa A quemarropa, Cathy Fourez ens va presentar a l'escriptora i cantant Tatiana Goransky, que presentava el seu llibre ¿Quién mató a la cantante de jazz? Va ser una presentació molt divertida, ja que la Cathy portava escrit tot un seguit de informacions i preguntes que moltes vegades van deixar sense respostes l'autora del llibre, qui demanava una cervesa per tal de poder contestar ;)



Per acabar, Empar Fernández presentava el seu llibre La última llamada, en un acte conduït per Alejandro Gallo. Aquest llibre el vaig comprar i ja l'he llegit. Properament, el comentari.


dilluns, 20 de juliol de 2015

Impressions de la Semana Negra de Gijón 1

Una vegada refredades les emocions de poder haver fet realitat un dels meus somnis, vull explicar una mica com ha anat. De fa molt temps volia anar a Gijón, a conèixer què era la Semana Negra. I aquest any, em vaig decidir.

No sabia exactament quins autors hi serien (o quan) fins gairebé el moment de marxar, ja que el primer programa provisional va sortir el 3 de juliol. El que si sabia és que volia ser-hi.

La tarda del dilluns 13 de juliol, gairebé acabats d'arribar, ens vam dirigir cap el recinte situat als Antiguos Astilleros. 



De les tres carpes on hi havia actes literaris, la Biblioasturias, A Quemarropa i Encuentros, ens vam dirigir cap aquesta darrera i vam seure disposats a gaudir. Vam arribar al final d'una de les xerrades, feta per l'experta en literatura hispana Cathy Fourez. I ens vam enamorar de la SN. A continuació, Carmen Moreno presentava Una última cuestión, la seva primera incursió dins el gènere negre, Rosa Ribas presentava dos llibres, Miss Fifty i Pensión Leonardo i Dolores Redondo va parlar sobre el darrer llibre de la trilogia del Batzán, Ofrenda a la tormenta.

Carmen Moreno presentada per Marta Menéndez i Elia Barceló
Rosa Ribas, presentada per Empar Fernández
Dolores Redondo, presentada per Luis Artigue

Aquest primer dia, vam comprar dos llibres, Una última cuestión i Pensión Leonardo. No serien els darrers...











diumenge, 12 de juliol de 2015

Semana Negra de Gijón

De fa molt temps, era un dels meus somnis. Aquest any, toca complir-lo. La idea és anar a totes les conferències, taules rodones o presentacions que sigui possible i fer una mica de turisme.


Intentaré escriure una mica sobre les meves impressions des d'allà i agafar idees per més relats, ja que se m'ha assecat una mica la imaginació després de l'explosió creativa dels primers dies de juliol.

divendres, 10 de juliol de 2015

Les distraccions

El novè relat tecnològic està relacionat amb el Whatsapp i l'ús que en fem. Vaig agafar la idea per aquest conte fa uns dies, quan anava al cinema. Vaig veure com en una taula d'una terrassa, un pare i els seus dos fills prenien alguna cosa. Bé, el pare mirava el telèfon sense veure res més. La filla va caure de la cadira i el seu pare ni es va adonar.



WHATSAPP: LES DISTRACCIONS

L'Alexis i la Dulce van arribar a Catalunya deu anys enrere. Van venir des d'un dels barris més humils de La Paz, Bolívia, carregats d'il·lusions, buscant una millor vida. De seguida, van trobar feina; ell, a la construcció i ella, al servei domèstic. Podien viure bé, sortir a ballar o al cinema de tant en tant, enviar diners a la família i estalviar una mica. I van decidir tenir fills. Primer va néixer la Martha i després el David.
Quan es va fer palesa la crisi, l'Alexis va començar a tenir problemes per treballar habitualment. Cada vegada el contractaven menys, fins que un dia van deixar de cridar-lo. Per sort, la Dulce seguia treballant i cada dia feia més hores. Va arribar el moment, que sortia quan el dia començava i tornava a casa gairebé de nit. Mentre, l'Alexis cuidava fills i casa. Els portava a l'escola, cuinava i netejava la casa.
Un dia, el vell mòbil Nokia de l'Alexis va deixar de funcionar. Ell i la Dulce van parlar de buscar un altre model més actual, potser amb una tarifa millor. I en una de les botigues que van visitar els van oferir un mòbil gairebé gratuït, amb connexió a Internet i una tarifa molt barata.
El dia següent, l'Alexis va dedicar gairebé tot el matí a navegar per Internet, descarregar aplicacions i, una vegada s'havia fet amb el Whatsapp, xatejar amb alguns amics i amigues. Aquell dia, el menjar que estava fent l'Alexis per sopar es va cremar i va portar els seus dos fills al Macdonald's. Els nens van ser molt feliços i mentre prenien una d'aquelles hamburgueses gegants carregades amb tot tipus de salses i complements, l'Alexis estava pendent només del seu Whatsapp, especialment de la Patty, l'amiga de la seva dona i parella del Luis, un dels seus millors amics.
La segona distracció greu de l'Alexis va ser dies més tard. Era l'hora d'anar a buscar els nens a l'escola i es va oblidar de recollir-los, ja que estava en una cafeteria propera al cole, prenent un cafè i fent servir el Whatsapp. Quan es va adonar, feia gairebé dues hores que havia d'haver passat a buscar els nens.
Entre menjars cremats, oblits, llits sense fer, lavabo brut i altres distraccions de l'Alexis, anava passant el temps. Però ell seguia enganxat al seu smartphone, al Whatsapp i a la Patty.
Una tarda d'estiu, amb una temperatura insuportable per estar a casa i molt pitjor per estar al carrer, ja que l'asfalt cremava i l'aire semblava saharià, l'Alexis i els seus dos fills seien en una terrassa. Ell, pendent del mòbil. Ells, avorrits. La Martha no parava quieta i va caure de la cadira. Una senyora que seia a la taula del costat va ajudar la nena a aixecar-se. Una parella que passava pel costat es va aturar per preguntar si calia res. L'Alexis ni es va adonar que la nena havia caigut i era al terra. Molts dels que l'envoltaven el miraven amb cares d'incredulitat, de mala llet o de fàstic.
La seva dona i ell tenien fortes discussions per culpa de les distraccions de l'Alexis. Ella li recriminava que ja no feia res que no fos utilitzar el mòbil. Ell li deia que la seva vida era molt trista sense feina i que era l'única diversió que li quedava. I així anava passant el temps.
La següent vegada que l'Alexis es va distreure va ser conduint el cotxe. Es va saltar un semàfor en vermell i va tenir una topada petita amb un altre cotxe. Afortunadament, no hi va haver altres danys que els materials.
Dies més tard, l'Alexis anava amb el seu amic Luis i els seus fills i van anar a una gelateria a comprar un granissat de llimona. Mentre pagava, estava xatejant amb la Patty. Els seus dos fills estaven una mica retirats i se'n van anar amb el Luis sense que l'Alexis se n'adonés. Només quan va arribar a casa va veure que li faltava alguna cosa, tot i que va trigar una estona a entendre què li faltava.
La darrera distracció de l'Alexis va ser enviar un missatge per Whatsapp a la Patty mentre aquesta encara dormia. El Luis el va llegir i li va contestar. L'Alexis anava enviant missatges més pujadets de to cada vegada, animat per les respostes del Luis. De cop, es va tallar la comunicació.
L'Alexis va obrir la porta amb el mòbil a la mà sense mirar bé qui hi havia. El Luis portava un ganivet molt gran. L'Alexis no va entendre perquè algú, ah, el Luis, li estava clavant el ganivet per tot el cos fins un total de disset vegades. I l'Alexis se'n va anar, distret...


dijous, 9 de juliol de 2015

Buscant parella

Aquest relat de la sèrie tecnològica, el vuitè, m'ha costat més de fer i m'ha sortit més llarg que els altres. Espero que us agradi.



BUSCANT PARELLA

I

L'Elena i tu fa mesos que esteu separats, gairebé fa un any. Ella et va dir que tot s'havia acabat i tu vas intentar convèncer-la que encara teníeu molt camí per fer. Però va ser impossible de fer-la canviar de parer. Ella va marxar una trista tarda de primavera, plujosa, amb vent i tu et vas quedar sol una altra vegada. Uns dies més tard, vas deixar el pis que tants records et portava i et vas traslladar a una pensió mentre decidies què faries amb la teva vida.
Et vas quedar destrossat, sense esma per fer res. Els pocs amics que encara et quedaven, es van avorrir d'intentar fer-te sortir. No et veies amb cor ni amb forces de tornar a sortir de nit, anar de discoteques o posar-te a beure fins altes hores de la matinada per tornar a casa borratxo i sol. I haver d'aixecar-te un altre dia sense ella.
I et van parlar de buscar-te una parella. Una amiga de tota la vida et va presentar les amigues solteres que li quedaven. Però elles, que en principi es mostraven amb bona disposició, de seguida perdien l'interès en una persona que semblava una ombra i que no tenia ganes d'obrir-se als altres. I tothom es va anar oblidant de tu.
Tenies una bona feina, però la vas perdre quan la crisi semblava que ja s'oblidava. Tenies uns bons estalvis que et permetrien buscar alguna cosa amb calma, però llavors l'Elena va trencar la vostra relació i et vas anar enfonsant del tot. Gairebé no sorties de casa, no et dutxaves, et vas deixar créixer els cabells i la barba. Segur que havies caigut en una forta depressió. Llavors et va trucar un amic de qui no sabies res feia anys. Vas xerrar una estona amb ell. Us vau explicar la vida. Et va comentar que havia conegut una noia i que s'havia casat amb ella. Que l'havia conegut mitjançant una app del mòbil. I vas endinsar-te en aquest món. Vas cercar informació sobre apps per tal de trobar algú: Badoo, POF, Mixxxer, Wanty, Tinder i d'altres més.
Et vas descarregar Badoo. Un registre ràpid, vas pujar una foto, unes quantes frases i a buscar. Hi havia centenars de noies, les quals la majoria només buscaven amistat. Però tu volies alguna cosa més. I vas llegir que el Mixxer era pel sexe ràpid. I que el Wanty anava bé per sortir de festa i conèixer gent que aniria als mateixos llocs que tu. O que Tinder buscava gent dins el teu radi d'acció. I ho vas instal·lar tot. No se sap mai on podria sorgir l'amor, o potser un clau ràpid. Quan més t'endinsaves en aquest món, menys coses feies. Però com a mínim, això et va servir per arreglar-te una mica i donar passes cap endavant.
Vas decidir ser sistemàtic. Als matins et dedicaves a les apps i a buscar candidates. A les tardes, a millorar els teus perfils, amb fotos i escrits cada vegada més interessants. I les nits les dedicaves a sortir i a fer possibles contactes. Semblava que te n'estaves sortint, però un dia vas veure que la teva ex, l'Elena, tenia un perfil al Tinder. I que feia més d'un any que el tenia. O sigui, que mentre estava amb tu, s'havia dedicat a jugar amb d'altres. I això et va fer mal. Molt de mal. Tu que pensaves que tot era culpa teva i descobreixes que ella ja estava amb un altre o d'altres mentre estava amb tu. I et vas emprenyar i molt. L'hauries escanyat si l'haguessis tingut al davant.

II

La primera dona amb la que vas quedar, l'Alícia, era una tia molt maca. Potser no era guapa, però tenia un caràcter alegre i sempre estava somrient. Vau sortir unes quantes vegades, a sopar i ballar, o a veure les estrelles a la nit. Sense més complicacions. Una nit, et va convidar a sopar al seu pis. Quan vas començar a parlar-li de la teva ex, li va canviar una mica la cara, però va intentar aguantar. Però tu no podies deixar-ne, de parlar. I ella al final es va cansar de tu. Volia que marxessis. Ho vas entendre i li vas demanar permís per anar al lavabo. Allà dins vas trobar unes mitges a l'estenedor. Les vas agafar i després de fer anar la cadena i rentar-te les mans, vas sortir. L'Alícia et va acompanyar a la porta, vas intentar abraçar-la i, quan ella es va moure per estalviar-se el contacte, et va venir un atac de ràbia i la vas començar estrangular. Mentre s'anava apagant, vas mirar-la i vas somriure. La vas lligar i vas deixar-la al terra delicadament, amb respecte. Desitjaves que aquella dona no fos l'Alícia, sinó l'Elena. En aquell moment, vas saber el que havies de fer. Et vas excitar, et vas posar un preservatiu i te la vas follar. Ella es va despertar i intentava xisclar, però vas tornar a fer servir les mitges i mentre tu tenies el teu orgasme, ella moria als teus braços. I vas regirar el seu pis. Vas arreplegar alguna joia que tenia, el mòbil, la cartera i algunes peces íntimes del seu calaix. Vas esborrar els rastres del teu pas. I abans de marxar, amb un llapis de llavis vermell vas escriure alguna cosa al seu mirall. Vas sortir del pis sense que ningú et veiés i vas marxar a casa, content. Vas buidar un dels calaixos de dins el teu armari per tal de fer lloc pels teus trofeus.

III

Dies més tard, vas quedar amb la Brigitte mitjançant Mixxer, la web de contactes. La Brigitte era una dona molt guapa, mulata amb ulls verds, mig cubana mig francesa. Ella sabia el que volíeu tots dos i tu també ho sabies. Et va convidar al seu pis, un piset en una comunitat de pocs veïns a les afores de Figueres. Quan va tancar la porta i et va guiar cap a dins el pis, li vas posar un ganivet al coll i li vas dir que res de crits. Ella va callar, mentre tu la lligaves i li tapaves la boca amb cinta. Anava vestida amb una faldilla estampada curta i una brusa rosa de màniga curta. Vas fer saltar els botons amb el ganivet i vas comprovar que no portava res a sota. La faldilla va anar cap amunt i vas començar a excitar-te. Vas baixar-te els pantalons, et vas posar un condó i li vas arrencar les calces amb tota la mala llet que tenies. L'Elena, o la Brigitte, et mirava amb molta por i et demanava que no li fessis mal. La vas violar i mentre et corries li vas tallar el coll i va començar a sortir molta sang. Tanta que et vas espantar. La teva camisa es va tacar. Sort que era fosca. Vas sortir de dins i vas fer el ritual que havies fet a casa l'Alícia. Netejar el teu rastre, regirar la casa per portar-te mòbil, portàtil, diners i llenceria. Finalment, vas escriure amb un llapis de llavis vermell un missatge al mirall i te'n vas anar a casa, on vas guardar els teus trofeus.

IV

El cos de la Brigitte va ser trobat uns dies després per una veïna que feia dies que no la veia. Ella tenia clau del pis i va decidir-se a entrar després de trucar moltes vegades al timbre. Es va espantar en trobar-la al terra del menjador. Malgrat això, va tenir la sang freda de no tocar res, tornar cap enrere, tancar la porta i trucar la Policia Local. Aquests van desplegar el dispositiu normal que es feia servir en cas de trobar un cos amb signes de violència. El que no s'esperaven era trobar escrit un missatge al mirall del lavabo. "2. Meuca". L'agent encarregat dels preliminars va pensar en cridar un superior per tal que es fes càrrec del gir que prenia el crim. I aquest, en veure el missatge, va veure clar que el cas havia de passar immediatament als Mossos i els va trucar. El sergent dels Mossos Pere Sánchez va pensar en un possible assassí en sèrie i recordava un avís de feia uns dies, de la Comissaria de Sabadell. Allà tenien un crim amb missatge al mirall. "1. Puta".

V

La Carla, rossa amb rinxols, baixeta, una mica grassoneta i molt atractiva,  treballava en una franquícia d'una coneguda perfumeria. Era l'encarregada de la botiga i darrerament passava molt temps al petit despatx que tenia ocult darrera la porta que deia magatzem. No parava de mirar el mòbil i contestar missatges d'un home que havia conegut feia uns dies. El Dani l'havia impactat i molt. Era atractiu, tenia una bona feina, semblava molt segur de si mateix i tenia gustos semblants als d'ella. La primera vegada que es van veure, van quedar a fer un cafè en un bar a tocar la feina de la Carla, en el descans que tenia per esmorzar. La segona vegada que es van veure, la Carla estava sola a la perfumeria, repassant com havia anat el dia. Es va sorprendre molt del missatge del Dani, però li va agradar. Va obrir-li i el va convidar a passar mentre tancava la porta novament. Es van fer uns quants petons i carícies. La cosa es posava calenta. Però la Carla no volia això, volia anar a poc a poc, conèixer millor a aquest home que semblava tan fantàstic. El Dani li va clavar el puny una, dues, tres vegades, estómac, estèrnum, nas. I la Carla va caure al terra i es va desmaiar. El Dani va fer el que ja era un costum. Lligar-la, despullar-la, almenys mínimament i follar-se-la. I mentre ho feia, la Carla es va despertar i va veure els ulls de la fera, la fera que l'havia de matar. Aquesta vegada el Dani va fer servir les seves mans, amb guants, per estrangular la seva tercera víctima. I com amb les altres dues, va netejar els rastres possibles que havia deixat, va agafar diners i mòbil i es va endur les calces de la Carla. Va anar a rentar-se les mans, i amb el pintallavis vermell de la dona, va escriure al mirall. "3. Barjaula". Va veure que el despatxet tenia sortida directa al carrer i, després de trobar les claus de la noia, va sortir al carrer. En arribar a casa seva, va deixar els trofeus al calaix i se'n va anar a dormir.

VI

El sotsinspector dels Mossos Manel López va ser l'encarregat de la investigació de l'assassinat de la Carla Prats. De seguida va rebre un correu electrònic del sergent de Figueres, en Pere Sánchez, qui li explicava que el seu crim podia ser el tercer d'una sèrie que es va iniciar a Sabadell, va continuar a Figueres i va seguir a Barcelona. Va intentar establir nexes entre les tres víctimes, tant físics, com feina, llocs que visitaven,... però no va trobar cap coincidència rellevant entre les tres. La relació entre les tres dones violades i assassinades només la coneixia el seu assassí. I, de moment, no estaven a prop de trobar-lo. Va posar a investigar al seu personal de confiança, els caporals Fina Torres i Albert Cruz i va confiar en trobar alguna pista o testimoni ràpidament. Si no, només quedava esperar la quarta víctima i millor no fer-ho. A més a més, la premsa començava a interessar-se pel tema i a establir connexions entre el modus operandi de l'assassí.

VII

La Dori Muñoz era una professora d'un IES de Lleida que va tenir la mala sort de contactar amb tu. Suposes que no s'esperava morir aquella nit, al seu cotxe, a la sortida de la discoteca on havíeu quedat. Tot seguint la teva pauta, vas complir els teus rituals, però aquesta vegada, a més a més, et vas dedicar a fer-li talls per tot el cos a la teva pobra víctima. Quan vas acabar amb la vida de la Dori, vas netejar el que pensaves que havies de netejar i vas robar-li els diners, mòbil i una mica de llenceria. Vas tornar a casa satisfet.

VIII

El sotsinspector López dels Mossos va tenir una xerrada en privat amb la periodista Nati de los Ríos, redactora del NacióLliure.cat. Li va explicar que estaven darrera la pista d'un assassí en sèrie, que ja havia matat tres vegades i que semblava que tenia intencions de tornar a matar. Vas demanar-li col·laboració. De fet, ja li havies demanat ajut altres vegades i ella després es cobrava els favors amb petites exclusives o donant-li informacions abans que als altres reporters. Mentre parlaven tots dos, el sotsinspector va rebre una trucada. Cada moment que passava, la seva cara anava canviant de color, passant dels més pàl·lids als més foscos i tornant a canviar. Quan va penjar el telèfon, la Nati li va preguntar què passava i ell li va contestar. "Tenim una quarta víctima, ara a Lleida. 4. Bagassa".

IX

L'Elena vivia bé. Sola, però bé. S'havia tret de sobre aquell tipus amb el que havia viscut gairebé durant quatre anys, quatre avorrits anys. Havia començat a quedar amb gent amb les seves inquietuds, havia tornat a sortit, a conèixer gent nova. Se sentia viva una altra vegada. I llavors, va rebre un missatge del Dani a través del Tinder. Es va espantar una mica. Feia més d'una any que no sabia res d'ell i l'havia començat a oblidar. No va contestar el missatge i va seguir fent la seva. Però el Dani podia ser molt insistent i va continuar enviant-li missatges. L'Elena es va espantar i va trucar els Mossos. Però el mosso que atenia el telèfon no se la va creure gaire. Va dir que prenia nota de la seva demanda, però que no es podia fer res de moment, ja que el seu ex no s'havia extralimitat, només li havia enviat uns quants missatges. L'Elena va haver d'acceptar-ho, i des d'aquell moment anava amb por pels carrers, mirant tota l'estona cap enrere, accelerant el pas i amb un ai al cor, a punt d'un atac de pànic.

X

El Manel López va convocar una roda de premsa per tal de demanar la col·laboració dels ciutadans. No era un recurs que agradés gaire dins els Mossos, però de tant en tant s'havia de fer servir. Ara començarien les trucades de gent que no tenia res millor a fer, de sonats, de persones amb ganes de protagonisme i, si tenien una mica de sort, d'algun testimoni que pogués aportar una mica de llum al cas del que ja es començava a dir l'assassí dels sinònims.

XI

Vas seguir l'Elena a distància durant uns dies. La mala puta no havia volgut contestar els teus missatges. No et volia veure més. Només havies d'esperar el moment oportú per entrar amb ella al seu portal. Aquest moment va arribar una nit plujosa. Ella anava amb el paraigua i en treure les claus per obrir la porta, li van caure. Tu et vas apropar per recollir-les i obrir la porta. Ella et va donar les gràcies sense saber que eres tu, i quan esperava que li tornessis les claus, li vas posar un ganivet al coll i li vas dir "Tornem a estar junts, mala pècora. Si fas un soroll, per petit que sigui, et pelo aquí mateix". Afortunadament, ningú us va veure entrar ni pujar l'escala fins el primer pis ni obrir la porta. Una vegada a dintre li vas dir que s'havia de posar còmoda, tu vas fer el mateix i la vas convidar a seure al sofà, just davant teu . Li vas explicar tot el que t'havies vist obligar a fer per culpa seva. Ella sanglotava i intentava parlar amb tu, però no la vas deixar. Li vas dir que ja no era el moment de parlar. Et vas apropar a ella i li vas fer un petó mentre li explicaves que potser seria el darrer petó de la seva vida a no ser que es comportés molt bé amb tu. Et va mossegar el llavi i va intentar fugir de casa seva, però vas ser més ràpid, li vas fer la traveta, va caure, es va donar un cop al cap i es va desmaiar.

XII

Centenars de trucades només van servir per fer perdre el temps als mossos que atenien els telèfons. Però llavors, un d'ells va recordar la trucada d'una noia, l'Elena, espantada per la persecució del seu ex. I llavors, el sotinspector López va fer la gran pensada. A d'Alícia, B de Brigitte, C de Carla, D de Dori, E d'Elena. Aquest assassí no era un home qualsevol, era l'ex de l'Elena. Va mobilitzar tot el seu equip per tal de buscar on vivia la noia, però no va ser una cosa fàcil, ja que no tenia res posat al seu nom, i a l'adreça que constava al seu DNI no hi vivia ella sinó una parella de romanesos amb quatre fills. I es va muntar un gran dispositiu amb l'objectiu de trobar l'Elena.

XIII

Quan l'Elena es va despertar va veure que res anava bé. L'havies lligat, tota nua, al seu llit, com si fos una X. Sabies que exercies el control sobre ella i això, et va excitar. No sabies com havia començat tot, però veies que t'havies convertit en un monstre. I tota la culpa era d'ella. Vas estar torturant la teva ex durant hores. Vas fer tot tipus de brutalitats amb ella, fent servir estris de cuina, foc i d'altres cosetes que vas trobar al seu pis. La vas violar unes quantes vegades, per tots els llocs que vas poder i fent servir tot el que et va venir de gust. No saps com ho va aguantar tot, però va resistir i resistir. Potser pensava que tu et cansaries de maltractar-la en algun moment i la deixaries lliure. Però no, ella havia de morir. I va morir, és clar. Però no podies suportar la seva mirada i li vas arrencar els dos ulls amb un ganivet. Després, la vas estrangular. I com feies sempre, vas començar a netejar el teu rastre, vas agafar el seu moneder, el seu mòbil i les darreres peces íntimes que havia fet servir. Vas escriure un altre missatge al mirall. Vas sortir del pis i vas arribar a casa teva, on vas deixar els teus trofeus. La teva venjança estava complerta, però havies agafat el gust a tenir el poder de decidir sobre els darrers moments d'una persona.

XIV

L'equip del sotsinspector López va arribar a casa l'Elena hores després de la seva mort. No calia ser un gran detectiu per veure que els darrers moments de la noia havien estat terribles. Tenia talls a la cara, al coll, als pits i a les cames. Presentava cremades per tot el cos. Ja ho explicaria el forense després de l'autòpsia, però es veia que l'havien forçat, tant per la vagina com per l'anus. Tot i ser terrible, el pitjor era que li havien amputat uns quants dits, li faltaven els mugrons i li havien buidat els ulls. Més d'un agent va sortir amb l'estómac regirat.
La reunió posterior va ser com un funeral, va haver-hi moments de tot, de desconsol, de ràbia, però un cop de puny a la taula del sotsinspector López va servir per tal que tot l'equip es posés en marxa. La pluja d'idees va ser brutal. La majoria d'elles quedaven descartades de seguida, però, finalment, van trobar un pla que almenys tenia una petita possibilitat de funcionar.

XV

La Fina Torres estava separada i tenia perfil al Tinder des de feia més de sis mesos. Havia conegut gent interessant i gent poc interessant. Però ara havia de conèixer algú que la podia matar. Era fer un intent a la desesperada, però no havien pogut trobar un pla millor. Aquell Dani semblava que s'havia fos. I la Fina va conèixer un noi. I en veure la foto gairebé es desmaia. Era ell.

XVI

La Fina Torres va quedar amb el Carles Roig (s'havia canviat el nom i s'havia obert un nou perfil) després d'uns dies de xat. Van quedar al Parc Catalunya de Sabadell, en un dels racons amagats. Es va muntar un dispositiu per tal de detenir-lo, però el Carles Roig no va aparèixer. Potser s'havia olorat alguna cosa. El pitjor de tot, és que la Fina tampoc va arribar al Parc.

XVII


Després de la mort de l'Elena, vas notar una baixada de l'adrenalina. El teu objectiu estava complert. Malgrat això, vas quedar amb una noia morena, que no es podria dir que fos atractiva, però que tenia alguna cosa que la feia interessant. Però no vas complir els seus plans. La vas espiar a casa seva. La vas seguir dos dies i vas veure que alguna cosa no rutllava. I vas veure que treballava a la policia catalana. I et vas petar de riure. Quan la Fina va sortir de casa per anar a treballar, el matí de la nit que havies quedat amb ella, vas posar-li una pistola al cap i vas fer que t'acompanyés al cotxe, que guardaves en un garatge solitari. La vas lligar, la vas fer entrar al seient de l'acompanyant del davant, li vas cordar el cinturó de seguretat i vas pujar al teu cotxe. Vas sortir del parking i et vas dirigir cap a Sitges, però per les costes del Garraf. Normalment, no conduïes molt ràpid, però aquell matí tenies pressa, tenies molta pressa encara que no anaves enlloc...

dimarts, 7 de juliol de 2015

L'amor no té edat

Un nou relat, el setè, sobre l'amor en el temps de les tecnologies.



EDARLING: L'AMOR NO TÉ EDAT

La Carme i el Josep fa més de 30 anys que estan casats. Ell ha treballat tota la vida en torns llarguíssims fent d'arquitecte tècnic. A més a més, s'ha portat molta feina a casa, la qual cosa ha fet que no s'hagi dedicat gaire a la seva dona. Ella estava acabant els estudis de magisteri quan el va conèixer i tot just va tenir temps d'acabar-los abans de quedar-se embarassada de la Marta. Més tard, va néixer el Pep i la Carme va renunciar a la seva vida laboral per tal de dedicar-se a la seva família. No han tingut una mala vida, però si una vida no gaire divertida. El Josep sempre ha treballat molt i quan descansa és persona de sofà i cervesa. No se li pot demanar més. La Marta sempre ha sigut més activa, però s'ha anat acostumant al seu marit.

Ell

Sóc una mala persona. Sóc un cabró. La Carme no s'ho mereix. Fa anys que vaig començar a enganyar-la. Vaig començar amb noies de la feina i després vaig passar a les prostitutes. Però ella m'avorreix molt. No sap en el que s'ha convertit. Necessito fer alguna cosa. No puc seguir així amb ella.

Ella

Cada dia que passa estic més enyorada de la vida que vaig poder tenir. Comparo les meves il·lusions amb el que tinc i penso que em vaig equivocar amb el Josep. Però em vaig quedar embarassada de la Marta i havia de prendre decisions. Tenir-la o no tenir-la. Amb ell o sense ell. I he sigut feliç. La Marta és genial i el Pep és la millor persona del món. Tinc dos fills fantàstics. Però tinc un marit que és un avorrit i un garrepa. Ni teatre, ni cinema, ni res. Només sofà i cervesa.

Ell

He conegut una dona que m'agrada molt. És intel·ligent, atractiva, té sentit de l'humor i té gustos semblants als meus. Vol viatjar, descobrir d'altres països i cultures i gaudir de la vida. És tant diferent de la Carme...

Ella

El Josep pensa que no sé tot el que m'ha fet al llarg del temps. Però sé que m'ha enganyat i molt. Estic segura que només he vist la punta de l'iceberg,  però amb això ja n'he tingut prou. Ja estic cansada d'aguantar el seu menyspreu i els seus enganys. És hora de que li torni una part del que m'ha fet.

La Carme no havia fet gaire cas a l'ordinador portàtil que li havia regalat el seu fill per celebrar el trentè aniversari de matrimoni. Però aquella nit se sentia sola, una altra vegada sense el Josep, que qui sap a quina meuca s'estaria tirant. Va entrar a Internet i va cercar una pàgina que havia sentit en una conversa casual en una cafeteria. Va trobar ràpidament la web i va entrar. Va poder veure tot un seguit de rostres feliços i un petit formulari de registre. Semblava fàcil. Una vegada va entrar, va haver de donar una sèrie de dades senzilles i contestar un qüestionari que no s'acabava mai però al final va quedar satisfeta amb el seu perfil. I es va disposar a esperar.

Ell

No puc parar de pensar en ella. Cada vegada passo més temps amb ella. A casa gairebé ni arribo a dormir. L'estimo com no he estimat mai.

Ella

Una vegada em vaig registrar a la web i vaig omplir el perfil, vaig quedar tan cansada que no em venia de gust res més. Però al dia següent, estava molt encuriosida i vaig entrar-hi. Em vaig sorprendre molt quan vaig veure que tenia diversos missatges i peticions. Hi havia qui em demanava una foto, que encara no sabia com havia de posar, o qui volia que ens coneguéssim. Però tot i que tenia l'objectiu d'enganyar el Josep, no volia córrer tant. Volia anar a poc a poc, anar marcant el meu ritme fins arribar a estar segura d'haver trobat la persona correcta.

Ell

Seguim veient-nos a diari. Cada vegada és més i millor. No sé com, però som molt compatibles, mai havia tingut aquesta complicitat amb ningú. Puc dir que sóc molt feliç.

Ella

Després de flirtejar amb uns quants homes i de rebutjar a alguns més, he trobat un que sembla interessant. Ens hem començat a conèixer més. Tot i que em fa por seguir, ho he de fer. Ens deixem missatges divertits de vegades, mig romàntics, d'altres. El que si està passant, és que a poc a poc ens coneixem millor. Estic trobant en ell tot el que no té el dropo del Josep. Té esperit aventurer, ganes de sortir i de fer-me sentir la persona més important del món. I m'està començant a agradar sentir-me així.

La vida del Josep a casa cada vegada era pitjor. No suportava la Carme. Començava a odiar-la i va començar a somiar amb la mort d'ella. Ell no era un assassí, però li plaïa saber-se solter de nou per estar amb el seu amor. Mentre, la Carme seguia amb la seva relació cibernètica amb un amic tan especial a qui desitjava conèixer en persona per tal de passar a un altre nivell i poder pagar al seu marit amb la seva mateixa moneda.

Ell

No puc més. Avui mataré la Carme. He planejat un robatori que es complica i la mataré amb un ganivet. Robaré quatre coses i en uns mesos seré feliç amb la meva nova parella.

Ella

Aquest marit meu està massa content. Segur que està amb una de nova. Què fas, amb aquest ganivet, malparit? M'estàs fent mal, noooooooo.


I la Carme va morir en aquell precís moment sense poder pagar el seu marit amb la mateixa moneda. I el Josep, estava nerviós pel que acabava de fer, però content esperant una nova vida. I va esperar i esperar. El seu amor va desaparèixer per sempre. Va preguntar i preguntar, però ningú en sabia res. Va escriure a e-darling i ningú li va dir res. Però la seva enamorada, que tenia un perfil premium, va acabar desapareixent igual que havia desaparegut la Carme. I el Josep, que finalment va ser atrapat i condemnat per assassí de la seva dona, va pensar que havia matat a la dona de la que s'havia enamorat per l'e-darling, a la que no havia vist mai. I el Josep, l'assassí malparit que no havia deixat anar ni una llàgrima per la Carme, va plorar a la seva cel·la la mort de la seva enamorada i al dia següent el van trobar penjat del sostre.