tag:blogger.com,1999:blog-894469116013561970.post1865922935090602820..comments2023-11-02T16:21:33.622+01:00Comments on De tot una mica: La voz, de l'Arnaldur IndridasonEloyhttp://www.blogger.com/profile/06186544611851981483noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-894469116013561970.post-74103483182259247822018-05-30T22:13:45.703+02:002018-05-30T22:13:45.703+02:00Jo el vaig llegint i m'agraden més cada vegada...Jo el vaig llegint i m'agraden més cada vegada. No cal que tot sempre sigui trepidant, pot ser més reflexiu, amb més argument, amb temes importants i amb personatges profunds...Eloyhttps://www.blogger.com/profile/06186544611851981483noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-894469116013561970.post-62449939312742593702018-05-30T14:29:17.935+02:002018-05-30T14:29:17.935+02:00Estic convençut que aquest autor necessita un perí...Estic convençut que aquest autor necessita un període d'adaptació, independentment del llibre que es triï per començar. El meu primer va ser 'La dona de verd', i no em va deixar una gran impressió. Però al cap d'un temps vaig animar-m'hi altre cop i em va agradar més, i després més. Quan t'adaptes a la manera de fer de l'islandès, les històries atrapen molt més i ja saps què hi trobaràs. Molt diferent a altres novel·les negres, amb molt més argument i molt ben bastides. Això sí, qui busqui un ritme trepidant estil americà, més val que ni ho intenti. Jo he llegit tots els que han traduït al català, encara tinc l'esperança que en facin algun més...Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com