Nine

Nine és un film, basat en el musical del mateix nom, dirigit per Rob Marshall i protagonitzat per Daniel Day-Lewis, Marion Cotillard, Penélope Cruz, Nicole Kidman i Judi Dench. El film a la vegada està llunyanament inspirat en la pel·lícula de Federico Fellini 8 1/2.
Guido és un director de cinema, a qui la inspiració l'ha abandonat. Mentre intenta pensar en la seva nova pel·lícula, farà un repàs a la seva vida i a les dones que l'han influït.
Pel·lícula correcta, amb alguns números molt bons, com els de Fergie o el de Judi Dench. Val la pena veure-la.

El principito

El principito és un llibre d'Antoine de Saint-Exupéry publicat per Salamandra. L'edició de butxaca té un preu de 5,95 €.
El llibre explica la trobada entre un aviador perdut al Sahara i un petit príncep i les converses entre tots dos després que el príncep deixés el seu planeta per viatjar per l'univers.
Encara que pugui semblar un llibre molt infantil, no ho és, ja que parla sobre l'amistat, l'amor, les persones sàbies i els estúpids entre d'altres temes. Meravellosa història amb uns dibuixos molt macos del mateix autor. És un llibre molt bo per llegir-lo, tant en català com en castellà. Fins i tot el podríem llegir en molts més idiomes, ja que ha estat traduït a més de 180 llengües o dialectes diferents.

Silvestre Malasang

Silvestre Malasang és un divertit llibre juvenil de l'Antoni Dalmases publicat per Cruïllla dins la col·lecció Vaixell de Vapor.

El llibre explica la història del Silvestre, un noi que des de petit vol ser una mala persona. A l'escola bressol ja molestava els companys, però va ser a la Primària quan es va convertir en un dolent de debò. A l'Institut, tot intentant ser pitjor cada dia, les coses li sortien bé i ell s'emprenyava. Quan va acabar l'ESO va decidir buscar feina per conèixer gent que l'ajudés a complir el seu somni. Però no ho va tenir gens fàcil...

Un llibre molt divertit que t'atrapa i que no pots parar de llegir. Molt recomanable.

Up in the air

Up in the air és una comèdia dramàtica dirigida per Jason Reitman i protagonitzada per George Clooney, Vera Farmiga, Anna Kendrick i Jason Bateman. Està lleugerament basada en el llibre del mateix nom de Walter Kim.
Explica la història de Ryan, un home solitari que s'encarrega de volar per tot el món per encarregar-se d'acomiadar gent de la seva feina, tasca en la que és un gran expert., alhora que fa conferències sobre la seva particular filosofia de vida.  El seu màxim desig és arribar a tenir 10 milions de milles de la seva aerolínia per tal d'aconseguir una tarja especial. Pràcticament alhora, coneix dues dones, Natalie, una jove emprenedora que té ganes de canviar la manera de treballar de Ryan i la seva empresa, i Alex, una atractiva dona que sembla ser l'ànima bessona d'ell. A poc a poc, s'anirà enamorant d'ella i veurà perillar el seu estil de vida.
Comèdia a estones agredolça sobre la soledat, amb un rerefons lleument social. Fantàstica escena inicial a l'aeroport, amb un muntatge meravellós que imita una coreografia. Tot el film m'ha sorprès molt agradablement.

Sherlock Holmes

Sherlock Holmes és un film de Guy Ritchie protagonitzat per Robert Downey Jr, Jude Law, Rachel McAdams, Mark Strong i Eddie Marsan. El personatge protagonista està basat en Sherlock Holmes, el detectiu creat per Arthur Conan Doyle.
Sherlock Holmes en aquest film no és el detectiu reflexiu que havíem conegut anteriorment, sinó un home que fa servir el físic per lluitar contra el crim.
En aquest film, Holmes i Watson han de resoldre un cas de lluita contra una secta satànica. També surten Irene Adler i Moriarty (entre les ombres), amb la qual cosa sembla que tot està preparat per una segona part.
Downey Jr és el millor de la pel·lícula, que m'ha semblat força correcta, molt en la línia d'altres films de Ritchie, que de vegades fa anar la trama a ritme de vídeoclip. Només per veure la fotografia i l'ambientació val la pena. I Downwey Jr, és clar.

El cónsul de Sodoma

El cónsul de Sodoma és un film de Sigfrid Monleón protagonitzat per Jordi Mollá, Bimba Bosé i Àlex Brendemühl. Està basat en el llibre Jaime Gil de Biedma de Miguel Dalmau.
És un biopic sobre Jaime Gil de Biedma, poeta barcelonès de la Generació del 50 que escrivia en castellà, membre de la burgesia, molt sexualment actiu, empresari d'èxit a l'empresa tabaquera familiar. La pel·lícula està centrada en la seva vida homosexual sobretot i en un viure sempre al límit.
Molt interessant film sobre un personatge socialment controvertit, però un gran poeta per l'altra banda. Molt recomanable de veure.

Teniente corrupto

Teniente corrupto és un film de Werner Herzog protagonitzat per Nicolas Cage, Eva Mendes i Val Kilmer. És una nova versió del film d'Abel Ferrara de 1992 protagonitzat per Harvey Keitel.
Terence és un policia jugador i drogadicte que fa servir mètodes poc legals en les seves investigacions. La seva nòvia també és addicta a les drogues i el seu pare és alcohòlic. Intenta investigar l'assassinat d'una família de cinc membres al Nova Orleans post-Katrina i farà servir tot els seus arguments per tal de resoldre'l.
No recordo gaire la versió antiga, però crec recordar-la molt més estranya que aquesta. De totes maneres no m'ha desagradat. Està força ben feta.

Última llamada

Última llamada (Phone boot) és un film de 2003 dirigit per Joel Schumacher i interpretat per Colin Farrell, Forest Whitaker, Katie Holmes, Radha Mitchell i Kiefer Sutherland.
Un responsable de premsa, mentider, que fa i demana favors a tothom, agafa el telèfon en una cabina al carrer i la seva vida canvia. Algú demostra que el coneix molt bé i li fa participar en un joc cruel. Stu no pot deixar de parlar pel telèfon o morirà. O potser moriran altres persones.
Interessant film, amb un Colin Farrell molt correcte (no com habitualment) i un guió força bo. Els moviments de càmera, genials. Bon thriller per passar una bona estona.

Elogi de l'educació lenta

Elogi de l'educació lenta és un llibre de Joan Domènech Francesch publicat per Graó dins la col·lecció Micro Macro Referències, amb el núm 9. El seu preu és de 14 €.
Una escola ràpida no és necessàriament millor. Menys és més. La reflexió contra la immediatesa. No sóna pas malament, però el llibre, dividit en tres parts, dóna voltes al mateix durant tota la primera i la segona parts. Al final, dóna una sèrie de consells (potser és el més interessant) per tal de desaccelerar el temps, tant a l'escola com fora d'ella. Malgrat ser un llibre curt, se m'ha fet llarg de llegir. Idees interessants, però poc explicades, que es queden només en la superfície i donen voltes i més voltes al voltant del mateix.
Interessant per tal de veure noves perspectives.

El padrino

El padrino és un film de 1972 dirigit per Francis Ford Coppola basat en una novel·la de Mario Puzo. Està interpretat per Marlon Brando, Al Pacino, James Caan, Robert Duvall i Diane Keaton entre d'altres. És la primera part d'una trilogia. Va tenir 11 nominacions als Oscar de 1972 (pel·lícula, direcció, actor, 3 actors secundaris, guió adaptat, banda sonora original, vestuari, muntatge i so) dels quals en va guanyar tres (pel·lícula, guió original i actor, encara que Marlon Brando va rebutjar el premi).
Vito Corleone és el padrino de la seva família. El dia del casament de la seva filla Connie el van a visitar moltes persones amb problemes per tal que els ajudi. Poc després, la família Corleone entra en guerra amb les altres famílies. Tot anirà sent més i més tràgic.
Una història de la Màfia, amb grans interpretacions i una música genial, un clàssic. Imperdonable no veure'l.

Los fantasmas de mis exnovias

Los fantasmas de mis exnovias és un film dirigit per Mark Waters i interpretat per Matthew McConaughey, Jennifer Garner, Anne Archer i Michael Douglas.
Un solter, gran amant de tenir moltes relacions però cap d'estable, ha d'anar al casament del seu germà. Allà es trobarà amb l'única dona a la que va estimar, al seu oncle mort i als fantasmes de les seves ex.
Entretinguda comèdia romàntica per passar un dia de pluja.

Dos hombres y un destino

Dos hombres y un destino és un film dirigit el 1969 per George Roy Hill i interpretat per Paul Newman, Robert Redford i Katharine Ross. La pel·lícula va ser nominada a 7 premis Oscar el 1969 (pel·lícula, director, guió original, banda sonora original,  millor cançó original, millor fotografia i millor so), dels quals va obtenir-ne 4 (guió original, banda sonora original, millor cançó original i millor fotografia).
Butch i Sundance són els líders d'una banda d'atracadors de trens i bancs. Però l'Oest ja és massa perillós per ells i decideixen canviar de país per anar a Sudamèrica, un lloc ple d'oportunitats per homes com ells.
Una molt bona pel·lícula amb un bon guió de William Goldman, unes grans interpretacions, una banda sonora de Burt Bacharach genial i una cançó original increïblement bona. Meravelloses escenes d'acció, com per exemple quan salten al riu, les persecucions o l'escena final, barrejades amb d'altres més divertides (com la de la bicicleta o l'assalt al tren). Un film imprescindible.

Llibres llegits durant el 2009

Fa anys que dono voltes a la idea de recollir els llibres llegits, però mai m'havia posat a fer-ho. Fa uns dies vaig veure un post del Jordi i vaig pensar que estaria bé escriure una llista de tot el llegit durant el 2009. I aquí està aquesta llista.
Durant aquest passat 2009 he llegit els següents llibres de ficció:

No te'n rentis les mans, Flanagan, d'Andreu Martín i Jaume Ribera Quatre dies de gener, de Jordi Sierra i Fabra Canciones de amor en Lolita's Club, de Juan Marsé Assassinat a El club, de Jordi Sierra i Fabra El llibre de les mosques, d'Emili Teixidor Mis salvajes rockeros, de Jordi Sierra i Fabra Casino Royale (english), d'Ian Fleming L'assassinat del professor de matemàtiques, de Jordi Sierra i Fabra T de trampa, de Sue Grafton De tot cor, d'Andreu Martín Recuérdame al morir, de Silver Kane La trampa, de John Grisham Los hombres que no amaban a las mujeres, d'Stieg Larsson La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, d'Stieg Larsson La reina en el palacio de las corrientes de aire, d'Stieg Larsson Goldfinger (english), d'Ian Fleming El profesional, de John Grisham El último partido, de John Grisham La muerte lenta de Luciana B., de Guillermo Martínez Noblesa obliga, de Donna Leon El oscuro pasajero, de Jeff Lindsay Querido Dexter, de Jeff Lindsay Dexter en la oscuridad, de Jeff Lindsay La taca negra, de Salvador Balcells

I aquests han sigut els llibres de no ficció:

Las aventuras de un guionista en Hollywood, de William Goldman El guión y la trama, de Ronald B. Tobias Telebasura y democracia (no llegit, impossible), de Gustavo Bueno Imatges del silenci, de Jordi Balló Por qué leer los clásicos, d'Italo Calvino Com parlar dels llibres que no hem llegit, de Pierre Bayard La mirada en el temps, de Núria Bou Deeses i tombes, de Núria Bou L'entorn. Rere els passos del nuñisme, d'Àlex Santos Fernández Escola de pares, de Maria Jesús Comellas Me'n vaig, de Pepe Rubianes Todos mis hermanos, de Manel Estiarte La película que no se ve, de Jean-Claude Carrière Los estudios de Hollywood, d'Ethan Mordden Historia del cine, de Romà Gubern Martin Scorsese por Martin Scorsese, recollit per David Thompson i Ian Christie La pilota no entra per atzar, de Ferran Soriano El dinero de Hollywood, de Joël Augros Cine y literatura, de Pere Gimferrer Bond James Bond agitado y revuelto, de Carles Prats Cineclub, de David Gilmour (res a veure amb Pink Floyd) L'escola contra el món, de Gregorio Luri El suspens cinematogràfic, de Xavier Pérez La caza de brujas en Hollywood, de Romà Gubern Hollywood al desnudo, de Juan Pando Montaje. Una profesión de cine, de Pedro del Rey del Val

Veig que en general he llegit més en castellà que en català. També he llegit dos llibres en anglès d'un nivell mitjà (haver-hi vist les pel·lícules de Bond em va ajudar força a entendre´ls millor). M'he deixat sense apuntar tots els còmics que he llegit (que han sigut molts). Els estudis de la UOC em fan llegir molt sobre cinema. Molts els agafo de la biblioteca, molts els compro, alguns me'ls deixen i pocs els rellegeixo.

Espero poder llegir molts bons llibres aquest any 2010, tant de ficció com de no ficció, com a mínim el mateix que aquest passat 2009.

El golpe

El golpe (The sting) és un film de 1973 de George Roy Hill interpretat per Paul Newman, Robert Redford i Robert Shaw. Va ser nominada als Oscar de 1973 en 10 categories (a part dels premiats, Robert Redford com a millor actor, fotografia i  so) i va obtenir 7 premis (pel·lícula, director, guió, millor BSO adaptada, muntatge, direcció artística i vestuari).
Dos tramposos es dediquen a buscar-se la vida fent servir tota mena de trucs. Però la mort d'un amic farà que busquin venjar-se del responsable de l'assassinat. Per venjar-se, planejaran un gran cop, fent servir els mitjans tecnològics de l'època, l'astúcia, l'enginy i el valor.
A part dels premis, és una de les pel·lícules grans del cinema, amb una parella de protagonistes molt popular, una gran direcció de Roy Hill i un guió fantàstic.  I la música, genial. Imprescindible.

Robin Hood, príncipe de los ladrones

Robin Hood, príncipe de los ladrones és una nova versió de Robin Hood, dirigida el 1991 per Kevin Reynolds i interpretada per Kevin Costner, Mary Elizabeth Mastrantonio, Morgan Freeman, Alan Rickman, Christian Slater i Sean Connery.
Robin escapa de Terra Santa, acompanyat per Azeem. Quan arriba a Anglaterra no troba res del que coneixia i haurà de lluitar per tal de restablir l'ordre. L'acompanyaran el seu fidel Azeem i els camperols bandolers del bosc de Sherwood.
Bona versió, amb més llicències que la pel·lícula que va interpretar el 1938 Errol Flynn. No la deixis passar si encara no l'has vist. Aventures de les bones.