Noves dames del crim

Noves dames del crim és un recull de relats a cura d'Anna Maria Villalonga. Està publicat per Llibres del Delicte, amb el núm 13 de la seva col·lecció de novel·la negra. Em va costar 14,95 a la Setmana del Llibre en Català.

L'any passat, l'Anna Maria va fer una tria d'autores per tal que fessin un relat negre. L'èxit va ser colpidor. Ara, en aquesta segona part, es tractava de triar autores noves (només repeteix la gran culpable ;)). I així, dit i fet es va posar en contacte amb 12 noves dames per tal de fer possible una altra antologia del relat negre escrit per dones. En una selecció tan àmplia, per força hi ha relats bons, molt bons i no tan bons. I com tot a la vida (o gairebé tot, és opinable). 

Aquí va el meu 1x1, en el que intentaré opinar sense fer spoilers (potser en algun conte serà molt complicat):

• La malaputa, d'Isabel-Clara Simó. Relat rodó, ben construït. Curt, amb bons girs. És el tipus de relat que m'agrada molt.
• Els noms dels animals, de Rosa Ribas. El que comença com un cant a l'ecologia i la natura, va agafant un to molt i molt negre, angoixant, en el que s'endevina que tot anirà a pitjor. Un gran relat.
• Maestoso, rallentando, d'Anna Moner. Relat estrany d'una autora que no coneixia però que m'ha agradat molt com escriu. I mata bé, molt bé.
• Exòtika, d'Isabel Franc. Bon relat d'una autora de qui ja havia llegit alguna cosa i m'agrada. Ben construïdes les protagonistes, donen més sentit a la història.
• Últimes voluntats, d'Elisenda Roca. Relat fluixet. Potser no és el cas, però sembla fet a corre cuita per complir.
• El plat blau, de Blanca Busquets. Història ben feta, amb girs del guió. Amb un punt d'humor àcid. Molt bon relat.
• -Tar, de Roser Cabré-Verdiell. Sorprenent, angoixant, diabòlic, sàdic, amb diversos girs al llarg del relat. Molt negre. El relat que més m'ha agradat.
• Amors de mare, de Montse Sanjuan. Una molt bona història amb final sorpresa, tal com ha de ser.
• Els artistes també paguem hipoteca, de Sílvia Romero. Bon relat amb una bona idea per matar. Ben escrit.
• L'arbre de l'amor, d'Antònia Carré-Pons. Relat on la passió porta al crim, potser amb un final obert. Tornarà l'assassina? Serà descoberta?
• Juliana, de Raquel Picolo. Rural ple de passions ocultes i prohibides. Interessant.
• La carnissera, de Gemma Pasqual-Escrivà. Dones que maten, volent o sense voler. Humor àcid.
• El violí mut, d'Anna Maria Villalonga. Relat amb un llenguatge precís de vegades exquisit, amb un crescendo al llarg de la història i un final sorprenent, que no m'ha acabat de fer el pes.

I ara toca esperar. Hi haurà una tercera selecció d'assassines? Esperem que si.