La princesa de hielo és un llibre de la Camilla Lackberg. Està publicat per Maeva a la col·lecció EmBolsillo. Val 10 € en aquesta edició.
El llibre és el primer de la sèrie Los crímenes de de Fjallbacka. Està protagonitzat per l'escriptora Erica Falck i el policia Patrick Hedstrom. Han d'investigar la mort de l'Alex, la millor amiga de la infància de l'Ericka, que aparentment s'ha suïcidat. Al llarg del llibre, els protagonistes aniran descobrint el passat de l'Alex i de molta gent del poble, alhora que s'aniran embolicant en una relació.
No és alta literatura, d'acord, però té alguna cosa que enganxa. Entenc l'èxit que té, amb uns personatges molt bons. Seguiré llegint els següents crims. Els he comprat pel Kindle (8 per 30 €).
Hi ha versió gràfica del llibre. També existeix una minisèrie de cinc capítols, basada en els llibres.
També en parlen a:
El primer no està malament, és una mena d'escriptura fresca, però després passa a ser novel·la rosa amb un mort, i això no m'agrada. Bé, hi haurà a qui agradarà, però jo ho vaig deixar ràpidament després del segon. I mira que en tenia a casa un altre per llegir, però me'n vaig desfer.
ResponEliminaJo també l'he llegit (i ressenyat: http://unahistoriafantastica.com/2017/03/la-princesa-de-gel/ ) i bé, no em va enganxar massa. Si el vaig acabar perquè no està mal escrit però li faltava alguna cosa que em fascines com li va passar a molta gent. Quasi que no sabria dir el què. Però és cert que ha estat una autora molt aclamada per aquest llibre. Jo personalment crec que llegiré els següents de l'autora però d'aquí un temps...
ResponEliminaSi en llegeixes més, ja ens explicaràs el què.
Ens llegim!
Ostres, Xexu, doncs ara m'hasa fotut. Si almenys hi ha una mica de marro... Si no, ufff, no sé si podré acabar la sèrie aquesta.
ResponEliminaHola Anna, afegida la teva ressenya al meu article. Suposo que li donaré una oportunitat al segon, potser durant l'estiu i ja veurem...
No m'has de fer cas a mi. A molta gent li agraden aquests llibres, però per mi la quantitat de palla explicant la vida de la protagonista és massa gran i supera els límits acceptables. Una cosa és que en Wallander tingui una vida privada de merda i ens en vagi donant pinzellades, i l'Erlendur Sveinsson igual, que s'assemblen molt. Però quan la trama del propi protagonista és més important que una investigació criminal, allò no és novel·la negra, i ja em perdonaran però hi ha molt per llegir en aquesta vida. Però el meu problema principal no és que trobi que escriuen malament, són molt amens aquests llibres. El que no m'agrada és que em donin gat per llebre. Si un llibre promet unes coses, no me'n donis unes altres, perquè llavors m'està mentint, i això no m'agrada. Suposo que m'explico, però amb aquesta premissa, ja pots veure que la meva opinió és completament subjectiva, i si no et molesten aquestes coses segurament puguis llegir llibres d'aquests amb molt interès.
ResponEliminaXexu, a mi també m'emprenya que s'aprofita l'etiqueta i la moda per colar tot tipus de novel·la sota un segell determinat. Nòrdica, mediterrània,... I tens raó en el gat per llebre. Jo a l'estiu li donaré oportunitat al segon de la sèrie i a veure com va... Ja comentaré la meva impressió. I m'encanten les opinions completament subjectives i que no coincideixin amb les meves. Quin avorriment si tots penséssim igual...
ResponElimina