|
FITXA DEL
LLIBRE
|
|
|
TÍTOL
|
|
|
AUTOR
|
|
|
EDITORIAL
|
Ed.
B pel Círculo
|
|
ANY EDICIÓ
|
1999
|
|
DATA COMPRA
|
Prèstec
|
|
FORMAT
|
Paper
|
|
PREU
|
|
|
GÈNERE
|
Narrativa,
Històric
|
|
PÀGINES
|
697
|
|
ISBN
|
9-788422-637684
|
El ocho és un best-seller de la Katherine Neville. És una novel·la llarga, amb una mica de tot, intriga, acció, el joc d'escacs, història, amor, i fins i tot un cert component màgic. Abans de llegir-la em feia una mica de por, ja que pensava que no seria gaire bona, però de seguida t'atrapa el començament, amb les dues històries que es van intercalant, la que passa durant l'època de la Revolució Francesa (amb un misteriós joc d'escacs que tothom sembla perseguir) i la de la Catherine, experta informàtica (l'any 1972), que finalment també es relaciona amb el joc d'escacs i es veu ficada en una gran partida a escala mundial.
Al principi em va atreure molt més la història més actual, però cap a meitat del llibre, em va interessar més la part més antiga, amb uns personatges amb molt més força. De totes maneres, el llibre va perdent pistonada i acaba amb un final una mica precipitat. Prometia molt més del que realment dóna. Com a curiositat, el llibre està ple de secundaris històrics (Napoleó, Danton, Marat, Robespierre, Voltaire, Rousseau, Newton, Caterina la Gran, Bach,...). Llibre correcte però que no passarà a la història dels 500 millors que he llegit. Per fans dels best-sellers, sobretot amb component històric.
També en parlen a:
Quan el vaig llegir, fa una pila d'anys, em va fascinar. Era l'època de 'El codi daVinci', i vaig pensar que aquest era molt millor que els d'en Dan Brown. A més, era un dels pocs llibres que té l'honor d'haver estat llegit pels quatre de casa, els meus pares i mon germà també el van llegir, i no n'hi havia gaires en aquesta llista. Però no va passar la prova de la relectura. Uns anys després, i ara ja en fa més de 10 d'aquesta relectura, vaig decidir-me a tornar-lo a llegir precisament perquè en guardava un gran record, i em va decebre. Suposo que són moments de la vida, o moments lectors, no ho sé. Però em va saber greu. He vist que pocs llibres passen la prova de la relectura, de fet. Entenc que és perquè si els rellegim és pel bon record que tenim, els idealitzem, i en tornar-los a llegir ja no ens semblen tan fantàstics. En això tinc dues honorables excepcions: 'El joc d'Ender' i 'El Silmaríl·lion', que els dos em van tornar a encantar el segon cop. En canvi, 'El vigilant del camp de sègol' em va agradar tan poc el primer cop com el segon. El vaig rellegir per veure si... però no.
ResponEliminaCuriosament, tot i la decepció que em vaig endur, segueixo pensant que aquest 'El vuit' és un bon llibre i té elements molt interessants, recordant-los no sé per què em va decebre la segona vegada. Tinc sort que recordo els bons records i no la decepció, en aquest cas. No sé si saps que aquest llibre té com una segona part, que no sé si és ben bé continuació, però està relacionat: 'El foc'. Me'l van regalar i el vaig començar, però no l'he acabat... i això és molt estrany en mi, que m'empasso moltes merdes per voler acabar els llibres. Ara que he llegit la teva ressenya m'has fet pensar que podria tornar-ho a intentar, i així treure'l per fi de la llista d'eterns pendents. Qui sap, si no és aquest any, potser m'ho podria plantejar com a propòsit pel 2019, i això ja obliga una mica.
Apa, ja t'he fotut un rotllet i me'n torno a treballar.
Jo també el vaig llegir fa molts anys!!
ResponEliminaCrec que també el vaig ressenyar.
Hola Xexu, gràcies pel "rotllet". El llibre no està malament, però no m'ha fascinat. L'he trobat correcte, una idea bona, però estil muntanya russa, molt irregular. Però entenc que pugui agradar molt a molta gent. Senzillament, no és el meu gènere, no em va gens l'històric. Sóc culpable de no haver llegit res, al menys de moment, del Ken Follett o del Dan Brown. En les relectures estic molt d'acord. Pocs llibres suporten aquesta prova. Dels que no em canso de llegir-los de tant en tant, L'illa del tresor. I, sorprenentment, un llibre del Grisham, El jurado, que l'he llegit dos cops i em va agradar potser més la segona vegada que la primera (que ja em va agradar molt). La peli basada en el llibre està bé, però al llibre es lluita contra la indústria del tabac (i no la d'armament com al film).
ResponEliminaDoncs ja coincidim en una altra lectura, Ramona :)