dilluns, 21 de maig de 2012

Bruce Springsteen 17-5-12


He deixat passar uns dies i encara no se'm va del cap.
El darrer concert que he vist del Boss ha estat el millor. I tinc la sensació que sempre és així.
Serà Barcelona i aquesta especial relació que hi ha entre el públic i Bruce? Serà que aquest home és un mag seductor que ens fa sentir a tots els més importants del món, almenys durant una nit?

Amb un retard considerable, uns 50 minuts va començar un concert amb un homenatge a Donna Summer i el clàssic Badlands. Després de gairebé 3 hores i 15 minuts i vint-i-nou himnes, va tancar amb la cançó que ret homenatge al desaparegut Clarence Clemmons, Tenth Avenue Freeze Out.

Va ser un concert rocker i alhora amb tocs folk i soul. A estones emotiu, enormement divertit. Gran Boss. Prove it all night en versió 78, amb el solo intro del Boss, apoteòsic.

El pitjor del concert van ser els accessos, amb cues llarguísimes. Una segona cosa dolenta, no vaig agafar entrades pel segon concert. La propera no em passarà, ja que Bruce i la seva banda van canviar 11 cançons d'una nit a la següent.




dimarts, 1 de maig de 2012

Cinema d'abril 2012

  • La fría luz del día. Film d'espies rodat gairebé en la seva totalitat a terres espanyoles, Madrid, Alacant i altres. Protagonitzat per un noi que descobreix que el seu pare no és qui deia ser. El millor de la peli és Sigourney Weaver. Willis fa un paper petit. El film serveix per pasar l'estona, no és gran cosa.


  • Grupo 7. Pel·lícula policíaca ambientada a Sevilla, abans de l'EXPO 92, on un grup de policies lluiten contra la droga, de vegades sobrepassant els límits, però aconseguint resultats. Interessant evolució del personatge del Mario Casas. El millor treball, el d'Antonio de la Torre, un gran actor. No està mal, es deixa veure.



  • The Pelayos. Als 90, una família amb un mètode estadístic per guanyar a la ruleta es dedica a saltar la banca de diferents casinos. Els Pelayos és un film que està ben fet i es deixa veure, encara que el personatge del Lluís Homar té poc pes i crec que hauria de portar més la pel·lícula, tot i que sembla que va ser cosa del cap del clan, amb una vida personal força interessant, deixar el pes de la pel·lícula als joves.


  • Los juegos del hambre. Pel·lícula basada en la novel·la homònima de Suzanne Collins. En un món despòtic, 24 joves són obligats a combatre a mort fins que només quedi un. Una noia, substituta de la seva germana petita, haurà d'adaptar-se a unes noves regles de joc per tal de sobreviure. Pel·lícula entretinguda, amb un grapat de bons secundaris. Ara em passaré als llibres.