dissabte, 31 de desembre de 2011

Llibres llegits el 2011



Ficció
No ficció
2. El vuelo del ángel, de Michael Connelly
3. Peter Pan (adap), de James M. Barrie
4. El observatorio, de Michael Connelly
5. La mà negra, de Jaume Copons
6. El pequeño Otto ha desaparecido, de Manfred Limmroth
7. Agència de lectura, de Montserrat Galícia
9. El eco negro, de Michael Connelly
11. Hielo negro, de Michael Connelly
12. Les aventures de Vània el forçut, d'Otfried Preussler
13. Sé el que estàs pensant, de John Verdon
18. El camí fosc, d'Asa Larsson
20. L'assassinat del professor de música, de Jordi Sierra i Fabra
21. Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell
22. Luna funesta, de Michael Connelly
24. La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies
25. Set dies de juliol, de Jordi Sierra i Fabra
27. Cinc dies d'octubre, de Jordi Sierra i Fabra
28. Cinquè viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton
29. Territorio comanche, d'Arturo Pérez-Reverte
31. No obris els ulls, de John Verdon
32. Echo Park, de Michael Connelly
33. El poeta, de Michael Connelly
34. Nou dracs, de Michael Connelly
35. El veredicto, de Michael Connelly
36. La rubia de hormigón, de Michael Connelly
37. El último coyote, de Michael Connelly
38. El com del crim, d'Andreu Martín i Jaume Ribera
40. Misión 04. Caída libre, de Robert Muchamore
1. Quasi tota la veritat, de Josep Maria Minguella
8. Los media y la modernidad, de John B. Thompson
10. Parlant clar, d'Agustí Benedito
14. La espiral del silencio, d'Elisabeth Noelle-Neumann
15. Caperucita al desnudo, de Catherine Orenstein
16. El fin de una época, d'Iñaki Gabilondo
17. Indigneu-vos, d'Stéphane Hessel
19. En efectiu o amb targeta?, de Carles Torrecilla i Jordi Basté
23. Els plats trencats, de Francesc Sanuy
26. ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?, de Manuel Campo Vidal
30. Informe Sanuy, de Francesc Sanuy
39. Aicnàlubma, de Joaquim Maria Puyal


Aquest any 2011 he llegit 40 llibres (com de costum no he comptat còmics, dels que he llegit molts). Tenint en compte que els tres darrers mesos he llegit molt poc, no està malament.
Resumint, he llegit llibres per la UOC, per gust, per llegir el que llegeixen els meus alumnes o per d'altres motius diversos. Alguns han estat novetats, d'altres són d'aquells que fa temps que tens a la llista d'espera.
He llegit molta més ficció que no ficció, amb un predomini del Michael Connelly, del que encara em queden coses per llegir.
En quant a l'idioma, gairebé igual català que castellà, amb 21 a 19.
Ara mateix estic llegint tres a la vegada, dos dels quals estan gairebé acabats. Espero que el proper any pugui seguir llegint el mateix o més. En teoria tindré més temps, per la qual cosa podré llegir més. Ja ho veurem...

Cinema de desembre 2011


Aquestes són les pel·lícules vistes al desembre:



- In time. Pel·lícula futurista que comença amb una idea genial sobre el temps, el futur i la mort, però que es va difuminant una mica al llarg del metratge. Una llàstima. Timberlake molt soso. Amanda Seyfried, correcta. El millor, Cillian Murphy, en el seu paper de guardià del temps. De totes maneres, la millor peli del mes.


- Misión imposible: Protocolo fantasma. Què es pot dir de la quarta peli de la sèrie? Està feta per tal que el Cruise pugui lluir-se, sobretot quan imita l'Spiderman. La pel·lícula no està malament, acció per totes bandes, una trama sense errors greus i uns protagonistes i enemics correctes. Es deixa veure.

- Noche de fin de año. Comèdia romàntica sobre la darrera nit de l'any. Previsible. Si no tens res millor a fer, endavant, però no és gran cosa. El millor, el repartiment, sobretot una Michelle Pfeiffer molt madura en un paper en el que sembla que s'ho va passar bé.

- El cambiazo. Dos amics, Jason Bateman i Ryan Reynolds, desitgen la vida que porta l'altre i es veuen recompensats. El canvi els permetrà arribar a conèixer millor a l'amic, però sobretot a ells mateixos. Malgrat això, en el fons, tots dos volen tornar a la vida que portaven abans del canvi. És divertida i a estones pots riure força, encara que és una pel·lícula que ja s'ha vist moltes vegades.

dimarts, 6 de desembre de 2011

Cinema de novembre 2011

Aquest mes de novembre he vist les següents pel·lícules:

- Un golpe de altura. Els efectes de la crisi afecten a tots els treballadors d'un hotel. El seu director i altres empleats decideixen donar un cop per tal de recuperar allò que es seu. Correcte Ben Stiller, molt bé Alan Alda i prescindible Eddie Murphy. La peli es deixa veure.
- London Boulevard. Delinqüents i persones al límit. Guardaspatlles i protegida. Interessant film amb Colin Farrell i una cada vegada més gran Keira Knightley. Molta sang i fetge.
- Un dios salvaje. Darrer film de Polanski, basat en una obra de teatre de Yasmina Reza. Dues parelles en una habitació. Bons diàlegs. Grans Jodie Foster i Kate Winslet. Genial Christoph Waltz. Comedia a estones àcida, a estones negra sobre les misèries humanes. La millor peli del mes.
- Asesinos de élite. Fallida pel·lícula amb De Niro i Jason Statham. Els diàlegs són pobres. L'acció, passable. La trama difícil d'aguantar-se.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Cinema d'octubre 2011

- No habrá paz para los malvados. Un altre policia al límit. Bona interpretació de Coronado. Film correcte.

- Crazy, stupid, love. Comèdia romàntica amable amb alguns moments de vodevil finals memorables. Carell fa bé el seu paper, menys sobreactuat que altres vegades.

- La voz dormida. Darrer film de Benito Zambrano, basat en el llibre homònim de Dulce Chacón, sobre la vida de les dones a la postguerra. Film a estones dur. No et deixa indiferent. En alguns moments, em va recordar Las 13 rosas. Si t'agrada conèixer la història més propera, l'has de veure.

Aquest mes, poc cinema, però ben escollit.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Cinema de setembre 2011


- La piel que habito. La darrera d'Almodóvar. M'ha agradat molt, però he de reconèixer que sóc un gran fan seu. També m'ha agradat Banderas, que normalment no em diu gran cosa. La millor del mes.

- La deuda. Una correcta pel·lícula d'espies i de relacions humanes. Gran Helen Mirren. Està bé enlloc.

- Colombiana. Arribar amb uns minuts de retard et porta a això, entrar a veure qualsevol cosa. Film poc creïble. La protagonista, impossible. Totalment prescindible.

- Como acabar con tu jefe. Comèdia de vegades una mica àcida, de vegades una mica fluixa. Es deixa veure.

- Los amos de Brooklyn. Policies sempre al límit. Bones interpretacions de Hawke (no crec que l'hagi vist mai en un paper fàcil) i fins i tot Richard Gere, inexpressiu, està correcte com a veterà a punt de jubilar-se.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Cinema d'agost 2011

- Linterna verde. Superheroi de DC Comics poc conegut. Entretinguda pel·lícula. Creia que seria pitjor.
- Harry Potter y las reliquias de la muerte II. Un bon final per una bona saga de films i pel·lícules.
- El caso Farewell. Interessant film francès d'espionatge a Moscú durant els darrers anys de la guerra freda.
- El origen del planeta de los simios. S'explica com la Terra va quedar governada pels simis intel·ligents. Bona pel·lícula d'aventures i ciència ficció.
- Capitán América. Una altra de superherois, aquesta vegada de Marvel. El guió és bo i la peli està molt ben feta. Un film que val la pena veure'l.
- La boda de mi mejor amiga. Film a l'estil de Resacón, però amb noies. Humor una mica gamberro, demostrant que els films de col·legues passats de voltes també poden ser protagonitzats per dones. No està malament.
Aquest mes cap pel·lícula a destacar, ni per bona ni per dolenta. En general, totes entretingudes.


dimarts, 30 d’agost de 2011

El veredicto


El veredicto és un llibre de Michael Connelly publicat per Roca Editorial. Com que no era una novetat, estava rebaixat de 21 a 9,95 €. També es pot trobar en edició de butxaca.
Està protagonitzat per Mickey Haller, l'advocat que ja havia sortit en d'altres llibres de Connelly, per exemple El inocente. A més a més, en un rol secundari, també surt el Harry Bosch, detectiu d'homicidis, protagonista de molts dels llibres de l'autor.
En Haller s'està recuperant de les seves addiccions quan l'hi arriba una altra gran oportunitat. Un advocat a qui coneix, mor assassinat i una jutgessa li passa els casos en els quals estava treballant. Entre aquests casos hi ha un de molt gros.
Una novel·la trepidant, que combina detectius amb judici, la qual cosa no està malament.



divendres, 26 d’agost de 2011

La rubia de hormigón


La rubia de hormigón és un llibre de Michael Connelly de la sèrie del Harry Bosch, detectiu de la policia de Los Angeles. Es pot trobar en diferents edicions de butxaca, crec que la darrera és de Roca Editorial.
En aquest llibre, el Bosch és jutjat per haver-hi matat a un criminal en sèrie. Mentre es va desenvolupant el judici, es descobreix que l'assassí va matar després de mort.
Com sempre, els llibres de Connelly són entretinguts i et fan passar bones estones.
A més a més, és el primer llibre digital que he llegit i puc dir que és una bona experiència. Ja no he de viatjar carregat de llibres. El pes de la meva maleta ha baixat molt. És molt còmode i no cansa la vista. L'única pega és que llegir en exteriors es fa feixuc, sobretot si hi ha molta llum. No és gaire adequat per la platja.

dimecres, 10 d’agost de 2011

En efectiu o amb targeta?


En efectiu o amb targeta? és un llibre de curiositats, anècdotes i consells escrit per Carles Torrecilla i Jordi Basté i publicat per Columna. El seu preu és d'uns 17 €.
El Carles Torrecilla és un economista que col·labora amb el Jordi Basté al programa d'aquest, El Món a RAC1. És la continuació de Crisi, mentides i grans oportunitats. Al llarg dels capítols del llibre, mitjançant una conversa distesa, l'economista ens va explicant trucs, secrets, anècdotes, dades,... econòmiques que ens poden interessar i que es poden comprendre amb facilitat gràcies a que s'utilitza un llenguatge planer. Un llibre a estones divertit, útil per la gent que es preocupa de l'economia, però de l'economia domèstica, les factures, la despesa diària,...


dijous, 4 d’agost de 2011

No obris els ulls


No obris els ulls és una novel·la de John Verdon, publicada per Proa dins la col·lecció Beta. El seu preu és de 21 €.
El protagonista de Sé el que estàs pensant, en Dave Gurney, torna a tenir un altre cas apassionant sobre l'estrany crim d'una núvia el dia del seu casament. Però no tot serà tan fàcil, sinó que el cas s'anirà complicant i arribarà a posar en perill al protagonista i la seva dona.
Llibre de fàcil lectura, apte per l'estiu, que una vegada el comences, l'has de devorar, submergit dins d'ell.


dimecres, 3 d’agost de 2011

Cinema de juliol 2011

- Un cuento chino, la darrera del Ricardo Darín. Ell sempre està bé. La peli és correcta, a estones divertida.

- Resacón 2, Ahora en Thailandia! Segona part de l'èxit Resacón en Las Vegas. Sembla estrany, però aquesta segona part no és dolenta. A estones millor que la primera, amb un humor gamberro. Genial el mico.

- Cena de amigos. Film francès. A estones divertit, encara que pretensiós. No sóc un gran fan del cinema francès, però no està malament.

- Bad teacher. Film per glorificar la Cameron Diaz. Ella creu que està divertida. Es deixa veure.

- Blackthorn, sin destino. Film sobre un altre final pel Butch Cassidy de Dos hombres y un destino. Llàstima que el Noriega està tan soso com sempre.

- Nuestra canción de amor. Road movie a estones dramàtica a estones  impossible amb Renee Zellwegger i Forest Whitaker. Es deixa veure.

- Amigos. Divertida comèdia espanyola per passar una estona agradable.

- El hombre de al lado. Film argentí sobre les difícils relacions veïnals. A estones surrealista, a estones irònica. Molt bona opció si vols sortir amb un somriure del cinema. Potser la millor peli que he vist aquest mes.

- La víctima perfecta. Hilary Swank tot el film en perill. Correcte, encara que ell no s'acaba de creure el seu paper.



dilluns, 1 d’agost de 2011

Informe Sanuy


Informe Sanuy és un llibre de Francesc Sanuy, publicat per La Campana amb un preu d'uns 16 €.
Ja fa temps que el volia llegir, uns quants anys. Fins i tot me l'havia recomanat el Ricard, que l'havia llegit ja. Fa poc vaig llegir Els plats trencats i ara he pogut llegir l'Informe Sanuy.
El llibre està dividit en dues parts. La primera està dedicada a fer una defensa del petit comerç de Catalunya, maltractat pels governs que afavoreixen les grans superfícies. La segona està dedicada a parlar de la nostra benvolguda "La Caixa" (La Caixa, parlem?), dels seus dirigents, tripijocs i negocis nets i no tan nets.
Tot i que el llibre és una mica desordenat i repetitiu, és interessant de llegir. Veus connexions entre els centres de poder econòmic, periodístic i polític, amb la qual cosa els ciutadans normals ens estem convertint (alguna vegada no ho hem sigut?) en pagans (no religiosos, només econòmics).
Recomano el llibre a qui es vulgui emprenyar i tingui ganes de seguir indignat.


dilluns, 11 de juliol de 2011

Territorio comanche


Territorio comanche és una novel·la d'Arturo Pérez-Reverte. L'edició que tinc està publicada per Alfaguara i val 10,70 €.
Pérez-Reverte va ser reporter de guerra molts anys. Quan ho va deixar va escriure aquest llibre, que va dedicar al càmera de TVE que el va acompanyar.
A la novel.la, un reporter i el seu càmera esperen que els croats volin un pont. Al llarg de la tarda, van recordant episodis que els han passat en aquesta i d'altres guerres, així com els records de les persones que han conegut.
Hi ha una pel·lícula homònima de Gerardo Herrero protagonitzada per Imanol Arias i Carmelo Gómez.
Fàcil de llegir. És un d'aquells llibres que si no els llegeixes no t'has perdut res important.


diumenge, 10 de juliol de 2011

Darrer cinema vist

Les darreres pel·lícules vistes han estat les següents:

Cisne negro. Bona pel·lícula dirigida per Darren Aranofsky. Natalie Portman està genial, més actriu cada film que fa. Inquietant Mila Kunis. Va ser nominada a cinc categories dels Oscar d'enguany. Només Natalie Portman el va guanyar. Val la pena veure-la.

Sin límites
. Film de Neil Burger protagonitzat per Bradley Cooper en el paper d'un escriptor que pren una droga per recuperar la creativitat i amb Robert de Niro com a magnat sense escrúpols. Pel·lícula correcta.

El inocente
. Film de Brad Furman protagonitzat per Matthew McConaughey, Marisa Tomei i Ryan Phillippe entre d'altres. Està basat en la novel·la del mateix nom de Michael Connelly. L'advocat Mickey Haller creu que ha trobat el client perfecte, ric i innocent, però no tot serà tan fàcil. El protagonista, després de fer molts tombs, sembla correcte en una pel·lícula sòbria.

Midnight in Paris. Darrer film de Woody Allen. Interpretat per Rachel McAdams, Owen Wilson i Marion Cotillard entre d'altres. Una parella, a punt de casar-se, va a París a passar uns dies. Allà el nuvi es veurà atrapat per la màgia de la ciutat i viatjarà en el temps, on coneixerà interessants personatges. Trobarà la inspiració i l'amor, però no és del tot feliç en el París de la Belle Epoque i tornarà al present. Però res ja no serà igual. Com sempre, Allen ens ofereix una bona pel·lícula. Potser no és la millor, però el seu cinema sempre em diu alguna cosa.

Sin identidad
. Film dirigit per Jaume Collet-Serra interpretat per Liam Neeson i Diane Kruger. Un home va a un congrés a Berlín, té un accident de cotxe i quan desperta, descobreix que la seva dona està amb un altre que es fa passar per ell. Perdut, sense identitat, tractarà de recuperar la seva vida, amb l'ajut d'una dona misteriosa. Pel·lícula correcta, poc original, amb un guió fluix a estones.

X-Men, primera generación. Dirigida per Matthew Vaughn i protagonitzada per James McAvoy, Michael Fassbender, Kevin Bacon i January Jones. Els mutants en els seus inicis, explicant com va començar tot. Pel·lícula entretinguda, apta per tothom i sobretot per amants dels superherois Marvel.




dimecres, 6 de juliol de 2011

La bicicleta estàtica


La bicicleta estàtica és un recull de contes de Sergi Pàmies publicat per Quaderns Crema. El seu preu és de 11 €.
Pàmies escriu 19 relats curts de temes diversos, alguns amb inspiració autobiogràfica. Molts d'ells són divertits, estan plens d'ironia o de fatalitat.
No acostumo a llegir contes, però aquest recull, en general, m'ha deixat un bon sabor de boca.


dissabte, 2 de juliol de 2011

Cinc dies d'octubre


Cinc dies d'octubre és un llibre de Jordi Sierra i Fabra, publicat per Random House Mondadori dins Rosa dels Vents. El seu preu és d'uns 18 €.
Aquesta és la tercera novel·la on el protagonista és l'ex-policia republicà Miquel Mascarell, qui ara conviu amb la Patro, després de Quatre dies de gener i Set dies de juliol.
A les seves mans l'arriba l'encàrrec de trobar la tomba d'un mort el juliol del 36. Encàrrec molt difícil, ja que han passat més d'onze anys, però en Mascarell va reconstruint els fets fins arribar a trobar el cadàver del jove mort.
Novel·la entretinguda, que barreja el gènere policíac amb la història de la Barcelona de la postguerra. M'agraden les novel·les del Sierra i Fabra.


divendres, 24 de juny de 2011

¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?



¿Por qué los españoles comunicamos tan mal? és un assaig del periodista Manuel Campo Vidal, publicat per Plaza y Janés (Random House Mondadori). El seu preu és de 15 €.
Campo Vidal ens explica els problemes de comunicació que hi ha a Espanya, amb exemples clars de bons oradors i d'altres no tan bons. El llibre fa un diagnòstic del problema i intenta aportar algunes solucions.
La seva lectura es fa agradable, de vegades fins i tot pots riure amb alguns dels exemples presentats.

dimecres, 22 de juny de 2011

Set dies de juliol




Set dies de juliol és una novel·la de Jordi Sierra i Fabra, publicada per Random House Mondadori, dins la col·lecció DeBolsillo, amb un preu de 8,95 €.
Aquesta novel·la és el segon cas de l'inspector de policia Miquel Mascarell, després de Quatre dies de gener. Més de vuit anys després del primer cas, el vell policia torna a Barcelona i es torna a sentir investigador. Però no res és igual, la seva dona va morir, no reconeix la seva ciutat, la gent és diferent, nous rics, vençuts. I la Patro, una nena convertida en dona.
La veritat és que m'ha agradat força i l'he llegida molt ràpidament. Ja estic amb el tercer cas del Mascarell, Cinc dies d'octubre.


diumenge, 19 de juny de 2011

Bye bye, Clarence


Ja fa uns dies que et trobaves malament. Et van operar urgentment. Has resistit el que has pogut, però era molt complicat, fins i tot per tu.
Així, ens has deixat, sense el teu saxo i sense la teva simpatia. El més gran de la banda. Clarence Clemons, sempre em quedarà a la memòria les vegades que t'he vist en concert. Gran, fantàstic. The E Street Band , la banda del Boss, segueix, però sense tu, sense Danny. Llei de vida, si, però una gran putada.



diumenge, 12 de juny de 2011

Els plats trencats


Els plats trencats és un llibre de Francesc Sanuy publicat per La Magrana. El seu preu és de 18 €.
Sanuy fa un recull de 50 articles publicats als diaris El Punt i El Periódico de Catalunya durant els anys 2007 a 2009. Alhora, també comenta les opinions d'analistes i experts en economia, opinions amb les que de vegades està d'acord i de vegades no.
Al llarg del llibre parla de la crisi, els motius, les conseqüències. Unes conseqüències que no són gens bones pels que paguem impostos, pels assalariats, que som els que veritablement sostenim el país, mentre que les grans fortunes tenen tot tipus de trucs legals per tal d'evitar pagar-los. Mentre uns s'han d'estrenyir els cinturons o veuen retallats o congelats els seus sous, els financers, autèntics culpables de la crisi, amb el suport de la classe política, tenen tot tipus de pujades de sou, primes, stock options,...
Un llibre interessant, en el que Sanuy parla contra La Caixa (La Caixa, parlem-ne?), contra la immoralitat dels financers que ens han portat a la crisi, del paper d'Espanya al món o de les tenses relacions entre Catalunya i l'Estat, entre d'altres temes.
La primera part del llibre, els comentaris de Sanuy sobre les opinions d'analistes i experts es fa una miqueta pesat, però els 50 articles publicats estan força bé, tot i ser alguns una mica repetitius. Un llibre que val la pena llegir per indignar-se una mica més...


divendres, 3 de juny de 2011

INDIGNAT AMB L'ATRI


Normalment no faig servir el bloc per protestar, però avui si que ho faig. Estic indignat. Per molts motius, però avui només parlaré d'un.

Fa un parell de dies van començar a arribar-nos un missatge amenaçador per diferents camins. Contingut del missatge? Si abans del 6 de juny no has mirat si a l'espai del portal ATRI hi surt el DC del teu compte corrent, pots no cobrar la nòmina del mes de juny (per cert, mireu l'horari del portal).


La meva primera impressió va ser que es tractava d'una d'aquelles cadenes que arriben que et diuen que si no.... et passarà... Notava la preocupació dels meus companys i companyes. No sé què és l'ATRI, no he entrat mai, no recordo la contrasenya, sembla que no funciona amb el firefox,...

Ahir vaig intentar entrar al famós portal, fill del nostre "estimat" ÈPOCA i tenia problemes amb la contrasenya o l'usuari, o el generador de contrasenyes. Em vaig preocupar també. I si no podia mirar el p... DC, no el tenia i no cobrava? Ai, ai, ai.

Avui, però, he pogut entrar. M'he "coronat". I he respirat tranquil. El DC era al seu lloc, on havia de ser. Quin descans!!!! Per si no ho sabeu, el DC és un codi matemàtic que es calcula amb una fórmula. Navegant per internet hi ha informació sobre el tema. Ningú es podia ocupar del tema abans de saturar el portal amb moltes peticions de servei al mateix moment?

PERÒ, trobo intolerable que en l'era de la informàtica arribin les notícies així, boca-orella, missatges que venen sense firma, a través de segones o terceres persones. Un missatge important ha d'arribar de forma important. Un assumpte important ha de ser difós de manera important i deixant un termini suficient.

AIXÍ, la primera pensada és que trobo que hi ha personal incompetent en la nostra Administració. I això perquè no vull pensar malament. Imaginem que alguns no troben o posen aquest DC al seu lloc i no cobren la nòmina del juny (paga extra inclosa). Durant uns dies, hi haurà qui s'estalviarà alguns sous o podrà jugar amb els diners de molts treballadors públics. Hi hauria algú content?

DEMANO, a qui correspongui, que difongui el missatge pels canals necessaris per tal que arribi a tothom, que expliqui perquè passa això ARA mateix i que DIMITEIXI qui calgui perquè ha demostrat poca competència informant els treballadors (continuo esperant que només hagi estat això).

UN INDIGNAT QUE NO ÉS UN RASTAFLAUTA



dissabte, 7 de maig de 2011

El camí fosc


El camí fosc és el tercer llibre d'Asa Larsson sobre crims al Cercle Polar. Està publicat per Columna i val 18,50€.
Un altre cas per la Rebecka Martinsson, ara fiscal, i la policia Anna-Maria Mella al nord de Suècia. Un crim aparentment sexual ens porta a una bona novel·la de suspens, amb tot un seguit de personatges desgraciats.
Al principi de la novel·la, em va costar molt agafar-li el fil, però a poc a poc t'enganxa molt. Recomanable.


divendres, 22 d’abril de 2011

El fin de una época

El fin de una época és un llibre d'Iñaki Gabilondo publicat per Barril & Barral. El seu preu és de 20 €.
Gabilondo és un prestigiós periodista, que ens ofereix la seva visió de com està canviant el món del periodisme en els darrers anys, com aquests canvis han afectat la seva professió i fa la seva aposta pel futur.
Llibre fàcil de llegir, interessant, vàlid per estudiants de periodisme, per periodistes als que els està canviant el món o persones interessades en el món de la comunicació. No és un llibre en el que es trobin desqualificacions contra ningú, ni moltes respostes, però val la pena llegir-lo.

Despedida programa Hoy con Iñaki Gabilondo (CNN+ 23/12/2010)


dijous, 21 d’abril de 2011

Caperucita al desnudo

Caperucita al desnudo és un assaig de Catherine Orenstein publicat per Crítica dins la col·lecció Ares y Mares amb un preu de 12 €.
L'autora ens parla sobre la Caputxeta Vermella i com la seva personalitat ha anat evolucionant al llarg del temps i al llarg de diferents versions dels contes. També ens parla dels contes de fades, des dels primers innocents (o potser no tant), fins els contes actuals, plens d'idees feministes i on els personatges intercanvien els seus rols.
Realment, una bona lectura sobre els contes per dintre.

diumenge, 17 d’abril de 2011

La espiral del silencio

La espiral del silencio és un assaig d'Elisabeth Noelle-Neumann, publicat per Paidós Comunicación. Val 22 €.
Al llarg del tractat, l'autora formula la teoria de l'espiral del silenci, teoria de ciències polítiques i comunicació on els individus d'una societat adapten el seu comportament a allò que és predominant sobre el que és acceptable i el que no ho és. A més a més, parla molt sobre l'opinió pública i com aquesta ha fet i fa de control dels ciutadans.
Malgrat el tema pot ser una mica "durillo" d'empassar, el llibre és força interessant.