dissabte, 28 de juny del 2008

El niño con el pijama de rayas

El niño con el pijama de rayas és una novel·la de John Boyne en el qual s'explica la història d'un nen berlinès que es veu obligat a traslladar-se a viure a un altre lloc perquè el seu pare ha d'anar a treballar.
A propòsit, no explico res del llibre, ja que faig cas del consell de l'autor de començar a llegir el llibre sense saber de què tracta. Només diré que al llarg del llibre hi ha un nen innocent pel qual van passant fets i fets davant dels seus ulls.
Diuen que el llibre és un llibre per nens, però a partir dels 13 anys. Evidentment, també pot ser per adults. El que jo penso és que és un llibre imprescindible. Totalment recomanable. Un llibre pot ser emocionant sense caure en la llàgrima fàcil.
L'edició en castellà està publicada per Salamandra i val 12,50 €. També la podem trobar en català publicada per Empúries i val 16 €.

dimarts, 24 de juny del 2008

3:19

3:19 és una pel·lícula dirigida per Dany Saadia i interpretada per Miguel Ángel Silvestre, Félix Gómez, Juan Díaz i Bárbara Goenaga.
La trama és interessant, hi ha dues històries paral·leles que al final arriban a trobar-se. Hi ha la història dels protagonistes i la història animada dels científics, explicada per la protagonista. La part animada està molt aconseguida. La part humana és una mica més fluixa. Però a meitat de la pel·lícula, hi ha una millora. Casualitat o no (jejeje) coincideix amb la desaparició de Miguel Ángel Silvestre.
El guió no està malament, és una pel·lícula estranya i com a raresa es pot veure. Si no tens res millor a fer, la pots veure.
Ah, per cert, la pel·lícula la venen com a comèdia. Ni de bon tros, jejejeje.
Pots veure fotos de la peli aquí.


dilluns, 23 de juny del 2008

El cervell de Kennedy

El cervell de Kennedy és una novel·la policíaca de Henning Mankell on l'autor mostra la seva preocupació davant alguns dels grans temes que afecten la humanitat, com la SIDA, els problemes de l'Àfrica negra, la importància de la indústria farmacèutica, o l'abús dels febles per part dels poderosos.
Durant
el llibre, una mare destrossada per la mort del seu fill, busca respostes al llarg de mig món sobre el que li va passar al seu fill.
No havia llegit res d'aquest autor fins ara, però estic segur que seguiré llegint-ne.
Està publicat per Tusquets, dins La Clau de Vidre i val 20 €.

Teléfono Rojo, volamos hacia Moscú

Dr Strangelove és una meravellosa pel·lícula de Stanley Kubrick, un dels directors que més m'agraden, de 1963, protagonitzada per Peter Sellers (fent tres papers), George C. Scott, Sterling Hayden i James Earl Jones. Aquesta pel·lícula va tenir 4 nominacions als Oscar (pel·lícula, director, actor i guió).
És una gran sàtira sobre la guerra freda i un atac nuclear "accidental" sobre la Unió Soviètica, ja que un general mig tronat creu que els rusos estan contaminant els Estats Units, i en un atac de bogeria, programa un atac aeri nuclear sobre la Unió Soviètica.
És una pel·lícula imprescindible, i si no l'has vist no te l'hauries de deixar passar per més temps.

diumenge, 22 de juny del 2008

Munich, de Steven Spielberg

Munich és una pel·lícula de 2005 de Steven Spielberg, basada en els fets que van passar als Jocs Olímpics de 1972 a la ciutat alemanya de Munich, on un comand palestí va assassinar 11 atletes d'Israel.
A partir d'aquell moment, és on comença la pel·lícula, amb la creació d'un comand terrorista per tal d'assassinar els palestins.
El film planteja qüestions interessants sobre ètica. Per combatre el terrorisme s'ha de ser un terrorista? Pot un grup de persones normals convertir-se en un grup d'assassins? Fins on es pot arribar per venjança? I si els altres segueixen matant, fas tu el mateix?
La pel·lícula està interpretada per Eric Bana, Daniel Craig, Ciarán Hinds, Mathieu Kassovitz i Geoffrey Rush.
Val la pena veure-la.


dissabte, 21 de juny del 2008

Sexo en Nueva York (Sex and the City)

Ja s'ha estrenat la pel·lícula més esperada de l'any. Ja hem pogut veure Sexo en Nueva York ( o Sex and the City).
La pel·lícula és la continuació de les aventures de les quatre protagonistes de la sèrie d'HBO que durant 6 anys ens va encantar.
La veritat no és tan brillant com molts dels capítols de la sèrie, però no està malament, entreté, és divertida. Val la pena veure les aventures de les quatre noies i la ciutat de Nova York.
Aconseguirà Carrie casar-se amb el seu Sr. Big, el seu nòvio durant tan de temps? I què passarà amb les vides de Charlotte, Miranda i Samantha? Si vols conèixer aquests i d'altres interrogants, no et perdis el film protagonitzat per Sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Kristin Davis i Cynthia Nixon.


Pretextos, de Silvia Munt

Pretextos és el primer llargmetratge de ficció de Sílvia Munt com a directora. És una pel·lícula interpretada per ella mateixa, Ramon Madaula, Laia Marull, Mercè Llorens, Álvaro Cervantes, Álex Brendemühl i Manuel Alexandre.
Explica la història d'una parella que es troba insatisfeta amb la seva relació. En realitat, tots els personatges no es troben bé o amb si mateixos o amb el món.
He trobat la pel·lícula una mica lenta i m'ha avorrit. No és la pitjor que he vist darrerament però sincerament no m'ha agradat gaire.
Potser és que ja no hi entenc de cinema? O és que els meus gustos van diferents dels de la crítica i els festivals? Potser.


dissabte, 14 de juny del 2008

Ella es el partido, de George Clooney

Ella es el partido és el tercer film com a director de George Clooney i no està malament. És una comèdia a estones romàntica, a estones esportiva. Està protagonitzada pel mateix Clooney i per Renée Zellweger.
Tracta sobre els inicis del futbol americà professional als anys 20, i com eren d'amateurs aquests professionals. No és una gran pel·lícula però és força entretinguda. Clooney està molt divertit.



Mostra de produccions audiovisuals escolars 2008

Encara que no hem guanyat, val la pena fer una ullada al llistat dels centres premiats a la Mostra d'Audiovisuals d'enguany. No és un vídeo llarg i si vas entrant a les pàgines web de les escoles premiades podem veure què fan i com ho fan i també podem aprendre d'ells.

Com sempre, recordeu que necessiteu tenir el Real Player. El podeu descarregar aquí.

Molta sort el proper curs.

Ah! Podeu veure i escoltar els nostres treballs a la nostra web.

dijous, 12 de juny del 2008

Herencia del viento

Gran pel·lícula de Stanley Kramer del 1960, amb grans intèrprets: Spencer Tracy, Fredric March i Gene Kelly.
Explica el judici contra un mestre que ensenya la Teoria de l'evolució de Darwin en un poble on tots creuen en la Creació divina.
Spencer Tracy està en el seu paper d'advocat ateu, però Fredric March està totalment genial en el paper de profeta fanàtic.
Aquesta pel·lícula no l'havia vist i m'ha agradat molt. El judici està ben explicat, el tema és interessant (malgrat no és gens actual) i els actors estan genials.
Si t'agraden els films de judicis l'hauries de veure.


dissabte, 7 de juny del 2008

Los cuatrocientos golpes

Los cuatrocientos golpes (1959) és el primer llargmetratge de François Truffaut, protagonitzat pel Jean-Pierre Léaud amb Claire Maurier, Albert Remy, Guy Decomble, Georges Flamant i Patrick Auffay. És l'obra que va començar la Nouvelle Vague, una nova forma de fer cinema a França, amb nous enquadraments molt més dinàmics, amb travellings,...
Tracta sobre un noi que no pot viure en una societat rígida, que és un esperit lliure i que va passant per diferents càstigs, a casa, a l'escola, a la presó.


Una noche en la ópera

Meravellosa pel·lícula dels Germans Marx (fantàstic bloc), Groucho, Chico i Harpo. Potser és la millor de totes les que van fer, amb meravellosos diàlegs, música, embolics,...
I què podem dir de l'escena del contracte o la de la cabina del vaixell? Senzillament genials.





La boda de mi novia

La boda de mi novia és una comèdia romàntica per tal que el Patrick Dempsey pugui lluir-se. Què faries per tal d'aconseguir que la teva millor amiga no es casi perquè realment estàs enamorat d'ella?
Està dirigida per Paul Weiland i coprotagonitzada per Michelle Monaghan y Sidney Pollack (suposo que en el seu darrer paper).
És d'aquelles pel·lícules que t'atemoreixen, Jordi. Segur que la teva nòvia ja està intentant que la portis. Però rius bastant, es deixa veure bé. ;) Bona sort.


dilluns, 2 de juny del 2008

Scoop, de Woody Allen

Scoop és la segona pel·lícula que Woody Allen va rodar a Londres. Està filmada entre Match Point i Cassandra's dream. Crec que és la menys bona de les tres, però la pots veure.
Està protagonitzada per Scarlett Johansson, Hugh Jackman i Woody Allen.
És una comèdia romàntica i de misteri molt divertida, que ens descobreix una Scarlett convertida en l'alter ego femení d'Allen. A més a més reflecteix amb una subtil ironia la societat anglesa actual.
Potser no és la millor obra d'Allen, però es deixa veure molt bé i passes una bona estona amb uns diàlegs molt interessants. El millor de la pel·lícula són les xerrades entre Woody i Scarlett.


diumenge, 1 de juny del 2008

Una historia de violencia

Una historia de violencia és un thriller dirigit per David Cronenberg i protagonitzat per Viggo Mortensen, Maria Bello, Ed Harris i William Hurt.
El film no està malament, de vegades sembla lent, però molt ben executat.
Un home, aparentment normal, reviu el seu passat que ell pensava que havia deixat a Philadelphia, quan per culpa d'un intent d'atracament tothom pensa que és un heroi. La gent que el coneix i l'estima no el reconeix en aquest nou personatge.
Molt bé el Viggo Mortensen. Les escenes amb ell i la Maria Bello, sobretot la de l'escala, insuperables.
Pots veure la pel·lícula, segurament t'agradarà si no t'importa veure una mica de sang i fetge, ;).


El Circ Raluy

El Circ Raluy és un meravellós espectacle de circ tradicional que ens visita més o menys cada dos anys, ja que fan una gira anual nacional i una altra internacional. Aquesta vegada ha vingut amb l'espectacle Dancing Circus.
A part de que t'ho passes molt bé veient als acròbates, transformistes, equilibristes, pallassos,... pots visitar els carruatges antics, alguns amb gairebé 100 anys d'antiguitat.

Val la pena anar-hi a veure'l. Cada dia m'agrada més anar al Circ. Aquest any he anat amb l'escola i després pel meu compte i l'espectacle no se'm fa pesat, al contrari.
Si no l'has vist mai, l'hauries de veure.




També és molt bo el Circ Cric de Tortell Poltrona.