Bruce Springsteen 17-5-12

He deixat passar uns dies i encara no se'm va del cap.

El darrer concert que he vist del Boss ha estat el millor. I tinc la sensació que sempre és així.

Serà Barcelona i aquesta especial relació que hi ha entre el públic i Bruce? Serà que aquest home és un mag seductor que ens fa sentir a tots els més importants del món, almenys durant una nit?

Amb un retard considerable, uns 50 minuts va començar un concert amb un homenatge a Donna Summer i el clàssic Badlands. Després de gairebé 3 hores i 15 minuts i vint-i-nou himnes, va tancar amb la cançó que ret homenatge al desaparegut Clarence Clemmons, Tenth Avenue Freeze Out.

Va ser un concert rocker i alhora amb tocs folk i soul. A estones emotiu, enormement divertit. Gran Boss. Prove it all night en versió 78, amb el solo intro del Boss, apoteòsic.

El pitjor del concert van ser els accessos, amb cues llarguísimes. Una segona cosa dolenta, no vaig agafar entrades pel segon concert. La propera no em passarà, ja que Bruce i la seva banda van canviar 11 cançons d'una nit a la següent.

Bye bye, Clarence

Ja fa uns dies que et trobaves malament. Et van operar urgentment. Has resistit el que has pogut, però era molt complicat, fins i tot per tu.
Així, ens has deixat, sense el teu saxo i sense la teva simpatia. El més gran de la banda. Clarence Clemons, sempre em quedarà a la memòria les vegades que t'he vist en concert. Gran, fantàstic. The E Street Band , la banda del Boss, segueix, però sense tu, sense Danny. Llei de vida, si, però una gran putada.