divendres, 15 de febrer de 2008

Reflexions (en fred ) després de la vaga



Les xifres ballen. És una pràctica habitual. Seguiment massiu per una part. Seguiment desigual i parcial per part dels altres. El que si és cert que sense els abusius serveis mínims la vaga hauria estat més seguida.
I si vam parar tan pocs mestres, com hi havia entre 50 i 60000 persones a la Mani de Barcelona? És clar, hi haurà els estudiants també. Deu ser això, oi? Espero que quan el Barça guanyi un altre títol i no s'hi càpiga a Sant Jaume diguin que hi havia 50000 persones.

Agraeixo el seny de les famílies que no van portar els seus fills a l'escola per estar atesos en condicions força diferents i estranyes a les habituals.

El que vull que es faci públic, i si pot ser el més ràpid possible, és el nombre exacte de vaguistes, els diners que ens descomptaran pel dia no treballat, els diners totals que s'estalviarà la nostra administració i a que es destinaran exactament aquests ingressos extraordinaris.

Una altra cosa, els sindicats estan contents de mobilitzar tanta gent i anuncien noves aturades. No tenen un xec en blanc, no s'ho pensin. Éssent creatius de vegades es pot molestar tant o més que amb una vaga. I la vaga repetida cansa als vaguistes i a la població que ens comprèn. O no ens recordem ja del 88? Pensem amb el cap.


Vull posar les orelles de burro als mitjans de comunicació que només veuen les coses des d'un costat, normalment del peix gros. També vull felicitar la tasca dels que informen el més imparcialment possible, sense prendre partit. Això és la feina d'un periodista al cap i a la fi, o almenys així ho creia jo.

Una periodista no és això, Helena

Una bona tasca informativa l'he trobat a la Ràdio Sabadell, al programa A bona hora del 14-F. Podeu sentir o descarregar el podcast. Bona feina. No cal ser una gran emissora o cadena per fer les coses com cal. Podrien aprendre d'altres.