dimecres, 17 de desembre del 2008

Un precedent...

Avui no escric res meu, passo un escrit de la meva germana, impotent davant la crisi que no hi havia, i que es resisteix a tancar la seva petita empresa. Com a homenatge a una gran quantitat de persones que perden la seva feina per culpa dels bancs va això que segueix:

La reflexió d'una autònoma, per Lluïsa Garcia

5 comentaris:

Anònim ha dit...

La situació actual és molt greu. Jo faig feina de cara a la construcció i la feina ha baixat molt, tot i que de moment aguantem prou bé (no sé fins quan). Molts ànims a la teva germana. Segur que val un món en tots els aspectes. I ànims a tu també per la part que et toca.
Besets!

Eloy ha dit...

Moltes gràcies pels ànims.
I bona sort amb la feina a tu també ;)
Espero que el teu viatge per València hagi anat molt bé.

Anònim ha dit...

BON NADAL I GRÀCIES PELS COMENTARIS
LLUÏSA

Jesús M. Tibau ha dit...

les persones que treballen amb caràcter autònom no han rebut els ajuts no els incentius necessaris, i molt menys les contraprestacions.
Ànim a tots i a totes.

Eloy ha dit...

Moltes gràcies Jesús. I bones festes.