divendres, 22 de febrer de 2008

La tisora


LA TISORA

Avui, un dia trist és.
Cela i Fraga, grans censors,
orgullosos poden estar
d'haver aconseguit
avui, el dia d'avui
una boca jove fer callar.
Articles importants
a la paperera es van quedar
o la tisora els va mutilar.
D'altres que encara s'han d'escriure
ben segur que també hi aniran.
I jo avui crido, només,
crido
LLIBERTAT!

Nota de l'autor (és a dir, jo): No busquis rima ni mètrica. M'ha sorgit tal qual (per si de cas)

On ens agrada veure una pel·lícula?


Sembla que el lloc més triat és el cinema, seguit a una gran distància pel sofà. En canvi, ningú tria el llit. Jo la veritat quan miro alguna pel·lícula des del llit em quedo clapat immediatament.

dissabte, 16 de febrer de 2008

No es país para viejos

El darrer film dels germans Coen és molt bo. M'ha tornat a recordar la meva pel·lícula favorita d'aquesta parella: Fargo. No és que tenir 8 nominacions als Òscar sigui una garantia de bona pel·lícula, però ho és. Aquesta barreja de western crepuscular i persecució a mort m'ha encantat. Javier Bardem està genial en el seu personatge de psicòpata. Josh Brolin, molt correcte com a desheretat amb un cop de fortuna. Tommy Lee Jones, en el paper de sheriff mig jubilat, sempre és una garantia. No la deixis passar, val la pena veure-la.
La pel·lícula està basada en un llibre amb el mateix títol de Cormac McCarthy.



divendres, 15 de febrer de 2008

Reflexions (en fred ) després de la vaga



Les xifres ballen. És una pràctica habitual. Seguiment massiu per una part. Seguiment desigual i parcial per part dels altres. El que si és cert que sense els abusius serveis mínims la vaga hauria estat més seguida.
I si vam parar tan pocs mestres, com hi havia entre 50 i 60000 persones a la Mani de Barcelona? És clar, hi haurà els estudiants també. Deu ser això, oi? Espero que quan el Barça guanyi un altre títol i no s'hi càpiga a Sant Jaume diguin que hi havia 50000 persones.

Agraeixo el seny de les famílies que no van portar els seus fills a l'escola per estar atesos en condicions força diferents i estranyes a les habituals.

El que vull que es faci públic, i si pot ser el més ràpid possible, és el nombre exacte de vaguistes, els diners que ens descomptaran pel dia no treballat, els diners totals que s'estalviarà la nostra administració i a que es destinaran exactament aquests ingressos extraordinaris.

Una altra cosa, els sindicats estan contents de mobilitzar tanta gent i anuncien noves aturades. No tenen un xec en blanc, no s'ho pensin. Éssent creatius de vegades es pot molestar tant o més que amb una vaga. I la vaga repetida cansa als vaguistes i a la població que ens comprèn. O no ens recordem ja del 88? Pensem amb el cap.


Vull posar les orelles de burro als mitjans de comunicació que només veuen les coses des d'un costat, normalment del peix gros. També vull felicitar la tasca dels que informen el més imparcialment possible, sense prendre partit. Això és la feina d'un periodista al cap i a la fi, o almenys així ho creia jo.

Una periodista no és això, Helena

Una bona tasca informativa l'he trobat a la Ràdio Sabadell, al programa A bona hora del 14-F. Podeu sentir o descarregar el podcast. Bona feina. No cal ser una gran emissora o cadena per fer les coses com cal. Podrien aprendre d'altres.

dimecres, 13 de febrer de 2008

Sóc mestre i faig vaga, i què? Tinc dret com a treballador

Demà 14 de febrer, faré vaga. No aniré al meu lloc de treball. Em descomptaran una bona pila d'euros del meu sou. Sóc tonto? Segur que sí.

Per què faig vaga?

Des del govern català se'ns ha colat un avantprojecte de llei anomenat "Bases de la Llei d'Educació de Catalunya". Deixant de banda si la llei és més o menys bona, les maneres del govern no són les més correctes. Una llei educativa en la que l'opinió dels docents es recull per correu electrònic, en la que no es pot opinar obertament, ens recorda maneres passades i potser ja gairebé oblidades.

La meva primera intenció era no fer vaga, però penso que els mestres sempre tenim motius per fer vaga. I gairebé mai protestem pel sou, sinó per millores que afecten als nostres alumnes i a les nostres condicions de treball. Malgrat això una gran part de la població ens mira malament perquè molesta molt tenir els nens tot el dia a casa.

Quan a l'escola vam fer un sondeig sobre qui faria vaga i qui no, seguia sense tenir-lo clar, però em vaig afegir a la gran majoria que si en feien.

Fa dies que sembla haver-hi una campanya de desacreditació a alguns mitjans. Per què aquestes ganes de deixar-nos sempre malament? Serà que nosaltres no tenim dret a la vaga. En canvi altres col·lectius no estan tan poc considerats quan fan vaga. Per què serà?

La nit al dia, del 12 de febrer a TV3:

http://www.tv3.cat/videos/262439

De nit, amb nocturnitat i al·levosia, el Departament de Treball es va treure de la màniga uns serveis mínims del tot abusius:

"L'ordre de serveis mínims als centres escolars fixa que, a les escoles on la totalitat de la plantilla secundi l'atur, hauran d'anar a treballar un dels integrants de l'equip directiu i un mestre per cada quatre grups o classes per fer-se càrrec dels alumnes que vagin al centre.

Als instituts, l'ordre limita la mobilització de personal al director o cap d'estudis i a un empleat d'administració o serveis. Així mateix, s'exigeix la presència del 25% de la plantilla a les guarderies".

Els mínims decretats són molt superiors als que havia sol.licitat la Conselleria d'Educació (un membre de la direcció en cada centre) i que molt difícilment permetrien atendre un nombre apreciable de l'alumnat. Així ho va denunciar la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) hores abans de l'anunci de Treball, temorosa que no quedés garantit "el dret a l'educació".

Per què escoles més serveis mínims que instituts? Serà perquè els nens més grans no molesten i els petits cal aparcar-los? Garanteix alguna qualitat aquest tipus d'atenció? No m'ho crec pas!

Si abans tenia els meus dubtes amb la vaga, aquests s'han esvaït. M'han acabat de donar els motius que em faltaven. Quin govern més dictatorial!
Segons el conseller, Ernest Maragall (reprodueixo de El Periódico):

El conseller Maragall critica la "vaga preventiva" de mestres i adverteix els sindicats que no admetrà amenaces

EFE
BARCELONA
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha acusat avui els sindicats de convocar per demà una "vaga preventiva" de docents contra les bases de la llei d'educació, i els ha advertit que no admetrà una postura de força a l'estil d'"aquesta llei és la nostra o no hi ha llei".

Un dia abans de la vaga, convocada pels cinc sindicats amb més representació en el sector públic de l'ensenyament, Maragall ha assegurat en declaracions a TV-3 que l'aturada "no està justificada de cap manera".

"Una aturada en un servei essencial com l'educació necessita una justificació molt sòlida", ha apuntat, després d'assegurar que "el que passi demà no és definitori per a res". "Prendrem nota del missatge i el respectarem", ha declarat.

Els sindicats majoritaris opinen sobre l'ordre de serveis mínims.

Demà ens veiem a les manifestacions que es faran per tot Catalunya al migdia.

dissabte, 9 de febrer de 2008

D'on treiem els llibres que llegim?

Llegir. La majoria comprem llibres, però també fem servir les biblioteques. Alguns també ens deixem llibres i els tornem. El que ens importa és llegir.

divendres, 8 de febrer de 2008

Arte y pico

Aquest és el premi Arte y pico. Na Caterina de No em diguis que és un somni m'ha nominat. O m'ha premiat, qui ho sap. Moltes gràcies per pensar en mi ;) .
El premi ha estat creat per Eseya.

Les regles del premi són les següents:

  • Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d’aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
  • Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l’enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
  • Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
  • Premiat i premiador han d’exhibir l’enllaç de Arte y pico per tal que tots sàpiguen l’origen d’aquest premi.
  • Exhibir aquestes regles.
  • S’han de nominar cinc blocs al premi, només… Bé, allà va! Aquest premi li atorgo a:

  • La veritat se'm fa molt difícil sempre aquest tipus de mem. Tots els que passeu a llegir i/o deixar comentaris mereixeu el premi. Per tant, pot agafar-lo qualsevol ;)
    Crec que així m'estalvio deixar-me a ningú, jejejeje.

    dimecres, 6 de febrer de 2008

    Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

    A petició del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com), és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.
    Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.
    Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
    Aquest és el fragment que em correspon:

    49. Obre la porta de casa i de seguida veu el desgavell. Els calaixos del moble del rebedor són oberts. El terra és ple de claus; targetes de visita que tenien en una capsa jeuen escampades, unes cara amunt, altres cara avall.

    diumenge, 3 de febrer de 2008

    "Cabaret, el musical"


    Ahir vam anar a veure Cabaret, a l'Apolo. Meravellós musical, amb cançons força conegudes, molt ben adaptades. Grans interpretacions. Segur que heu vist la pel·lícula del 1972 de Bob Fosse interpretada per Liza Minelli i Michael York.
    Aquesta obra recrea l'ambient decadent del Berlín del 1931, amb la pujada del partit nazi, mitjançant dues històries d'amor i un marc incomparable, el Kit Kat Klub.
    Els protagonistes són Marta Ribera (Sally Bowles) i Iván Campillo (Cliff Bradshaw) (una de les parelles) i Víctor González (EmCee), el mestre de cerimonies del Club. Fantàstic.
    Els altres protagonistes, totes les noies i l'orquestra molt molt bé.
    Val la pena anar a veure-la.

    Los crímenes de Oxford



    La pel·lícula "Los crímenes de Oxford", de Álex de la Iglesia està basada en el llibre homònim de Guillermo Martínez.
    Està interpretada per Elijah Wood, John Hurt i Leonor Watling.
    La pel·lícula tracta d'uns crims a Oxford, relacionats amb una sèrie matemàtica que és la que ajuda a resoldre els assassinats.
    El llibre em va agradar més que la pel·lícula, la qual cosa acostuma a ser habitual.
    I què puc dir dels personatges? Meravellós Hurt, correcta Watling (per cert, Marlango acaba de treure disc), poc creïble Wood. Álex de la Iglesia ha perdut la frescura dels seus primers films, per passar a convertir-se en un cineasta per encàrrec. Llàstima!
    Pots anar-la a veure, encara que no és cap meravella.