dissabte, 24 d’octubre de 2009

Ágora


Ágora és una pel·lícula d'Alejandro Amenábar protagonitzada per Rachel Weisz, Michael Lonsdale, Oscar Isaac, Rupert Evans, Ashraf Barhom, Sami Samir, Manuel Cauchi i Max Minghella.
Com a curiositat, aquest film és el més car de la història del cinema a Espanya, amb més de 50 milions d'euros de pressupost.
Hipàtia és una filòsofa, astrònoma i matemàtica que viu a Alexandria. Entre els seus alumnes estan Orestes, que està enamorat d'ella, i Sinesio. Davo, esclau d'Hipàtia, també està enamorat en secret de la seva ama. La vida passa tranquil·la a Alexandria mentre conviuen tres cultures amb tres religions, la pagana, la jueva i la cristiana. Però el fonamentalisme creixent per part dels cristians farà canviar les coses i, a poc a poc, s'anirà escampat per tota la ciutat. Hipàtia no renunciarà mai als seus ideals i el seu final serà tràgic.
La pel·lícula m'ha agradat molt i molt. La barreja d'història i ficció està molt ben aconseguida, ja que una trama de ficció es barreja amb un cert rerefons històric i sembla que tot tingui un toc de realisme. Especialment impactant ha estat la crema de llibres de la Biblioteca. Veure llibres cremant sempre em provoca un sentiment de tristor. El mateix m'ha passat amb d'altres films o altres moments de la història en el que també s'ha cremat la cultura i s'ha donat pas a un temps de barbàrie.



2 comentaris:

lajaker ha dit...

El poder i sobretot la intolerància són l'antitesi de la ciència i la cultura.Quasi 2000 anys després les coses no han canviat gaire.

Eloy ha dit...

I no sembla que tinguin intenció de canviar...