diumenge, 27 de febrer de 2011

Cinema

Poques ganes d'escriure, molta feina, la recerca de pis i molt cinema vist. Això ha fet que darrerament gairebé no comento cap pel·lícula. Però no he deixat d'anar al cinema.
Des del desembre he vist totes aquestes, algunes recomanables, d'altres prescindibles, d'altres necessàries. Com sempre, només és la meva opinió.

Ladrones. Diuen que és un thriller. Una de les pitjors pel·lícules que he vist en els darrers anys. No s'aguanta per enlloc.
Biutiful. Barcelona protagonista. Bardem molt bé. De totes maneres no és una gran pel·lícula, però està bé. Si Bardem no fos espanyol, ningú de per aquí pensaria que es pot endur l'Oscar.
Harry Potter y las reliquias de la muerte (primera part). Per fans del Harry Potter. Darrer film, primera part. Correcta.
Balada triste de trompeta. Darrer film de l'Álex de la Iglesia. Original. Estrany. Interessant. Bones actuacions dels dos pallassos.
Bruc, el desafío. A estones bé, a estones avorrida. Bones imatges. Ballesta, soso. Millán, gran.
El discurs del rei. Vaig veure la versió catalana i em van encantar Colin Firth i Geoffrey Rush. M'han dit que la versió original encara és molt millor (com suposo que passa gairebé sempre). Pel·lícula molt recomanable.
The tourist. Jolie i Depp sense química. Jolie es creu el que fa i Depp no. Venècia, molt maca. Podeu deixar-la per un dissabte a la tarda a l'hora de la migdiada.
Ahora los padres son ellos. Ufffff.
Los próximos tres días. Com ajudar la dona a sortir de la presó per un crim que ella no va cometre. No està malament, però tampoc és una obra mestra.
Camino a la libertad. La fugida d'un gulag rus. Crua i bona pel·lícula amb bona interpretació del sempre correcte Ed Harris. Colin Farrell, sobreactuat.
La daga de Rasputín. El que pot fer l'avorriment i no trobar una altra pel·lícula post Nadal. No havia vist El oro de Moscú i em podia haver estalviat aquesta. Per fans nostàlgics dels Serrano. Només faltava dir "mayormente". Ufffffffffffffff.
Más allá de la vida. Darrer film de Clint Eastwood. Tot i que no és dels millors dels seus films, sempre aporta ofici i una història ben construïda, encara que aquí en ser tres personatges amb tres històries, tot es queda una mica superficial.
Morning Glory. Comèdia correcta amb un Harrison Ford que no es creu el paper i sembla emprenyat realment per haver hagut de rodar aquesta pel·lícula. Diane Keaton s'ho passa pipa. Rachel McAdams, molt creïble.
The fighter. No m'agrada la boxa però m'encanten les pel·lícules que tracten aquest esport. No em sembla que l'hagin de donar molts premis, però no se sap mai. La peli està bé, però no és per tant. Wahlberg, molt soso i Bale sobreactuat. No crec que sigui una de les seves millors interpretacions.
Red. Agents de la CIA jubilats perseguits fins la mort. Acció i humor. Pensava que seria pitjor. Quan no esperes gaire d'un film, normalment sempre veus coses positives.
Los chicos están bien. Un bon guió i bones interpretacions. Anette Benning, millor cada dia que passa. Molt recomanable.

divendres, 25 de febrer de 2011

Hielo negro


Hielo negro és la segona novel·la de Michael Connelly protagonitzada pel Harry Bosch, detectiu d'Homicidis de Los Angeles. L'edició que he llegit, descatalagoda, està publicada per Ediciones B en format butxaca. Crec que ara s'estan reeditant també en format butxaca d'altres llibres de l'autor.
El descobriment d'un mort, que sembla ser un policia que s'ha tret la vida, posa en marxa el Harry Bosch, a qui alguna peça no li sembla encaixar i comença a investigar, malgrat els seus superiors pretenen deixar-ho córrer. La trama el portarà a la frontera amb Mèxic, als dos cantons, on descobrirà molt més sobre la vida del desaparegut policia i sobre una nova droga, el "hielo negro".
Una bona novel·la, encara que em va agradar molt més l'anterior que vaig llegir. Suposo que mantenir el ritme del primer best seller ha de ser difícil. De totes maneres, la novel·la es llegeix bé i està ben feta.


dimecres, 23 de febrer de 2011

Parlant clar


Parlant clar és un llibre d'Agustí Benedito publicat per Ara Llibres. El seu preu és de 18 €.
Agustí Benedito parla clar, o almenys això diu ell. Parla del Barça, parla de les eleccions en les que, per sorpresa de gairebé tots, va quedar segon darrera en Sandro Rosell. Però tot es queda en no gaire cosa. És un llibre entretingut però que no explica res de nou. Per a fans barcelonistes, evidentment.


dimecres, 9 de febrer de 2011

El eco negro


El eco negro és una novel·la de Michael Connelly publicada per Ediciones B en l'edició de butxaca, amb un preu de 6 € (encara que està descatalogada i la vaig agafar d'una biblioteca pública). És la primera de les novel·les de la sèrie protagonitzada pel detectiu Harry Bosch.
Un cas que sembla rutinari no ho és pel Harry Bosch. Ell coneix la víctima, que havia estat a Vietnam amb ell, descobrint els túnels del Vietcong. Sembla el destí. La víctima es trobada en un túnel. És una casualitat? És un missatge? El passat i el present van de la mà en aquesta interessant novel·la. Una cosa queda clara. El futur no és gaire bo.



dissabte, 5 de febrer de 2011

Los media y la modernidad


Los media y la modernidad és un assaig del sociòleg John B. Thompson, publicat per Paidós dins la seva col·lecció Comunicación. El seu preu és de 26 €.
Al llarg de l'assaig, Thompson va explicant el paper dels mitjans de comunicació en la formació de les societats modernes.
El llenguatge del llibre és feixuc, potser la traducció, però es fa una lectura molt pesada. He hagut de fer un gran esforç per acabar-lo.