El llibre ens presenta el Miquel Gensana, membre d'una distingida família vinguda a menys, tot explicant la seva vida i les seves relacions, així com la història de la seva família a la Júlia, una companya de feina, mentre estan sopant.
No havia llegit res del Cabré, i el Ricard em va dir que aquest llibre m'agradaria. I així ha estat. L'he trobat apassionant, molt ben escrit, molt ben trenat, amb un ús fantàstic del flaixbac. I la música, i la literatura, i l'art. Un autor a tenir en compte per llegir altres llibres d'ell.
3 comentaris:
Quant vulguis te'n deixo un altre: Senyoria, Les Veus del Pamano, Jo Confesso. Tots ells igualment recomanables. També em va agrada molt Fray Junoy o l'agonia dels sons però aquest el vaig agafar de la biblio.
Fins demà.
Jo també n'he llegit "Les veus del Pamano" i ara m'he acabat "Jo confeso" i crec que després de les seves 1000 pàgines em mereixo un descans de Jaume Cabré.
Però me l'anoto per d'aquí a un temps.
Jo ja tinc en llista Les veus de Pamano que me l'ha deixat el Ricard. Per quan tingui temps seguit.
Publica un comentari a l'entrada