Què volen fer amb la cultura?

Llegeixo amb sorpresa que el govern espanyol, a cop de Real Decreto com moltes altres vegades, i per fer complir les directrius europees en matèria de propietat intel·lectual, començarà a cobrar un cànon pel prèstec de llibres que fan les biblioteques públiques.

Buscant informació, he trobat que aquest cànon l'han de pagar els ajuntaments i que aquest cànon s'havia d'haver pagat des del 2007 i en realitat gairebé s'estava pagant. En cap cas, pagaran els municipis de menys de 5.000 habitants, així com també quedaran exempts el préstec per a persones amb discapacitats, la consulta de documents in situ i les biblioteques integrades en les institucions docents del sistema educatiu espanyol. Només faltaria...

Com es calcula el cànon? Doncs, és una mica complicat. El reial decret diu que es miraran dos conceptes, el primer consisteix en 0,05 euros per cada persona que hagi utilitzat el servei de préstec bibliotecari en l’últim any mentre que Pel que fa al segon, fins a l’1 de gener del 2016 es pagaran 0,16 euros per cada obra adquirida per la biblioteca i a partir del 2016 s’aplicaran 0,004 euros per cada títol amb drets d’autor que s’hagi prestat al llarg de l’any.

Això què vol dir? Que els ajuntaments hauran de pagar aquests drets d'autor. I, en temps de tantes retallades, poden els ajuntaments destinar uns diners que no tenen a la cultura? Segons l'Ara, amb un cas pràctic, l'impost no és gaire gran, una biblioteca de 7500 usuaris i que hagi adquirit uns 1000 llibres hauria de pagar uns 540 € l'any. A partir de l'any 2016, en canviar el càlcul, la quantitat pot variar molt segons els llibres prestats.

Potser la quantitat no és important, però si el fet i les formes. Si una biblioteca pública val encara més diners del que ja ho fa ara, els ajuntaments dedicaran fons a mantenir-les? Tindran nous deutes? Es compraran més llibres? Es renovaran els fets malbé? Potser llavors algun il·luminat tindrà la genial idea de privatitzar aquest servei pagat per tots amb els nostres impostos i que el gestioni una empresa externa, adjudicat no se sap com, la qual farà pagar als usuaris pel seu servei. Com sempre pagar dues vegades per tal que algú se'n beneficiï. Un altre cop a la cultura.