diumenge, 30 d’agost de 2015

L'ascensor

Després del parèntesi estiuenc, amb poques ganes de fer res, molta calor i sequera d'idees, torno a escriure. Avui comença una sèrie de relats relacionats amb els viatges i les vacances.


L'ASCENSOR




El Ralf i el Hansi estan d'estiueig en un hotelet bufó de Sitges. Fa anys que conviuen i tenen una bona relació. Però el Hansi està una mica insatisfet, ja que sovint és objecte de les rialles del Ralf.
Surten de l'habitació cap el bar de l'hotel. El Hansi agafa el camí de les escales, però el Ralf li diu que on va, que no pensa pujar caminant els dos pisos que els separen de la seva primera cervesa de la tarda. I es dirigeix cap l'ascensor. A l'ascensor hi ha dues iaies que ja han vist algun altre dia. Semblen angleses. També hi ha un matrimoni madur, potser mexicans o colombians. El Ralf puja i li diu al Hansi que es doni pressa. I el Hansi puja. I llavors, passa el que era impensable, un xiulet insistent comença, mentre al panell de l'ascensor surt una icona que representa que l'ascensor està sobrecarregat. La porta no es tanca i el Ralf comença a riure mentre li diu al Hansi que surti de l'ascensor. I obeeix com gairebé fa sempre.
I en un moment, tota la seva vida passa per davant d'ell. Totes les humiliacions a l'escola, a la feina, al metro de Frankfurt. La gent sempre l'ha fet brometes, ha rigut d'ell. Potser el seu físic, cabells ataronjats, molt pigat, molt blanc de pell, gran i una mica passat de pes, bé potser més que una mica són els responsables de tanta humiliació. Tampoc sembla gaire espavilat, més aviat una mica lent de processar i de reaccionar. Es va enamorar del Ralf, força diferent d'ell, petitó, entremaliat, amb barbeta i bigotet, ulleres, mig ros i sobretot molt i molt ràpid, viu. I van començar una relació maca, alhora que un xic humiliant, ja que el Ralf reia sovint d'ell. Però li passava tot, l'amor que sentia per ell tot ho perdonava...
I es va quedar palplantat fora de l'ascensor passant de la sorpresa a la incredulitat, de la ràbia a la frustració, a punt de plorar. Mentre dins l'ascensor, les cinc persones es miraven amb posat divertit fins que es va produir l'esclat de riure del Ralf. I llavors totes cinc es van posar a riure mentre veien el tanoca del Hansi, esperant fora, a la porta de l'ascensor amb la boca oberta. I sense reacció, la porta es va tancar i les rialles es van anar fent més fortes alhora que l'ascensor portava el seu passatge cap el bar. Van sortir tots cinc rient i van anar a fer una copa tots plegats, esperant el Hansi.
Mitja hora més tard, el Ralf va pensar que el Hansi estaria emprenyat a l'habitació i el va anar a buscar. Va baixar els dos pisos amb l'ascensor, va obrir la porta de l'habitació i gairebé es desmaia quan va trobar el Hansi nu, penjat del sostre amb un missatge escrit amb un ganivet ple de sang que estava sota d'ell: "Ara ja no rius, oi, Ralf?"