Després del parèntesi estiuenc, amb poques ganes de fer res, molta calor i sequera d'idees, torno a escriure. Avui comença una sèrie de relats relacionats amb els viatges i les vacances.
L'ASCENSOR
El Ralf i el Hansi estan d'estiueig en un
hotelet bufó de Sitges. Fa anys que conviuen i tenen una bona relació. Però el
Hansi està una mica insatisfet, ja que sovint és objecte de les rialles del
Ralf.
Surten de l'habitació cap el bar de
l'hotel. El Hansi agafa el camí de les escales, però el Ralf li diu que on va,
que no pensa pujar caminant els dos pisos que els separen de la seva primera
cervesa de la tarda. I es dirigeix cap l'ascensor. A l'ascensor hi ha dues
iaies que ja han vist algun altre dia. Semblen angleses. També hi ha un
matrimoni madur, potser mexicans o colombians. El Ralf puja i li diu al Hansi
que es doni pressa. I el Hansi puja. I llavors, passa el que era impensable, un
xiulet insistent comença, mentre al panell de l'ascensor surt una icona que
representa que l'ascensor està sobrecarregat. La porta no es tanca i el Ralf
comença a riure mentre li diu al Hansi que surti de l'ascensor. I obeeix com
gairebé fa sempre.
I
en un moment, tota la seva vida passa per davant d'ell. Totes les humiliacions
a l'escola, a la feina, al metro de Frankfurt. La gent sempre l'ha fet
brometes, ha rigut d'ell. Potser el seu físic, cabells ataronjats, molt pigat,
molt blanc de pell, gran i una mica passat de pes, bé potser més que una mica
són els responsables de tanta humiliació. Tampoc sembla gaire espavilat, més
aviat una mica lent de processar i de reaccionar. Es va enamorar del Ralf,
força diferent d'ell, petitó, entremaliat, amb barbeta i bigotet, ulleres, mig
ros i sobretot molt i molt ràpid, viu. I van començar una relació maca, alhora
que un xic humiliant, ja que el Ralf reia sovint d'ell. Però li passava tot,
l'amor que sentia per ell tot ho perdonava...
I es va quedar palplantat fora de
l'ascensor passant de la sorpresa a la incredulitat, de la ràbia a la
frustració, a punt de plorar. Mentre dins l'ascensor, les cinc persones es
miraven amb posat divertit fins que es va produir l'esclat de riure del Ralf. I
llavors totes cinc es van posar a riure mentre veien el tanoca del Hansi,
esperant fora, a la porta de l'ascensor amb la boca oberta. I sense reacció, la
porta es va tancar i les rialles es van anar fent més fortes alhora que
l'ascensor portava el seu passatge cap el bar. Van sortir tots cinc rient i van
anar a fer una copa tots plegats, esperant el Hansi.
Mitja hora més tard, el Ralf va pensar
que el Hansi estaria emprenyat a l'habitació i el va anar a buscar. Va baixar
els dos pisos amb l'ascensor, va obrir la porta de l'habitació i gairebé es
desmaia quan va trobar el Hansi nu, penjat del sostre amb un missatge escrit
amb un ganivet ple de sang que estava sota d'ell: "Ara ja no rius, oi,
Ralf?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada