dimarts, 3 d’octubre de 2017

OCTUBRE DEL 17

Perdoneu el manifest, però avui necessito vomitar una mica. Demà o demà passat seguim amb llibres o cinema...



Sóc català perquè vaig néixer a Barcelona fa 52 anys. Sóc espanyol perquè ho diuen el meu DNI i el meu passaport. Per cert, els tinc caducats des de fa uns dies, estic esperant uns certificats d'empadronament, i cada vegada tinc menys ganes de renovar-los.
No sóc gaire independentista, tot i que en ocasions, visceralment, tinc ganes de marxar d'Espanya. Cada vegada en més ocasions, durant més temps i amb més força.
No, no he votat mai a CiU, PDeCat, JxS i qualsevol altre partit que hagi tingut relació amb Pujol o Mas. Evidentment, tampoc he votat al PP ni a Cs. Mai.
En canvi ells si voten per ajudar-se. El PDeCat ha votat darrerament per ajudar a la majoria simple del PP en el Parlamento Español.
No, no vaig votar el passat 1-O. Penso que les coses haurien d'haver anat d'una altra manera. El Presidente Rajoy s'ha enrocat en el NO. El President Puigdemont s'ha enrocat en el es farà SI o SI.
La població catalana està prenent partit. Diria que hi ha un bloc independentista nombrós, un bloc espanyolista minoritari i un bloc que està al mig o al voltant que té motius molt diversos per veure les coses d'una altra manera.
Els nostres polítics ens van cridar a les urnes. El govern espanyol va enviar les tropes. L'1 d'octubre molta gent volia participar d'una festa democràtica. Uns quants volien impedir-la. I el que va començar amb el festival dels somriures va seguir amb la brutal repressió policial. Al voltant de 800 ferits per les càrregues de la policia nacional i la guardia civil (en minúscules perquè no es mereixen una altra cosa). Culpables? Molts. Polítics, jutges, comandaments policials i els que donen els cops.
Moments després, al dia següent, encara avui 3 d'octubre, hi ha qui nega els fets, qui diu que estan manipulats, que la policia i la guardia civil van actuar impecablement, amb proporcionalitat, de forma proporcionada. ÉS MENTIDA.



La brutalitat de les càrregues ha commocionat la premsa de mig món. Però a alguns mitjans, es menteix, es nega la veritat. Com diu José Luis Muñoz al seu bloc, "La verdad es siempre la primera víctima de la guerra. La mentira se expande como una lacra." I és que els polítics ens estan portant a la guerra. Uns portant forces d'ocupació i uns altres dient que faran SI o SI el que sigui convenient. Quin serà el proper pas? Algun mort als carrers? Els tancs a la Diagonal?
La comunitat internacional no ens està recolzant. Cap estat vol veure com s'independitza una part del seu territori, sobretot si és de les més riques. Per això ràpidament Rajoy ha rebut missatges de França i Alemanya, entre d'altres.
El meu estat és TRIST, PREOCUPAT, EMPRENYAT, CABREJAT.
I no em sento representat pels polítics.



RAJOY menteix.
MILLO i SORAYA. Cinisme increïble.
SÁNCHEZ es mostra tebi.
RIVERA vol més duresa. Més encara?
PUIGDEMONT està agafant un to messiànic molt perillós (no de Messi, sinó de Messies).
I d'altres que ara només pensen en el seu discurs i no es mouen ni una coma del que pensen. Si volem PAU, independents o no, cal NEGOCIAR. I això significa cedir, tothom cedeix en una negociació. No ha de ser una rendició, no ha de ser aniquilar un poble. Ha de ser trobar un punt on ningú guanya, ningú perd. La independència crec que s'aconseguirà en algun moment, però voler córrer tant ens pot portar per un camí perillós.
Què es pot fer? Per començar, deixar sol al PP, encara que crec que Rivera i Arrimadas no estan per això. Moció de censura i fer-lo fora. Nou president i a negociar. I Sr Puigdemont, el mateix, si no és capaç de negociar, pas al costat i potser amb un nou president, es podrà.
Per cert, a molta gent els van partir la cara i van rebre molts cops defensant escoles on havien d'anar a votar polítics que havien convocat el referèndum. M'hauria agradat veure'ls amb el poble del que tant presumeixen, un poble que val molt més que aquests polítics.
I per acabar, després de tot aquest rotllo, NO SÓC EQUIDISTANT, però no vull que se'm compti ni en un lloc ni en un altre. Crec que estic al meu. Defenso la democràcia, rebutjo totalment la violència, espero que la cosa no vagi a pitjor i avui estic de VAGA (per les càrregues brutals de policia i guardia civil del dia 1 d'octubre) o d'ATURADA com es diu ara...


PS: Com sempre, amb respecte tot es pot discutir. Insults i intoleràncies millor que no. Si no t'agrada el que llegeixes ets lliure de deixar de llegir, marxar, eliminar-me con amic,... El nombre d'"amics" en facebook està baixant a poc a poc. Als meus espais publico el que vull i sempre ho intento fer amb respecte...

6 comentaris:

Ricard Masferrer ha dit...

Ja saps que no opinem exactament igual. En els blogs cadascú ha de poder escriure les seves opinions, reflexions, sentiments, .... sempre amb respecte. Crec que aquests dies tots necessitem explicar-nos. Vulguem o no són uns dies "especials". A molts ens hauria agradat que tot plegat s'hagués desenvolupat d'una altra manera. Ha arribat el xoc de trens i acabarem prenent mal.
Ha faltat política. Les dues posicions estan molt enrocades. Des del meu punt de vista una molt més que l'altra, però no sóc imparcial i ho sé. Faig esforços per col·locar-me en el lloc dels altres però em costa d'entendre el que fan. La desmesura de diumenge és inconcebible i dóna poques vies de sortida.

Eloi G.G. ha dit...

Jo tampoc sóc imparcial. I uns estan molt més enrocats que els altres, incitant a l'odi i la violència. En lloc de dir que l'han cagat i baixar del burro cada moment que passa la diuen més bèstia... Hernando, Zoido, Millo, Soraya,... És una vergonya!

MOCIÓ DE CENSURA JA

Ricard Masferrer ha dit...

I per acabar-ho d'adobar ahir va sortir el reiet de la casa a tractar-nos com a súbdits i menors d'edat.

Eloi G.G. ha dit...

Impresentable el Preparao.

XeXu ha dit...

Des del respecte, perquè penso que tu n'has mostrat molt i que la teva visió és força amplia, tampoc no coincidim en tots els aspectes. Evidentment, sí en la condemna a la brutalitat policial, i en les mentides i manipulació que fa la premsa i els polítics. Hi ha coses que no es poden tolerar.

Sota el meu punt de vista, no ho estem fent tot de pressa i corrents, fa set anys que traiem gent al carrer i que el moviment no para de créixer. S'han fet consultes populars, giga-enquestes, el 9N i s'ha mobilitzat molts cops la gent. Mentrestant, hi ha hagut temps per negociar, i la possibilitat de fer un referèndum s'ha demanat prop d'una vintena de vegades, i sempre ens hem trobat amb la porta als morros. Per tant, s'ha decidit tirar endavant un referèndum segons la legalitat catalana, i tots sabem com han intentat impedir-lo, posant-se la llei a la boca, però la repressió a les mans.

Rajoy menteix, però Sánchez, el previsible nou president, no està tebi. Amb un tuit va acceptar la violència policial i condemna l'assetjament a que es veuen sotmesos els cossos de policia. Per no dir que estava perfectament al corrent de les actuacions que faria el Gobierno, i no hi va posar pegues, al contrari, hi va donar suport. Per tant, tant és un com l'altre, la postura cap a Catalunya serà la mateixa. I quan algú estigui en disposició de manar, canviarà el seu discurs tan obert, i tampoc ho permetrà, però tampoc especulem.

La negociació ja s'hauria d'haver produït, ara s'ha de complir la llei del referèndum i aplicar els resultats. Que cap estat et reconegui abans de declarar la independència és perfectament normal. Que les empreses diguin que marxen també, són part de l'status quo. Però no perdran un mercat de 7.5M de persones. Treuen la seu d'aquí per no perdre cobertura europea, quan s'estabilitzi la situació, hauran de tornar a obrir seus per operar. Implícitament, aquestes empreses estan reconeixent que el més probable és que hi hagi independència. Quan la declarem, tenim tot a les mans perquè molts estats ens reconeguin, i cauran en cascada. L'Estat espanyol ha anat massa lluny, i més que anirà, ja no hi ha diàleg possible amb ells, no es pot tornar enrere. O marxem, o serem exterminats com a poble.

És la meva opinió, eh? No voldria que t'enfadessis perquè he intentat exposar-ho des del respecte també, i des de la diversitat d'opinions. També penso que es pot parlar de tot, i no cal que pensem igual en cada punt, només faltaria.

Eloi G.G. ha dit...

Hola Xexu, és clar que no m'enfado amb tu, només faltaria :)
Les opinions de cadascú són lliures i sempre es pot parlar.
Les mobilitzacions de la gent sempre m'han semblat molt bé, encara que tinc els meus dubtes d'on han sortit. Qui va ser el primer que va pensar en una mobilització? L'ANC i l'Òmnium estan molt polititzats.
Rajoy no veu gaire més enllà del seu nas. Si s'hagués segut a negociar fa anys i haguessin pogut pactar un referèndum, podrien haver fet campanya pel no i potser ja sabríem si érem o no independents. Cameron amb Escòcia va ser més hàbil.
Quan vaig escriure el text, Sánchez encara no havia tuitat sobre l'assetjament a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado. La seva actitud m'ha semblat lamentable.
En quant a la Llei del referèndum i a la de la desconnexió, m'haurien agradat altres formes al Parlament, però si, tens raó, és la legalitat catalana. I penso com tu, que tothom ha anat massa lluny i serà difícil trobar una solució amistosa. Ens esperen temps complicats, amb repressió i amenaces de tot tipus.

Moltes gràcies per opinar en aquest post. Segur que tu i jo ja ens hauríem posat d'acord per pactar el referèndum fa temps i ara no estaríem així. :)