El llibre és el tercer cas protagonitzat pel Kurt Wallander, que ha d'investigar la desaparició d'una dona (posteriorment, es confirma que va ser assassinada). Alhora, una organització "boer" sudafricana està planificant l'assassinat d'un important polític per tal de no perdre el poder. Dos fets tan diferents, tan separats, estan lleument relacionats. Només que al Kurt li costa molt trobar aquesta relació. S'implicarà tant que estarà a punt de perdre la vida i posa en risc els seus. Les relacions personals amb el seu pare i la seva filla, es faran més intenses, i el perill els farà estar més a prop. També, explorarà el seu jo més interior, pensant sobre el racisme i sobre el que ell mateix opina. De vegades, les seves idees no li semblen les millors i no se sent gens orgullós d'ell.
De moment, la novel·la de la sèrie que més m'ha agradat, especialment, la trama sudafricana, tot i que trobo que hi ha fragments (per no dir algun capítol) que no aporten gens a la trama i que eren prescindibles. De vegades, els escriptors necessiten demostrar tot el que saben (o s'han documentat) sobre un tema? Potser no cal... Malgrat això, és una molt bona novel·la. Seguiré amb la saga... Per cert, va ser portada al cinema.
El llibre és un manual sobre com començar un hort, urbà o rural, gran o petit, en terrassa, pati, interior. Parla sobre tot el que necessitem, hortalisses, fruiters, plantes aromàtiques i remeieres, cereals, olivera i vinyes, plagues, malalties, transformació de productes, aprofitament del bosc, agricultura ecològica i animals.
He trobat el llibre correcte, útil com a introducció, amb massa temes per poder ser tractats amb un mínim de profunditat. Com a punt de partida, molt correcte. Però si de debò vols dedicar-te a l'hort, necessitaràs molta més informació.
Un policia recorda l'assassinat d'una nena 20 anys enrere. Com va anar la investigació, qui van ser els sospitosos, com es va arribar a la resolució. Alhora, es profunditza també en la vida personal del protagonista, molt més fosc del que en un principi pot semblar.
Una novel·la curta, però gens fàcil, que barreja el negre amb el thriller, amb la novel·la històrica, la de guerra o la romàntica. Uf, té de tot. Els personatges són complexos, són grisos. Una novel·la dura, que no et deixarà indiferent, que val molt la pena.
El Robert és un home barceloní, aturat, solitari i amb poc que fer a la vida a qui comuniquen que ha rebut una herència d'una dona que no coneixia. S'assegura que no es tracta d'una broma i decideix viatjar a Nova Orleans per fer-se càrrec de l'herència. Mentre s'arreglen els papers, una estranya pandèmia el deixa com a supervivent. Així, es pensa que té una estranya missió i decideix fer un viatge per tal de complir-la. Llavors, tot s'arreglarà i tornarà a la normalitat...
Novel·la que barreja gèneres, negreja, ens presenta un món distòpic, un xic gore, amb un toc polític i molt gamberro. Alhora, hi ha múltiples referències cinematogràfiques. És a dir, si t'agrada el cinema, t'ho passaràs bé. Jo, m'he divertit. El Llort és un autor que mai em deixa indiferent i que, com que va canviant de registres, sempre et sorprèn.
El llibre explica uns fets del maig del 1949, a Barcelona, tot i que tenen molta relació amb el 1939. La Dora, el Buenaventura, el Miquel i el comissari Fuentes són quatre persones que no són realment qui aparenten ser. Tots han ocultat les seves idees i sentiments. I, alguns, fins i tot, han canviat d'identitat. Quins van ser els seus motius? La pura supervivència, en una postguerra especialment dura pels que van perdre, i sobretot pels que no van aconseguir adaptar-shi. Així al llibre trobarem passions, traïcions, lluites, covardies,... Una bona barreja.
Aquest ha sigut el llibre que hem llegit al Club de Lectura A Quemarropa, sorgit a partir de la llibreria SomNegra. Tot i que el llibre s'escapa una mica de la novel·la negra i pol·licial que llegim al club, negreja una mica. En paraules de l'autora seria un gris asfalt. Trobo que les trames estan ben trenades i resoltes, però la que m'ha semblat més bona és la dels refugiats republicans a Argelers, on les condicions de vida eren terribles. La reunió que vam fer amb Zoom, barreja entre virtual i presencial, molt entretinguda, com sempre. Penso que el comissari Fuentes es mereix una seqüela i, sobretot, una preqüela.