dissabte, 29 de març del 2008

Perdición ( Double Indemnity)

Perdición és una meravellosa pel·lícula de 1944 de Billy Wilder, amb guió d'ell mateix i del novel·lista Raymond Chandler, basada en una novel·la de James M. Cain.
Està protagonitzada per Fred MacMurray, Barbara Stanwyck i Edward G. Robinson.
A la pel·lícula, la femme fatale (Stanwyck) s'informa sobre les pòlisses d'assegurances i a poc a poc el venedor d'assegurances (MacMurray) i ella tramen la mort del marit. Però no hi ha crim perfecte i l'investigador d'assegurances (Robinson) els anirà cercant.
Cada vegada estic més content del dvd que ens permet recuperar el cinema clàssic.
No t'has de perdre aquesta pel·lícula meravellosa de cinema negre. És una obra mestra.
Ah! per cert, el títol original era bastant millor. Double Indemnity era la clàusula de la pòlissa d'assegurances per mort estranya. Perdición no diu tant sobre la pel·lícula. Però amb això de les traduccions, ai, ai, ai.

Si vols saber més sobre cinema negre pots mirar aquí:
- El cine negro.
- Pel·lícules de cinema negre.
- Cine negro.
- Bloc sobre novel·la i cinema negre.

Aquí teniu una fantàstica escena en V.O. de la pel·lícula:


La noche es nuestra

La noche es nuestra és una interessant pel·lícula policíaca dirigida per James Gray i protagonitzada per Joaquin Phoenix, Mark Wahlberg, Eva Mendes i Robert Duvall.
L'acció passa a Nova York l'any 1988. L'encarregat d'un club on un grup rus trafica amb drogues és germà i fill de policies. Intenta mantenir-se al marge, però al final haurà de prendre partit per un dels dos bàndols.
La pel·lícula no està malament i et distreu.




dimecres, 26 de març del 2008

Los falsificadores

Los falsificadores és una gran pel·lícula dirigida per Stefan Ruzowitzky, coproducció entre Àustria i Alemanya, que tracta sobre el nazisme i els camps de concentració. És la pel·lícula que ha obtingut l'Òscar al millor film en llengua no anglesa d'aquest any. No és garantia d'èxit, però és molt bona.
És en un d'aquests camps que un oficial alemany té la idea de falsificar moneda estrangera per col·lapsar Anglaterra i Estats Units amb bitllets falsos.
El protagonista és l'actor Karl Markovics i fa un paper genial.
Val la pena, si podeu no la deixeu passar.



diumenge, 23 de març del 2008

La taca negra

La taca negra és una novel·la de Salvador Balcells que m'ha agradat força. El que menys m'ha agradat ha sigut el títol, que poc té a veure amb la novel·la. La taca negra és l'excusa per trobar el cadàver d'una noia i, a partir d'aquest moment, deixa de tenir importància. Quan vaig llegir que aquesta novel·la havia estat premiada amb el premi de novel·la Joan Arús de l'Ajuntament de Castellar del Vallès l'any 2005 amb el títol provisional de "Nines russes" encara em va sorprendre més, ja que aquest títol si li queda bé.
Malgrat això l'acció de la novel·la, que passa a Rússia, Salou i Barcelona, t'enganxa molt i fa que no puguis parar de llegir.
Si t'agraden les novel·les policíaques, una mica negres, amb crims, prostitució, màfies, blanqueig de diners, corrupció política,... en aquest llibre trobaràs tot això i més.
Una altra opinió interessant sobre La taca negra és la de l'Humbert Roma.
La novel·la està publicada per Meteora i val uns 18 €.

dissabte, 22 de març del 2008

Harry Potter y las reliquias de la muerte

El darrer llibre de la sèrie Harry Potter s'ha acabat. Una llàstima. El llibre segueix fidelment l'estructura de la sèrie, potser amb més morts, però s'ho mereix, ja que és la batalla final.
J. K. Rowling ens ha enganxat amb els set llibres. Per què ha aconseguit milions de lectors per tot el món? I el més sorprenent, gent que li costava molt llegir els ha llegit. Fins i tot alguns han llegit en anglès per no haver d'esperar la traducció. Ha creat un món de màgia i fantasia, amb un esport totalment inventat, el quidditch. Potser la barreja entre màgia, amistat, intriga, amor, odi, venjança, i tants altres sentiments té molt a veure amb l'èxit de Harry Potter, l'aprenent de mag, l'el·legit. També és important tenir un gran enemic, Voldemort.
La veritat sento molt haver acabat el llibre, perquè ja no n'hi haurà més. Però això acostuma a passar amb els llibres que ens agraden, oi?

dilluns, 10 de març del 2008

En el punto de mira

"En el punto de mira", de Pete Travis, és un thriller correcte, al que no has de demanar molt. És una història explicada des del punt de vista dels 8 protagonistes principals. I què explica? L'intent d'assassinat del president dels USA a Salamanca, Espanya. La Plaza Mayor de Salamanca, lloc on passa gran part de l'acció, és una reconstrucció feta a Puebla, Mèxic, degut a la negativa de l'ajuntament de Salamanca a tancar la plaça durant el rodatge.
El repartiment és molt correcte, amb Dennis Quaid, William Hurt, Sigourney Weaver, Forest Whitaker, Matthew Fox, Eduardo Noriega,...
Llàstima que s'aprofita per emparentar grups terroristes de diversa procedència, per exemple, "atemptat fet per grups locals amb connexions mujaidins" (sona a conspiració 11-M).

Crispetes si, però per poc


Doncs sembla que preferim menjar crispetes al cinema, però per molt poc. Jo la veritat prefereixo menjar-ne, però em molesta el soroll dels altres. Sembla una mica egoista, oi?

diumenge, 9 de març del 2008

39 escalones (The 39 steps)


Visca el DVD que ens permet recuperar els clàssics. He tornat a veure "39 escalones", d'Alfred Hictchcock, pel·lícula de 1935 que pertany a la seva etapa britànica.
La veritat no la recordava, però m'ha agradat molt, com gairebé totes les del mestre del suspens.
Pot semblar una mica infantil la trama del film, sobre una societat secreta d'espionatge i la persecució d'un home innocent, però no pots deixar-la de veure fins que s'acaba. La parella protagonista, Robert Donat i Madeleine Carroll, molt bé. Val la pena fer una altra visita si fa temps que no l'has vist ( o si mai l'has arribat a veure).



dijous, 6 de març del 2008

27 vestidos


"27 vestidos", dirigida per Ann Fletcher, és una comèdia romàntica protagonitzada per Katherine Heigl, una de les actrius d'"Anatomía de Grey". El paper masculí està interpretat per James Marsden.
No és cap meravella de pel·lícula però es deixa veure i passes l'estona. Té alguns moments divertits. El millor de la pel·lícula? Em quedo amb uns quants detalls: les cares dels protagonistes, són ben expressius; la desfilada que fa ella per ell a la porta del armari. Algú pot haver portat allò? Horrible! També em quedo amb el trepidant començament. Després la pel·lícula s'esvaeix. Ah, i surt Edward Burns fent d'ell mateix.


diumenge, 2 de març del 2008

Jekyll i Hyde


He tornat a llegir El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson. Malgrat haver-lo llegit d'altres vegades en d'altres edicions és un llibre que sempre t'ofereix coses noves de les quals abans no t'havies adonat.
Stevenson, gran expert en llibres d'aventures, narra aquí la lluita entre el bé i el mal. Ell opina que tothom té dintre aquesta dualitat i només es necessita una mica d'ajut per tal de treure el mal que portem a dintre.
Jekyll, el bé, mor i Hyde, el mal, sembla que guanya, al menys en un primer moment.
És un llibre apassionant, tant si només vols passar una estona llegint-lo com si vols aprofundir en la lluita ètica i moral entre les dues forces. No el deixis passar de banda.
El llibre ha estat portat al teatre i al cinema moltes vegades, fins i tot en versions ben estranyes.




divendres, 22 de febrer del 2008

La tisora


LA TISORA

Avui, un dia trist és.
Cela i Fraga, grans censors,
orgullosos poden estar
d'haver aconseguit
avui, el dia d'avui
una boca jove fer callar.
Articles importants
a la paperera es van quedar
o la tisora els va mutilar.
D'altres que encara s'han d'escriure
ben segur que també hi aniran.
I jo avui crido, només,
crido
LLIBERTAT!

Nota de l'autor (és a dir, jo): No busquis rima ni mètrica. M'ha sorgit tal qual (per si de cas)

On ens agrada veure una pel·lícula?


Sembla que el lloc més triat és el cinema, seguit a una gran distància pel sofà. En canvi, ningú tria el llit. Jo la veritat quan miro alguna pel·lícula des del llit em quedo clapat immediatament.

dissabte, 16 de febrer del 2008

No es país para viejos

El darrer film dels germans Coen és molt bo. M'ha tornat a recordar la meva pel·lícula favorita d'aquesta parella: Fargo. No és que tenir 8 nominacions als Òscar sigui una garantia de bona pel·lícula, però ho és. Aquesta barreja de western crepuscular i persecució a mort m'ha encantat. Javier Bardem està genial en el seu personatge de psicòpata. Josh Brolin, molt correcte com a desheretat amb un cop de fortuna. Tommy Lee Jones, en el paper de sheriff mig jubilat, sempre és una garantia. No la deixis passar, val la pena veure-la.
La pel·lícula està basada en un llibre amb el mateix títol de Cormac McCarthy.



divendres, 15 de febrer del 2008

Reflexions (en fred ) després de la vaga



Les xifres ballen. És una pràctica habitual. Seguiment massiu per una part. Seguiment desigual i parcial per part dels altres. El que si és cert que sense els abusius serveis mínims la vaga hauria estat més seguida.
I si vam parar tan pocs mestres, com hi havia entre 50 i 60000 persones a la Mani de Barcelona? És clar, hi haurà els estudiants també. Deu ser això, oi? Espero que quan el Barça guanyi un altre títol i no s'hi càpiga a Sant Jaume diguin que hi havia 50000 persones.

Agraeixo el seny de les famílies que no van portar els seus fills a l'escola per estar atesos en condicions força diferents i estranyes a les habituals.

El que vull que es faci públic, i si pot ser el més ràpid possible, és el nombre exacte de vaguistes, els diners que ens descomptaran pel dia no treballat, els diners totals que s'estalviarà la nostra administració i a que es destinaran exactament aquests ingressos extraordinaris.

Una altra cosa, els sindicats estan contents de mobilitzar tanta gent i anuncien noves aturades. No tenen un xec en blanc, no s'ho pensin. Éssent creatius de vegades es pot molestar tant o més que amb una vaga. I la vaga repetida cansa als vaguistes i a la població que ens comprèn. O no ens recordem ja del 88? Pensem amb el cap.


Vull posar les orelles de burro als mitjans de comunicació que només veuen les coses des d'un costat, normalment del peix gros. També vull felicitar la tasca dels que informen el més imparcialment possible, sense prendre partit. Això és la feina d'un periodista al cap i a la fi, o almenys així ho creia jo.

Una periodista no és això, Helena

Una bona tasca informativa l'he trobat a la Ràdio Sabadell, al programa A bona hora del 14-F. Podeu sentir o descarregar el podcast. Bona feina. No cal ser una gran emissora o cadena per fer les coses com cal. Podrien aprendre d'altres.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Sóc mestre i faig vaga, i què? Tinc dret com a treballador

Demà 14 de febrer, faré vaga. No aniré al meu lloc de treball. Em descomptaran una bona pila d'euros del meu sou. Sóc tonto? Segur que sí.

Per què faig vaga?

Des del govern català se'ns ha colat un avantprojecte de llei anomenat "Bases de la Llei d'Educació de Catalunya". Deixant de banda si la llei és més o menys bona, les maneres del govern no són les més correctes. Una llei educativa en la que l'opinió dels docents es recull per correu electrònic, en la que no es pot opinar obertament, ens recorda maneres passades i potser ja gairebé oblidades.

La meva primera intenció era no fer vaga, però penso que els mestres sempre tenim motius per fer vaga. I gairebé mai protestem pel sou, sinó per millores que afecten als nostres alumnes i a les nostres condicions de treball. Malgrat això una gran part de la població ens mira malament perquè molesta molt tenir els nens tot el dia a casa.

Quan a l'escola vam fer un sondeig sobre qui faria vaga i qui no, seguia sense tenir-lo clar, però em vaig afegir a la gran majoria que si en feien.

Fa dies que sembla haver-hi una campanya de desacreditació a alguns mitjans. Per què aquestes ganes de deixar-nos sempre malament? Serà que nosaltres no tenim dret a la vaga. En canvi altres col·lectius no estan tan poc considerats quan fan vaga. Per què serà?

La nit al dia, del 12 de febrer a TV3:

http://www.tv3.cat/videos/262439

De nit, amb nocturnitat i al·levosia, el Departament de Treball es va treure de la màniga uns serveis mínims del tot abusius:

"L'ordre de serveis mínims als centres escolars fixa que, a les escoles on la totalitat de la plantilla secundi l'atur, hauran d'anar a treballar un dels integrants de l'equip directiu i un mestre per cada quatre grups o classes per fer-se càrrec dels alumnes que vagin al centre.

Als instituts, l'ordre limita la mobilització de personal al director o cap d'estudis i a un empleat d'administració o serveis. Així mateix, s'exigeix la presència del 25% de la plantilla a les guarderies".

Els mínims decretats són molt superiors als que havia sol.licitat la Conselleria d'Educació (un membre de la direcció en cada centre) i que molt difícilment permetrien atendre un nombre apreciable de l'alumnat. Així ho va denunciar la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) hores abans de l'anunci de Treball, temorosa que no quedés garantit "el dret a l'educació".

Per què escoles més serveis mínims que instituts? Serà perquè els nens més grans no molesten i els petits cal aparcar-los? Garanteix alguna qualitat aquest tipus d'atenció? No m'ho crec pas!

Si abans tenia els meus dubtes amb la vaga, aquests s'han esvaït. M'han acabat de donar els motius que em faltaven. Quin govern més dictatorial!
Segons el conseller, Ernest Maragall (reprodueixo de El Periódico):

El conseller Maragall critica la "vaga preventiva" de mestres i adverteix els sindicats que no admetrà amenaces

EFE
BARCELONA
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha acusat avui els sindicats de convocar per demà una "vaga preventiva" de docents contra les bases de la llei d'educació, i els ha advertit que no admetrà una postura de força a l'estil d'"aquesta llei és la nostra o no hi ha llei".

Un dia abans de la vaga, convocada pels cinc sindicats amb més representació en el sector públic de l'ensenyament, Maragall ha assegurat en declaracions a TV-3 que l'aturada "no està justificada de cap manera".

"Una aturada en un servei essencial com l'educació necessita una justificació molt sòlida", ha apuntat, després d'assegurar que "el que passi demà no és definitori per a res". "Prendrem nota del missatge i el respectarem", ha declarat.

Els sindicats majoritaris opinen sobre l'ordre de serveis mínims.

Demà ens veiem a les manifestacions que es faran per tot Catalunya al migdia.