Cinema de juliol de 2012

• Spiderman amazing. Torna l'Spiderman adolescent, amb una barreja dels primers còmics de l'heroi Marvel, això si de forma molt lliure, per fer una pel·lícula interessant. Emma Stone molt creïble com a Gwen Stacy.

• Ellas. Una reportera, Juliette Binoche, ha de fer un article sobre la prostitució. Mitjançant entrevistes amb dues joves que n'exerceixen, va canviant els seus clixés sobre aquest món, alhora que veu que la seva vida no va enlloc. A estones lenta, a estones humorística, dura en breus moments, no cau en la sordidesa. L'ús dels flaix-bacs em va agradar força.

• Qué esperar cuando estás esperando. Comèdia amb la Cameron Diaz i la Jennifer Lopez sobre embarassades. Em semblava que seria pitjor del que va ser. Es deixa veure.

• Elefante blanco. Pel·lícula amb Ricardo Darín com a capellà sobre la vida en un barri marginal argentí on les condicions de vida són duríssimes. Val la pena veure-la.

• El caballero oscuro: La leyenda renace. Tercer i darrer Batman del duet Christopher Nolan / Christian Bale amb un final obert que deixa moltes possibilitats de futur. Malgrat la peli va durar 2 hores i 45 minuts no se'm va fer gens llarga.

• El irlandés. Bona pel·lícula amb un gran Brendan Gleeson. Acció i humor, de vegades una mica irreverent. En un mes que ha hagut cinema interessant, potser la millor pel·lícula, encara que podria triar algunes més.

Cinema de juny de 2012

• La sombra de la traición. Film d'espies i assassins amb Richard Gere, cada dia més crepuscular.  Es deixa veure.

• Men in black 3. Tercera part del film de Will Smith i Tommy Lee Jones. Amb Josh Brolin fent de Jones jove. Entretinguda.

• Hysteria. Metges del XIX. Malalties increïbles ara mateix. La pitjor de totes, la histèria femenina. I un mètode curatiu delirant, un treball manual cansat. Però el metge jove, juntament amb un amic seu, inventarà el primer vibrador elèctric, que aconseguirà facilitar la seva feina en el tractament de la histèria. Curiosa pel·lícula, a estones divertida. La millor peli d'un mes fluix.

Deixa en pau el dimoni

Deixa en pau el dimoni és la tercera novel·la de John Verdon protagonitzada per l'inspector retirat Dave Gurney. Està publicada per Proa dins la col·lecció Beta i val aproximadament 20 €.
En aquesta història, en Guerney és contractat per fer d'assessor d'una noia que està fent una sèrie d'entrevistes a familiars de les víctimes d'un assassí en sèrie que va actuar 10 anys enrera. Però res no serà tan fàcil, i l'inspector començarà a investigar i anirà descobrint una investigació deficient, un assassí molt llest i una sèrie de crims que podria ser molt més gran que la que va començar a investigar.
M'ha agradat la novel·la, és d'aquelles que vas llegint i cada vegada estàs més estona seguida perquè et converteixes en addicte. Per a fans del gènere o pels que heu llegit Sé el que estàs pensant i No obris els ulls.

Ja sóc propietari

Doncs després de tota una vida d'esquivar la compra d'un habitatge, ara sóc propietari d'un immoble.

El Periódico, a la seva edició d'ahir 30 de juny, informava de la notícia. La Generalitat ha venut un immoble al Fons de Pensions dels seus funcionaris, gestionat per Vidacaixa de La Caixa (tu ets l'estrella, parlem-ne?).

Suposo que tot és molt legal, però com a mínim fa pudor que la Generalitat vengui un immoble seu a un fons de pensions dels seus treballadors per 14,5 milions alhora que serà allà com a inquilina durant els propers 15 anys, pagant 1,1 milions d'€ l'any. 

Quin benefici obtè la Generalitat amb aquesta venda? On es traslladaran la Direcció General de Medi Natural i l'Agència de Residus d'aquí a 15 anys? Quin cost tindrà això? Són fugides cap endavant del "nostre" govern? Com recuperarà el fons de pensions els diners invertits en aquest immoble? Hi ha alguna garantia? Aquestes i d'altres preguntes que se'm queden pel cap no crec que tinguin resposta enlloc.

El nostre immoble

En llamas

En llamas és la segona novel·la de la trilogia Los juegos del hambre, escrita per Suzanne Collins. L'edició que tinc està publicada per Círculo de Lectores.

Katniss ha guanyat els 74ns Jocs de la Fam. Pel 75è aniversari, haurà de lluitar una altra vegada, però ara la lluita no serà només per la supervivència, sinó com a símbol involuntari d'una rebel·lió.

M'ha agradat força aquesta segona part. Ara, a esperar que m'arribi la tercera novel·la, Sinsajo.

La confesión

La confesión és una novel·la de John Grisham. La versió que tinc va ser publicada per Círculo de Lectores.

Un cura parla amb un estrany home que li confessa un crim pel qual està acusat i condemnat a mort un jove, a qui li queda poc temps de vida. Al llarg de la novel·la  , hi ha una cursa contra el rellotge per part de tots per intentar salvar la vida d'un innocent.

Una molt bona novel·la, que a estones es converteix en una crítica a com s'obtenen les condemnes i a la pena de mort.

Val més matar un home que perdre un bon costum

Val més matar un home que perdre un bon costum és una novel·la curta del Miquel Giménez. Està publicada per ACONTRAVENT dins la col·lecció Mar Negra i val uns 15 €.
És el primer cas de la Senyora Dolors, cuinera jubilada, que havia treballat com a cuinera per diferents caps de policia de mitja Europa. Quan es retira, torna al seu poble, Avià, on es dedica a xerrar amb la seva amiga Remei i a intentar posar en ordre la vida del seu nebot, en Roger.
Però tot no serà tan fàcil, ja que es descobrirà una jove morta a l'autobús que va a Barcelona. La senyora Dolors i d'altres personatges del poble, alguns del tot delirants, tractaran de resoldre el crim, que s'anirà complicant a poc a poc. Especialment divertides són les converses entre la Dolors i la Remei.
Amb un estil àgil, ple de frases fetes i refranys, el llibre es llegeix amb facilitat. Com que conec al Miquel, l'he escoltat força i he tingut la sort de parlar amb ell alguna vegada, no se m'ha fet gens estrany aquest tipus de llenguatge, ràpid, dinàmic. Resumint, esperem la segona novel·la i la recomano (per amants de la novel·la negra, de l'humor intel·ligent, del Berguedà, de la cultura popular i del bon menjar).

Los juegos del hambre

Los juegos del hambre és el primer llibre de la trilogia de Suzanne Collins. Tinc una edició del Círculo de Lectores, però es poden trobar de diferents, tant en català com en castellà.
En un món futur, on més o menys hi havia estat Nord-Amèrica, 12 districtes han de competir en un reality salvatge, on hi ha grans riqueses pel guanyador i la mort pels perdedors. Cada districte envia 2 lluitadors, un noi i una noia. La protagonista, Katniss, és del Districte 12. Al llarg de les tres parts, veiem com Katniss es va adaptant al joc, mentre els seus esquemes es van trencant.
M'ho he passat molt bé amb el llibre, igual que vaig fer amb la peli. Ara toca esperar la segona part.

Cinema de maig de 2012

• Los diarios del ron. Film alcohòlic a Puerto Rico, basat en una novel·la de Hunter S. Thompson, amb un Johnny Depp en la seva salsa. Entretinguda.

• Sombras tenebrosas. Basada en una sèrie de culte, film de Tim Burton, una altra vegada amb Johnny Depp. Plena de monstres, divertida, gòtica. Torna el Burton bo, amb Johnny Depp fent d'ell mateix i una Michelle Pfeiffer majestuosa. La millor peli del mes.

• Profesor Lazhar. Film sobre educació, a una escola de Montreal. D'aquells films boca-orella, ja considerat de culte, ben fet encara que no gaire cosa. Agradarà als mestres, els quals trauran diferents interpretacions.

Bruce Springsteen 17-5-12

He deixat passar uns dies i encara no se'm va del cap.

El darrer concert que he vist del Boss ha estat el millor. I tinc la sensació que sempre és així.

Serà Barcelona i aquesta especial relació que hi ha entre el públic i Bruce? Serà que aquest home és un mag seductor que ens fa sentir a tots els més importants del món, almenys durant una nit?

Amb un retard considerable, uns 50 minuts va començar un concert amb un homenatge a Donna Summer i el clàssic Badlands. Després de gairebé 3 hores i 15 minuts i vint-i-nou himnes, va tancar amb la cançó que ret homenatge al desaparegut Clarence Clemmons, Tenth Avenue Freeze Out.

Va ser un concert rocker i alhora amb tocs folk i soul. A estones emotiu, enormement divertit. Gran Boss. Prove it all night en versió 78, amb el solo intro del Boss, apoteòsic.

El pitjor del concert van ser els accessos, amb cues llarguísimes. Una segona cosa dolenta, no vaig agafar entrades pel segon concert. La propera no em passarà, ja que Bruce i la seva banda van canviar 11 cançons d'una nit a la següent.

Cinema d'abril 2012

• La fría luz del día. Film d'espies rodat gairebé en la seva totalitat a terres espanyoles, Madrid, Alacant i altres. Protagonitzat per un noi que descobreix que el seu pare no és qui deia ser. El millor de la peli és Sigourney Weaver. Willis fa un paper petit. El film serveix per pasar l'estona, no és gran cosa.

• Grupo 7. Pel·lícula policíaca ambientada a Sevilla, abans de l'EXPO 92, on un grup de policies lluiten contra la droga, de vegades sobrepassant els límits, però aconseguint resultats. Interessant evolució del personatge del Mario Casas. El millor treball, el d'Antonio de la Torre, un gran actor. No està mal, es deixa veure.

• La pesca del salmón en Yemen. Comèdia romàntica d'argument impossible, basada en una novel·la de Paul Torday. Divertida a estones, una mica lenta d'altres. La parella protagonista, Ewan McGregor i Emily Blunt, el millor de la peli. Tot i que no és gran cosa, és la millor peli del mes en un mes una mica fluix.

• The Pelayos. Als 90, una família amb un mètode estadístic per guanyar a la ruleta es dedica a saltar la banca de diferents casinos. Els Pelayos és un film que està ben fet i es deixa veure, encara que el personatge del Lluís Homar té poc pes i crec que hauria de portar més la pel·lícula, tot i que sembla que va ser cosa del cap del clan, amb una vida personal força interessant, deixar el pes de la pel·lícula als joves.

• Los juegos del hambre. Pel·lícula basada en la novel·la homònima de Suzanne Collins. En un món despòtic, 24 joves són obligats a combatre a mort fins que només quedi un. Una noia, substituta de la seva germana petita, haurà d'adaptar-se a unes noves regles de joc per tal de sobreviure. Pel·lícula entretinguda, amb un grapat de bons secundaris. Ara em passaré als llibres.

Erebos

Erebos és una novel·la d'Ursula Poznanski publicada per Estrella Polar. El seu preu és d'uns 17 € versió paper català i castellà, però que es podia trobar a l'Abacus online per menys de 10 € en la versió ebook.
Erebos és un joc d'ordinador que corre per un institut londinenc. Erebos és adictiu. Erebos combina fantasia i realitat. Un joc de rol que et captiva.
El llibre ha sigut un d'aquells que devores i que no pots parar de llegir fins acabar-lo.

Cinema de març de 2012

• Indomable. Peli d'acció de Soderbergh, que ja ha deixat de fer grans pel·lícules, amb un bon repartiment, un guió correcte, i Barcelona com a marc de bona part del film, però on la protagonista grinyola. Després vaig saber que la Gina Carano no és actriu sinó lluitadora.
  

• Shame. Una molt bona pel·lícula de l'Steve McQueen director, amb un Fassbender fent un gran paper. La noia que fa de germana, Carey Mulligan, un gran descobriment. La millor peli del mes.

• Esto es la guerra. Film d'espies, acció, humor i lleument romàntic. La barreja de gèneres no és gran cosa, però com que no esperava molt de la peli, va fer el seu servei i la vaig trobar millor del que esperava.

• Los idus de marzo. Film polític dirigit pel George Clooney. La idea no està malament, ens mostra el que hi ha darrera del que es veu en una campanya política. Film correcte, amb un bon repartiment, encara que em sembla que ja l'he vist altres vegades. Ryan Gosling, el millor de la pel·licula, crec que sobrevalorada.

• Contraband. Film d'acció amb Mark Wahlberg. Es deixa veure.

• Al borde del abismo. Un expolicia intenta escapar d'una trampa. Una inspectora que el vol ajudar. Un plà perfecte per demostrar la seva innocència. I força acció. Entretinguda.

• La cazarrecompensas. Comèdia amb Katherine Heigl, en la que fa el paper menys creïble dels que ha fet. Però quan comença la història, a poc a poc te la creus. Comèdia divertida, en la que a estones rius. Millor del que m'esperava.

Escoltant Cruyff

Escoltant Cruyff és un recull de 150 frases del profeta. Les ha recollit i comentat Edwin Winkels, periodista holandès resident a Catalunya des de fa molts anys. Està publicat per Cossetània dins la col·lecció Fora de Joc i val 13,90 €.

Al llarg de la seva vida, el Cruyff ens ha deixat moltes frases incomprensibles (almenys per tots els que no són ell), errors gramaticals, de concordança, anècdotes,... Algunes d'elles es recullen en aquest llibre.

Només és un "divertimento", però és del tot recomanable per barcelonistes en general i cruyffistes en particular.

Homes d'honor

Homes d'honor és la segona novel·la llarga del Xavier Bosch. Està publicada per Proa dins la col·lecció A tot vent. El seu preu és d'uns 19 €.
En aquesta novel·la, el protagonista torna a ser el Dani Santana, periodista d'investigació, que es veu dins de tres afers, una entrevista amb una dona perseguida per la màfia, l'incendi del Liceu i els secrets del pare de l'alcalde, heroi durant la Guerra Civil. A poc a poc, els tres problemes es van lligant entre si, per acabar inesperadament.
Al principi em va costar entrar en la novel·la, però de seguida t'enganxa i fa que no puguis parar de llegir. Tanmateix, prefereixo la primera, Se sabrà tot.