Todos estamos invitados

Todos estamos invitados és la darrera pel·lícula de Manuel Gutiérrez Aragón i està protagonitzada per Óscar Jaenada, José Coronado, Vanessa Incontrada i Iñaki Miramón.
És una bona pel·lícula que retrata la situació de por que viuen els amenaçats per ETA a Euskadi. Un professor d'Universitat, molt crític amb la situació basca, rep amenaces d'un membre de la seva mateixa societat gastronòmica. Mentre, un jove gudari està en tractament per tal de recuperar-se d'un tret al cap. La recuperació estarà marcada per les persones que intenten ajudar-lo a viure la seva nova vida i els seus companys que li recorden qui va ser.
La pel·lícula et fa pensar, no et deixa indiferent. I el que fa més por és el final. Hi ha un futur de pau per Euskadi?

La pianista

La pianista és una altra pel·lícula de Michael Haneke, que explora el costat fosc del sexe, amb uns personatges torturats, reals, amb dificultats per relacionar-se. Hi ha masoquisme, auto mutilació, submissió. Una pel·lícula que no et deixa indiferent.

I realment no tenia ni idea que "Funny Games" i "La pianista" eren del mateix director.
Fantàstica interpretació d'Isabelle Huppert i Annie Girardot.

Funny games ( Juegos divertidos )

"Funny games" és un thriller molt violent del també director de "La pianista", Michael Haneke, de 1997. Al juliol estrenaran la versió americana, dirigida pel mateix Haneke i interpretada per Naomi Watts.
Però parlem de moment de la versió original alemanya.
Violenta. Macabra. Dos psicòpates juvenils molt salvatges. Un matrimoni burgès i el seu fill. Una segona residència. I per què fan tot el que fan? Tot és un joc, un joc macabre, però un joc. Apassionant. Violenta.
En alguns moments, l'estètica de la pel·lícula recorda "La naranja mecánica".
Els protagonistes són Susanne Lothar, Ulrich Mühe, Arno Frisch i Frank Giering.

Rastro oculto

"Rastro oculto" és un thriller en el qual les noves tecnologies són importants. L'FBI té un departament que s'encarrega de delictes cibernètics. Però tot es converteixen una lluita personal quan un psicòpata que tortura i assassina les seves víctimes retransmet els seus crims per Internet i els desafia.
És una pel·lícula correcta dirigida per Gregory Hoblit i protagonitzada per Diane Lane, Billy Burke i Colin Hanks.

Despierto

Per molt que ens la venguin com a pel·lícula de terror, "Despierto", de Joby Harold, és un interessant thriller, això si, una mica angoixant, protagonitzat per Hayden Christensen, Jessica Alba, Terrence Howard i Lena Olin.
Com et sentiries si a la taula d'operacions del quiròfan on t'estan operant te n'adones que no estàs anestesiat del tot?
Val la pena veure-la.

Perdición ( Double Indemnity)

Perdición és una meravellosa pel·lícula de 1944 de Billy Wilder, amb guió d'ell mateix i del novel·lista Raymond Chandler, basada en una novel·la de James M. Cain.
Està protagonitzada per Fred MacMurray, Barbara Stanwyck i Edward G. Robinson.
A la pel·lícula, la femme fatale (Stanwyck) s'informa sobre les pòlisses d'assegurances i a poc a poc el venedor d'assegurances (MacMurray) i ella tramen la mort del marit. Però no hi ha crim perfecte i l'investigador d'assegurances (Robinson) els anirà cercant.
Cada vegada estic més content del dvd que ens permet recuperar el cinema clàssic.
No t'has de perdre aquesta pel·lícula meravellosa de cinema negre. És una obra mestra.
Ah! per cert, el títol original era bastant millor. Double Indemnity era la clàusula de la pòlissa d'assegurances per mort estranya. Perdición no diu tant sobre la pel·lícula. Però amb això de les traduccions, ai, ai, ai.

Si vols saber més sobre cinema negre pots mirar aquí:
- El cine negro.
- Pel·lícules de cinema negre.
- Cine negro.
- Bloc sobre novel·la i cinema negre.

Aquí teniu una fantàstica escena en V.O. de la pel·lícula:

La noche es nuestra

La noche es nuestra és una interessant pel·lícula policíaca dirigida per James Gray i protagonitzada per Joaquin Phoenix, Mark Wahlberg, Eva Mendes i Robert Duvall.

L'acció passa a Nova York l'any 1988. L'encarregat d'un club on un grup rus trafica amb drogues és germà i fill de policies. Intenta mantenir-se al marge, però al final haurà de prendre partit per un dels dos bàndols.
La pel·lícula no està malament i et distreu.

Los falsificadores

Los falsificadores és una gran pel·lícula dirigida per Stefan Ruzowitzky, coproducció entre Àustria i Alemanya, que tracta sobre el nazisme i els camps de concentració. És la pel·lícula que ha obtingut l'Òscar al millor film en llengua no anglesa d'aquest any. No és garantia d'èxit, però és molt bona.

És en un d'aquests camps que un oficial alemany té la idea de falsificar moneda estrangera per col·lapsar Anglaterra i Estats Units amb bitllets falsos.
El protagonista és l'actor Karl Markovics i fa un paper genial.
Val la pena, si podeu no la deixeu passar.

La taca negra

La taca negra és una novel·la de Salvador Balcells que m'ha agradat força. El que menys m'ha agradat ha sigut el títol, que poc té a veure amb la novel·la. La taca negra és l'excusa per trobar el cadàver d'una noia i, a partir d'aquest moment, deixa de tenir importància. Quan vaig llegir que aquesta novel·la havia estat premiada amb el premi de novel·la Joan Arús de l'Ajuntament de Castellar del Vallès l'any 2005 amb el títol provisional de "Nines russes" encara em va sorprendre més, ja que aquest títol si li queda bé.
Malgrat això l'acció de la novel·la, que passa a Rússia, Salou i Barcelona, t'enganxa molt i fa que no puguis parar de llegir.
Si t'agraden les novel·les policíaques, una mica negres, amb crims, prostitució, màfies, blanqueig de diners, corrupció política,... en aquest llibre trobaràs tot això i més.
Una altra opinió interessant sobre La taca negra és la de l'Humbert Roma.
La novel·la està publicada per Meteora i val uns 18 €.

Harry Potter y las reliquias de la muerte

El darrer llibre de la sèrie Harry Potter s'ha acabat. Una llàstima. El llibre segueix fidelment l'estructura de la sèrie, potser amb més morts, però s'ho mereix, ja que és la batalla final.
J. K. Rowling ens ha enganxat amb els set llibres. Per què ha aconseguit milions de lectors per tot el món? I el més sorprenent, gent que li costava molt llegir els ha llegit. Fins i tot alguns han llegit en anglès per no haver d'esperar la traducció. Ha creat un món de màgia i fantasia, amb un esport totalment inventat, el quidditch. Potser la barreja entre màgia, amistat, intriga, amor, odi, venjança, i tants altres sentiments té molt a veure amb l'èxit de Harry Potter, l'aprenent de mag, l'el·legit. També és important tenir un gran enemic, Voldemort.
La veritat sento molt haver acabat el llibre, perquè ja no n'hi haurà més. Però això acostuma a passar amb els llibres que ens agraden, oi?

En el punto de mira

"En el punto de mira", de Pete Travis, és un thriller correcte, al que no has de demanar molt. És una història explicada des del punt de vista dels 8 protagonistes principals. I què explica? L'intent d'assassinat del president dels USA a Salamanca, Espanya. La Plaza Mayor de Salamanca, lloc on passa gran part de l'acció, és una reconstrucció feta a Puebla, Mèxic, degut a la negativa de l'ajuntament de Salamanca a tancar la plaça durant el rodatge.
El repartiment és molt correcte, amb Dennis Quaid, William Hurt, Sigourney Weaver, Forest Whitaker, Matthew Fox, Eduardo Noriega,...
Llàstima que s'aprofita per emparentar grups terroristes de diversa procedència, per exemple, "atemptat fet per grups locals amb connexions mujaidins" (sona a conspiració 11-M).

Crispetes si, però per poc

Doncs sembla que preferim menjar crispetes al cinema, però per molt poc. Jo la veritat prefereixo menjar-ne, però em molesta el soroll dels altres. Sembla una mica egoista, oi?

39 escalones (The 39 steps)

Visca el DVD que ens permet recuperar els clàssics. He tornat a veure "39 escalones", d'Alfred Hictchcock, pel·lícula de 1935 que pertany a la seva etapa britànica.
La veritat no la recordava, però m'ha agradat molt, com gairebé totes les del mestre del suspens.
Pot semblar una mica infantil la trama del film, sobre una societat secreta d'espionatge i la persecució d'un home innocent, però no pots deixar-la de veure fins que s'acaba. La parella protagonista, Robert Donat i Madeleine Carroll, molt bé. Val la pena fer una altra visita si fa temps que no l'has vist ( o si mai l'has arribat a veure).

27 vestidos

"27 vestidos", dirigida per Ann Fletcher, és una comèdia romàntica protagonitzada per Katherine Heigl, una de les actrius d'"Anatomía de Grey". El paper masculí està interpretat per James Marsden.

No és cap meravella de pel·lícula però es deixa veure i passes l'estona. Té alguns moments divertits. El millor de la pel·lícula? Em quedo amb uns quants detalls: les cares dels protagonistes, són ben expressius; la desfilada que fa ella per ell a la porta del armari. Algú pot haver portat allò? Horrible! També em quedo amb el trepidant començament. Després la pel·lícula s'esvaeix. Ah, i surt Edward Burns fent d'ell mateix.

Jekyll i Hyde

He tornat a llegir El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson. Malgrat haver-lo llegit d'altres vegades en d'altres edicions és un llibre que sempre t'ofereix coses noves de les quals abans no t'havies adonat.
Stevenson, gran expert en llibres d'aventures, narra aquí la lluita entre el bé i el mal. Ell opina que tothom té dintre aquesta dualitat i només es necessita una mica d'ajut per tal de treure el mal que portem a dintre.
Jekyll, el bé, mor i Hyde, el mal, sembla que guanya, al menys en un primer moment.
És un llibre apassionant, tant si només vols passar una estona llegint-lo com si vols aprofundir en la lluita ètica i moral entre les dues forces. No el deixis passar de banda.
El llibre ha estat portat al teatre i al cinema moltes vegades, fins i tot en versions ben estranyes.