El silenci dels anyells

El silenci dels anyells és una pel·lícula dirigida per Jonathan Demme i interpretada per Jodie Foster, Anthony Hopkins, Scott Glenn, Ted Levine i Anthony Heald.
Va tenir 7 nominacions als Óscar de 1991, de les quals en va guanyar 5:
Com a guanyadora, millor pel·lícula, millor director, millor actor, millor actriu i millor guió adaptat. Va ser candidata a millor muntatge i millor so.
Una agent de l'acadèmia del FBI és reclutada per ajudar a resoldre un cas sobre un assassí en sèrie. La seva investigació la portarà a demanar la col·laboració d'un perillós criminal, el Dr Hannibal Lecter. Només ell podrà ajudar-la a resoldre el cas, alhora que l'ajuda a superar els seus traumes.
Una gran pel·lícula.

Silence of the Lambs Recut Trailer

El planeta dels simis (1968)

Acabo de reveure la versió clàssica de "El planeta dels simis", de 1968, dirigida per Franklin J. Schaffner i protagonitzada per Charlton Heston, Roddy McDowall, Kim Hunter, Maurice Evans i Linda Harrison.
Uns astronautes que porten 2000 anys viatjant, arriben a un planeta desconegut. Al planeta, hi ha humans poc evolucionats que són capturats per simis evolucionats. Un dels astronautes és investigat per les seves grans capacitats lingüístiques per un parell de científics.
Taylor s'anirà guanyant aquests científics, però no tothom vol que es conegui que els humans poden parlar i que tenen un passat fosc.
La pel·lícula té un final sorprenent i va ser pol·lèmica en el seu temps pel missatge que donava. Val la pena reveure-la.

El planeta de los simios (1968) - Tráiler VOSE

Canciones de amor en Lolita's Club

Canciones de amor en Lolita's Club és el darrer llibre de Juan Marsé (almenys això crec). He llegit la versió de butxaca publicada per DeBolsillo i val uns 9 €.
Feia molt que no llegia res de Marsé i em va costar una mica entrar en la novel·la. El principi era complicat, amb continus canvis entre localitzacions i personatges, però una vegada em vaig centrar, la novel·la m'ha captivat i l'he devorada.
Un doble triangle amorós, el passat i el present-futur, dos bessons que no s'assemblen gens, una prostituta marcada, un club de carretera, univers Marsé.
És un llibre que enganxa i t'agrada.
Ara em queda veure la versió cinematogràfica de Vicente Aranda protagonitzada per Eduardo Noriega i Flora Martínez. A veure com està...

El zurdo (1958)

El zurdo és un western dirigit per Arthur Penn i protagonitzat per Paul Newman, Lita Milan, John Dehner i Hurd Hatfield.
Explica la curta història d'un dels més famosos bandolers de l'Oest, Billy el Nen i l'home que el va matar, Pat Garrett, sense voler-ho fer. Bona pel·lícula de l'oest per passar una bona estona.

La delgada línea roja

La delgada línea roja és un film de 1998 dirigit per Terrence Malick i interpretat per un gran nombre d'actors, dels que posaré els que més paper fan: Sean Penn, Jim Caviezel, Ben Chaplin, Nick Nolte, Woody Harrelson, John Cusack i Elias Koteas. Hi ha molts intérprets més, però el seu paper és força secundari o fins i tot prescindible.

La pel·lícula va obtenir 7 nominacions als Oscar per millor pel·lícula, director, fotografia, guió adaptat, so, muntatge i banda sonora dramàtica. No va guanyar-ne ni un.

Explica la batalla de Guadalcanal de la 2a Guerra Mundial, on les tropes dels USA van atacar una illa defensada pels japonesos.
La pel·lícula és plena de grans moments, d'una fotografia genial, una molt bona banda sonora i d'una constant crítica antibel·licista. En cap moment cau en ser un típic panflet patriòtic.
És una mica llarga, però està ben feta, amb molts flashbacks, amb un muntatge genial (amb supressió de moltíssimes escenes d'alguns personatges). Val la pena veure-la.

La Delgada Linea Roja Trailer Oficial

La leyenda del indomable

La leyenda del indomable (Cool Hand Luke) és una pel·lícula de 1967 dirigida per Stuart Rosenberg i interpretada per Paul Newman, George Kennedy, Strother Martin i Jo Van Fleet.
La pel·lícula va ser nominada als Oscar en les categories de millor actor, millor actor secundari (George Kennedy va ser el guanyador), guió adaptat i música original.
Luke és un jove inadaptat, veterà de guerra, que és condemnat a presó i treballs forçats durant dos anys per trencar unes màquines de parquímetres (qui no ha somiat fer-ho alguna vegada?). Quan arriba a la presó, tot és ple de normes, normes posades pels carcellers com pels propis presoners. Però Luke no està disposat a ser empassat pel sistema. A poc a poc es converteix en un líder de la presó i es guanya el respecte dels seus companys.
Quan mor la seva mare, és injustament tancat a la nevera i això fa que el seu esperit rebel es dispari i decideix fugar-se. A partir d'aquest moment és la lluita de Luke contra un sistema que vol anular l'home, un sistema injust. Luke sap que no té moltes probabilitats de guanyar, però s'enfrontarà al poder com sempre ho ha fet.
La pel·lícula té moments memorables, la baralla entre Newman i Kennedy, quan Newman es menja els 50 ous per una aposta o quan la noia renta el cotxe mentre provoca els convictes, la vaga a la japonesa asfaltant la carretera, l'humor irònic que es destil·la durant tota la pel·lícula. I alguns moments de diàleg: "Lo que pasa aquí...es que falta comunicación". Fantàstic.
I el pitjor? Doncs també té coses dolentes. Per error, vaig posar els subtítols a la peli i vaig veure que la versió doblada i els subtítols pràcticament no s'assemblen. La versió doblada feia servir un llenguatge molt suau. I com no, la traducció del títol. Si que La leyenda del indomable és maco, però prefereixo els originals, què voleu que us digui!
Si no l'heu vista mai, ja feu tard. I si l'heu vista no passa res per repetir. Val la pena.

Cool Hand Luke - No man can eat 50 eggs scene

El Boss no pensa venir a Barcelona? Que vingui a Sabadell

Segons la web Point Blank, el Boss no passarà per Barcelona. Els concerts previstos, encara sense confirmar, seran a Bilbao, Santiago de Compostela, Valladolid, Benidorm i Màlaga. Snif, snif.
Per què ens fas això, Bruce?



Ens conformarem amb música en llauna de moment:

Telebasura y democracia

Feia temps que no deixava un llibre sense llegir. M'ha estat impossible.

El cabo del miedo (1991)

El cabo del miedo (Cape Fear) és un film de 1991, remake d'un altre amb el mateix nom de 1962. Està dirigit per Martin Scorsese i interpretat per Robert de Niro, Nick Nolte, Jessica Lange i Juliette Lewis.
Com a curiositat, surten Robert Mitchum i Gregory Peck, els protagonistes de la versió de 1962, en dos papers petits.
Va obtenir dues nominacions als Oscar del 91: millor actor i millor actriu secundària.
Un advocat d'èxit veu amenaçada la seva vida i la de la seva família per un ex-client seu, que no està content de la defensa que li va fer. Quan surt de la presó, Max Cady es converteix en un malson per l'advocat i tota la gent que l'envolta. L'instint de supervivència els farà fer coses que no haurien imaginat mai i res tornarà a ser igual que abans de l'arribada del criminal.
Meravellosa pel·lícula que has de veure obligatòriament. Ara estic buscant la versió antiga per poder comparar millor.

Cape Fear - Trailer

Indiana Jones y el templo maldito

Indiana Jones y el templo maldito és un film de 1984, produït per George Lucas, dirigit per Steven Spielberg i interpretat per Harrison Ford, Kate Capshaw, Jonathan Ke Quan i Amrish Puri.
La música és de John Williams, meravellosa.
És la segona aventura de l'arqueòleg Indiana Jones i passa a la Xina i a l'Índia. Com a altres protagonistes hi ha una cantant, Willie, que posa el contrapunt còmic i un nen, Wan Lin, que fa d'ajudant d'Indy.
La pel·lícula té acció trepidant i és més violenta que la primera. No para  pràcticament ni un segon.
Si us agraden les aventures de l'arqueòleg Indy, l'heu de tornar a veure.

Indiana Jones and the Temple of Doom - Theatrical Trailer

Casino Royale (Bond-21)

Casino Royale (2006) és la 21a pel·lícula de la sèrie Bond. Està dirigida per Martin Campbell i protagonitzada per Daniel Craig (primera aparició com a James Bond), Eva Green, Mads Mikkelsen, Caterina Murino i Giancarlo Giannini.
La banda sonora és de David Arnold i la cançó principal està interpretada per Chris Cornell.
Malgrat ser la penúltima pel·lícula de James Bond fins l'actualitat, temporalment hauria de ser la primera, ja que Bond encara no és un agent 00 (amb llicència per matar) i se l'ha de guanyar assassinant dues persones. Al llarg del film haurà de jugar, lluitar contra Le Chiffre, ser torturat i s'enamora de Vesper.
Potser és el film que veiem un Bond més humà. Però serà traït, s'endurirà i buscarà venjança (Quantum of Solace).
Molt creïble Daniel Craig, fent un Bond accessible.

Casino Royale trailer

El guión y la trama

El guión y la trama és un assaig cinematogràfic de Ronald B. Tobias. Està publicat per Ediciones internacionales Universitarias dins la col·lecció Yumelia i val uns 17 €.
Aquest llibre explica de forma entretinguda un nombre limitat de trames mestres que existeixen a l'hora d'escriure novel·les o guions, com per exemple la recerca, l'aventura, el rescat, l'amor, la rivalitat, la venjança i d'altres.
També fa un passeig teòric, però il·lustrat, en el concepte d'història i trama, en trucs per millorar les trames, com crear personatges millors,...
Imprescindible per futurs guionistes i per amants del cinema en general.

Muere otro día (Bond-20)

Muere otro día (Die another day) és la 20 pel·lícula de la sèrie Bond. Està dirigida per Lee Tamahori i interpretada per Pierce Brosnan (darrer Bond que fa), Halle Berry, Toby Stephens, Rosamund Pike, Michael Madsen i Rick Yune.

La música és de David Arnold i la cançó principal està interpretada per Madonna.
Bond ha de salvar el món d'un magnat i del terrorista Zao. Al llarg de les seves investigacions viatjarà per Corea, Cuba, Islàndia i coneixerà dues noies, Jinx i Miranda. Els dolents tenen un arma molt perillosa amb la que pretenen que Corea del Nord es converteixi en una potència militar.
La pel·lícula és un pèl fluixa, amb efectes per ordinador massa evidents. Això sí, té moltes escenes d'acció, i particularment bona és la persecució de cotxes pel gel. No va acabar de agradar del tot.

007 - Muere otro Día (Trailer español)

Die Another day - Madonna

El mundo nunca es suficiente (Bond-19)

El mundo nunca es suficiente és la 19a pel·lícula de la sèrie Bond. Està dirigida per Michael Apted i protagonitzada per Pierce Brosnan, Sophie Marceau, Robert Carlyle, Denise Richards i Robbie Coltrane.

La música és de David Arnold i la cançó principal està interpretada per Garbage.
Després de l'assassinat d'un magnat petrolier al MI6, Bond ha de resoldre aquest crim. Ha de perseguir un perillós terrorista i protegir a la filla del magnat. Però les coses no sempre són com semblen ser.
La pel·lícula està molt ben feta i els dolents Robert Carlyle i Sophie Marceau són força convincents. Denise Richards no està gaire creïble i fa una de les pitjors noies Bond de la història.

The World Is Not Enough (1999) Theatrical Trailer

El mañana nunca muere (Bond-18)

El mañana nunca muere és la 18a pel·lícula de la sèrie Bond. Està dirigida per Roger Spottiswoode i interpretada per Pierce Brosnan, Jonathan Pryce, Michele Yeoh, Teri Hatcher i Götz Otto.
La música és de David Arnold i el tema principal està interpretat per Sheryl Crow.
La pel·lícula és molt correcta, Bond s'anava recuperant. Té molta acció i un dolent mesiànic ben interpretat per Pryce.
Un magnat de la comunicació s'inventa notícies (realment les fabrica i després les publica en exclusiva). Després d'enfonsar un vaixell britànic, es crea un conflicte anglo-xinès, que està a punt de convertir-se en una guerra. Bond serà l'encarregat de salvar el món, ajudat per una molt convincent noia Bond, Michelle Yeoh.


Tomorrow Never Dies (1997) trailer