No és país per a vells
Després de veure i comentar la pel·lícula dels Coen basada en el llibre No és país per a vells de Cormac McCarthy, ara l'he llegit i m'ha agradat molt el ritme i la manera d'escriure de l'autor. Quan hi ha diàlegs mai posa qui parla, la qual cosa dóna un ritme frenètic a l'acció. La combinació de primera persona (quan parla el xèrif) i de tercera persona (quan hi ha més acció) també contribueix a la rapidesa del relat i a que el llegeixis a molta velocitat. Val la pena llegir aquesta violenta novel·la d'un autor força nomenat al premi Nobel i a qui li van donar el Pulitzer de ficció per La carretera el 2007 (aquest el tinc en la pila dels pendents per d'aquí a poc).
Després de veure i comentar la pel·lícula dels Coen basada en el llibre No és país per a vells de Cormac McCarthy, ara l'he llegit i m'ha agradat molt el ritme i la manera d'escriure de l'autor. Quan hi ha diàlegs mai posa qui parla, la qual cosa dóna un ritme frenètic a l'acció. La combinació de primera persona (quan parla el xèrif) i de tercera persona (quan hi ha més acció) també contribueix a la rapidesa del relat i a que el llegeixis a molta velocitat. Val la pena llegir aquesta violenta novel·la d'un autor força nomenat al premi Nobel i a qui li van donar el Pulitzer de ficció per La carretera el 2007 (aquest el tinc en la pila dels pendents per d'aquí a poc).
2 comentaris:
No deixis de llegir "La carretera" és molt, molt bo
Carme
Moltes gràcies Carme ;)
Publica un comentari a l'entrada