És ben simptomàtic que cap de les pel·lícules de Robert Redford es destaqui de les altres. Fa un tipus de films que agrada generalment a tothom i de vegades es fa difícil destacar-ne una. Aquí teniu la llista dels seus films com a director: 1. Gente corriente (1980). Va guanyar l'Oscar al millor director i a la millor pel·lícula. 2. Un lugar llamado milagro (1988) 3. El río de la vida (1992) 4. Quiz Show (1994). Nominat a l'Oscar al millor director i a la millor pel·lícula. 5. El hombre que susurraba a los caballos (1998) 6. La leyenda de Bagger Vance (2000) 7. Leones por corderos (2007)
"Magic" és el darrer disc del Bruce Springsteen, The boss, el rocker de New Jersey. Ha ajuntat a la seva banda un altre cop i ha gravat un altre disc d'estudi amb The E Street Band. És meravellós tornar a sentir tota la banda tocant junts. El gran Clarence Simmons al saxe, Nils Lofgren i Little Steven Van Zandt a les guitarres, Garry Tallent al baix, Danny Federici i Roy Bittan als teclats, Max Weinberg a la bateria i Patti Scialfa als cors acompanyen a Bruce. El disc està molt bé, i especialment m'agraden Radio Nowhere i Long walk home. Però crec que val la pena escoltar-lo sencer. És un disc compromés. Cada vegada més posicionat en contra de Bush, per fi s'ha decidit a sortir de l'armari en el que estava còmode, com a artista, com a persona d'esquerres, que es definia a Europa però vivia indefinit al seu país. L'11-S el va canviar. I "The rising" un disc irrregular però que volia esperança va ser l'inici del canvi de l'artista cap a posicions més compromeses en la crítica anti-Bush. Benvingut al món real, Boss. T'esperem al juliol ;)
Aquí teniu la llista de les cançons de Magic: 1. Radio Nowhere 2. You'll Be Comin' Down 3. Livin' in the Future 4. Your Own Worst Enemy 5. Gypsy Biker 6. Girls in Their Summer Clothes 7. I'll Work for Your Love 8. Magic 9. Last to Die 10. Long Walk Home 11. Devil's Arcade
Na Caterina de No em diguis que és un somni m'ha passat un mem sobre el fons del meu escriptori. He tingut diferents fons, paisatges nevats a l'estiu, platges a l'hivern, caricatures esportives, motos,... Ara tinc unes fotos de les vacances d'agost a Amsterdam, amb un dels canals, un dels vaixells i un dels ponts. Tinc ganes de tornar-hi. Al final no he posat la captura de l'escriptori, perquè el tinc sempre tan ple d'icones que de vegades no es veu el fons, jejeje. Passo el mem a qualsevol que el vulgui agafar, sense compromisos. Potser animalada l'agafarà?
Aquest és un altre títol de la Col·lecció Kalafate d'Edicions Castellnou. És una obra de Jack London, que tracta sobre els canvis que hi passen a la vida d'un gos domèstic, Buck, que viu a San Francisco i que és robat i venut per passar a treballar tirant d'un trineu al Canadà i Alaska. A poc a poc el gos anirà canviant el seu comportament, per trobar la seva part més instintiva i primària. No coneixia aquest llibre però m'ha agradat molt.
Doncs clarament, el millor James Bond és Sean Connery. Potser perquè va ser el primer. Potser perquè va ser el més cínic. Potser les pel·lícules tenien millors guions. No sé exactament quin és el motiu o si hi ha uns quants. Però els altres no li fan ni una mica d'ombra. Els altres? Doncs senzillament no existeixen. George Lazenby el breu. David Niven en una paròdia. Roger Moore? Uffffffffff. Timothy Dalton, massa fred. Pierce Brosnan amb possibilitats, però la sèrie Bond anava cap avall. Daniel Craig? Potser serà un bon 007. Està per veure. Aquí teniu el llistat de tota la sèrie, inspirada en el personatge amb llicència per a matar que va crear Ian Fleming.
La darrera pel·lícula de Kevin Costner ens el mostra com un assassí en sèrie que desitja deixar de matar però no pot reprimir els seus impulsos homicides. Un alter ego, interpretat per William Hurt, parla amb ell i és en aquests moments que la pel·lícula arriba als instants més bons. Potser el guió té algun defecte, però la idea és molt bona. No hi ha personatges que sobrin. Tots estan ben explicats. En resum, si t'agrada el thriller i busques un assassí simpàtic, aquesta és la teva pel·lícula.
Avui estava llegint El Periódico de Catalunya (edició paper, encara m'agrada tocar el diari) i he passat per la columna de l'Antoni Bassas. M'ha agradat molt el tema i l'he llegida sencera. Ara que tan de moda estan els informes PISA i d'altres que tan malament ens deixen en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, Bassas recorda a la seva columna un article de l'Emili Teixidor, en el que ens donava uns trucs i estratègies per fomentar la lectura. Aquest article va sortir publicat a La Vanguardia i va obtenir un premi. Aquest article i més coses de l'Emili Teixidor formen part del llibre "La lectura i la vida". Val la pena fer un ull a l'article del Teixidor. És un gran escriptor i mestre. Potser encara podem aprendre molt d'ell.
Coneguem què és l'Informe PISA però no ens angoixem. La tasca és de tots. Cadascú pot fer poc, però cadascú de nosaltres pot ser capaç d'afegir el seu granet de sorra. Si tots llegim molt, segur que millorarem en moltes coses. Doncs, canya i a llegir s'ha dit.
"L'escarabat d'or" és un conte d'Edgar Allan Poe. Està dins la Col·lecció Kalafate de l'Editorial Castellnou i segueix també els principis de lectura fàcil. No és el conte d'Allan Poe que m'agrada més. Prefereixo d'altres que són més angoixants o inquietants com "El gat negre", "El corb", "El pou i pèndul", "El barril d'amontillat" o d'altres. De totes maneres és un bon conte per introduir-se a poc a poc a Allan Poe. Un misteri interessant. Enginy per resoldre'l. Una recerca d'un tresor. L'has de llegir. És tan bo que no podràs parar fins que l'acabis. Acabo de recordar que un músic, enginyer de so, que es diu Alan Parsons va formar una banda, The Alan Parsons Project. Amb aquesta banda va fer uns quants discos de gran qualitat als 70 i 80. Un dels meus preferits és el primer disc "Tales of Mistery and Imagination", de l'any 1975, basat en contes d'Allan Poe i en el que, com a curiositat, participa Orson Welles com a narrador.
Un altre títol de la Col·lecció Kalafate de l'Editorial Castellnou. També segueix els principis de lectura fàcil. Jekyll i Hyde. La lluita entre el bé i el mal. Podem separar els dos costats? Fins on estem disposats a arribar? La ciència té carta blanca? Hi ha límits a la investigació. Gran novel·la de Robert Louis Stevenson situada a Londres, a finals del segle XIX. Diuen que la va escriure sota la influència de la LSD, ja que rebia tractament. Un científic experimenta amb ell mateix un beuratge per dividir les seves dues personalitats. A poc a poc, el mal va guanyant terreny. Inquietant. Al llarg del llibre, diversos personatges que van conèixer al Dr. Jekyll van narrant l'obra. Apassionant. No te la perdis si encara no la coneixes. He llegit tres versions diferents i no em canso, la veritat.
"Les aventures de Tom Sawyer" és un clàssic del genial Mark Twain. És un altre llibre dins la Col·lecció Kalafate de l'Editorial Castellnou que segueix els principis de la lectura fàcil. És una gran història d'amistat i aventures al costat del Mississipi protagonitzada per dos nens, Tom Sawyer i Huck Finn, dos nens bastant trapelles, que tenen un codi d'honor propi, encara que algunes normes socials els hi costen molt d'acceptar. Assassinats, recerca d'un tresor, pactes de sang, primers amors,... Meravellosa novel·la.
Doncs sembla que Mortadel·lo és el personatge guanyador. La simpàtica creació d'Ibáñez ha vençut a la votació del còmic deixant molt lluny a Astèrix i a Tintín, que han estat segon i tercer respectivament.
M'agraden molt tots els seus còmics, però especialment els que toquen temes de l'actualitat del moment: Maastricht, Mundials, Olimpíades,... Fins i tot van fer una Història del diner, que van regalar en diferents èpoques diverses entitas bancàries.
Si cliques a la imatge pots anar a una pàgina musical molt interessant on pots definir el teu estat d'ànim, els teus gustos segons tipus de música, èxits o no, època,... Ja fa temps que me la va enviar el Ricard de Fragments nocturns, però avui la torno a trobar. Molt recomanable, de veritat.
És ben simptomàtic que cap de les pel·lícules de Robert Redford es destaqui de les altres. Fa un tipus de films que agrada generalment a tothom i de vegades es fa difícil destacar-ne una.
