El precio del poder (Scarface)

Scarface ( El precio del poder ) és una gran pel·lícula de 1983 de Brian de Palma. No s'ha de confondre amb la pel·lícula Scarface del 1932 i dirigida per Howard Hawks.
Està magistralment interpretada per Al Pacino i coprotagonitzada per Steven Bauer, Michelle Pfeiffer, Robert Loggia i Mary Elizabeth Mastrantonio. El guió és d'Oliver Stone i la música de Giorgio Moroder.

Explica la pujada al poder d'un assassí cubà des de l'esglaó més baix fins a dalt de tot dins el crim organtizat. Però tal com es puja ràpid es cau igual de ràpid. Tony Montana no té mesura i a poc a poc es va quedant sol.
Sembla mentida que aquesta pel·lícula encara no l'havia vist i això que m'agrada molt el protagonista, les actrius que surten, el director i l'argument i tema. Però mai havia aconseguit veure-la.
És una peli llarga, més de dues hores i mitja, i violenta, molt violenta, però val la pena veure-la.

Judici final

Judici final és una novel·la negra de Ferran Torrent que en teoria tanca la trilogia valenciana començada a Societat limitada i seguida a Espècies protegides, en la que s'explica de meravella el rerefons polític, suposo que fictici, jejeje, que es viu al País Valencià, amb conservadors, socialistes i nacionalistes lluitant pel poder, amb pactes i intrigues. En mig de tot això, un ex-mercenari irlandès, ex-agent del Mossad israelià, convertit en assassí a sou. I molt més. I el detectiu Butxana, ja habitual en algunes novel·les de Torrent.
Acabo de veure que la continuació d'aquesta, Només socis, ja és disponible al Cercle de Lectors i l'he demanada. Espero que m'agradi igual o més que Judici final. Però no era només una trilogia?
El llibre està publicat per Columna dins la Col·lecció Clàssica i val 20 €.

13 Tzameti

13 Tzameti és una dura pel·lícula dirigida per Géla Babluani el 2005. Està protagonitzada per George Babluani, Pascal Bongard, Aurélien Recoing i Fred Ulysse.
Explica la història d'un home que ha d'anar a complir una missió però mor d'una sobredosi. Llavors un noi que treballava a casa seva arreglant la teulada decideix substituir-lo.
Una gran pel·lícula de la que s'està preparant una versió americana dirigida pel mateix director. Serà com Funny Games US?

Harry Potter y el cáliz de fuego

Acabo de tornar a veure Harry Potter y el cáliz de fuego, la quarta pel·lícula basada en la sèrie de 7 llibres sobre el jove mag que va idear J.K. Rowling. Està dirigida per Mike Newell i protagonitzada per Daniel Radcliffe, Ruper Grint i Emma Watson en els tres principals papers.

La pel·lícula m'ha agradat molt una altra vegada. Segueix l'estructura de tots els llibres de la sèrie, està força ben feta, els personatges han crescut, apareixen els primers amors, els gelos, alguna mort i l'argument amb el Torneig dels Tres Mags és força interessant. Val la pena veure-la.

Caché, de Michael Haneke

Caché és una altra pel·lícula de Michael Haneke, de 2005. Està protagonitzada per Daniel Auteuil i Juliette Binoche.
Mitjançant una càmera fixa que grava tot el que passa a l'entrada de la casa de la parella formada per Auteuil i Binoche, a poc a poc, ens anem endinsant en un film que revela les pors i angoixes del protagonista. Els van enviant els vídeos amb uns inquietants dibuixos infantils. Va creixent la desconfiança per part d'ella. I ell comença a baixar a endinsar-se als seus dimonis personals.
Sembla una pel·lícula freda però és força inquietant. Definitivament, Haneke m'agrada més cada dia.

Rivales

Rivales és una divertida pel·lícula de Fernando Colomo, protagonitzada per Ernesto Alterio, Santi Millán, Kira Miró, María Pujalte, Gonzalo de Castro, Juanjo Puigcorbé, Rosa Mª Sardà, Jorge Sanz, Goya Toledo, Javier Cifrián i Juan Navarro. L'excusa de la pel·lícula és una final juvenil de futbol entre un equip de Madrid i un altre de Barcelona.

I allà és on s'embolica la troca, amb els pares i mares dels nens, amb les seves relacions, les seves frustracions. A poc a poc, totes les històries es van lligant i queda una comèdia sòlida que et fa riure en molts moments. I tots els actors i actrius estan molt bé. Val la pena veure-la.

El penalti más largo del mundo

El penalti más largo del mundo és una esperpèntica pel·lícula dirigida per Roberto Santiago i interpretada per Fernando Tejero, María Botto, Marta Larralde, Carlos Kaniowsky i Benito Sagredo.
Explica la història d'un perdedor, Fernando, que per un cop de fortuna és converteix en l'heroi del barri.
És una pel·lícula entretinguda, previsible i on el protagonista fa d'ell mateix. Si no tens una cosa millor a fer, la pots veure.

La trilogia de l'anell

No he sigut molt aficionat a les històries fantàstiques de Tolkien a la Terra Mitjana i m'ha costat molt veure la trilogia de pel·lícules de Peter Jackson basades en els seus tres llibres sobre El Senyor dels Anells: La comunitat de l'anell, Les dues torres i El retorn del rei.

Dit això, he vist les pel·lícules aquests dies i m'han agradat força. Són pel·lícules llargues, que expliquen una història ben construïda, on els efectes especials són bons, hi ha animació per ordinador.
Com que són històries corals, hi ha molts personatges i el protagonista queda diluït, de vegades sembla Frodo, altres Aragorn, o fins i tot Gandalf. Però el personatge que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el Gollum Sméagol. Fantàstic.
Si tens l'oportunitat de veure la trilogia o de reveure-la, fes-ho. T'ho passaràs d'allò més bé.

Blau de Prússia

Blau de Prússia és un llibre escrit per Albert Villaró, que va guanyar el Premi Carlemany l'any 2006.
Aquesta novel·la policíaca tracta de relacionar un crim a la frontera catalana-andorrana, un antic incendi, grups ultranacionalistes i un policia entristit per un accident on va perdre la seva dona.
Si tens ganes de passar-t'ho bé amb aquesta novel·la plena de referències d'Andorra, amb una història interessant, amb trames polítiques, corrupcions i molt més no te la perdis.
Està publicada per Columna i val 20 €.

Funny games US

Quan et planteges comentar una pel·lícula que és un remake d'una altra et venen dubtes al cap. Faig una anàlisi asèptica? Comparo les dues? Dono dades i només dades?
Com que no sé ben bé què havia d'explicar us remeto a dos links: l'oficial de la pel·lícula protagonitzada per Naomi Watts i el meu comentari de la versió original alemanya.
Al cinema va haver-hi gent que va marxar abans de que s'acabés la pel·lícula i quan aquesta va acabar la majoria fugien amb els títols de crèdit sense que els llums fossin encesos.
En la societat del tot s'hi val, si no t'agrada alguna cosa, canvia-la, Haneke reprodueix pràcticament pla a pla tota la seva pel·lícula original. Quina és millor? La primera, evidentment. Aquesta és una fotocòpia. Però si no has vist la primera versió pots veure aquesta.
No és adequada per estòmacs sensibles.

El niño con el pijama de rayas

El niño con el pijama de rayas és una novel·la de John Boyne en el qual s'explica la història d'un nen berlinès que es veu obligat a traslladar-se a viure a un altre lloc perquè el seu pare ha d'anar a treballar.

A propòsit, no explico res del llibre, ja que faig cas del consell de l'autor de començar a llegir el llibre sense saber de què tracta. Només diré que al llarg del llibre hi ha un nen innocent pel qual van passant fets i fets davant dels seus ulls.
Diuen que el llibre és un llibre per nens, però a partir dels 13 anys. Evidentment, també pot ser per adults. El que jo penso és que és un llibre imprescindible. Totalment recomanable. Un llibre pot ser emocionant sense caure en la llàgrima fàcil.
L'edició en castellà està publicada per Salamandra i val 12,50 €. També la podem trobar en català publicada per Empúries i val 16 €.

3:19

3:19 és una pel·lícula dirigida per Dany Saadia i interpretada per Miguel Ángel Silvestre, Félix Gómez, Juan Díaz i Bárbara Goenaga.
La trama és interessant, hi ha dues històries paral·leles que al final arriban a trobar-se. Hi ha la història dels protagonistes i la història animada dels científics, explicada per la protagonista. La part animada està molt aconseguida. La part humana és una mica més fluixa. Però a meitat de la pel·lícula, hi ha una millora. Casualitat o no (jejeje) coincideix amb la desaparició de Miguel Ángel Silvestre.
El guió no està malament, és una pel·lícula estranya i com a raresa es pot veure. Si no tens res millor a fer, la pots veure.
Ah, per cert, la pel·lícula la venen com a comèdia. Ni de bon tros, jejejeje.
Pots veure fotos de la peli aquí.

El cervell de Kennedy

El cervell de Kennedy és una novel·la policíaca de Henning Mankell on l'autor mostra la seva preocupació davant alguns dels grans temes que afecten la humanitat, com la SIDA, els problemes de l'Àfrica negra, la importància de la indústria farmacèutica, o l'abús dels febles per part dels poderosos.
Durant el llibre, una mare destrossada per la mort del seu fill, busca respostes al llarg de mig món sobre el que li va passar al seu fill.
No havia llegit res d'aquest autor fins ara, però estic segur que seguiré llegint-ne.
Està publicat per Tusquets, dins La Clau de Vidre i val 20 €.

Teléfono Rojo, volamos hacia Moscú

Dr Strangelove és una meravellosa pel·lícula de Stanley Kubrick, un dels directors que més m'agraden, de 1963, protagonitzada per Peter Sellers (fent tres papers), George C. Scott, Sterling Hayden i James Earl Jones. Aquesta pel·lícula va tenir 4 nominacions als Oscar (pel·lícula, director, actor i guió).

És una gran sàtira sobre la guerra freda i un atac nuclear "accidental" sobre la Unió Soviètica, ja que un general mig tronat creu que els rusos estan contaminant els Estats Units, i en un atac de bogeria, programa un atac aeri nuclear sobre la Unió Soviètica.
És una pel·lícula imprescindible, i si no l'has vist no te l'hauries de deixar passar per més temps.

Munich, de Steven Spielberg

Munich és una pel·lícula de 2005 de Steven Spielberg, basada en els fets que van passar als Jocs Olímpics de 1972 a la ciutat alemanya de Munich, on un comand palestí va assassinar 11 atletes d'Israel.
A partir d'aquell moment, és on comença la pel·lícula, amb la creació d'un comand terrorista per tal d'assassinar els palestins.
El film planteja qüestions interessants sobre ètica. Per combatre el terrorisme s'ha de ser un terrorista? Pot un grup de persones normals convertir-se en un grup d'assassins? Fins on es pot arribar per venjança? I si els altres segueixen matant, fas tu el mateix?
La pel·lícula està interpretada per Eric Bana, Daniel Craig, Ciarán Hinds, Mathieu Kassovitz i Geoffrey Rush.
Val la pena veure-la.