divendres, 8 d’agost del 2008

Casino Royale ( 1967 ). Paròdia de Bond

Casino Royale és una paròdia estrambòtica, esbojarrada i surrealista dirigida el 1967 per John Huston i d'altres directors. Està protagonitzada per Peter Sellers, David Niven, Ursula Andress, Joanna Pettet, Orson Welles i Woody Allen, junt a moltes altres estrelles que tenen petits papers.
La pel·lícula no és molt linial, sinó que està feta d'episodis amb més o menys una línia argumental molt subtil.
Pots veure-la com a curiositat surrealista de finals dels 60. Però no esperis un Bond normal, sinó un Bond jubilat, amb poques ganes d'anar amb dones i que quequeja. Només per veure a David Niven fent aquest Bond ja val la pena.

Wall-e

Wall-e és una divertida pel·lícula d'animació de Disney-Pixar dirigida per Andrew Stanton en la qual el protagonista és un robot que s'encarrega de recollir escombraries, tot sol, a la Terra. Fins que un dia arriba Eve de l'espai i tot canvia per ell.
Val molt la pena veure-la. Està molt ben feta, és simpàtica, tendra, divertida, romàntica, té bons i dolents. Què més vols per anar-la a veure? A més a més abans de la pel·lícula passen un molt i molt divertit curt d'animació protagonitazat per un conill i un mag.

dijous, 7 d’agost del 2008

Sólo se vive dos veces ( Bond-5 )

Sólo se vive dos veces (You only live twice) és la cinquena pel·lícula oficial de la sèrie sobre James Bond.
Està dirigida per Lewis Gilbert el 1967 i protagonitzada per Sean Connery, Akiko Wakabayashi, Donald Pleasance (com el cap d'SPECTRA Blofeld) i Tetsuro Tamba.
La banda sonora de la pel·lícula és de John Barry i la cançó dels crèdits està interpretada per Nancy Sinatra.
Aquest film segueix els tics típics de les pel·lícules Bond: acció, noies, humor, morts, villans, gadgets,...


Hancock

Hancock és un film d'acció dirigit per Peter Berg i interpretat per Will Smith (fent de Will Smith), Charlize Theron i Jason Bateman.
Hancock és un superheroi que porta una vida poc exemplar, per exemple és alcohòlic, i és odiat pels seus veïns de Los Angeles. Fins que un dia troba un publicista que li ajudarà a canviar.
A estones és divertida, a estones és un correcte film d'acció, encara que el final és estrany. Pots anar-la a veure si vols passar una bona estona d'estiu.


dimecres, 6 d’agost del 2008

Thunderball, Operación Trueno (Bond-4)

Operación Trueno és la quarta pel·lícula de la sèrie Bond. També esta basada en un llibre del mateix títol de Ian Fleming. Va ser dirigida per Terence Young el 1965 i està interpretada per Sean Connery, Adolfo Celi i Claudine Auger, com a una inoblidable Domino.
El villà de la pel·lícula, el 2 de SPECTRE és un enemic digne de Bond.
Aquesta pel·lícula va tenir un remake no oficial el 1983 amb el nom de Never say never again, amb Sean Connery com a protagonista i Kim Basinger com a Domino.


L'anglès, és necessari realment?

Passejant pels meus blocs enllaçats he arribat a aquest vídeo que hi era al blog del Jordi Perales. No calen gaire comentaris. Només valoreu l'anglès que en sap l'Emilio Botín, president del Banco de Santander.


dimarts, 5 d’agost del 2008

Goldfinger (Bond-3)

Goldfinger és la tercera pel·lícula de la sèrie Bond. Està dirigida, a diferència de les dues anteriors, per Guy Hamilton i interpretada per Sean Connery, Honor Blackman, Gert Frobe i Harold Sakata.
La sèrie es consolida amb noies Bond, luxe, un Bond sempre disposat a flirtejar, i un villà superdolent. Però aquest enemic no em sembla estar a l'altura dels anteriors ni d'altres posteriors. L'ajudant amb el seu temible barret assassí si que és perillós.
La música és de John Barry i la cançó principal la canta Shirley Bassey.




Tropa de élite

Tropa de élite és una pel·lícula brasilera de 2007, que va guanyar el premi al festival de Berlín, dirigida per José Padilha i interpretada per Wagner Moura, André Ramiro, Caio Junqueira, Milhem Cortaz i Fernanda Machado.
La pel·licula tracta sobre un capità del BOPE, una força d'èlit encarregada de netejar una favela de Rio de Janeiro plena de traficants de droga durant els mesos anteriors a la visita que el Papa havia de fer el 1997. Aquest home se sent molt estresat, ja que el seu superior li demana resultats amb un pla amb el que no creu i està a punt de ser pare, i ha de buscar un substitut si vol deixar el seu lloc.
Barreja acció i docudrama denúncia i està molt aconseguida. Fa por veure la quantitat de corrupció que pot haver-hi a determinades policies.
Val molt la pena veure-la. No la deixis passar.
La banda sonora està força bé.


dilluns, 4 d’agost del 2008

From Russia with love (Bond-2)

Desde Rusia con amor (From Russia with love) és la segona pel·lícula oficial de la sèrie de James Bond.
Està dirigida per Terence Young i protagonitzada per Sean Connery, Daniela Bianchi i Pedro Armendáriz.
Segueix fidelment totes les característiques de la sèrie, encara que la considero millor pel·lícula que la primera.
Per cert, per què serà que l'escena de la persecució de l'helicòpter em recorda la persecució de Cary Grant a Con la muerte en los talones d'Alfred Hitchcock?





Molt bona la banda sonora de John Barry i la cançó original cantada per Matt Monro.



Si t'agrada Bond no la deixis de veure.

El mètode Grönholm

El mètode Grönholm és una obra de teatre escrita per Jordi Galceran que va ser estrenada a l'abril de 2003 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.
Explica un original mètode de selecció de personal, on quatre possibles candidats a una feina es veuen obligats a fer una sèrie de proves poc corrents. Fins on estaran disposats a arribar-hi els candidats per aconseguir la feina?
Aquesta obra va ser portada al cinema amb el títol El método. La denúncia contra el món laboral quedava esvaïda a la pel·lícula, la qual cosa no va agradar gaire en Galceran.
El llibre està publicat per Proa a la seva col·lecció Butxaca i val 6,95 €.

diumenge, 3 d’agost del 2008

Dr. No

Un dels meus projectes endarrerits era reveure tota la sèrie de James Bond, des del primer títol fins l'actualitat. En ordre cronològic, i mirant també les no oficials.
Doncs el primer és Dr. No, pel·lícula basada en la novel·la homònima de Ian Fleming. Està produïda per Albert R. Broccoli, dirigida per Terence Young i interpretada per Sean Connery i Ursula Andress.
El primer Bond ja marca les característiques de la sèrie: èspies, noies Bond, luxe, assassinats, una organització criminal contra la que lluitar,...
Apareix l'organització SPECTRA, una constant en moltes pel·lícules de la sèrie.
Encara que la guerra freda ja s'ha acabat, encara conserva el seu encant.


La puta feina

La puta feina és un interessant llibre del mediàtic i divertit Matthew Tree que parla sobre entrevistes de feina surrealistes, caps malparits, empreses, mobbing,...
Algunes d'aquests fets o aquestes idees són propis de l'autor. D'altres són alguns dels molts testimonis que van contestar a una crida que en Tree va fer al programa de El món a RAC1 quan estava dirigit per en Xavier Bosch.
És llegeix amb molta facilitat. En un parell d'horetes, està llest.
Mentre hi ha testimonis està força bé, encara que al final es perd una mica.
Està publicat per Ara llibres i val uns 15 €. En una altra edició més senzilla val uns 6,50 €.

dissabte, 2 d’agost del 2008

X-files: Creer es la clave

X-files: creer es la clave és la darrera part (almenys fins al moment) d'Expedient X. Les dificultats amb els protagonistes han fet endarrerir molt la seva estrena i queda una mica fora de lloc. Però respecta força la sèrie original, encara que els protagonistes Mulder i Scully tenen molt a veure, molt més del que ja van tenir a la primera versió cinematogràfica.
Està dirigida per Chris Carter i protagonitzada per David Duchovny i Gillian Anderson.
I com és la pel·lícula? Doncs si guardes un gran record de la sèrie, és com un capítol allargat i fluixet. Hi ha menys lloc per tot allò paranormal.
La pots veure, no és cap meravella però t'arriba a entretenir. I això ja és suficient.



divendres, 1 d’agost del 2008

No és país per a vells

Després de veure i comentar la pel·lícula dels Coen basada en el llibre No és país per a vells de Cormac McCarthy, ara l'he llegit i m'ha agradat molt el ritme i la manera d'escriure de l'autor. Quan hi ha diàlegs mai posa qui parla, la qual cosa dóna un ritme frenètic a l'acció. La combinació de primera persona (quan parla el xèrif) i de tercera persona (quan hi ha més acció) també contribueix a la rapidesa del relat i a que el llegeixis a molta velocitat. Val la pena llegir aquesta violenta novel·la d'un autor força nomenat al premi Nobel i a qui li van donar el Pulitzer de ficció per La carretera el 2007 (aquest el tinc en la pila dels pendents per d'aquí a poc).
Està publicat per Edicions 62 i val uns 18 €.

Superagente 86 de película

Superagente 86 és una molt divertida pel·lícula a estones i amb bons moments d'acció en d'altres. Està dirigida per Peter Segal i interpretada per Steve Carell, Anne Hathaway, Dwayne Johnson, Alan Arkin i Terence Stamp.
Si teniu uns quants anyets potser us recordareu del Maxwell Smart, el Superagent 86, agent mig còmic mig seriós, protagonista d'una sèrie de televisió. Doncs el film respecta bastant la idea original, amb acció i humor, amb la lluita entre les agències CONTROL i KAOS. M'he divertit força amb la pel·lícula.