Perdoneu el manifest, però avui necessito vomitar una mica. Demà o demà passat seguim amb llibres o cinema...
Sóc català perquè
vaig néixer a Barcelona fa 52 anys. Sóc espanyol perquè ho diuen el meu DNI i
el meu passaport. Per cert, els tinc caducats des de fa uns dies, estic
esperant uns certificats d'empadronament, i cada vegada tinc menys ganes de
renovar-los.
No sóc gaire
independentista, tot i que en ocasions, visceralment, tinc ganes de marxar
d'Espanya. Cada vegada en més ocasions, durant més temps i amb més força.
No, no he votat mai
a CiU, PDeCat, JxS i qualsevol altre partit que hagi tingut relació amb Pujol o
Mas. Evidentment, tampoc he votat al PP ni a Cs. Mai.
En canvi ells si
voten per ajudar-se. El PDeCat ha votat darrerament per ajudar a la majoria
simple del PP en el Parlamento Español.
No, no vaig votar
el passat 1-O. Penso que les coses haurien d'haver anat d'una altra manera. El
Presidente Rajoy s'ha enrocat en el NO. El President Puigdemont s'ha enrocat en
el es farà SI o SI.
La població
catalana està prenent partit. Diria que hi ha un bloc independentista nombrós,
un bloc espanyolista minoritari i un bloc que està al mig o al voltant que té
motius molt diversos per veure les coses d'una altra manera.
Els nostres
polítics ens van cridar a les urnes. El govern espanyol va enviar les tropes.
L'1 d'octubre molta gent volia participar d'una festa democràtica. Uns quants
volien impedir-la. I el que va començar amb el festival dels somriures va
seguir amb la brutal repressió policial. Al voltant de 800 ferits per les
càrregues de la policia nacional i la guardia civil (en minúscules perquè no es
mereixen una altra cosa). Culpables? Molts. Polítics, jutges, comandaments
policials i els que donen els cops.
Moments després, al
dia següent, encara avui 3 d'octubre, hi ha qui nega els fets, qui diu que
estan manipulats, que la policia i la guardia civil van actuar impecablement,
amb proporcionalitat, de forma proporcionada. ÉS MENTIDA.
La brutalitat de
les càrregues ha commocionat la premsa de mig món. Però a alguns mitjans, es
menteix, es nega la veritat. Com diu José Luis Muñoz al
seu bloc, "La verdad es siempre la primera víctima de la guerra. La
mentira se expande como una lacra." I és que els polítics ens estan
portant a la guerra. Uns portant forces d'ocupació i uns altres dient que faran
SI o SI el que sigui convenient. Quin serà el proper pas? Algun mort als
carrers? Els tancs a la Diagonal?
La comunitat
internacional no ens està recolzant. Cap estat vol veure com s'independitza una
part del seu territori, sobretot si és de les més riques. Per això ràpidament
Rajoy ha rebut missatges de França i Alemanya, entre d'altres.
El meu estat és
TRIST, PREOCUPAT, EMPRENYAT, CABREJAT.
I no em sento
representat pels polítics.
RAJOY menteix.
MILLO i SORAYA. Cinisme increïble.
SÁNCHEZ es mostra
tebi.
RIVERA vol més
duresa. Més encara?
PUIGDEMONT està
agafant un to messiànic molt perillós (no de Messi, sinó de Messies).
I d'altres que ara
només pensen en el seu discurs i no es mouen ni una coma del que pensen. Si
volem PAU, independents o no, cal NEGOCIAR. I això significa cedir, tothom
cedeix en una negociació. No ha de ser una rendició, no ha de ser aniquilar un
poble. Ha de ser trobar un punt on ningú guanya, ningú perd. La independència
crec que s'aconseguirà en algun moment, però voler córrer tant ens pot portar
per un camí perillós.
Què es pot fer? Per
començar, deixar sol al PP, encara que crec que Rivera i Arrimadas no estan per
això. Moció de censura i fer-lo fora. Nou president i a negociar. I Sr
Puigdemont, el mateix, si no és capaç de negociar, pas al costat i potser amb
un nou president, es podrà.
Per cert, a molta
gent els van partir la cara i van rebre molts cops defensant escoles on havien
d'anar a votar polítics que havien convocat el referèndum. M'hauria agradat
veure'ls amb el poble del que tant presumeixen, un poble que val molt més que
aquests polítics.
I per acabar,
després de tot aquest rotllo, NO SÓC EQUIDISTANT, però no vull que se'm compti
ni en un lloc ni en un altre. Crec que estic al meu. Defenso la democràcia,
rebutjo totalment la violència, espero que la cosa no vagi a pitjor i avui
estic de VAGA (per les càrregues brutals de policia i guardia civil del dia 1
d'octubre) o d'ATURADA com es diu ara...
PS: Com sempre, amb
respecte tot es pot discutir. Insults i intoleràncies millor que no. Si no
t'agrada el que llegeixes ets lliure de deixar de llegir, marxar, eliminar-me
con amic,... El nombre d'"amics" en facebook està baixant a poc a
poc. Als meus espais publico el que vull i sempre ho intento fer amb
respecte...
