El espía (Breach)

Film d'espies basat en un fet real. La pel·lícula de Billy Ray aconsegueix distreure, sobretot per la interpretació de Chris Cooper. Laura Linney també està bé.

No és una pel·lícula meravellosa però es deixa veure. Si no tens res millor a fer, pots anar a veure-la.

Trece rosas rojas

Aquest llibre, molt ben documentat, basat en entrevistes, cartes, diaris de l'època, sentències,... explica un dels molts episodis de repressió que van passar quan va acabar la Guerra Civil.
Quan Franco és a punt d'entrar a Madrid a celebrar la victòria de les tropes nacionals, comencen a caure detinguts tots els responsables de les "Juventudes Socialistas Unificadas (JSU).
Un crim lluny de Madrid farà que l'aparell repressiu i amb ganes de donar exemple del règim feixista condemni en una sentència injusta a 56 persones, 43 homes i les 13 dones que són les que protagonitzen el llibre.
Fa por pensar en l'arbitrarietat dels judicis sumaríssims, en la tortura, en la repressió, les denúncies sense sentit,... que va haver-hi per part d'uns respecte d'altres. Vencedors van aixafar de totes les maneres possibles els vençuts.
S'agraeix que hi hagi persones que lluitin per tal que no s'esborri el record i la memòria de totes les desgràcies de la Guerra. Carlos Fonseca ha recuperat un d'aquests fets i potser ha aconseguit el que volia una de les "13 rosas". Com va escriure Julia Conesa poc abans de morir: "Que mi nombre no se borre de la historia".
A l'agost del 1988 el poble de Madrid va dedicar una placa al lloc on van ser afusellades les 13 roses, una de les parets del cementiri de l'Almudena.
Fa poc vaig comentar la pel·lícula basada en aquests fets.

Mortadelo en el Eurobasket 2007

Aquest és el darrer còmic de Mortadel·lo que m'he llegit i és molt divertit. A part dels personatges habituals, tenim a l'estrella de la selecció de bàsquet, en Gasoil, el qual el pobre no para de tenir problemes. Val la pena llegir-lo.
Si t'agraden els còmics de Mortadel·lo aquí tens tota la llista de còmics publicats.
No deixis de visitar la web oficial, és molt molt interessant.

El dia dels innocents

Per si algú pot pensar que avui, dia dels Sants Innocents, qualsevol cosa que s'escrigui és una broma us dic que no és així. Això és un article ben seriós.

En canvi als diaris es poden trobar notícies falses (avui dia es permeten la llicència). Pots trobar la broma a la portada de Mundo Deportivo?

Ivanhoe

Ivanhoe és un altre llibre de la Col·lecció Kalafate de Castellnou Edicions. També segueix els principis de la lectura fàcil. És una novel·la històrica escrita per Walter Scott.

Aquesta novel·la de cavallers, princeses, lluites, normands i saxons,... agafa història i llegenda. Barreja personatges reals i personatges possibles. Ricard Cor de Lleó torna de les creuades i és raptat. El seu germà Joan se n'aprofita per ser coronat Rei. Els partidaris de Ricard són obligats a anar al bosc com a proscrits (Robin Hood),...
Realment, una gran novel·la d'aventures històriques. Va ser adaptada al cinema el 1952.

Con la muerte en los talones

Ja s'ha acabat l'enquesta de la setmana, i aquest és el resultat a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock que més ens agrada:

3r lloc - Marnie la ladrona (1964), "Marnie". Pel·lícula psicològica sobre una cleptòmana i un ric empresari que es casa amb ella i exerceix com a psiquiatra (sense ser-ho). Grans interpretacions de Sean Connery i Tippi Hedren.
3r lloc - La soga (1948), "Rope". Interessant pel·lícula rodada només en un escenari limitat sobre un suposat crim perfecte. Molt bona la interpretació del protagonista James Stewart.
1r lloc - Con la muerte en los talones (1959), "North by northwest". Brillant film d'espies, en el que Cary Grant és confós amb un agent i a partir d'aquest moment serà perseguit. Gran escena la persecució amb l'avió, una de les més impactants mai fetes (com a mínim fins el 1959, jejeje).

Mary Poppins

Mary Poppins és un altre llibre de la Col·lecció Kalafate de Castellnou Edicions. També segueix els principis de la lectura fàcil.
Tracta d'una noia que cuida els 4 fills d'8n matrimoni. Aquesta noia és una mica especial, màgica. No m'ha agradat molt el llibre, però ha d'haver-hi per tothom, oi?
Com d'altres llibres d'aquesta col·lecció, Mary Poppins també ha estat portada al cinema.

El libro de la selva

"El libro de la selva" és un altre llibre de la Col·lecció Kalafate de Castellnou Edicions. També segueix els principis de la lectura fàcil.
Tracta de la vida d'un nen petit que creix fins convertir-se en adult a la selva, envoltat d'animals. Ni entre els animals ni entre els humans se sentr completament a gust. És un gran llibre de Rudyard Kipling. També es poden trobar pel·lícules, tan amb personatges reals com d'animació, basades en aquesta novel·la.

Tornem enrera? És això millor o pitjor?

S'ha acabat amb els "Progressa adequadament" i "Necessita millorar". Aquests dos ítems avaluadors que ens han acompanyat des de l'any 1990 desapareixen definitivament. Potser no era molt clar pels pares i els mestres en moltes ocasions hem tingut dificultats per entendre-ho i per saber-ho transmetre als pares. També a diferents llocs s'han afegit d'altres fòrmules per tal que hi quedés més clar, com per exemple, alguns tipus diferents de progressa, o molt bé, bé, amb dificultats. O fins i tot, acompanyant els PA i NM amb una xifra entre parèntesi.
Tot allò que la LOGSE proposava al 90 com a gran novetat, la importància del procés formatiu de cadascú, passa a segon terme, donant més importància ara al valor numèric del resultat acadèmic.
A més a més, a l'ESO es posarà un nombre al costat de la qualificació.

Primària - I, S, B, N, E (desapareix el MD)
ESO - I, S, B, N, E (acompanyat d'un nombre de l'1 al 10).

Sembla que l'ordre pretenia que es valorés numèricament a 2n, 4t i 6è, mentre que als altres tres cursos les coses podien seguir tal qual estaven. Absurd. A la pràctica a partir del segon trimestre tornen les notes antigues, ja que no té gaire sentit mantenir dos sistemes de qualificació. Els inspectors volien començar a aplicar la llei aquest trimestre, però alguns directors, amb bon criteri, van al·legar dificultats en l'aplicació informàtica o que ja s'havien fet les reunions d'avaluació del Primer Trimestre.

El debat està obert. O a tots ens sembla perfecte el canvi de forma d'avaluar? Seguirem parlant els propers mesos.

Bloc solidari

Tenir un bloc té aquests perills ;).
Et poden reconèixer la tasca que fas (i quina deu ser?). Llavors t'arriba el premi al bloc solidari de.... Un "amic" o "amiga" (jijiji) et passa el mem (moltes gràcies Ànimaalada) i tu com un boig a pensar encolomar-li a un altre ( o a uns altres 7). Això ara se'm fa difícil perquè gairebé tots els blocaires amb els que tinc relació ja han rebut el seu premi. I llavors és quan em surt el dubte. S'ha de reconèixer a un prèviament reconegut? Es pot reconèixer a qui t'ha premiat? Ufffffffff. No tinc respostes.
I pensant pensant una llarga estona he decidit deixar el mem aquí, disponible per tots els que el vulguin. Perquè tots els que mantenen un bloc, només pel fet de dedicar-hi part del seu temps a escriure i compartir aquests escrits amb d'altres ja són mereixedors del premi.

BLOCAIRES QUE PASSEU PER AQUEST BLOC, AQUÍ TENIU EL VOSTRE PREMI COM A BLOC SOLIDARI. Podeu agafar-lo, passar-lo o deixar-lo passar. Total llibertat.

Pel·lícules de Robert Redford

És ben simptomàtic que cap de les pel·lícules de Robert Redford es destaqui de les altres. Fa un tipus de films que agrada generalment a tothom i de vegades es fa difícil destacar-ne una.
Aquí teniu la llista dels seus films com a director:
1. Gente corriente (1980). Va guanyar l'Oscar al millor director i a la millor pel·lícula.
2. Un lugar llamado milagro (1988)
3. El río de la vida (1992)
4. Quiz Show (1994). Nominat a l'Oscar al millor director i a la millor pel·lícula.
5. El hombre que susurraba a los caballos (1998)
6. La leyenda de Bagger Vance (2000)
7. Leones por corderos (2007)

"Magic", de Bruce Springsteen

"Magic" és el darrer disc del Bruce Springsteen, The boss, el rocker de New Jersey. Ha ajuntat a la seva banda un altre cop i ha gravat un altre disc d'estudi amb The E Street Band.

És meravellós tornar a sentir tota la banda tocant junts. El gran Clarence Simmons al saxe, Nils Lofgren i Little Steven Van Zandt a les guitarres, Garry Tallent al baix, Danny Federici i Roy Bittan als teclats, Max Weinberg a la bateria i Patti Scialfa als cors acompanyen a Bruce.
El disc està molt bé, i especialment m'agraden Radio Nowhere i Long walk home. Però crec que val la pena escoltar-lo sencer. És un disc compromés.
Cada vegada més posicionat en contra de Bush, per fi s'ha decidit a sortir de l'armari en el que estava còmode, com a artista, com a persona d'esquerres, que es definia a Europa però vivia indefinit al seu país. L'11-S el va canviar. I "The rising" un disc irrregular però que volia esperança va ser l'inici del canvi de l'artista cap a posicions més compromeses en la crítica anti-Bush. Benvingut al món real, Boss. T'esperem al juliol ;)

No et perdis "Born to run", "The river" o "Born in the USA", el primer disc per grans majories.

Aquí teniu la llista de les cançons de Magic:
1. Radio Nowhere
2. You'll Be Comin' Down
3. Livin' in the Future
4. Your Own Worst Enemy
5. Gypsy Biker
6. Girls in Their Summer Clothes
7. I'll Work for Your Love
8. Magic
9. Last to Die
10. Long Walk Home
11. Devil's Arcade


Radio Nowhere





Long walk home

Fons d'escriptori

Na Caterina de No em diguis que és un somni m'ha passat un mem sobre el fons del meu escriptori.
He tingut diferents fons, paisatges nevats a l'estiu, platges a l'hivern, caricatures esportives, motos,... Ara tinc unes fotos de les vacances d'agost a Amsterdam, amb un dels canals, un dels vaixells i un dels ponts. Tinc ganes de tornar-hi.
Al final no he posat la captura de l'escriptori, perquè el tinc sempre tan ple d'icones que de vegades no es veu el fons, jejeje.
Passo el mem a qualsevol que el vulgui agafar, sense compromisos. Potser animalada l'agafarà?

La crida del bosc (La llamada de lo salvaje)

Aquest és un altre títol de la Col·lecció Kalafate d'Edicions Castellnou. És una obra de Jack London, que tracta sobre els canvis que hi passen a la vida d'un gos domèstic, Buck, que viu a San Francisco i que és robat i venut per passar a treballar tirant d'un trineu al Canadà i Alaska. A poc a poc el gos anirà canviant el seu comportament, per trobar la seva part més instintiva i primària. No coneixia aquest llibre però m'ha agradat molt.

Connery és Bond o Bond és Connery?

Doncs clarament, el millor James Bond és Sean Connery. Potser perquè va ser el primer. Potser perquè va ser el més cínic. Potser les pel·lícules tenien millors guions. No sé exactament quin és el motiu o si hi ha uns quants. Però els altres no li fan ni una mica d'ombra.
Els altres? Doncs senzillament no existeixen. George Lazenby el breu. David Niven en una paròdia. Roger Moore? Uffffffffff. Timothy Dalton, massa fred. Pierce Brosnan amb possibilitats, però la sèrie Bond anava cap avall. Daniel Craig? Potser serà un bon 007. Està per veure.
Aquí teniu el llistat de tota la sèrie, inspirada en el personatge amb llicència per a matar que va crear Ian Fleming.