La última llamada

La última llamada és una novel·la de l'Empar Fernández, publicada per Versátil dins la seva col·lecció Misterio. El vaig comprar a Gijón per 17 €.

Julio Monteagudo malviu, mig borratxo a tot hora, mentre se sent culpable per no haver agafat el telèfon a la seva filla Noemí. Ella el va trucar una matinada i ell no li va agafar el telèfon, sense saber que no la veuria mai més. A partir d'aquell moment, el Julio fa de trobar la seva filla el leit motif de la seva existència fins arribar a prendre mesures desesperades, com contactar amb una medium. Mentre, la seva dona passa el dia amb tranquil·litzants i l'altra filla, la Yolanda, intenta posar una mica de seny a casa i ajudar el seu pare a trobar el camí per recuperar la pau.

Una gran novel·la negra, tot i que sense cadàver, escrita amb un estil impecable, totalment rodona. De les millors que he llegit darrerament. Feia temps que tenia l'Empar a la llista d'autors pendents i a la Semana Negra em vaig decidir. Fantàstic llibre. De seguida que vaig arribar a casa, vaig anar a buscar el primer llibre de la trilogia sobre la culpa, La mujer que no bajó del avión, del que faré la ressenya properament. Ara toca esperar el proper...

Morto Vivace

Morto Vivace és una novel·la curta del Jon Arretxe. Està publicada per El Gallo de Oro i val 16 €.

En Perrot i en Martínez són dos policies gens convencionals a París. Els toca investigar el crim d'un dels integrants del Cor de l'Òpera de Biarritz, qui ha aparegut en un vaixell dels que recorren el Sena. Amb un estil força heterodoxe, amb París com a marc incomparable i amb la música de fons, van avançant en la recerca de l'assassí.

Durant la Semana Negra de Gijón, vam assistir a diverses conferències i presentacions que estaven previstes i a d'altres d'imprevistes. Jon Arretxe va ser un dels conferenciants imprevistos i ens va agradar tant la presentació, a càrrec del Sergio Vera, i el tema del llibre que el vam comprar. Una novel·la molt i molt divertida amb dos protagonistes que necessiten un altre llibre per tal de desenvolupar-se més. Esperem que l'autor ens faci cas.

Una última cuestión

Una última cuestión és un llibre de la Carmen Moreno, publicat per Cazador de Ratas, dins la col·lecció Christie. El vaig comprar a la Semana Negra de Gijón per 15 € i l'autora me'l va signar. Es pot comprar online.

Un crim. Algú que l'investiga. Normalment són dos. El llibre no se'n surt del tòpic, però els dos investigadors són un policia amargat i coix i una dona amb més de 60 que neteja la segona planta del Corte Inglés de Goya. I això ja se'n va del que podem considerar normal.

Al llarg del llibre, l'autora ens presenta una fauna de personatges que podien haver sortit de 13 Rue del Percebe o Aquí no hay quién viva, com per exemple un professor amb una història poc clara, una parella de gais, un futbolista, una dona envejosa, la protagonista i la portera de l'edifici, entre d'altres. Tots ells i els que resten, poden ser considerats sospitosos del crim d'una noia mona. I l'inspector Castillo (sense creure's el crim al principi), amb l'ajut de la Verónica, la del Corte Inglés (qui cada pàgina que passa es converteix en més imprescindible per la resolució de la mort de la Sandra, la noia mona) van pujant per les plantes de l'edifici intentant esbrinar què és el que va passar.

És un llibre que té ritme i que he trobat divertit, de fàcil lectura. A estones esperpèntic, a estones cru, però molt proper, ple de ginys i cites cinematogràfiques, literàries i musicals (això normalment m'encanta). Humor intel·ligent.

Com a personatges claus trobo que la protagonista necessita una continuació per tal de seguir descobrint-se ella mateixa. A més a més, l'inspector Castillo i la seva companya Berta es mereixen alguna cosa més. Ha quedat pendent alguna cosa entre ells. I com a continuació de l'esperpent, em permeto suggerir una novel·la que s'iniciï al Camp Nou Experience Tour, protagonitzada per l'Aurora (com a mínim de secundària), la portera, on hi ha el crim d'un noi vestit amb la samarreta del Madrid i que curiosament s'assembla a Luis Figo. ;)

L'Ètica

L'Ètica és una novel·la del Sebastià Jovani, publicada per Alrevés dins la col·lecció Crims.cat, amb el nombre 11. El seu preu és de 18 €.

Un policia, mentre la seva vida s'enfonsa, ha d'enfrontar-se a un segrestador i assassí en sèrie que es burla d'ell. Un detectiu privat també intenta atrapar-lo. El temps juga contra ells. Les dues investigacions coincidiran alhora però sense tenir molt a veure entre elles.

La veritat és que em va costar molt entrar en la novel·la. Estranya. Però quan aconsegueixes endinsar-te en ella, et captiva. Psicològica. Molt interessant.

Diez negritos. Nuevas voces del género negro español

Diez negritos. Nuevas voces del género negro español és un recull de contes negres, triats per Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero, publicat per Alrevés, amb un preu de 10 €.

Com ja havia escrit anteriorment en un altre post,  faré l'1x1 dels contes:

• ·    Jordi Ledesma Álvarez. "El eco inexistente". Inquietant, explora dins un mateix.
• ·        Alexis Ravelo. "La hora vegetal". Sorprenent i perillós.
• ·        Claudio Cerdán. "Módulo 7". La vida a la presó pot ser meravellosa ;)
• ·        Carlos Zanón. "Hotel Navidad". Fluixet.
• ·        Víctor del Árbol. "Nosotros". Molt ben trenat.
• ·        Susana Hernández. "La caza". Equívoc. Molt ben escrit.
• ·        Aro Sáinz de la Maza. "Lo que las arañas me han contado". Entre l'adulteri i la bogeria.
• ·        Jorge Navarro. "Cabellos de anuncio de champú". Estrany però funciona.
• ·        Berna González Harbour. "A tus ojos". Difícil de classificar. M'ha sorprès.
• ·        Toni Hill. "El orgasmo según Walt Disney". Un xic esbojarrat.

Per fans dels relats. Encara que no tots són iguals de bons, no està malament en general.

W de whisky

W de whisky és el darrer cas, de moment, de la sèrie de la detective Kinsey Millhone. Està escrit per Sue Grafton, publicat per Tusquets dins la col·lecció Andanzas amb el 111W i val 22 €. També hi ha versió digital.

En aquesta novel·la, dos morts trobats en un període curt de temps estan relacionats amb la Kinsey. Un és un detectiu, antic conegut de la protagonista, que sempre treballa al límit de la llei. L'altre, un sense sostre que portava escrit el telèfon de la protagonista en una nota.

El que en un principi semblaven dues morts sense connexió, esdevenen dos crims relacionats.

Com sempre, la Sue Grafton no decep amb els llibres de la detectiu Millhone. Bona novel·la. Ara toca esperar la següent, la X, que als Estats Units sortirà el 25 d'agost.

La penitència de l'alfil

La penitència de l'alfil és una novel·la del Rafa Melero, publicada en la versió catalana per Alrevés dins la seva col·lecció Crims.cat. El seu preu és de 18 €.

El Xavi Masip, sergent en excedència dels Mossos d'Esquadra, i l'Alejandro Arralongo, inspector jubilat del Cos Nacional de Policia són els protagonistes d'aquest llibre. Amb l'ajut d'altres policies i de l'Ana, estudiant de periodisme, han d'intentar resoldre uns assassinats que succeeixen cada deu anys i que ara estan a punt de tornar a passar.

No havia llegit la novel·la anterior, La ira del fènix (per cert, ja la tinc encarregada), però aquesta l'he trobat apassionant. No pots parar de llegir. Vaig escoltar l'autor a la Semana Negra de Gijón i vaig veure que coneixia molt bé l'ofici de policia. És una de les novel·les que vaig portar allà per ser signades. Ara he vist que també sap escriure una bona història.  Dura, sobre el mal.  Recomanable.

La Vall del Nalón, Astúries

Un dels dies que vam estar a Gijón vam quedar amb uns guies excepcionals, amb els quals:

• Vam anar a veure l'Eco Museo Minero Valle de Samuño. Allà es pot gaudir d'un passeig en un autèntic tren miner per les galeries del pou. A més a més, hi ha una visita guiada per les instal·lacions. Molt interessant.

• Vam dinar plats típics. Visca el "cachopo" (sense formatge, és clar).

• Vam gaudir de les vistes i de la carretera amb la Fittipaldi asturiana ;)
• Vam provar una sidra artesana.

Per arribar a l'Astúries més profunda ens vam dirigir a l'estació de la RENFE de Gijón, on vam agafar el FEVE direcció Laviana.

Vam baixar a l'abaixador de Ciañu (no arriba a estació), on ens esperaven l'Amor i el Jordi, amb els que vam passar un dia genial.

Turisme a Gijón

Als matins tocava fer turisme. Mirant per Internet, preguntant a gent que coneixia Gijón i amb el que ja sabíem que hi havia, vam anar a veure:

• L'estàtua de Chillida "El elogio del horizonte", coneguda també com a "Wáter de King Kong", situada a dalt de Cimadevilla. Diuen que des del centre de l'escultura es pot sentir el so del mar com si fossis a dins d'ell. No sé, no sé...

• Museu del ferrocarril. Una història pels ferrocarrils asturians, dels més vells de la Península. Interessant visita. Gratis amb el carnet.

• Termas Romanas de Campo Valdés. Museu soterrat on es conserva una part de les termes romanes. Sembla ser que continuen sota l'església de San Pedro, amb la qual cosa no crec que es recuperi res més. Gratis amb el carnet.

• Museo Casa natal de Jovellanos. Hi ha exposicions artístiques i objectes relacionats amb Jovellanos. Entrada gratuïta pel públic.

• El Molinón. Tour que va ser inaugurat el març d'enguany. La visita guiada dura una hora i vam tenir la sort i privilegi que l'Ana, la nostra guia, va estar només per nosaltres. Un camp històric (el més antic d'Espanya) i un equip amb molta llegenda.

• Repsol Racing Tour. Per casualitat, en aquelles dates hi havia el camió de l'equip Repsol Honda de MotoGP. Visita ràpida i unes quantes fotos.

• Bus turístic. Recorregut que dura una hora i pots pujar i baixar tantes vegades com vulguis durant tot el dia. Una manera de conèixer unes quantes coses d'una ciutat de forma ràpida amb els auriculars, prenent el sol i la fresca.

• Parque de Isabel la Católica. Amb tot tipus d'ocells. El pulmó dins la ciutat.

•  Tot caminant pels carrers, pots veure moltes estàtues.

 

Octavio Augusto

 

Pelayo

Com a mínim, se'ns ha quedat per veure:

• Muséu del Pueblu d'Asturies.

• Universitat Laboral. Ara conegut com a LABoral Centro de Arte y Creación Industrial.

• Museo Barjola.
• Museo Piñole.
• Palacio Revillagigedo.
• Estatua de la "Lloca del Rinconín".

Fora de Gijón, volíem veure també:

• Villa Romana de Veranes.
• Parque Arqueólogico Natural de la Campa Torres.
• Museo de la Siderurgia.
• Museo de la Minería. Encara que ens han dit que no està gaire bé.
• Oviedo. Suposo que molt per veure...

Haurà de ser en una altra visita.

Impressions de la Semana Negra de Gijón 4

El divendres 17 vam seguir el següent programa:

• Tertúlia literària a la Carpa Encuentros, conduïda per Paco I. Taibo II, amb molts escriptors parlant sobre diferents temes relacionats amb la novel·la i l'escriptura. Desordenada, divertida, potser amb menys gent seria millor.

• Presentació d'Iris, d'Edmundo Paz Soldán, amb Ángel de la Calle. Autor interessant, més en la línia de la ciència ficció, gènere en el que debuta. Segons l'autor ja només li queda fer un llibre pornogràfic.
• Xerrada d'Edmond Baudoin amb Norman Fernández i Pepe Gálvez. Eld ibuixant Baudoin va xerrar sobre les seves novel·les gràfiques, força relacionades amb el negre. Mentre anava avençant la xerrada, l'ambient s'anava fent irrespirable, ja que la carpa s'estava omplint de gent, no passava aire com altres tardes i feia molta calor. Quin era el motiu de tanta gent? Al final de l'acte es repartien de forma gratuïta 800 exemplars del catàleg fet per l'ocasió Vargas&Baudoin mestizaje noir. Gairebé va haver-hi bufetades per aconseguir el llibre. Al final, com que no em vaig ficar dins l'embolic fins que era massa tard, em vaig quedar sense. Però havíem comprat un altre, El sabor de la tierra, que ens va signar. No crec que la majoria de gent que va agafar el llibre gratis el volgués realment, però és clar, era gratis. Comprant llibres d'ell només érem quatre gats.

• Acabat aquest acte, tocaven Elvira Lindo i Antonio Muñoz Molina, la qual cosa prometia ser un altre moment de massificació, com va ser, i vam fugir el més ràpid possible.
• A la carpa A quemarropa, Paco I. Taibo II va presentar el llibre Todo llevará su nombre, de Fermín Goñi sobre els darrers dies de la vida de Simón Bolívar. El pitjor va ser el que ens va fer patir el Paco perquè no podia parlar gens bé, ja que se li havia trencat un pont de la dentadura. Tot i això, la presentació va ser correcta i les explicacions del Goñi, molt interessants.

I en aquest punt, vam decidir tancar la nostra Semana Negra del 2015, amb la intenció de tornar un altre any, ja veurem quan.

Impressions de la Semana Negra de Gijón 3

La tarda del dimecres 15, ens vam dedicar a la carpa A quemarropa. Van ser quatre presentacions diferents, totes de gent de Catalunya, però totes interessants.

• La penitència de l'alfil, de Rafa Melero (mosso en excedència), presentat per Luis Artigue. De totes les coses estranyes que es poden fer quan vas a un certamen literari com la Semana Negra, una d'elles es portar-se algun llibre que ja tens per tal que te'l dediquin. I això és el que vaig fer. La xerrada va tractar sobre el mal i la investigació d'aquest mal i com l'autor fa els seus llibres, amb ritme, molts capítols curts en els que passen coses. El Rafa va quedar molt sorprès i, penso que una mica content, de veure el seu llibre, versió catalana, a Gijón.

• Morto vivace, de Jon Arretxe, presentat per Sergio Vera. No coneixia res d'aquest autor (anomenat pel presentador com el Txester Himes de Basauri), però el bon rotllo que tenen els dos, autor i qui el presentava, per cert responsable de l'Encuentro de novela criminal Las casas ahorcadas de Cuenca, va fer que comprés el llibre. La conversa, a estones, va ser delirant. Per cert, és de fàcil lectura, és molt curtet, però m'ha fet desitjar llegir molt més de l'autor. Humor i crim.

• La luz del estallido, de Miguel Pajares, presentat per Paco Camarasa, de la llibreria barcelonina Negra y Criminal. Novel·la que vam comprar i que tracta sobre el racisme i els grups d'extrema dreta que hi ha per Barcelona. La presentació va començar amb un record per les víctimes del metro de València que portava el Paco.

• Manos sucias, de Carlos Quílez, presentat per José Manuel Estébanez. Aquesta novel·la també la portava de casa i l'havia llegida. Carlos Quílez impacta, se'l veu un tipus sincer, creïble, apassionat, una mica cabrejat amb la vida i amb els corruptes. La seva novel·la tracta sobre la corrupció, però sembla tan real que és com si l'autor fes un article periodístic llarg, encara que novel·lat. Potser és l'única manera d'explicar aquestes trames corruptes, amb novel·les. Per cert, el Carlos va anomenar un parell de cops Manos limpias al seu llibre. En què estaria pensant? Em va deixar força preocupat amb l'afirmació que les màfies russes estan passant al següent nivell, que és ficar-se als negocis públics. Segons en Quílez, potser encara hi som a temps, però no se'l veia molt convençut. Quan vam anar a signar el llibre, vaig veure que tenia un altre sobre la taula, Cerdos y gallinas, i el vaig comprar. Quan me'l va signar em va dir que aquest llibre tenia molta mala llet. Segur que m'agradarà...

I el dia ja no va donar per molt més. El dijous seria un dia turístic, gastronòmic i de relax amb bona companyia i ja només ens quedaria la tarda del divendres.

Impressions de la Semana Negra de Gijón 2

La tarda del dimarts 14 vam tornar cap els Antiguos Astilleros a seguir amb les xerrades. Vam fer una selecció del que hi havia i del que podríem veure i aquest va ser el resultat:

Per començar, una interessant xerrada sobre la novel·la negra latinoamericana, amb Gabriela Cabezón Cámara, Tatiana Goransky, Jorge Yaco, Mariano Quirós, María Inés Krimer, Daniel Quirós i Gustavo Forero Quintero, presentada per l'escriptora uruguaiana Mercedes Rosende.

Vam seguir amb la presentació del llibre Chicas muertas de Selva Almada, amb la Cathy Fourez, que s'havia preparat molt i molt bé aquest acte.

A continuació, Rosa Montero va presentar el seu llibre El peso del corazón, amb l'ajut de l'Elia Barceló.

A la carpa A quemarropa, Cathy Fourez ens va presentar a l'escriptora i cantant Tatiana Goransky, que presentava el seu llibre ¿Quién mató a la cantante de jazz? Va ser una presentació molt divertida, ja que la Cathy portava escrit tot un seguit de informacions i preguntes que moltes vegades van deixar sense respostes l'autora del llibre, qui demanava una cervesa per tal de poder contestar ;)

Per acabar, Empar Fernández presentava el seu llibre La última llamada, en un acte conduït per Alejandro Gallo. Aquest llibre el vaig comprar i ja l'he llegit. Properament, el comentari.

Impressions de la Semana Negra de Gijón 1

Una vegada refredades les emocions de poder haver fet realitat un dels meus somnis, vull explicar una mica com ha anat. De fa molt temps volia anar a Gijón, a conèixer què era la Semana Negra. I aquest any, em vaig decidir.

No sabia exactament quins autors hi serien (o quan) fins gairebé el moment de marxar, ja que el primer programa provisional va sortir el 3 de juliol. El que si sabia és que volia ser-hi.

La tarda del dilluns 13 de juliol, gairebé acabats d'arribar, ens vam dirigir cap el recinte situat als Antiguos Astilleros. 

De les tres carpes on hi havia actes literaris, la Biblioasturias, A Quemarropa i Encuentros, ens vam dirigir cap aquesta darrera i vam seure disposats a gaudir. Vam arribar al final d'una de les xerrades, feta per l'experta en literatura hispana Cathy Fourez. I ens vam enamorar de la SN. A continuació, Carmen Moreno presentava Una última cuestión, la seva primera incursió dins el gènere negre, Rosa Ribas presentava dos llibres, Miss Fifty i Pensión Leonardo i Dolores Redondo va parlar sobre el darrer llibre de la trilogia del Batzán, Ofrenda a la tormenta.

Carmen Moreno presentada per Marta Menéndez i Elia Barceló

Rosa Ribas, presentada per Empar Fernández

Dolores Redondo, presentada per Luis Artigue

Aquest primer dia, vam comprar dos llibres, Una última cuestión i Pensión Leonardo. No serien els darrers...

Semana Negra de Gijón

De fa molt temps, era un dels meus somnis. Aquest any, toca complir-lo. La idea és anar a totes les conferències, taules rodones o presentacions que sigui possible i fer una mica de turisme.

Intentaré escriure una mica sobre les meves impressions des d'allà i agafar idees per més relats, ja que se m'ha assecat una mica la imaginació després de l'explosió creativa dels primers dies de juliol.

Les distraccions

El novè relat tecnològic està relacionat amb el Whatsapp i l'ús que en fem. Vaig agafar la idea per aquest conte fa uns dies, quan anava al cinema. Vaig veure com en una taula d'una terrassa, un pare i els seus dos fills prenien alguna cosa. Bé, el pare mirava el telèfon sense veure res més. La filla va caure de la cadira i el seu pare ni es va adonar.

WHATSAPP: LES DISTRACCIONS

L'Alexis i la Dulce van arribar a Catalunya deu anys enrere. Van venir des d'un dels barris més humils de La Paz, Bolívia, carregats d'il·lusions, buscant una millor vida. De seguida, van trobar feina; ell, a la construcció i ella, al servei domèstic. Podien viure bé, sortir a ballar o al cinema de tant en tant, enviar diners a la família i estalviar una mica. I van decidir tenir fills. Primer va néixer la Martha i després el David.

Quan es va fer palesa la crisi, l'Alexis va començar a tenir problemes per treballar habitualment. Cada vegada el contractaven menys, fins que un dia van deixar de cridar-lo. Per sort, la Dulce seguia treballant i cada dia feia més hores. Va arribar el moment, que sortia quan el dia començava i tornava a casa gairebé de nit. Mentre, l'Alexis cuidava fills i casa. Els portava a l'escola, cuinava i netejava la casa.

Un dia, el vell mòbil Nokia de l'Alexis va deixar de funcionar. Ell i la Dulce van parlar de buscar un altre model més actual, potser amb una tarifa millor. I en una de les botigues que van visitar els van oferir un mòbil gairebé gratuït, amb connexió a Internet i una tarifa molt barata.

El dia següent, l'Alexis va dedicar gairebé tot el matí a navegar per Internet, descarregar aplicacions i, una vegada s'havia fet amb el Whatsapp, xatejar amb alguns amics i amigues. Aquell dia, el menjar que estava fent l'Alexis per sopar es va cremar i va portar els seus dos fills al Macdonald's. Els nens van ser molt feliços i mentre prenien una d'aquelles hamburgueses gegants carregades amb tot tipus de salses i complements, l'Alexis estava pendent només del seu Whatsapp, especialment de la Patty, l'amiga de la seva dona i parella del Luis, un dels seus millors amics.

La segona distracció greu de l'Alexis va ser dies més tard. Era l'hora d'anar a buscar els nens a l'escola i es va oblidar de recollir-los, ja que estava en una cafeteria propera al cole, prenent un cafè i fent servir el Whatsapp. Quan es va adonar, feia gairebé dues hores que havia d'haver passat a buscar els nens.

Entre menjars cremats, oblits, llits sense fer, lavabo brut i altres distraccions de l'Alexis, anava passant el temps. Però ell seguia enganxat al seu smartphone, al Whatsapp i a la Patty.

Una tarda d'estiu, amb una temperatura insuportable per estar a casa i molt pitjor per estar al carrer, ja que l'asfalt cremava i l'aire semblava saharià, l'Alexis i els seus dos fills seien en una terrassa. Ell, pendent del mòbil. Ells, avorrits. La Martha no parava quieta i va caure de la cadira. Una senyora que seia a la taula del costat va ajudar la nena a aixecar-se. Una parella que passava pel costat es va aturar per preguntar si calia res. L'Alexis ni es va adonar que la nena havia caigut i era al terra. Molts dels que l'envoltaven el miraven amb cares d'incredulitat, de mala llet o de fàstic.

La seva dona i ell tenien fortes discussions per culpa de les distraccions de l'Alexis. Ella li recriminava que ja no feia res que no fos utilitzar el mòbil. Ell li deia que la seva vida era molt trista sense feina i que era l'única diversió que li quedava. I així anava passant el temps.

La següent vegada que l'Alexis es va distreure va ser conduint el cotxe. Es va saltar un semàfor en vermell i va tenir una topada petita amb un altre cotxe. Afortunadament, no hi va haver altres danys que els materials.

Dies més tard, l'Alexis anava amb el seu amic Luis i els seus fills i van anar a una gelateria a comprar un granissat de llimona. Mentre pagava, estava xatejant amb la Patty. Els seus dos fills estaven una mica retirats i se'n van anar amb el Luis sense que l'Alexis se n'adonés. Només quan va arribar a casa va veure que li faltava alguna cosa, tot i que va trigar una estona a entendre què li faltava.

La darrera distracció de l'Alexis va ser enviar un missatge per Whatsapp a la Patty mentre aquesta encara dormia. El Luis el va llegir i li va contestar. L'Alexis anava enviant missatges més pujadets de to cada vegada, animat per les respostes del Luis. De cop, es va tallar la comunicació.

L'Alexis va obrir la porta amb el mòbil a la mà sense mirar bé qui hi havia. El Luis portava un ganivet molt gran. L'Alexis no va entendre perquè algú, ah, el Luis, li estava clavant el ganivet per tot el cos fins un total de disset vegades. I l'Alexis se'n va anar, distret...