Llibres llegits el 2011

Ficció

No ficció

2. El vuelo del ángel, de Michael Connelly 3. Peter Pan (adap), de James M. Barrie 4. El observatorio, de Michael Connelly 5. La mà negra, de Jaume Copons 6. El pequeño Otto ha desaparecido, de Manfred Limmroth 7. Agència de lectura, de Montserrat Galícia 9. El eco negro, de Michael Connelly 11. Hielo negro, de Michael Connelly 12. Les aventures de Vània el forçut, d'Otfried Preussler 13. Sé el que estàs pensant, de John Verdon 18. El camí fosc, d'Asa Larsson 20. L'assassinat del professor de música, de Jordi Sierra i Fabra 21. Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell 22. Luna funesta, de Michael Connelly 24. La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies 25. Set dies de juliol, de Jordi Sierra i Fabra 27. Cinc dies d'octubre, de Jordi Sierra i Fabra 28. Cinquè viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton 29. Territorio comanche, d'Arturo Pérez-Reverte 31. No obris els ulls, de John Verdon 32. Echo Park, de Michael Connelly 33. El poeta, de Michael Connelly 34. Nou dracs, de Michael Connelly 35. El veredicto, de Michael Connelly 36. La rubia de hormigón, de Michael Connelly 37. El último coyote, de Michael Connelly 38. El com del crim, d'Andreu Martín i Jaume Ribera 40. Misión 04. Caída libre, de Robert Muchamore

1. Quasi tota la veritat, de Josep Maria Minguella 8. Los media y la modernidad, de John B. Thompson 10. Parlant clar, d'Agustí Benedito 14. La espiral del silencio, d'Elisabeth Noelle-Neumann 15. Caperucita al desnudo, de Catherine Orenstein 16. El fin de una época, d'Iñaki Gabilondo 17. Indigneu-vos, d'Stéphane Hessel 19. En efectiu o amb targeta?, de Carles Torrecilla i Jordi Basté 23. Els plats trencats, de Francesc Sanuy 26. ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?, de Manuel Campo Vidal 30. Informe Sanuy, de Francesc Sanuy 39. Aicnàlubma, de Joaquim Maria Puyal

Aquest any 2011 he llegit 40 llibres (com de costum no he comptat còmics, dels que he llegit molts). Tenint en compte que els tres darrers mesos he llegit molt poc, no està malament.

Resumint, he llegit llibres per la UOC, per gust, per llegir el que llegeixen els meus alumnes o per d'altres motius diversos. Alguns han estat novetats, d'altres són d'aquells que fa temps que tens a la llista d'espera.

He llegit molta més ficció que no ficció, amb un predomini del Michael Connelly, del que encara em queden coses per llegir.

En quant a l'idioma, gairebé igual català que castellà, amb 21 a 19.

Ara mateix estic llegint tres a la vegada, dos dels quals estan gairebé acabats. Espero que el proper any pugui seguir llegint el mateix o més. En teoria tindré més temps, per la qual cosa podré llegir més. Ja ho veurem...

Cinema de desembre 2011

Aquestes són les pel·lícules vistes al desembre:

- In time. Pel·lícula futurista que comença amb una idea genial sobre el temps, el futur i la mort, però que es va difuminant una mica al llarg del metratge. Una llàstima. Timberlake molt soso. Amanda Seyfried, correcta. El millor, Cillian Murphy, en el seu paper de guardià del temps. De totes maneres, la millor peli del mes.

- Misión imposible: Protocolo fantasma. Què es pot dir de la quarta peli de la sèrie? Està feta per tal que el Cruise pugui lluir-se, sobretot quan imita l'Spiderman. La pel·lícula no està malament, acció per totes bandes, una trama sense errors greus i uns protagonistes i enemics correctes. Es deixa veure.

- Noche de fin de año. Comèdia romàntica sobre la darrera nit de l'any. Previsible. Si no tens res millor a fer, endavant, però no és gran cosa. El millor, el repartiment, sobretot una Michelle Pfeiffer molt madura en un paper en el que sembla que s'ho va passar bé.

- El cambiazo. Dos amics, Jason Bateman i Ryan Reynolds, desitgen la vida que porta l'altre i es veuen recompensats. El canvi els permetrà arribar a conèixer millor a l'amic, però sobretot a ells mateixos. Malgrat això, en el fons, tots dos volen tornar a la vida que portaven abans del canvi. És divertida i a estones pots riure força, encara que és una pel·lícula que ja s'ha vist moltes vegades.

Cinema de novembre 2011

Aquest mes de novembre he vist les següents pel·lícules:

- Un golpe de altura. Els efectes de la crisi afecten a tots els treballadors d'un hotel. El seu director i altres empleats decideixen donar un cop per tal de recuperar allò que es seu. Correcte Ben Stiller, molt bé Alan Alda i prescindible Eddie Murphy. La peli es deixa veure.
- London Boulevard. Delinqüents i persones al límit. Guardaspatlles i protegida. Interessant film amb Colin Farrell i una cada vegada més gran Keira Knightley. Molta sang i fetge.
- Un dios salvaje. Darrer film de Polanski, basat en una obra de teatre de Yasmina Reza. Dues parelles en una habitació. Bons diàlegs. Grans Jodie Foster i Kate Winslet. Genial Christoph Waltz. Comedia a estones àcida, a estones negra sobre les misèries humanes. La millor peli del mes.
- Asesinos de élite. Fallida pel·lícula amb De Niro i Jason Statham. Els diàlegs són pobres. L'acció, passable. La trama difícil d'aguantar-se.

Cinema d'octubre 2011

- No habrá paz para los malvados. Un altre policia al límit. Bona interpretació de Coronado. Film correcte.

- Crazy, stupid, love. Comèdia romàntica amable amb alguns moments de vodevil finals memorables. Carell fa bé el seu paper, menys sobreactuat que altres vegades.

- La voz dormida. Darrer film de Benito Zambrano, basat en el llibre homònim de Dulce Chacón, sobre la vida de les dones a la postguerra. Film a estones dur. No et deixa indiferent. En alguns moments, em va recordar Las 13 rosas. Si t'agrada conèixer la història més propera, l'has de veure.

Aquest mes, poc cinema, però ben escollit.

Cinema de setembre 2011

- La piel que habito. La darrera d'Almodóvar. M'ha agradat molt, però he de reconèixer que sóc un gran fan seu. També m'ha agradat Banderas, que normalment no em diu gran cosa. La millor del mes.

- La deuda. Una correcta pel·lícula d'espies i de relacions humanes. Gran Helen Mirren. Està bé enlloc.

- Colombiana. Arribar amb uns minuts de retard et porta a això, entrar a veure qualsevol cosa. Film poc creïble. La protagonista, impossible. Totalment prescindible.

- Como acabar con tu jefe. Comèdia de vegades una mica àcida, de vegades una mica fluixa. Es deixa veure.

- Los amos de Brooklyn. Policies sempre al límit. Bones interpretacions de Hawke (no crec que l'hagi vist mai en un paper fàcil) i fins i tot Richard Gere, inexpressiu, està correcte com a veterà a punt de jubilar-se.

Cinema d'agost 2011

- Linterna verde. Superheroi de DC Comics poc conegut. Entretinguda pel·lícula. Creia que seria pitjor.

- Harry Potter y las reliquias de la muerte II. Un bon final per una bona saga de films i pel·lícules.

- El caso Farewell. Interessant film francès d'espionatge a Moscú durant els darrers anys de la guerra freda.

- El origen del planeta de los simios. S'explica com la Terra va quedar governada pels simis intel·ligents. Bona pel·lícula d'aventures i ciència ficció.

- Capitán América. Una altra de superherois, aquesta vegada de Marvel. El guió és bo i la peli està molt ben feta. Un film que val la pena veure'l.

- La boda de mi mejor amiga. Film a l'estil de Resacón, però amb noies. Humor una mica gamberro, demostrant que els films de col·legues passats de voltes també poden ser protagonitzats per dones. No està malament.

Aquest mes cap pel·lícula a destacar, ni per bona ni per dolenta. En general, totes entretingudes.

El veredicto

El veredicto és un llibre de Michael Connelly publicat per Roca Editorial. Com que no era una novetat, estava rebaixat de 21 a 9,95 €. També es pot trobar en edició de butxaca.
Està protagonitzat per Mickey Haller, l'advocat que ja havia sortit en d'altres llibres de Connelly, per exemple El inocente. A més a més, en un rol secundari, també surt el Harry Bosch, detectiu d'homicidis, protagonista de molts dels llibres de l'autor.
En Haller s'està recuperant de les seves addiccions quan l'hi arriba una altra gran oportunitat. Un advocat a qui coneix, mor assassinat i una jutgessa li passa els casos en els quals estava treballant. Entre aquests casos hi ha un de molt gros.
Una novel·la trepidant, que combina detectius amb judici, la qual cosa no està malament.

La rubia de hormigón

La rubia de hormigón és un llibre de Michael Connelly de la sèrie del Harry Bosch, detectiu de la policia de Los Angeles. Es pot trobar en diferents edicions de butxaca, crec que la darrera és de Roca Editorial.
En aquest llibre, el Bosch és jutjat per haver-hi matat a un criminal en sèrie. Mentre es va desenvolupant el judici, es descobreix que l'assassí va matar després de mort.
Com sempre, els llibres de Connelly són entretinguts i et fan passar bones estones.
A més a més, és el primer llibre digital que he llegit i puc dir que és una bona experiència. Ja no he de viatjar carregat de llibres. El pes de la meva maleta ha baixat molt. És molt còmode i no cansa la vista. L'única pega és que llegir en exteriors es fa feixuc, sobretot si hi ha molta llum. No és gaire adequat per la platja.

En efectiu o amb targeta?

En efectiu o amb targeta? és un llibre de curiositats, anècdotes i consells escrit per Carles Torrecilla i Jordi Basté i publicat per Columna. El seu preu és d'uns 17 €.
El Carles Torrecilla és un economista que col·labora amb el Jordi Basté al programa d'aquest, El Món a RAC1. És la continuació de Crisi, mentides i grans oportunitats. Al llarg dels capítols del llibre, mitjançant una conversa distesa, l'economista ens va explicant trucs, secrets, anècdotes, dades,... econòmiques que ens poden interessar i que es poden comprendre amb facilitat gràcies a que s'utilitza un llenguatge planer. Un llibre a estones divertit, útil per la gent que es preocupa de l'economia, però de l'economia domèstica, les factures, la despesa diària,...

No obris els ulls

No obris els ulls és una novel·la de John Verdon, publicada per Proa dins la col·lecció Beta. El seu preu és de 21 €.
El protagonista de Sé el que estàs pensant, en Dave Gurney, torna a tenir un altre cas apassionant sobre l'estrany crim d'una núvia el dia del seu casament. Però no tot serà tan fàcil, sinó que el cas s'anirà complicant i arribarà a posar en perill al protagonista i la seva dona.
Llibre de fàcil lectura, apte per l'estiu, que una vegada el comences, l'has de devorar, submergit dins d'ell.

Cinema de juliol 2011

- Un cuento chino, la darrera del Ricardo Darín. Ell sempre està bé. La peli és correcta, a estones divertida.

- Resacón 2, Ahora en Thailandia! Segona part de l'èxit Resacón en Las Vegas. Sembla estrany, però aquesta segona part no és dolenta. A estones millor que la primera, amb un humor gamberro. Genial el mico.

- Cena de amigos. Film francès. A estones divertit, encara que pretensiós. No sóc un gran fan del cinema francès, però no està malament.

- Bad teacher. Film per glorificar la Cameron Diaz. Ella creu que està divertida. Es deixa veure.

- Blackthorn, sin destino. Film sobre un altre final pel Butch Cassidy de Dos hombres y un destino. Llàstima que el Noriega està tan soso com sempre.

- Nuestra canción de amor. Road movie a estones dramàtica a estones  impossible amb Renee Zellwegger i Forest Whitaker. Es deixa veure.

- Amigos. Divertida comèdia espanyola per passar una estona agradable.

- El hombre de al lado. Film argentí sobre les difícils relacions veïnals. A estones surrealista, a estones irònica. Molt bona opció si vols sortir amb un somriure del cinema. Potser la millor peli que he vist aquest mes.

- La víctima perfecta. Hilary Swank tot el film en perill. Correcte, encara que ell no s'acaba de creure el seu paper.

Informe Sanuy

Informe Sanuy és un llibre de Francesc Sanuy, publicat per La Campana amb un preu d'uns 16 €.
Ja fa temps que el volia llegir, uns quants anys. Fins i tot me l'havia recomanat el Ricard, que l'havia llegit ja. Fa poc vaig llegir Els plats trencats i ara he pogut llegir l'Informe Sanuy.
El llibre està dividit en dues parts. La primera està dedicada a fer una defensa del petit comerç de Catalunya, maltractat pels governs que afavoreixen les grans superfícies. La segona està dedicada a parlar de la nostra benvolguda "La Caixa" (La Caixa, parlem?), dels seus dirigents, tripijocs i negocis nets i no tan nets.
Tot i que el llibre és una mica desordenat i repetitiu, és interessant de llegir. Veus connexions entre els centres de poder econòmic, periodístic i polític, amb la qual cosa els ciutadans normals ens estem convertint (alguna vegada no ho hem sigut?) en pagans (no religiosos, només econòmics).
Recomano el llibre a qui es vulgui emprenyar i tingui ganes de seguir indignat.

Territorio comanche

Territorio comanche és una novel·la d'Arturo Pérez-Reverte. L'edició que tinc està publicada per Alfaguara i val 10,70 €.
Pérez-Reverte va ser reporter de guerra molts anys. Quan ho va deixar va escriure aquest llibre, que va dedicar al càmera de TVE que el va acompanyar.
A la novel.la, un reporter i el seu càmera esperen que els croats volin un pont. Al llarg de la tarda, van recordant episodis que els han passat en aquesta i d'altres guerres, així com els records de les persones que han conegut.
Hi ha una pel·lícula homònima de Gerardo Herrero protagonitzada per Imanol Arias i Carmelo Gómez.
Fàcil de llegir. És un d'aquells llibres que si no els llegeixes no t'has perdut res important.

Darrer cinema vist

Les darreres pel·lícules vistes han estat les següents:

Cisne negro. Bona pel·lícula dirigida per Darren Aranofsky. Natalie Portman està genial, més actriu cada film que fa. Inquietant Mila Kunis. Va ser nominada a cinc categories dels Oscar d'enguany. Només Natalie Portman el va guanyar. Val la pena veure-la.

Sin límites. Film de Neil Burger protagonitzat per Bradley Cooper en el paper d'un escriptor que pren una droga per recuperar la creativitat i amb Robert de Niro com a magnat sense escrúpols. Pel·lícula correcta.

El inocente. Film de Brad Furman protagonitzat per Matthew McConaughey, Marisa Tomei i Ryan Phillippe entre d'altres. Està basat en la novel·la del mateix nom de Michael Connelly. L'advocat Mickey Haller creu que ha trobat el client perfecte, ric i innocent, però no tot serà tan fàcil. El protagonista, després de fer molts tombs, sembla correcte en una pel·lícula sòbria.

Midnight in Paris. Darrer film de Woody Allen. Interpretat per Rachel McAdams, Owen Wilson i Marion Cotillard entre d'altres. Una parella, a punt de casar-se, va a París a passar uns dies. Allà el nuvi es veurà atrapat per la màgia de la ciutat i viatjarà en el temps, on coneixerà interessants personatges. Trobarà la inspiració i l'amor, però no és del tot feliç en el París de la Belle Epoque i tornarà al present. Però res ja no serà igual. Com sempre, Allen ens ofereix una bona pel·lícula. Potser no és la millor, però el seu cinema sempre em diu alguna cosa.

Sin identidad. Film dirigit per Jaume Collet-Serra interpretat per Liam Neeson i Diane Kruger. Un home va a un congrés a Berlín, té un accident de cotxe i quan desperta, descobreix que la seva dona està amb un altre que es fa passar per ell. Perdut, sense identitat, tractarà de recuperar la seva vida, amb l'ajut d'una dona misteriosa. Pel·lícula correcta, poc original, amb un guió fluix a estones.

X-Men, primera generación. Dirigida per Matthew Vaughn i protagonitzada per James McAvoy, Michael Fassbender, Kevin Bacon i January Jones. Els mutants en els seus inicis, explicant com va començar tot. Pel·lícula entretinguda, apta per tothom i sobretot per amants dels superherois Marvel.

La bicicleta estàtica

La bicicleta estàtica és un recull de contes de Sergi Pàmies publicat per Quaderns Crema. El seu preu és de 11 €.
Pàmies escriu 19 relats curts de temes diversos, alguns amb inspiració autobiogràfica. Molts d'ells són divertits, estan plens d'ironia o de fatalitat.
No acostumo a llegir contes, però aquest recull, en general, m'ha deixat un bon sabor de boca.