Bruce Springsteen 17-5-12

He deixat passar uns dies i encara no se'm va del cap.

El darrer concert que he vist del Boss ha estat el millor. I tinc la sensació que sempre és així.

Serà Barcelona i aquesta especial relació que hi ha entre el públic i Bruce? Serà que aquest home és un mag seductor que ens fa sentir a tots els més importants del món, almenys durant una nit?

Amb un retard considerable, uns 50 minuts va començar un concert amb un homenatge a Donna Summer i el clàssic Badlands. Després de gairebé 3 hores i 15 minuts i vint-i-nou himnes, va tancar amb la cançó que ret homenatge al desaparegut Clarence Clemmons, Tenth Avenue Freeze Out.

Va ser un concert rocker i alhora amb tocs folk i soul. A estones emotiu, enormement divertit. Gran Boss. Prove it all night en versió 78, amb el solo intro del Boss, apoteòsic.

El pitjor del concert van ser els accessos, amb cues llarguísimes. Una segona cosa dolenta, no vaig agafar entrades pel segon concert. La propera no em passarà, ja que Bruce i la seva banda van canviar 11 cançons d'una nit a la següent.

Cinema d'abril 2012

• La fría luz del día. Film d'espies rodat gairebé en la seva totalitat a terres espanyoles, Madrid, Alacant i altres. Protagonitzat per un noi que descobreix que el seu pare no és qui deia ser. El millor de la peli és Sigourney Weaver. Willis fa un paper petit. El film serveix per pasar l'estona, no és gran cosa.

• Grupo 7. Pel·lícula policíaca ambientada a Sevilla, abans de l'EXPO 92, on un grup de policies lluiten contra la droga, de vegades sobrepassant els límits, però aconseguint resultats. Interessant evolució del personatge del Mario Casas. El millor treball, el d'Antonio de la Torre, un gran actor. No està mal, es deixa veure.

• La pesca del salmón en Yemen. Comèdia romàntica d'argument impossible, basada en una novel·la de Paul Torday. Divertida a estones, una mica lenta d'altres. La parella protagonista, Ewan McGregor i Emily Blunt, el millor de la peli. Tot i que no és gran cosa, és la millor peli del mes en un mes una mica fluix.

• The Pelayos. Als 90, una família amb un mètode estadístic per guanyar a la ruleta es dedica a saltar la banca de diferents casinos. Els Pelayos és un film que està ben fet i es deixa veure, encara que el personatge del Lluís Homar té poc pes i crec que hauria de portar més la pel·lícula, tot i que sembla que va ser cosa del cap del clan, amb una vida personal força interessant, deixar el pes de la pel·lícula als joves.

• Los juegos del hambre. Pel·lícula basada en la novel·la homònima de Suzanne Collins. En un món despòtic, 24 joves són obligats a combatre a mort fins que només quedi un. Una noia, substituta de la seva germana petita, haurà d'adaptar-se a unes noves regles de joc per tal de sobreviure. Pel·lícula entretinguda, amb un grapat de bons secundaris. Ara em passaré als llibres.

Erebos

Erebos és una novel·la d'Ursula Poznanski publicada per Estrella Polar. El seu preu és d'uns 17 € versió paper català i castellà, però que es podia trobar a l'Abacus online per menys de 10 € en la versió ebook.
Erebos és un joc d'ordinador que corre per un institut londinenc. Erebos és adictiu. Erebos combina fantasia i realitat. Un joc de rol que et captiva.
El llibre ha sigut un d'aquells que devores i que no pots parar de llegir fins acabar-lo.

Cinema de març de 2012

• Indomable. Peli d'acció de Soderbergh, que ja ha deixat de fer grans pel·lícules, amb un bon repartiment, un guió correcte, i Barcelona com a marc de bona part del film, però on la protagonista grinyola. Després vaig saber que la Gina Carano no és actriu sinó lluitadora.
  

• Shame. Una molt bona pel·lícula de l'Steve McQueen director, amb un Fassbender fent un gran paper. La noia que fa de germana, Carey Mulligan, un gran descobriment. La millor peli del mes.

• Esto es la guerra. Film d'espies, acció, humor i lleument romàntic. La barreja de gèneres no és gran cosa, però com que no esperava molt de la peli, va fer el seu servei i la vaig trobar millor del que esperava.

• Los idus de marzo. Film polític dirigit pel George Clooney. La idea no està malament, ens mostra el que hi ha darrera del que es veu en una campanya política. Film correcte, amb un bon repartiment, encara que em sembla que ja l'he vist altres vegades. Ryan Gosling, el millor de la pel·licula, crec que sobrevalorada.

• Contraband. Film d'acció amb Mark Wahlberg. Es deixa veure.

• Al borde del abismo. Un expolicia intenta escapar d'una trampa. Una inspectora que el vol ajudar. Un plà perfecte per demostrar la seva innocència. I força acció. Entretinguda.

• La cazarrecompensas. Comèdia amb Katherine Heigl, en la que fa el paper menys creïble dels que ha fet. Però quan comença la història, a poc a poc te la creus. Comèdia divertida, en la que a estones rius. Millor del que m'esperava.

Escoltant Cruyff

Escoltant Cruyff és un recull de 150 frases del profeta. Les ha recollit i comentat Edwin Winkels, periodista holandès resident a Catalunya des de fa molts anys. Està publicat per Cossetània dins la col·lecció Fora de Joc i val 13,90 €.

Al llarg de la seva vida, el Cruyff ens ha deixat moltes frases incomprensibles (almenys per tots els que no són ell), errors gramaticals, de concordança, anècdotes,... Algunes d'elles es recullen en aquest llibre.

Només és un "divertimento", però és del tot recomanable per barcelonistes en general i cruyffistes en particular.

Homes d'honor

Homes d'honor és la segona novel·la llarga del Xavier Bosch. Està publicada per Proa dins la col·lecció A tot vent. El seu preu és d'uns 19 €.
En aquesta novel·la, el protagonista torna a ser el Dani Santana, periodista d'investigació, que es veu dins de tres afers, una entrevista amb una dona perseguida per la màfia, l'incendi del Liceu i els secrets del pare de l'alcalde, heroi durant la Guerra Civil. A poc a poc, els tres problemes es van lligant entre si, per acabar inesperadament.
Al principi em va costar entrar en la novel·la, però de seguida t'enganxa i fa que no puguis parar de llegir. Tanmateix, prefereixo la primera, Se sabrà tot.

Cinema de febrer de 2012

Aquest mes, entre unes coses i unes altres no he anat gaire al cinema. Només tres films, cap d'ells extraordinari, però cap dels tres dolents. Tots tres correctes.

• Moneyball: Rompiendo las reglas. Brad Pitt en una pel·lícula sobre esport i com un mètode estadístic i creure-hi en ell pot millorar els resultats d'un equip. Cinta correcta.

• Lo mejor de Eva. Film espanyol sobre judicis i corrupció, molt actual, no? Leonor Watling, el millor de la peli. Silvestre, ho sento, però sempre serà el Duque i no el veig en un altre paper. Gens creïble.

• El invitado. Peli d'acció, espies i traïdors. Trepidant. Molt bé Washington, molt en el seu paper. Reynolds darrerament surt a totes, està de moda. Bona cinta on els dolents no són tan dolents ni els bons tan bons.
  

El intelectual melancólico

El intelectual melancólico de Jordi Gracia és un llibre curt, un pamflet segons el mateix autor. Està publicat per Anagrama dins la col·lecció Argumentos i el seu preu és de 12,50 €.

El llibre utilitza el sarcasme i la ironia per riure de la figura de l'intel·lectual que pensa que tot temps passat va ser millor que l'actual i que ja no és pot fer res de bo en qualsevol camp, ni científic ni artístic. Ja es van escriure les grans obres literàries, el rock ja no és el que era, el cinema d'ara no és com el d'abans,... Però també aquests intel·lectuals troben a faltar els temps passats, on hi havia més respecte, els estudiants eren millors,... El Jordi Gracia els contradiu, ja que abans estudiava poca gent, hi havia respecte (i por),...

Un llibre amb un tema interessant, però una mica repetitiu a estones.

Cinema de gener de 2012

•    El topo. Pel•lícula d'espies basada en un dels llibres de John Le Carré. Ja s'havia fet una sèrie de tv basada en aquest llibre i protagonitzada per Sir Alec Guinness. La pel•lícula és lenta, anacrònica, sense ritme. Prescindible.

•    Sherlock Holmes. Juego de sombras. Segona versió del Holmes de Guy Ritchie, després del film estrenat el 2010. M'ha agradat, encara que ja no m'ha sorprès. Downey Jr en el paper de la seva vida. Noomi Rapace, creïble. Moriarty, l'enemic, el millor.

•    Millenium: Los hombres que no amaban a las mujeres. Versió americana del primer dels llibres de Stieg Larsson. Daniel Craig i Rooney Mara fan bons papers. Em va agradar la versió sueca i m'agrada aquesta també.

•    Los descendientes. Clooney no està malament en una molt bona pel•lícula, basada en un llibre de Kaui Hart Hemmings. Una sorpresa les noies, sobretot la gran. Una història no molt complicada on no pots deixar d'endinsar-te més i més. Cinc nominacions als Oscar 2012. Una gran fotografia i una bona banda sonora. La millor pel•lícula del mes, amb diferència.

•    J. Edgar. De totes les darreres pel•lícules que ha fet Eastwood, la que menys m'ha agradat. El personatge, tou en tots els seus aspectes. El millor? L'amic i la secretària i les seves caracteritzacions. DiCaprio ni fu ni fa.

Testigos del silencio

Testigos del silencio és una novel·la de Kathy Reichs que he llegit en format digital.

És el primer llibre de la sèrie protagonitzada per Temperance Brennan, antropòloga forense nord-americana, que ha servit d'inspiració per la protagonista de la sèrie de TV Bones. Reichs i Brennan tenen molts punts de connexió entre elles.

El llibre m'ha agradat força. Però havia començat abans per la sèrie i les diferències entre un format i l'altre són brutals. Res a veure amb els companys de la sèrie. No sé si en llibres posteriors això canviarà.

L'argument? Un assassí en sèrie de dones, aparentment sense connexió. La doctora Brennan trobarà les pistes necessàries per resoldre els crims. Però això la portarà a prendre un protagonisme inesperat.

Ben construïda. Seguiré amb la següent. Tindré dificultats amb algunes, ja que no totes han estat publicades en castellà. Les hauré de llegir en anglès. Fa una mica de respecte...

El curiós cas d'en Benjamin Button

El curiós cas d'en Benjamin Button és un conte de Francis Scott Fitzgerald, publicat per Edicions 62, amb un preu de 9,90 €.

Narra la història d'un nadó que quan neix sembla un vell de 70 anys. Al llarg de la seva vida, el Benjamin Button farà el recorregut invers a tots els mortals, anirà rejovenint-se.

Divertit relat de Fitzgerald, que va ser portat al cinema amb Brad Pitt de protagonista.

Fans, cinéfilos y cinéfagos

Fans, cinéfilos y cinéfagos és un llibre de Cristina Pujol Ozonas, publicat per l'Editorial UOC. Val 22 €.

És un estudi que parla sobre la cultura popular, els crítics cinematogràfics, els diferents gustos, les modes, ideologies i tot allò relacionat amb la cinefília. Especialment interessant és el concepte de cinefàgia, més relacionat amb el cinema marginal, popular o extrem.

A estones una mica dens, a estones força interessant. Per fans del cinema, la seva història i la sociologia de la comunicació.

Cherub 05: Los supervivientes

Los supervivientes és el cinquè llibre de la sèrie Cherub, escrita per Robert Muchamore i publicada aquí per Salamandra. El seu preu és d'uns 12,50 €. És un gran èxit al Regne Unit, on ja s'han publicat 15 volums (12 d'ells protagonitzats per James Adams) però per nosaltres està passant força desapercebuda, ja que de moment només en portem 6 i crec que amb no gaire sort.

Els protagonistes són uns pre-adolescents, agents secrets britànics, que fan missions força complicades per la seva edat. Però aquest és el seu gran avantatge, poden infiltrar-se sense despertar grans sospites.

En aquesta missió, James, la seva germana Lauren i d'altres agents de Cherub són enviats a Austràlia per tal de trobar proves contra una secta de fanàtics religiosos amb connexions amb terroristes.

És un llibre fàcil de llegir, lleuger i entretingut. Una novel·la per passar uns bons moments de lectura. Especialment apta per lectors joves i per adults que busquin una lectura d'acció sense complicacions.

Llibres llegits el 2011

Ficció

No ficció

2. El vuelo del ángel, de Michael Connelly 3. Peter Pan (adap), de James M. Barrie 4. El observatorio, de Michael Connelly 5. La mà negra, de Jaume Copons 6. El pequeño Otto ha desaparecido, de Manfred Limmroth 7. Agència de lectura, de Montserrat Galícia 9. El eco negro, de Michael Connelly 11. Hielo negro, de Michael Connelly 12. Les aventures de Vània el forçut, d'Otfried Preussler 13. Sé el que estàs pensant, de John Verdon 18. El camí fosc, d'Asa Larsson 20. L'assassinat del professor de música, de Jordi Sierra i Fabra 21. Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell 22. Luna funesta, de Michael Connelly 24. La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies 25. Set dies de juliol, de Jordi Sierra i Fabra 27. Cinc dies d'octubre, de Jordi Sierra i Fabra 28. Cinquè viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton 29. Territorio comanche, d'Arturo Pérez-Reverte 31. No obris els ulls, de John Verdon 32. Echo Park, de Michael Connelly 33. El poeta, de Michael Connelly 34. Nou dracs, de Michael Connelly 35. El veredicto, de Michael Connelly 36. La rubia de hormigón, de Michael Connelly 37. El último coyote, de Michael Connelly 38. El com del crim, d'Andreu Martín i Jaume Ribera 40. Misión 04. Caída libre, de Robert Muchamore

1. Quasi tota la veritat, de Josep Maria Minguella 8. Los media y la modernidad, de John B. Thompson 10. Parlant clar, d'Agustí Benedito 14. La espiral del silencio, d'Elisabeth Noelle-Neumann 15. Caperucita al desnudo, de Catherine Orenstein 16. El fin de una época, d'Iñaki Gabilondo 17. Indigneu-vos, d'Stéphane Hessel 19. En efectiu o amb targeta?, de Carles Torrecilla i Jordi Basté 23. Els plats trencats, de Francesc Sanuy 26. ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?, de Manuel Campo Vidal 30. Informe Sanuy, de Francesc Sanuy 39. Aicnàlubma, de Joaquim Maria Puyal

Aquest any 2011 he llegit 40 llibres (com de costum no he comptat còmics, dels que he llegit molts). Tenint en compte que els tres darrers mesos he llegit molt poc, no està malament.

Resumint, he llegit llibres per la UOC, per gust, per llegir el que llegeixen els meus alumnes o per d'altres motius diversos. Alguns han estat novetats, d'altres són d'aquells que fa temps que tens a la llista d'espera.

He llegit molta més ficció que no ficció, amb un predomini del Michael Connelly, del que encara em queden coses per llegir.

En quant a l'idioma, gairebé igual català que castellà, amb 21 a 19.

Ara mateix estic llegint tres a la vegada, dos dels quals estan gairebé acabats. Espero que el proper any pugui seguir llegint el mateix o més. En teoria tindré més temps, per la qual cosa podré llegir més. Ja ho veurem...

Cinema de desembre 2011

Aquestes són les pel·lícules vistes al desembre:

- In time. Pel·lícula futurista que comença amb una idea genial sobre el temps, el futur i la mort, però que es va difuminant una mica al llarg del metratge. Una llàstima. Timberlake molt soso. Amanda Seyfried, correcta. El millor, Cillian Murphy, en el seu paper de guardià del temps. De totes maneres, la millor peli del mes.

- Misión imposible: Protocolo fantasma. Què es pot dir de la quarta peli de la sèrie? Està feta per tal que el Cruise pugui lluir-se, sobretot quan imita l'Spiderman. La pel·lícula no està malament, acció per totes bandes, una trama sense errors greus i uns protagonistes i enemics correctes. Es deixa veure.

- Noche de fin de año. Comèdia romàntica sobre la darrera nit de l'any. Previsible. Si no tens res millor a fer, endavant, però no és gran cosa. El millor, el repartiment, sobretot una Michelle Pfeiffer molt madura en un paper en el que sembla que s'ho va passar bé.

- El cambiazo. Dos amics, Jason Bateman i Ryan Reynolds, desitgen la vida que porta l'altre i es veuen recompensats. El canvi els permetrà arribar a conèixer millor a l'amic, però sobretot a ells mateixos. Malgrat això, en el fons, tots dos volen tornar a la vida que portaven abans del canvi. És divertida i a estones pots riure força, encara que és una pel·lícula que ja s'ha vist moltes vegades.