dijous, 9 de juliol de 2015

Buscant parella

Aquest relat de la sèrie tecnològica, el vuitè, m'ha costat més de fer i m'ha sortit més llarg que els altres. Espero que us agradi.



BUSCANT PARELLA

I

L'Elena i tu fa mesos que esteu separats, gairebé fa un any. Ella et va dir que tot s'havia acabat i tu vas intentar convèncer-la que encara teníeu molt camí per fer. Però va ser impossible de fer-la canviar de parer. Ella va marxar una trista tarda de primavera, plujosa, amb vent i tu et vas quedar sol una altra vegada. Uns dies més tard, vas deixar el pis que tants records et portava i et vas traslladar a una pensió mentre decidies què faries amb la teva vida.
Et vas quedar destrossat, sense esma per fer res. Els pocs amics que encara et quedaven, es van avorrir d'intentar fer-te sortir. No et veies amb cor ni amb forces de tornar a sortir de nit, anar de discoteques o posar-te a beure fins altes hores de la matinada per tornar a casa borratxo i sol. I haver d'aixecar-te un altre dia sense ella.
I et van parlar de buscar-te una parella. Una amiga de tota la vida et va presentar les amigues solteres que li quedaven. Però elles, que en principi es mostraven amb bona disposició, de seguida perdien l'interès en una persona que semblava una ombra i que no tenia ganes d'obrir-se als altres. I tothom es va anar oblidant de tu.
Tenies una bona feina, però la vas perdre quan la crisi semblava que ja s'oblidava. Tenies uns bons estalvis que et permetrien buscar alguna cosa amb calma, però llavors l'Elena va trencar la vostra relació i et vas anar enfonsant del tot. Gairebé no sorties de casa, no et dutxaves, et vas deixar créixer els cabells i la barba. Segur que havies caigut en una forta depressió. Llavors et va trucar un amic de qui no sabies res feia anys. Vas xerrar una estona amb ell. Us vau explicar la vida. Et va comentar que havia conegut una noia i que s'havia casat amb ella. Que l'havia conegut mitjançant una app del mòbil. I vas endinsar-te en aquest món. Vas cercar informació sobre apps per tal de trobar algú: Badoo, POF, Mixxxer, Wanty, Tinder i d'altres més.
Et vas descarregar Badoo. Un registre ràpid, vas pujar una foto, unes quantes frases i a buscar. Hi havia centenars de noies, les quals la majoria només buscaven amistat. Però tu volies alguna cosa més. I vas llegir que el Mixxer era pel sexe ràpid. I que el Wanty anava bé per sortir de festa i conèixer gent que aniria als mateixos llocs que tu. O que Tinder buscava gent dins el teu radi d'acció. I ho vas instal·lar tot. No se sap mai on podria sorgir l'amor, o potser un clau ràpid. Quan més t'endinsaves en aquest món, menys coses feies. Però com a mínim, això et va servir per arreglar-te una mica i donar passes cap endavant.
Vas decidir ser sistemàtic. Als matins et dedicaves a les apps i a buscar candidates. A les tardes, a millorar els teus perfils, amb fotos i escrits cada vegada més interessants. I les nits les dedicaves a sortir i a fer possibles contactes. Semblava que te n'estaves sortint, però un dia vas veure que la teva ex, l'Elena, tenia un perfil al Tinder. I que feia més d'un any que el tenia. O sigui, que mentre estava amb tu, s'havia dedicat a jugar amb d'altres. I això et va fer mal. Molt de mal. Tu que pensaves que tot era culpa teva i descobreixes que ella ja estava amb un altre o d'altres mentre estava amb tu. I et vas emprenyar i molt. L'hauries escanyat si l'haguessis tingut al davant.

II

La primera dona amb la que vas quedar, l'Alícia, era una tia molt maca. Potser no era guapa, però tenia un caràcter alegre i sempre estava somrient. Vau sortir unes quantes vegades, a sopar i ballar, o a veure les estrelles a la nit. Sense més complicacions. Una nit, et va convidar a sopar al seu pis. Quan vas començar a parlar-li de la teva ex, li va canviar una mica la cara, però va intentar aguantar. Però tu no podies deixar-ne, de parlar. I ella al final es va cansar de tu. Volia que marxessis. Ho vas entendre i li vas demanar permís per anar al lavabo. Allà dins vas trobar unes mitges a l'estenedor. Les vas agafar i després de fer anar la cadena i rentar-te les mans, vas sortir. L'Alícia et va acompanyar a la porta, vas intentar abraçar-la i, quan ella es va moure per estalviar-se el contacte, et va venir un atac de ràbia i la vas començar estrangular. Mentre s'anava apagant, vas mirar-la i vas somriure. La vas lligar i vas deixar-la al terra delicadament, amb respecte. Desitjaves que aquella dona no fos l'Alícia, sinó l'Elena. En aquell moment, vas saber el que havies de fer. Et vas excitar, et vas posar un preservatiu i te la vas follar. Ella es va despertar i intentava xisclar, però vas tornar a fer servir les mitges i mentre tu tenies el teu orgasme, ella moria als teus braços. I vas regirar el seu pis. Vas arreplegar alguna joia que tenia, el mòbil, la cartera i algunes peces íntimes del seu calaix. Vas esborrar els rastres del teu pas. I abans de marxar, amb un llapis de llavis vermell vas escriure alguna cosa al seu mirall. Vas sortir del pis sense que ningú et veiés i vas marxar a casa, content. Vas buidar un dels calaixos de dins el teu armari per tal de fer lloc pels teus trofeus.

III

Dies més tard, vas quedar amb la Brigitte mitjançant Mixxer, la web de contactes. La Brigitte era una dona molt guapa, mulata amb ulls verds, mig cubana mig francesa. Ella sabia el que volíeu tots dos i tu també ho sabies. Et va convidar al seu pis, un piset en una comunitat de pocs veïns a les afores de Figueres. Quan va tancar la porta i et va guiar cap a dins el pis, li vas posar un ganivet al coll i li vas dir que res de crits. Ella va callar, mentre tu la lligaves i li tapaves la boca amb cinta. Anava vestida amb una faldilla estampada curta i una brusa rosa de màniga curta. Vas fer saltar els botons amb el ganivet i vas comprovar que no portava res a sota. La faldilla va anar cap amunt i vas començar a excitar-te. Vas baixar-te els pantalons, et vas posar un condó i li vas arrencar les calces amb tota la mala llet que tenies. L'Elena, o la Brigitte, et mirava amb molta por i et demanava que no li fessis mal. La vas violar i mentre et corries li vas tallar el coll i va començar a sortir molta sang. Tanta que et vas espantar. La teva camisa es va tacar. Sort que era fosca. Vas sortir de dins i vas fer el ritual que havies fet a casa l'Alícia. Netejar el teu rastre, regirar la casa per portar-te mòbil, portàtil, diners i llenceria. Finalment, vas escriure amb un llapis de llavis vermell un missatge al mirall i te'n vas anar a casa, on vas guardar els teus trofeus.

IV

El cos de la Brigitte va ser trobat uns dies després per una veïna que feia dies que no la veia. Ella tenia clau del pis i va decidir-se a entrar després de trucar moltes vegades al timbre. Es va espantar en trobar-la al terra del menjador. Malgrat això, va tenir la sang freda de no tocar res, tornar cap enrere, tancar la porta i trucar la Policia Local. Aquests van desplegar el dispositiu normal que es feia servir en cas de trobar un cos amb signes de violència. El que no s'esperaven era trobar escrit un missatge al mirall del lavabo. "2. Meuca". L'agent encarregat dels preliminars va pensar en cridar un superior per tal que es fes càrrec del gir que prenia el crim. I aquest, en veure el missatge, va veure clar que el cas havia de passar immediatament als Mossos i els va trucar. El sergent dels Mossos Pere Sánchez va pensar en un possible assassí en sèrie i recordava un avís de feia uns dies, de la Comissaria de Sabadell. Allà tenien un crim amb missatge al mirall. "1. Puta".

V

La Carla, rossa amb rinxols, baixeta, una mica grassoneta i molt atractiva,  treballava en una franquícia d'una coneguda perfumeria. Era l'encarregada de la botiga i darrerament passava molt temps al petit despatx que tenia ocult darrera la porta que deia magatzem. No parava de mirar el mòbil i contestar missatges d'un home que havia conegut feia uns dies. El Dani l'havia impactat i molt. Era atractiu, tenia una bona feina, semblava molt segur de si mateix i tenia gustos semblants als d'ella. La primera vegada que es van veure, van quedar a fer un cafè en un bar a tocar la feina de la Carla, en el descans que tenia per esmorzar. La segona vegada que es van veure, la Carla estava sola a la perfumeria, repassant com havia anat el dia. Es va sorprendre molt del missatge del Dani, però li va agradar. Va obrir-li i el va convidar a passar mentre tancava la porta novament. Es van fer uns quants petons i carícies. La cosa es posava calenta. Però la Carla no volia això, volia anar a poc a poc, conèixer millor a aquest home que semblava tan fantàstic. El Dani li va clavar el puny una, dues, tres vegades, estómac, estèrnum, nas. I la Carla va caure al terra i es va desmaiar. El Dani va fer el que ja era un costum. Lligar-la, despullar-la, almenys mínimament i follar-se-la. I mentre ho feia, la Carla es va despertar i va veure els ulls de la fera, la fera que l'havia de matar. Aquesta vegada el Dani va fer servir les seves mans, amb guants, per estrangular la seva tercera víctima. I com amb les altres dues, va netejar els rastres possibles que havia deixat, va agafar diners i mòbil i es va endur les calces de la Carla. Va anar a rentar-se les mans, i amb el pintallavis vermell de la dona, va escriure al mirall. "3. Barjaula". Va veure que el despatxet tenia sortida directa al carrer i, després de trobar les claus de la noia, va sortir al carrer. En arribar a casa seva, va deixar els trofeus al calaix i se'n va anar a dormir.

VI

El sotsinspector dels Mossos Manel López va ser l'encarregat de la investigació de l'assassinat de la Carla Prats. De seguida va rebre un correu electrònic del sergent de Figueres, en Pere Sánchez, qui li explicava que el seu crim podia ser el tercer d'una sèrie que es va iniciar a Sabadell, va continuar a Figueres i va seguir a Barcelona. Va intentar establir nexes entre les tres víctimes, tant físics, com feina, llocs que visitaven,... però no va trobar cap coincidència rellevant entre les tres. La relació entre les tres dones violades i assassinades només la coneixia el seu assassí. I, de moment, no estaven a prop de trobar-lo. Va posar a investigar al seu personal de confiança, els caporals Fina Torres i Albert Cruz i va confiar en trobar alguna pista o testimoni ràpidament. Si no, només quedava esperar la quarta víctima i millor no fer-ho. A més a més, la premsa començava a interessar-se pel tema i a establir connexions entre el modus operandi de l'assassí.

VII

La Dori Muñoz era una professora d'un IES de Lleida que va tenir la mala sort de contactar amb tu. Suposes que no s'esperava morir aquella nit, al seu cotxe, a la sortida de la discoteca on havíeu quedat. Tot seguint la teva pauta, vas complir els teus rituals, però aquesta vegada, a més a més, et vas dedicar a fer-li talls per tot el cos a la teva pobra víctima. Quan vas acabar amb la vida de la Dori, vas netejar el que pensaves que havies de netejar i vas robar-li els diners, mòbil i una mica de llenceria. Vas tornar a casa satisfet.

VIII

El sotsinspector López dels Mossos va tenir una xerrada en privat amb la periodista Nati de los Ríos, redactora del NacióLliure.cat. Li va explicar que estaven darrera la pista d'un assassí en sèrie, que ja havia matat tres vegades i que semblava que tenia intencions de tornar a matar. Vas demanar-li col·laboració. De fet, ja li havies demanat ajut altres vegades i ella després es cobrava els favors amb petites exclusives o donant-li informacions abans que als altres reporters. Mentre parlaven tots dos, el sotsinspector va rebre una trucada. Cada moment que passava, la seva cara anava canviant de color, passant dels més pàl·lids als més foscos i tornant a canviar. Quan va penjar el telèfon, la Nati li va preguntar què passava i ell li va contestar. "Tenim una quarta víctima, ara a Lleida. 4. Bagassa".

IX

L'Elena vivia bé. Sola, però bé. S'havia tret de sobre aquell tipus amb el que havia viscut gairebé durant quatre anys, quatre avorrits anys. Havia començat a quedar amb gent amb les seves inquietuds, havia tornat a sortit, a conèixer gent nova. Se sentia viva una altra vegada. I llavors, va rebre un missatge del Dani a través del Tinder. Es va espantar una mica. Feia més d'una any que no sabia res d'ell i l'havia començat a oblidar. No va contestar el missatge i va seguir fent la seva. Però el Dani podia ser molt insistent i va continuar enviant-li missatges. L'Elena es va espantar i va trucar els Mossos. Però el mosso que atenia el telèfon no se la va creure gaire. Va dir que prenia nota de la seva demanda, però que no es podia fer res de moment, ja que el seu ex no s'havia extralimitat, només li havia enviat uns quants missatges. L'Elena va haver d'acceptar-ho, i des d'aquell moment anava amb por pels carrers, mirant tota l'estona cap enrere, accelerant el pas i amb un ai al cor, a punt d'un atac de pànic.

X

El Manel López va convocar una roda de premsa per tal de demanar la col·laboració dels ciutadans. No era un recurs que agradés gaire dins els Mossos, però de tant en tant s'havia de fer servir. Ara començarien les trucades de gent que no tenia res millor a fer, de sonats, de persones amb ganes de protagonisme i, si tenien una mica de sort, d'algun testimoni que pogués aportar una mica de llum al cas del que ja es començava a dir l'assassí dels sinònims.

XI

Vas seguir l'Elena a distància durant uns dies. La mala puta no havia volgut contestar els teus missatges. No et volia veure més. Només havies d'esperar el moment oportú per entrar amb ella al seu portal. Aquest moment va arribar una nit plujosa. Ella anava amb el paraigua i en treure les claus per obrir la porta, li van caure. Tu et vas apropar per recollir-les i obrir la porta. Ella et va donar les gràcies sense saber que eres tu, i quan esperava que li tornessis les claus, li vas posar un ganivet al coll i li vas dir "Tornem a estar junts, mala pècora. Si fas un soroll, per petit que sigui, et pelo aquí mateix". Afortunadament, ningú us va veure entrar ni pujar l'escala fins el primer pis ni obrir la porta. Una vegada a dintre li vas dir que s'havia de posar còmoda, tu vas fer el mateix i la vas convidar a seure al sofà, just davant teu . Li vas explicar tot el que t'havies vist obligar a fer per culpa seva. Ella sanglotava i intentava parlar amb tu, però no la vas deixar. Li vas dir que ja no era el moment de parlar. Et vas apropar a ella i li vas fer un petó mentre li explicaves que potser seria el darrer petó de la seva vida a no ser que es comportés molt bé amb tu. Et va mossegar el llavi i va intentar fugir de casa seva, però vas ser més ràpid, li vas fer la traveta, va caure, es va donar un cop al cap i es va desmaiar.

XII

Centenars de trucades només van servir per fer perdre el temps als mossos que atenien els telèfons. Però llavors, un d'ells va recordar la trucada d'una noia, l'Elena, espantada per la persecució del seu ex. I llavors, el sotinspector López va fer la gran pensada. A d'Alícia, B de Brigitte, C de Carla, D de Dori, E d'Elena. Aquest assassí no era un home qualsevol, era l'ex de l'Elena. Va mobilitzar tot el seu equip per tal de buscar on vivia la noia, però no va ser una cosa fàcil, ja que no tenia res posat al seu nom, i a l'adreça que constava al seu DNI no hi vivia ella sinó una parella de romanesos amb quatre fills. I es va muntar un gran dispositiu amb l'objectiu de trobar l'Elena.

XIII

Quan l'Elena es va despertar va veure que res anava bé. L'havies lligat, tota nua, al seu llit, com si fos una X. Sabies que exercies el control sobre ella i això, et va excitar. No sabies com havia començat tot, però veies que t'havies convertit en un monstre. I tota la culpa era d'ella. Vas estar torturant la teva ex durant hores. Vas fer tot tipus de brutalitats amb ella, fent servir estris de cuina, foc i d'altres cosetes que vas trobar al seu pis. La vas violar unes quantes vegades, per tots els llocs que vas poder i fent servir tot el que et va venir de gust. No saps com ho va aguantar tot, però va resistir i resistir. Potser pensava que tu et cansaries de maltractar-la en algun moment i la deixaries lliure. Però no, ella havia de morir. I va morir, és clar. Però no podies suportar la seva mirada i li vas arrencar els dos ulls amb un ganivet. Després, la vas estrangular. I com feies sempre, vas començar a netejar el teu rastre, vas agafar el seu moneder, el seu mòbil i les darreres peces íntimes que havia fet servir. Vas escriure un altre missatge al mirall. Vas sortir del pis i vas arribar a casa teva, on vas deixar els teus trofeus. La teva venjança estava complerta, però havies agafat el gust a tenir el poder de decidir sobre els darrers moments d'una persona.

XIV

L'equip del sotsinspector López va arribar a casa l'Elena hores després de la seva mort. No calia ser un gran detectiu per veure que els darrers moments de la noia havien estat terribles. Tenia talls a la cara, al coll, als pits i a les cames. Presentava cremades per tot el cos. Ja ho explicaria el forense després de l'autòpsia, però es veia que l'havien forçat, tant per la vagina com per l'anus. Tot i ser terrible, el pitjor era que li havien amputat uns quants dits, li faltaven els mugrons i li havien buidat els ulls. Més d'un agent va sortir amb l'estómac regirat.
La reunió posterior va ser com un funeral, va haver-hi moments de tot, de desconsol, de ràbia, però un cop de puny a la taula del sotsinspector López va servir per tal que tot l'equip es posés en marxa. La pluja d'idees va ser brutal. La majoria d'elles quedaven descartades de seguida, però, finalment, van trobar un pla que almenys tenia una petita possibilitat de funcionar.

XV

La Fina Torres estava separada i tenia perfil al Tinder des de feia més de sis mesos. Havia conegut gent interessant i gent poc interessant. Però ara havia de conèixer algú que la podia matar. Era fer un intent a la desesperada, però no havien pogut trobar un pla millor. Aquell Dani semblava que s'havia fos. I la Fina va conèixer un noi. I en veure la foto gairebé es desmaia. Era ell.

XVI

La Fina Torres va quedar amb el Carles Roig (s'havia canviat el nom i s'havia obert un nou perfil) després d'uns dies de xat. Van quedar al Parc Catalunya de Sabadell, en un dels racons amagats. Es va muntar un dispositiu per tal de detenir-lo, però el Carles Roig no va aparèixer. Potser s'havia olorat alguna cosa. El pitjor de tot, és que la Fina tampoc va arribar al Parc.

XVII


Després de la mort de l'Elena, vas notar una baixada de l'adrenalina. El teu objectiu estava complert. Malgrat això, vas quedar amb una noia morena, que no es podria dir que fos atractiva, però que tenia alguna cosa que la feia interessant. Però no vas complir els seus plans. La vas espiar a casa seva. La vas seguir dos dies i vas veure que alguna cosa no rutllava. I vas veure que treballava a la policia catalana. I et vas petar de riure. Quan la Fina va sortir de casa per anar a treballar, el matí de la nit que havies quedat amb ella, vas posar-li una pistola al cap i vas fer que t'acompanyés al cotxe, que guardaves en un garatge solitari. La vas lligar, la vas fer entrar al seient de l'acompanyant del davant, li vas cordar el cinturó de seguretat i vas pujar al teu cotxe. Vas sortir del parking i et vas dirigir cap a Sitges, però per les costes del Garraf. Normalment, no conduïes molt ràpid, però aquell matí tenies pressa, tenies molta pressa encara que no anaves enlloc...