dilluns, 6 de juliol de 2015

Extimitat d'una exhibicionista

Avui toca un altre relat tecnològic. La protagonista és una noia fanàtica dels selfies. Espero que us agradi.

SELFIE: Extimitat d'una exhibicionista

La Natàlia era una noia extravertida a qui li agradava sortir i passar-ho bé, sense comprometre's gaire amb ningú. Tenia molts amics i amigues, coneguts i saludats. Sortia tots els caps de setmana, no parava mai quieta. I sempre trobava la combinació justa de diversió, cultura i esport per tal de poder organitzar-se la vida. Bé, la seva i la d'altres, ja que sovint anava envoltada per una cort d'admiradors i admiradores.
Però la gran passió de la Natàlia no era viatjar, ni fer esport, ni ballar, ni en realitat sortir. La gran passió de la Natàlia era que tothom conegués que viatjava, feia esport, ballava o sortia. La Natàlia era una gran exhibicionista, una narcisista enamorada de si mateixa, era la reina del que s'ha anomenat extimitat ( en contraposició a la intimitat ).
I el selfie va ser un gran invent. La Natàlia no parava de fer fotos d'ella i els amics i amigues. I la gràcia no era que algú fes aquestes fotos, no. La veritable gràcia era fer-les ella mateixa. Mai les havia pogut fer amb la càmera digital senzilla que tenia, però l'arribada dels smartphones la va ajudar molt i molt.
La primera vegada que es va fer un selfie només va aconseguir fotografiar-se una orella i part dels cabells rossos, llargs i rinxolats. Amb pràctica i molta paciència va aconseguir trobar la distància i angle correctes per tal de fer-se bones fotos de si mateixa, sola o acompanyada.
De seguida que va poder, va canviar de telèfon. El nou model feia fotos per les dues bandes, amb la qual cosa va poder fer-se selfies sense haver de fer posturetes estranyes. Podia veure el que feia sense necessitat d'imaginar-se la foto, ja que la tenia al seu davant.
I llavors, el Nadal passat va començar a veure's un estrany accessori que allargava el teu braç i al qual s'hi podia afegir el telèfon per tal de fer-se els selfies amb tota la comoditat, el famós pal per a selfies.
Un amic de la Natàlia, cirurgià en un important hospital, un amic que pertanyia a la seva cort i volia ser alguna cosa més que un amic, li va regalar un d'aquests pals, dels més cars, amb Bluetooth integrat, compatible amb el seu mòbil.

La Natàlia va provar-ho de seguida i va quedar encantada. Cada vegada feia més i més fotos i les pujava al seu Facebook o a l'Instagram. Al principi, a les fotos sortia com a convidat el pal, però, després de fer proves i proves, el va agafar per mà. Tothom estava encantat de veure-la tan maca i tan feliç. Per suposat, ella també.
I per l'Instagram va retrobar-se a un antic amic amb el que va començar a sortir una mica més seriosament. I ja no hi havia tantes sortides de cap de setmana amb la seva cort d'amics i amigues. Però la Natàlia seguia amb la seva afició als selfies i seguia ensenyant a tothom tot el que feia amb el seu xicot.
La Natàlia va desaparèixer una nit de setembre poc després que el seu noi la deixés a la porta de casa. Ningú no va saber res d'ella durant quatre dies, fins que el seu noi va rebre una trucada d'ella:
- "Carles, no t'espantis. Estic a l'Hospital General. Vine".
I quan ell va arribar, va veure com la Natàlia somreia amb aquell somriure que enlluernava a tothom i li mostrava la seva nova pròtesi. Allà on abans hi havia el braç dret, ara tenia el pal del selfie.
I ella va fer una foto dels dos, ben macos, i la va pujar de seguida al seu compte d'Instagram, mentre el cirurgià, furiós, es mossegava les ungles tan i tan fort, que es va arrencar un trosset de la falange del seu índex.