diumenge, 5 de juliol de 2015

Paranoia

El cinquè relat de la sèrie tecnològica, relacionat amb el món dels antivirus, ja és aquí per tothom. Espero que el gaudiu.


ANTIVIRUS: PARANOIA



El meu ordinador funcionava pitjor cada dia, trigava molt a arrencar, anava molt i molt lent i es penjava sovint. És clar, ja tenia un parell d'anys i mai no l'havia tractat gaire bé, amb dies i dies de funcionament sense descans, tot descarregant pel·lícules, sèries, videojocs, llibres i altres programes i arxius. Però això no era el pitjor de tot. La paranoia que tinc des de fa anys a que algú converteixi el meu ordinador en el seu camp d'entrenament del nivell 0 del  hacker, fa que m'hagi convertit en un paranoic de la seguretat. Hi vaig instal·lar un antivirus, i un segon, i un programa anti key loggers i un altre contra els troians. Vaig seguir amb encriptadors, navegació anònima i tot tipus de trucs i programes per tal de ser el més invisible possible. La meva seguretat era la meva prioritat i potser això feia que el meu ordinador no funcionés del tot bé amb tants programes carregats des de l'inici.

Però tot va canviar quan el meu antivirus em va avisar que estava a punt de caducar. Jo sempre havia fet servir programes gratuïts i en alguns casos, pocs, havia pagat per una llicència. Però en aquell moment, anava molt escurat per pagar els 44,99 $ que valia la nova versió de l'antivirus. I em vaig començar a desesperar.

Calia decidir-se ràpidament. Convertir-me en un dels pirates que tant odiava i fer servir una versió no legal, deixar de tenir l'antivirus que em funcionava tan bé o fer servir només aquell de l'osset que pesa i pesa però no detecta gairebé res. Trobar els diners seria difícil. A no ser que els demanés a algun conegut, però em semblava que tots estaven igual o pitjor que jo. Va arribar el moment no desitjat en el que el meu estimat antivirus deixava de funcionar i el vaig desinstal·lar. Estava corrent un gran risc, però no podia fer res més. M'estava desesperant, pujava per les parets, s'havia d'actuar ja.

I em vaig decidir després d'un parell d'hores de navegació. Vaig trobar un nou antivirus que semblava la solució al meu problema. Pesava poc, gairebé no consumia recursos, semblava ràpid i fiable i era gratuït del tot. La descàrrega i la instal·lació anaven molt bé fins el moment que em va preguntar si volia desinstal·lar l'antivirus que hi havia en segon pla. Vaig respondre afirmativament i llavors un missatge emergent em va avisar que es procedia a esborrar tota la informació disponible en tots els discos de la xarxa. No podia ser.

I llavors vaig començar a escriure aquest correu que espero que pugui enviar i que pugui ser llegit. Estan esborrant la MEVA memòria per tal que no recordi res del passat i em converteixi en un ésser anodí que no sap pensar i només sap obeir ordres per més absurdes que siguin.

Si pots arribar a llegir això, vigila el que fas amb els antivirus, ja que sovint són més intel·ligents que nosaltres, aprenen de nosaltres i poden canviar la nostra vida. Bona sort...