dimarts, 7 de juliol de 2015

L'amor no té edat

Un nou relat, el setè, sobre l'amor en el temps de les tecnologies.



EDARLING: L'AMOR NO TÉ EDAT

La Carme i el Josep fa més de 30 anys que estan casats. Ell ha treballat tota la vida en torns llarguíssims fent d'arquitecte tècnic. A més a més, s'ha portat molta feina a casa, la qual cosa ha fet que no s'hagi dedicat gaire a la seva dona. Ella estava acabant els estudis de magisteri quan el va conèixer i tot just va tenir temps d'acabar-los abans de quedar-se embarassada de la Marta. Més tard, va néixer el Pep i la Carme va renunciar a la seva vida laboral per tal de dedicar-se a la seva família. No han tingut una mala vida, però si una vida no gaire divertida. El Josep sempre ha treballat molt i quan descansa és persona de sofà i cervesa. No se li pot demanar més. La Marta sempre ha sigut més activa, però s'ha anat acostumant al seu marit.

Ell

Sóc una mala persona. Sóc un cabró. La Carme no s'ho mereix. Fa anys que vaig començar a enganyar-la. Vaig començar amb noies de la feina i després vaig passar a les prostitutes. Però ella m'avorreix molt. No sap en el que s'ha convertit. Necessito fer alguna cosa. No puc seguir així amb ella.

Ella

Cada dia que passa estic més enyorada de la vida que vaig poder tenir. Comparo les meves il·lusions amb el que tinc i penso que em vaig equivocar amb el Josep. Però em vaig quedar embarassada de la Marta i havia de prendre decisions. Tenir-la o no tenir-la. Amb ell o sense ell. I he sigut feliç. La Marta és genial i el Pep és la millor persona del món. Tinc dos fills fantàstics. Però tinc un marit que és un avorrit i un garrepa. Ni teatre, ni cinema, ni res. Només sofà i cervesa.

Ell

He conegut una dona que m'agrada molt. És intel·ligent, atractiva, té sentit de l'humor i té gustos semblants als meus. Vol viatjar, descobrir d'altres països i cultures i gaudir de la vida. És tant diferent de la Carme...

Ella

El Josep pensa que no sé tot el que m'ha fet al llarg del temps. Però sé que m'ha enganyat i molt. Estic segura que només he vist la punta de l'iceberg,  però amb això ja n'he tingut prou. Ja estic cansada d'aguantar el seu menyspreu i els seus enganys. És hora de que li torni una part del que m'ha fet.

La Carme no havia fet gaire cas a l'ordinador portàtil que li havia regalat el seu fill per celebrar el trentè aniversari de matrimoni. Però aquella nit se sentia sola, una altra vegada sense el Josep, que qui sap a quina meuca s'estaria tirant. Va entrar a Internet i va cercar una pàgina que havia sentit en una conversa casual en una cafeteria. Va trobar ràpidament la web i va entrar. Va poder veure tot un seguit de rostres feliços i un petit formulari de registre. Semblava fàcil. Una vegada va entrar, va haver de donar una sèrie de dades senzilles i contestar un qüestionari que no s'acabava mai però al final va quedar satisfeta amb el seu perfil. I es va disposar a esperar.

Ell

No puc parar de pensar en ella. Cada vegada passo més temps amb ella. A casa gairebé ni arribo a dormir. L'estimo com no he estimat mai.

Ella

Una vegada em vaig registrar a la web i vaig omplir el perfil, vaig quedar tan cansada que no em venia de gust res més. Però al dia següent, estava molt encuriosida i vaig entrar-hi. Em vaig sorprendre molt quan vaig veure que tenia diversos missatges i peticions. Hi havia qui em demanava una foto, que encara no sabia com havia de posar, o qui volia que ens coneguéssim. Però tot i que tenia l'objectiu d'enganyar el Josep, no volia córrer tant. Volia anar a poc a poc, anar marcant el meu ritme fins arribar a estar segura d'haver trobat la persona correcta.

Ell

Seguim veient-nos a diari. Cada vegada és més i millor. No sé com, però som molt compatibles, mai havia tingut aquesta complicitat amb ningú. Puc dir que sóc molt feliç.

Ella

Després de flirtejar amb uns quants homes i de rebutjar a alguns més, he trobat un que sembla interessant. Ens hem començat a conèixer més. Tot i que em fa por seguir, ho he de fer. Ens deixem missatges divertits de vegades, mig romàntics, d'altres. El que si està passant, és que a poc a poc ens coneixem millor. Estic trobant en ell tot el que no té el dropo del Josep. Té esperit aventurer, ganes de sortir i de fer-me sentir la persona més important del món. I m'està començant a agradar sentir-me així.

La vida del Josep a casa cada vegada era pitjor. No suportava la Carme. Començava a odiar-la i va començar a somiar amb la mort d'ella. Ell no era un assassí, però li plaïa saber-se solter de nou per estar amb el seu amor. Mentre, la Carme seguia amb la seva relació cibernètica amb un amic tan especial a qui desitjava conèixer en persona per tal de passar a un altre nivell i poder pagar al seu marit amb la seva mateixa moneda.

Ell

No puc més. Avui mataré la Carme. He planejat un robatori que es complica i la mataré amb un ganivet. Robaré quatre coses i en uns mesos seré feliç amb la meva nova parella.

Ella

Aquest marit meu està massa content. Segur que està amb una de nova. Què fas, amb aquest ganivet, malparit? M'estàs fent mal, noooooooo.


I la Carme va morir en aquell precís moment sense poder pagar el seu marit amb la mateixa moneda. I el Josep, estava nerviós pel que acabava de fer, però content esperant una nova vida. I va esperar i esperar. El seu amor va desaparèixer per sempre. Va preguntar i preguntar, però ningú en sabia res. Va escriure a e-darling i ningú li va dir res. Però la seva enamorada, que tenia un perfil premium, va acabar desapareixent igual que havia desaparegut la Carme. I el Josep, que finalment va ser atrapat i condemnat per assassí de la seva dona, va pensar que havia matat a la dona de la que s'havia enamorat per l'e-darling, a la que no havia vist mai. I el Josep, l'assassí malparit que no havia deixat anar ni una llàgrima per la Carme, va plorar a la seva cel·la la mort de la seva enamorada i al dia següent el van trobar penjat del sostre.