dimecres, 22 de juliol de 2015

Impressions de la Semana Negra de Gijón 3




La tarda del dimecres 15, ens vam dedicar a la carpa A quemarropa. Van ser quatre presentacions diferents, totes de gent de Catalunya, però totes interessants.


  • La penitència de l'alfil, de Rafa Melero (mosso en excedència), presentat per Luis Artigue. De totes les coses estranyes que es poden fer quan vas a un certamen literari com la Semana Negra, una d'elles es portar-se algun llibre que ja tens per tal que te'l dediquin. I això és el que vaig fer. La xerrada va tractar sobre el mal i la investigació d'aquest mal i com l'autor fa els seus llibres, amb ritme, molts capítols curts en els que passen coses. El Rafa va quedar molt sorprès i, penso que una mica content, de veure el seu llibre, versió catalana, a Gijón.

  • Morto vivace, de Jon Arretxe, presentat per Sergio Vera. No coneixia res d'aquest autor (anomenat pel presentador com el Txester Himes de Basauri), però el bon rotllo que tenen els dos, autor i qui el presentava, per cert responsable de l'Encuentro de novela criminal Las casas ahorcadas de Cuenca, va fer que comprés el llibre. La conversa, a estones, va ser delirant. Per cert, és de fàcil lectura, és molt curtet, però m'ha fet desitjar llegir molt més de l'autor. Humor i crim.

  • La luz del estallido, de Miguel Pajares, presentat per Paco Camarasa, de la llibreria barcelonina Negra y Criminal. Novel·la que vam comprar i que tracta sobre el racisme i els grups d'extrema dreta que hi ha per Barcelona. La presentació va començar amb un record per les víctimes del metro de València que portava el Paco.

  • Manos sucias, de Carlos Quílez, presentat per José Manuel Estébanez. Aquesta novel·la també la portava de casa i l'havia llegida. Carlos Quílez impacta, se'l veu un tipus sincer, creïble, apassionat, una mica cabrejat amb la vida i amb els corruptes. La seva novel·la tracta sobre la corrupció, però sembla tan real que és com si l'autor fes un article periodístic llarg, encara que novel·lat. Potser és l'única manera d'explicar aquestes trames corruptes, amb novel·les. Per cert, el Carlos va anomenar un parell de cops Manos limpias al seu llibre. En què estaria pensant? Em va deixar força preocupat amb l'afirmació que les màfies russes estan passant al següent nivell, que és ficar-se als negocis públics. Segons en Quílez, potser encara hi som a temps, però no se'l veia molt convençut. Quan vam anar a signar el llibre, vaig veure que tenia un altre sobre la taula, Cerdos y gallinas, i el vaig comprar. Quan me'l va signar em va dir que aquest llibre tenia molta mala llet. Segur que m'agradarà...


I el dia ja no va donar per molt més. El dijous seria un dia turístic, gastronòmic i de relax amb bona companyia i ja només ens quedaria la tarda del divendres.