Reservoir dogs

Reservoir dogs és el primer film dirigit per Quentin Tarantino. Està protagonitzat per Harvey Keitel, Tim Roth, Michael Madsen, Chris Penn, Steve Buscemi, Lawrence Tierney i Quentin Tarantino.
Aquesta pel·lícula de Tarantino explica l'atracament a una joieria i tot el que passa abans i després, mitjançant un ús meravellós del flashback. Molt violenta, ha passat a ser una pel·lícula de culte. Personalment, crec que Pulp fiction és un film més rodó, però tinc preferència per Reservoir dogs.
La introducció, parlant de cançons de Madonna, és fantàstica.
Si no et molesta veure "sang" a dojo, no la deixis passar. Imprescindible.

Uno de los nuestros (GoodFellas)

Uno de los nuestros és un film de gàngsters dirigit per Martin Scorsese l'any 1990. Està protagonitzat per Robert De Niro, Ray Liotta, Joe Pesci, Lorraine Bracco i Paul Sorvino. Està basat en una novel·la de Nicholas Pileggi, Wiseguy.
Explica la història de tres gàngsters, des dels seus inicis fins la seva decadència, al llarg d'uns 30 anys, una història d'amistat, lleialtat (fins a cert punt ;) ), pujada i baixada a l'infern i traïció.
Una gran pel·lícula (Scorsese sap el que es fa), molt ben interpretada pels protagonistes. Val la pena veure-la ( o reveure-la ).
Va obtenir sis nominacions als Oscar del 1990: millor pel·lícula, director, actriu i actor de repartiment, guió adaptat i muntatge. Joe Pesci va guanyar l'Oscar al millor actor de repartiment pel seu paper de mafiós sàdic i una mica sonat Tommy.

Puños de asfalto

Puños de asfalto és una pel·lícula dirigida per Dito Montiel i protagonitzada per Channing Tatum, Terrence Howard i Zulay Henao.
Un noi sense recursos, que viu al carrer buscant-se la vida, amb petites estafes,  s'embolica en el món de les baralles il·legals. Una colla de fracassats i una noia seran els seus acompanyant. Al final haurà d'enfrontar-se amb el seu passat.
Malgrat la idea és bona, la pel·lícula és molt fluixa, amb un guió dolent i molt previsible.
Si estàs al cinema i només pots triar Lobezno, Fuga de cerebros i Puños de Asfalto, segurament és la millor elecció possible. O potser era Lobezno?
Si no et trobes en aquest cas, no cal que la vegis.

Spiderman 2

Spiderman 2 és el segon film de la sèrie. També està dirigit per Sam Raimi i protagonitzat per Tobey Maguire, Kirsten Dunst, James Franco i Alfred Molina.
El nostre heroi, Peter, té problemes amb la seva doble personalitat i deixa de banda el seu costat aràcnid. Però no pot deixar-ho córrer, ja que un nou enemic poderós, el Dr Octopus, el busca.


Un film amb més efectes especials -sobretot l'escena del metro-, amb un Spiderman feble, amb dubtes, amb problemes amorosos. Però finalment, M.J. entendrà les seves raons.
Si ets fan dels superherois, Spiderman i les seves pelis et divertiran.

Spiderman

Spider-man és un film dirigit per Sam Raimi i interpretat per Tobey Maguire, Willem Dafoe, Kirsten Dunst i James Franco. Està basat en el còmic protagonitzat per Spiderman creat per Stan Lee i Steve Ditko.
Peter és un noi molt més que corrent que és mossegat per una aranya. A partir d'aquell moment comença a tenir poders que el converteixen en un superheroi, però el més humà dels superherois.

Entretinguda pel·lícula amb les aventures de l'home aranya enfrontant-se al Duende Verde.

Com a curiositat, en aquest trailer encara es poden veure les torres bessones, que van ser eliminades del film després de l'atac de l'11-S.

La mirada en el temps

La mirada en el temps és un llibre que recull tres assaigs de la Núria Bou. Està publicat per Edicions 62 i val uns 13 €. Va obtenir el Premi Josep Vallverdú d'assaig el 1996.
Els tres assaigs estan relacionats amb els mites i la passió al cinema.
El primer tracta sobre la pel·lícula Els viatges de Sullivan.
El segon sobre la Passió al cinema, i parla bastant sobre Recuerda de Hitchcock, entre d'altres films.
El tercer assaig parla sobre el mite de Lilith i el film Que el cielo la juzgue (Leave her to Heaven).
Recomanat per cinèfils i per interessats en els estudis de mitocrítica.

De tot cor

De tot cor és la darrera novel·la d'Andreu Martín. Està publicada per Edicions Bromera i val uns 19 €. Va obtenir el Premi Alfons el Magnànim de 2007.
La mort d'un periodista del cor vingut a menys serveix per despullar una gran trama explicada des de tres punts de vista, cap dels tres amb tota la veritat. Dues novel·les escrites per dos periodistes diferents i la versió distorsionada de l'assassí. Un grapat de personatges, policies, periodistes i famosos, alguns dels quals es poden reconèixer fàcilment, o no. Qui ho sap.
M'ho he passat molt bé amb aquesta novel·la negra.

Nunca es tarde para enamorarse

Nunca es tarde para enamorarse (Last chance Harvey) és una pel·lícula dirigida per Joel Hopkins i interpretada per Dustin Hoffman i Emma Thompson.
Harvey va a Londres al casament de la seva filla. Allà se n'adona que ningú vol estar amb ell. Perd la seva feina com a compositor de música per publicitat. Tot li va de mal en pitjor, però coneix Kate i comença a passar-s'ho bé.
És d'aquelles pel·lícules que quan entres al cinema no esperes gran cosa, però el treball dels protagonistes és fantàstic i fan que la pel·lícula sigui força correcta.

Volver

Volver és el penúltim film de Pedro Almodóvar. Està interpretat per Penélope Cruz, Carmen Maura, Lola Dueñas, Blanca Portilo i Yohana Cobo.
Pel·lícula molt intensa d'Almodóvar, amb tres generacions de dones, una morta que no està morta, dues germanes molt diferents, i una adolescent preocupada pel mòbil.
Un poble amb un gran índex de bogeria, els incendis, el cementiri, la història es repeteix, la mort, la vida, l'Espanya profunda.
Fantàstic film, amb un gran repartiment d'actrius, com a pràcticament totes les pel·lícules del geni manxec. Penélope Cruz va ser nominada a l'Óscar a la millor actriu del 2006 pel seu paper de Raimunda. Imprescindible veure-la, sobretot per fans d'Almodóvar.

The international (Dinero en la sombra)

The international és un film dirigit per Tom Tykwer i interpretat per Clive Owen, Naomi Watts i Armin Mueller-Stahl.
Una història de diners, amb policies honrats i una trama financera internacional on els bancs es dediquen a les armes per tal de fer-se amb els deutes dels països als que venen les armes. El negoci no està en les armes, sinó en la reconstrucció del país i en el deute.

A estones interessant, a estones no tant. Una bona idea, però que no aconsegueix convertir-se en una pel·lícula meravellosa. Almenys hi ha molts exteriors, que es poden reconéixer amb molta facilitat.
Per cert, per què canviar tant els títols? No hi ha manera...