La deshonra de Sarah Ikker, de Yasmina Khadra

 

FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL	La deshonra de Sarah Ikker
AUTOR	Yasmina Khadra (trad. Wenceslao- Carlos Lozano)
EDITORIAL	Alianza
ANY EDICIÓ	2020
DATA COMPRA	Febrer 2020
FORMAT	Paper
PREU	18 €
GÈNERE	Negre
PÀGINES	244
ISBN	978-84-9181-799-4

Un policia arriba a casa i troba a la seva dona emmanillada i violada. Això serà un cop molt dur per ell, ja que a partir d'aquell moment, no podrà veure a la seva dona tal com la veia fins aquell moment. Malgrat els seus sentiments, es dedicarà a investigar en contra de la investigació oficial, la qual avença per un altra camí.

Havia llegit no fa gaire la trilogia d'Argel i no em va fer el pes. Vaig llegir aquest llibre amb no gaire esperances de gaudir de la lectura. No està malament. La prosa no és rococó com la trilogia i l'acció té cap i peus. La novel·la és molt negra, denuncia la corrupció que hi ha al Marroc i com les classes més riques fan i desfan. Malgrat això no és el meu tipus de lectura favorit, amb un llenguatge molt masclista, sexista i homòfob. Potser els personatges de l'autor són tots així, potser ho és ell. Crec que no hi insistiré més.

També en parlen a:

• El placer de la lectura.
• Negra y mortal.

Trilogía de Argel, de Yasmina Khadra

FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL	Trilogía de Argel
AUTOR	Yasmina Khadra
EDITORIAL	Alianza
ANY EDICIÓ	2016
DATA COMPRA	Febrer 2020
FORMAT	Paper
PREU	10,92
GÈNERE	Negre
PÀGINES	430
ISBN	978-84-9104-391-1

El volum està format per tres novel·les:

• Morituri.
• Doble blanco.
• El otoño de las quimeras.

El protagonista de les tres novel·les és el comissari Llob, de la policia d'Argel, un policia honest, amb uns mètodes molt particulars, violent, molt violent. És un home que mai arribarà a ser ningú molt important a la policia perquè no és un corrupte, és molt íntegre i tracta de denunciar la corrupció al seu país mitjançant l'escriptura de novel·les amb pseudònim. Quin embolic! L'escriptor escriu novel·les amb pseudònim interpretades per un policia que, alhora, escriu novel·les amb el mateix pseudònim que l'autor. Els tres casos són casos en aparença senzills però que es compliquen amb molts tentacles.

El primer llibre l'havíem de llegir pel nostre club de lectura. Uf, com el trobo a faltar. L'he trobat avorrit, recarregat, anacrònic. Una lectura com dels anys 50. Potser és la traducció o potser no. La idea no està malament, un policia lluitant contra la corrupció amb poques eines en un país ple de corrupció. Les referències a llocs, descripcions, la ciutat d'Argel a estones són adequades, a estones massa llargues. No sé, he trobat el llibre descompensat, amb descripcions massa rococó i diàlegs massa bruts, ple de llenguatge mascliste, amb un odi bestial cap als homosexuals. Vaig llegir els altres dos, ja que els tenia al mateix volum i segueixen la mateixa tònica, tot i que la segona meitat del darrer llibre comença a millorar. No m'he quedat amb un gran sabor de boca. La Mercè també els ha llegit i opina diferent. Hauré de llegir La deshonra de Sarah Ikker per veure si canvio d'opinió, però no serà una de les meves properes lectures.

També en parlen a:

• Comentarios de libros.
• Leyendo con Mar.