Dos dies a Barcelona

Dos dies a Barcelona és una novel·la curta escrita per na Caterina Cortès Palmer i publicada per Setzevents dins la col·lecció Accent Obert.

No sóc un gran enamorat de les novel·les romàntiques i de vegades es fa difícil poder fer una crítica d'un escrit d'una persona que coneixes, ni que sigui virtualment, ja que vaig conèixer la Caterina a través del seu bloc, però és el que intentaré fer tot seguit.

La novel·la explica el viatge curt que fa l'Aina, una noia mallorquina a Barcelona. Està en un punt de la seva vida on necessita pensar i passar temps amb ella mateixa. Però el que no s'espera és conèixer algú, un músic de carrer anomenat Roger, amb el que ràpidament es deixarà anar tot descobrint alguns racons de la Ciutat Comtal.

Normalment, les novel·les curtes no em duren gaire temps, però aquesta gairebé la vaig devorar. Si, ho reconec, m'ha agradat aquesta història i m'ha agradat i molt la manera com està escrita i explicada. A més a més, aquelles paraules que només es fan servir a Mallorca fa que et puguis imaginar l'accent fantàstic de l'illa. Ja sabia que la Caterina escrivia bé, però m'ha sorprès molt agradablement la seva manera de narrar una història més llarga que tot el que havia llegit abans d'ella.

Molts ànims, Caterina, i a per la propera...

Cinema de novembre de 2012

Skyfall. El darrer film de la saga Bond és un bon film. Dur a estones, amb un dolent molt dolent (molt bé Bardem, una altra vegada), amb un Craig molt creïble, caigut però amb forces per aixecar-se. La crisi va estar a punt d'acabar amb en Bond, però aquest segueix. Difícil tria, però en un mes gens bo, la millor peli del mes.

En la mente del asesino. Thriller psicològic correcte, on el psicòleg Alex Cross, ja interpretat pel Morgan Freeman molt abans que Tyler Perry, s'enfronta a un criminal en sèrie molt sonat que farà perillar la seva família. Bon paper del Matthew Fox.

Golpe de efecto. Film on Eastwood deixa la direcció al seu ajudant Robert Lorenz i es dedica només a actuar. El millor de la pel·lícula són les gairebé inexistents converses entre pare i filla, els quals han tingut una relació complicada al llarg de la seva vida. Amy Adams fa un gran paper. Timberlake, correcte només.

Que se levanten los muertos

 

Que se levanten los muertos és una novel·la de l'escriptora Fred Vargas. Està publicada per Punto de lectura, cedida per Siruela.

A París, tres joves historiadors, fracassats, entren a viure a un cassalot abandonat. Des d'allà observaran els veïns i coneixeran uns quants personatges relacionats entre ells que els acceptaran com a part del veinatge.

A poc a poc, comença a morir i desaparéixer gent i els tres nois, amb l'ajut d'un vell policia jubilat, intentaran esbrinar què passa.

Novel·la força entretinguda. No havia llegit res de l'autora, però caldrà buscar-ne alguna cosa més.

Cinema d'octubre de 2012

• El fraude. Richard Gere és un magnat amb una vida perfecta. Però no és or tot el que llueix. La venda de la seva empresa serà el punt culminant de la seva carrera, malgrat petits problemes, una amant que vol més, una dona que sospita, una filla que comença a veure un costat fosc del seu pare que no havia vist abans,... Film força correcte.
•  
• Cosmópolis. Cronenberg i un film estrany, molt estrany. Ni Robert Pattinson va ser capaç de portar públic al cinema. Dues persones en una sala de 204 places. Va costar mantenir els ulls oberts.
•  
• Venganza: Conexión Estambul. Liam Neeson ja va fer una primera part d'aquest film. Ara el pare d'un dels morts vol venjar-se de l'agent retirat. La pel·lícula dóna el mateix que la preqüela. Llàstima que el protagonista no transmet res de res. El millor de la peli, la interpretació de la filla.
•  
• Looper. Film de ciència-ficció on un assassí del 2042 ha de matar-se a ell mateix, enviat des del 2072. Evidentment, no ho farà i el seu jo del futur, el Bruce Willis, escaparà, i s'aniran buscant i enviant missatges. Tot canviant el present (quin dels presents?), canviaran el futur (quins dels futurs?). Film una mica embolicat, però entretingut.
•  
• Argo. Ben Affleck m'agrada cada dia més com a director. Tercera pel·lícula, encara millor que les altres dues, Adiós pequeña adiós i The town. Una trama política i crítica a l'Iran de la fugida del Sha i l'arribada de Jomeini. Produïda pel mateix Affleck i Clooney, ja deixa entreveure les seves cartes. El millor film del mes.
•  

Pasaje al paraíso

Pasaje al paraíso és una novel·la de Michael Connelly. Està protagonitzada pel seu personatge Harry Bosch i és la cinquena de la sèrie.

En aquesta novel·la, el Bosch ha d'investigar l'assassinat d'un productor de pelis porno que sembla tenir relació amb la màfia de Las Vegas. En Bosch viatja a Las Vegas i es retroba amb la dona de la que encara està enamorat, mentre investiga el crim.

No és la que més m'ha agradat de totes les que he llegit del Connelly, però es deixa passar.

Más oscuro que la noche

Más oscuro que la noche és una novel·la de Michael Connelly protagonitzada per Terry McCaleb i Harry Bosch, dos dels protagonistes habituals. Està considerada com la setena novel·la de la sèrie del Harry Bosch.

Bosch i l'agent retirat del FBI McCaleb es troben davant d'una trama amb un criminal en sèrie. Quan es van descobrint pistes, tot condueix que el possible assassí pot ser en Bosch. Aquest haurà de fer tot el possible per demostrar la seva innocència.

Una novel·la entretinguda.

Sinsajo

Sinsajo és el tercer llibre de la saga Los juegos del hambre de la Suzanne Collins, després de Los juegos del hambre i En llamas. Està editat per Círculo de Lectores.
Amb els mateixos protagonistes, la trilogia arriba a la seva fi. La Katniss ha de començar un recorregut pels districtes des del 12, on hi havia viscut i que ha quedat totalment arrasat. Però ràpidament serà rescatada pels rebels, encara que queda molt tocada tant físicament com emocional. Sense estar en bones condicions, haurà de decidir-se per tal de convertir-se en el líder dels rebels.
Dels tres, és el que he trobat més fluix. De totes maneres, es deixa llegir.

Cinema de setembre de 2012

• Total recall (Desafío total). Remake correcte, amb molts canvis, del Desafío total de Verhoeven i Schwarzenegger. Colin Farrell millor que Arnie.

• 

• Mátalos suavemente. Màfia, assassins i humor negre. Una molt bona cinta amb moments delirants. Brad Pitt no se l'acaba de creure. La millor peli del mes.
  

  

• A Roma con amor. Allen explica quatre històries romàntiques a Roma. Amb els seus clixés i els seus tics, m'ha agradat molt. Fotografia molt maca. Penélope està esplèndida, potser recordant a la millor Sophia Loren de la seva època.
  

  

Gente tóxica

Gente tóxica és un llibre del psicòleg argentí Bernardo Stamateas, publicat per Círculo de Lectores, amb llicència d'Ediciones B. El seu preu és d'uns 15 €.

La publicitat del llibre feia pensar que seria alguna cosa interessant, però en llegir-lo, veus que és una barreja entre manual d'autoajuda nord-americà dels 60 i fulletó eclesiàstic dominical.

Al llarg de diferents capítols, l'autor "identifica" els diferents tipus de gent tòxica i dóna alguns consells sobre com aconseguir que no ens afecti el tracte amb ells. Almenys això suposo que era la seva idea. En realitat, el més tòxic no és el llibre sobre la gent tòxica sinó el mateix llibre, que si aconsegueix ser tòxic de veritat. Vaig començar a llegir amb normalitat, però al final he fet una lectura superficial per tal de no intoxicar-me gaire. Totalment prescindible.

Cinema d'agost 2012

• Prometheus. Preqüela del film de Ridley Scott, Alien, filmada pel mateix director. Correcte film de ciència-ficció i aventures. Segons el director explica alguns dels dubtes que quedaven a Alien. 
• 
• Sin rastro. Noia segrestada per assassí en sèrie s'escapa. Ningú se la creu. L'assassí torna per ella i segueix sense ser creguda. Ara ella haurà de prendre la iniciativa. Pel·lícula fluixa.
• 
• La felicidad nunca viene sola. Film francès amb Sophie Marceau, esplèndida, i Gad Elmaleh. Típica comèdia romàntica, previsible però entretinguda. Molt bona la selecció musical.
• 
• El legado de Bourne. Bourne sense Bourne. Acció entretinguda.
•  
• Headhunters. Film nòrdic basat en la novel·la del mateix nom de Jo Nesbo. A estones una mica gore. En un mes fluix, potser el millor film del mes.
• 
• Los mercenarios 2. Les velles glòries no moren mai? Previsible i innecessària. No vaig veure la primera i he caigut amb aquesta. Mai més.
• 

Headhunters

Headhunters és un llibre de Jo Nesbo publicat per Proa dins la col·lecció A tot vent. Val 18 €.

El Roger treballa per una empresa noruega de caçatalents. És el millor en la seva feina i està molt ben pagat. La seva vida és meravellosa, però per tal de mantenir el seu estatus necessita dedicar-se a robar quadres.

Una altra novel·la nòrdica portada al cinema, que vaig veure no fa gaire i em va agradar molt. Com gairebé sempre, el llibre em sembla millor, ja que la pel·lícula deixa de banda alguns detalls importants, com per exemple de l'escena del lavabo. 

No hauríem de comparar dos llenguatges diferents, però ho fem...

Tots els meus secrets, o gairebé

Tots els meus secrets, o gairebé és un llibre sobre el Víctor Amela, escrit pel Víctor Amela i publicat per Ediciones B. El seu preu és d'uns 16,50 €.
El periodista i crític Víctor Amela recull al llarg del llibre 99 canals d'ell mateix, des d'anècdotes conegudes a d'altres que ho eren menys, pensaments, interessos, inquietuds, personatges, llocs,...
Tot amb el seu estil divertit. Si el coneixes i el segueixes a la tele o a la ràdio, quan el llegeixes t'ho arribes a imaginar. Un llibre entretingut sobre un personatge que no deixa la gent indiferent.

L'ombra de l'eunuc

L'ombra de l'eunuc és un llibre de Jaume Cabré publicat per Cercle de Lectors per gentilesa d'Edicions Proa (en la versió que he llegit).
El llibre ens presenta el Miquel Gensana, membre d'una distingida família vinguda a menys, tot explicant la seva vida i les seves relacions, així com la història de la seva família a la Júlia, una companya de feina, mentre estan sopant.
No havia llegit res del Cabré, i el Ricard em va dir que aquest llibre m'agradaria. I així ha estat. L'he trobat apassionant, molt ben escrit, molt ben trenat, amb un ús fantàstic del flaixbac. I la música, i la literatura, i l'art. Un autor a tenir en compte per llegir altres llibres d'ell.

Cinema de juliol de 2012

• Spiderman amazing. Torna l'Spiderman adolescent, amb una barreja dels primers còmics de l'heroi Marvel, això si de forma molt lliure, per fer una pel·lícula interessant. Emma Stone molt creïble com a Gwen Stacy.

• Ellas. Una reportera, Juliette Binoche, ha de fer un article sobre la prostitució. Mitjançant entrevistes amb dues joves que n'exerceixen, va canviant els seus clixés sobre aquest món, alhora que veu que la seva vida no va enlloc. A estones lenta, a estones humorística, dura en breus moments, no cau en la sordidesa. L'ús dels flaix-bacs em va agradar força.

• Qué esperar cuando estás esperando. Comèdia amb la Cameron Diaz i la Jennifer Lopez sobre embarassades. Em semblava que seria pitjor del que va ser. Es deixa veure.

• Elefante blanco. Pel·lícula amb Ricardo Darín com a capellà sobre la vida en un barri marginal argentí on les condicions de vida són duríssimes. Val la pena veure-la.

• El caballero oscuro: La leyenda renace. Tercer i darrer Batman del duet Christopher Nolan / Christian Bale amb un final obert que deixa moltes possibilitats de futur. Malgrat la peli va durar 2 hores i 45 minuts no se'm va fer gens llarga.

• El irlandés. Bona pel·lícula amb un gran Brendan Gleeson. Acció i humor, de vegades una mica irreverent. En un mes que ha hagut cinema interessant, potser la millor pel·lícula, encara que podria triar algunes més.

Cinema de juny de 2012

• La sombra de la traición. Film d'espies i assassins amb Richard Gere, cada dia més crepuscular.  Es deixa veure.

• Men in black 3. Tercera part del film de Will Smith i Tommy Lee Jones. Amb Josh Brolin fent de Jones jove. Entretinguda.

• Hysteria. Metges del XIX. Malalties increïbles ara mateix. La pitjor de totes, la histèria femenina. I un mètode curatiu delirant, un treball manual cansat. Però el metge jove, juntament amb un amic seu, inventarà el primer vibrador elèctric, que aconseguirà facilitar la seva feina en el tractament de la histèria. Curiosa pel·lícula, a estones divertida. La millor peli d'un mes fluix.

Deixa en pau el dimoni

Deixa en pau el dimoni és la tercera novel·la de John Verdon protagonitzada per l'inspector retirat Dave Gurney. Està publicada per Proa dins la col·lecció Beta i val aproximadament 20 €.
En aquesta història, en Guerney és contractat per fer d'assessor d'una noia que està fent una sèrie d'entrevistes a familiars de les víctimes d'un assassí en sèrie que va actuar 10 anys enrera. Però res no serà tan fàcil, i l'inspector començarà a investigar i anirà descobrint una investigació deficient, un assassí molt llest i una sèrie de crims que podria ser molt més gran que la que va començar a investigar.
M'ha agradat la novel·la, és d'aquelles que vas llegint i cada vegada estàs més estona seguida perquè et converteixes en addicte. Per a fans del gènere o pels que heu llegit Sé el que estàs pensant i No obris els ulls.

Ja sóc propietari

Doncs després de tota una vida d'esquivar la compra d'un habitatge, ara sóc propietari d'un immoble.

El Periódico, a la seva edició d'ahir 30 de juny, informava de la notícia. La Generalitat ha venut un immoble al Fons de Pensions dels seus funcionaris, gestionat per Vidacaixa de La Caixa (tu ets l'estrella, parlem-ne?).

Suposo que tot és molt legal, però com a mínim fa pudor que la Generalitat vengui un immoble seu a un fons de pensions dels seus treballadors per 14,5 milions alhora que serà allà com a inquilina durant els propers 15 anys, pagant 1,1 milions d'€ l'any. 

Quin benefici obtè la Generalitat amb aquesta venda? On es traslladaran la Direcció General de Medi Natural i l'Agència de Residus d'aquí a 15 anys? Quin cost tindrà això? Són fugides cap endavant del "nostre" govern? Com recuperarà el fons de pensions els diners invertits en aquest immoble? Hi ha alguna garantia? Aquestes i d'altres preguntes que se'm queden pel cap no crec que tinguin resposta enlloc.

El nostre immoble

En llamas

En llamas és la segona novel·la de la trilogia Los juegos del hambre, escrita per Suzanne Collins. L'edició que tinc està publicada per Círculo de Lectores.

Katniss ha guanyat els 74ns Jocs de la Fam. Pel 75è aniversari, haurà de lluitar una altra vegada, però ara la lluita no serà només per la supervivència, sinó com a símbol involuntari d'una rebel·lió.

M'ha agradat força aquesta segona part. Ara, a esperar que m'arribi la tercera novel·la, Sinsajo.

La confesión

La confesión és una novel·la de John Grisham. La versió que tinc va ser publicada per Círculo de Lectores.

Un cura parla amb un estrany home que li confessa un crim pel qual està acusat i condemnat a mort un jove, a qui li queda poc temps de vida. Al llarg de la novel·la  , hi ha una cursa contra el rellotge per part de tots per intentar salvar la vida d'un innocent.

Una molt bona novel·la, que a estones es converteix en una crítica a com s'obtenen les condemnes i a la pena de mort.