Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 d’agost del 2018

El club de los Superman, de la Carmen Giró



FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL
AUTOR
EDITORIAL
ANY EDICIÓ
2018
DATA COMPRA
Agost 2018
FORMAT
Paper
PREU
16,50 €
GÈNERE
Educació, divulgació
PÀGINES
146
ISBN
978-84-9116-994-9

El llibre parla dels nens i nenes "superdotats", amb talents, els Superman. Al llarg dels capítols, l'autora ens dóna pinzellades de com són i de com pensen, així com també d'algunes de les frases que són capaços d'arribar a dir. Com explica l'autora, el llibre no és un tractat exhaustiu (ja existeixen), sinó divulgatiu i que pugui donar algunes pistes, sobretot als pares, però també a les escoles.

I es queda en la superfície pels que ja tenim una sensibilitat vers aquests alumnes, però compleix la seva funció per tot aquell que li pugui venir de nou. Llibre correcte d'una periodista que en sap del tema del que parla.

dissabte, 24 de setembre del 2016

La ràbia, de la Lolita Bosch



La ràbia és un llibre de la Lolita Bosch, publicat per Ara Llibres. Vaig comprar la versió pel Kindle per 9,49 €.

L'autora explica, fent molt ús del "flashback", com ella va anar a estudiar a un Institut amb un pla d'estudis innovador 30 anys enrere i va patir bullying. Alhora, fa entrevistes a nois i noies que el pateixen actualment. Tots tenen alguna cosa en comú, la ràbia que senten contra tot i contra tothom, començant per ells mateixos.

Vaig llegir la ressenya que va fer la Ramona al seu bloc (Tu mateix llibres) i em va cridar molt l'atenció. Val la pena llegir-lo, especialment si tens fills, si coneixes algun cas o si et dediques al món de l'ensenyament. No et deixa indiferent.

També en parlen a:

dimarts, 16 de juny del 2015

Deures d'estiu

Molt es parla de la conveniència de posar deures d'estiu. No seré jo qui digui si són necessaris o no. Les opinions poden ser molt enfrontades.

Els quaderns i els deures que preparen amb tanta passió els i les mestres ja són prou coneguts. És per això que volia compartir dues coses que corren aquests dies per la xarxa.




dimecres, 8 de maig del 2013

Qui avalua és prou competent?

De vegades la vida té paradoxes. Enguany la prova de Competències bàsiques de llengua catalana tenia un text de l'Emili Teixidor. Teixidor? No, no, segons la prova era Emili Teixidó. 
Vaig pensar que potser era jo qui estava equivocat. Casualment, a l'aula tinc un llibre de l'Emili i, efectivament, el seu cognom acaba amb R. Llavors vaig pensar que potser era un altre autor diferent, però en llegir el títol d'on es va extreure el fragment "Dídac, Berta i la màquina de lligar boira", vaig concloure que era una errada.
Una falta d'ortografia en un quadern que una de les coses que avalua és l'ortografia? De qui va ser l'error? Ningú el va revisar? Ningú es va adonar? Quant ens ha costat aquest quadern amb aquesta falta de tacte per un dels nostres millors escriptors? Hi ha un competent incompetent? Ja veurem... Potser la culpa serà meva per haver vist l'error.

dimarts, 26 de març del 2013

Caos a les aules

Caos a les aules és el darrer llibre de l'Antoni Dalmases, publicat per Angle Editorial. Val uns 17 €.
En Dalmases ens parla de l'actualitat de la situació a l'Educació Secundària, amb tot un seguit de reflexions d'allò que va malament i que fa que el sistema públic educatiu s'estigui desmantellant. No hi ha un únic culpable, però tots els polítics que prenen decisions polítiques poc pensades, els alumnes, els professors i els pares reben la seva ració de culpabilitat.
El llibre és un recull d'històries viscudes, reflexions pròpies, pensaments del propi autor, escrit amb ironia i, de vegades, mala bava. Podràs estar més o menys d'acord amb tot el que es diu, però com a mínim et farà pensar i podràs reconèixer els diferents tipus de personal reflectit a l'obra. No et deixarà indiferent.


divendres, 3 de juny del 2011

INDIGNAT AMB L'ATRI


Normalment no faig servir el bloc per protestar, però avui si que ho faig. Estic indignat. Per molts motius, però avui només parlaré d'un.

Fa un parell de dies van començar a arribar-nos un missatge amenaçador per diferents camins. Contingut del missatge? Si abans del 6 de juny no has mirat si a l'espai del portal ATRI hi surt el DC del teu compte corrent, pots no cobrar la nòmina del mes de juny (per cert, mireu l'horari del portal).


La meva primera impressió va ser que es tractava d'una d'aquelles cadenes que arriben que et diuen que si no.... et passarà... Notava la preocupació dels meus companys i companyes. No sé què és l'ATRI, no he entrat mai, no recordo la contrasenya, sembla que no funciona amb el firefox,...

Ahir vaig intentar entrar al famós portal, fill del nostre "estimat" ÈPOCA i tenia problemes amb la contrasenya o l'usuari, o el generador de contrasenyes. Em vaig preocupar també. I si no podia mirar el p... DC, no el tenia i no cobrava? Ai, ai, ai.

Avui, però, he pogut entrar. M'he "coronat". I he respirat tranquil. El DC era al seu lloc, on havia de ser. Quin descans!!!! Per si no ho sabeu, el DC és un codi matemàtic que es calcula amb una fórmula. Navegant per internet hi ha informació sobre el tema. Ningú es podia ocupar del tema abans de saturar el portal amb moltes peticions de servei al mateix moment?

PERÒ, trobo intolerable que en l'era de la informàtica arribin les notícies així, boca-orella, missatges que venen sense firma, a través de segones o terceres persones. Un missatge important ha d'arribar de forma important. Un assumpte important ha de ser difós de manera important i deixant un termini suficient.

AIXÍ, la primera pensada és que trobo que hi ha personal incompetent en la nostra Administració. I això perquè no vull pensar malament. Imaginem que alguns no troben o posen aquest DC al seu lloc i no cobren la nòmina del juny (paga extra inclosa). Durant uns dies, hi haurà qui s'estalviarà alguns sous o podrà jugar amb els diners de molts treballadors públics. Hi hauria algú content?

DEMANO, a qui correspongui, que difongui el missatge pels canals necessaris per tal que arribi a tothom, que expliqui perquè passa això ARA mateix i que DIMITEIXI qui calgui perquè ha demostrat poca competència informant els treballadors (continuo esperant que només hagi estat això).

UN INDIGNAT QUE NO ÉS UN RASTAFLAUTA



diumenge, 13 de setembre del 2009

L'escola contra el món

L'escola contra el món. L'optimisme és possible és un llibre de Gregorio Luri, publicat per La Campana, amb un preu de 15 €.
Al llarg de l'assaig, Luri ofereix la seva visió sobre l'escola i la societat, com la societat, mestres, alumnes, pares, governants,... tenen punts de vista no sempre coincidents, com l'escola a poc a poc ha renunciat (per diversos motius) a la seva funció, permetre el pas dels infants a adults tot fent-los descobrir el món. I durant el llibre, l'autor parla de problemes, entrabancs, abandonaments i dóna pals a tothom, encara que ell diu que no és un llibre pesimista (veieu sinó el subtítol) i intenta acabar amb optimisme (encara que ho crec que no se'n surt).
Per acabar, un altre llibre que no profunditza en res, que de vegades es perd i que no li veus gaire l'optimisme.