Llegeixo amb
sorpresa que el govern espanyol, a cop de Real Decreto
com moltes altres vegades, i per fer complir les directrius europees en matèria
de propietat intel·lectual, començarà a cobrar un cànon pel prèstec de llibres
que fan les biblioteques públiques.
Buscant informació,
he trobat que aquest cànon l'han de pagar els ajuntaments i que aquest cànon
s'havia d'haver pagat des del 2007 i en realitat gairebé s'estava pagant. En
cap cas, pagaran els
municipis de menys de 5.000 habitants, així com també quedaran exempts el
préstec per a persones amb discapacitats, la consulta de documents in
situ i les biblioteques integrades en les institucions docents del
sistema educatiu espanyol. Només faltaria...
Com es calcula el
cànon? Doncs, és una mica complicat. El reial
decret diu que es miraran dos conceptes, el primer consisteix en 0,05 euros
per cada persona que hagi utilitzat el servei de préstec bibliotecari en
l’últim any mentre que Pel que fa al segon, fins a l’1 de gener del 2016 es
pagaran 0,16 euros per cada obra adquirida per la biblioteca i a partir del
2016 s’aplicaran 0,004 euros per cada títol amb drets d’autor que s’hagi
prestat al llarg de l’any.
Això què vol dir? Que els ajuntaments hauran de pagar
aquests drets d'autor. I, en temps de tantes retallades, poden els ajuntaments
destinar uns diners que no tenen a la cultura? Segons l'Ara, amb
un cas pràctic, l'impost no és gaire gran, una biblioteca de 7500 usuaris i
que hagi adquirit uns 1000 llibres hauria de pagar uns 540 € l'any. A partir de
l'any 2016, en canviar el càlcul, la quantitat pot variar molt segons els
llibres prestats.
Potser la quantitat no és important, però si el fet i
les formes. Si una biblioteca pública val encara més diners del que ja ho fa
ara, els ajuntaments dedicaran fons a mantenir-les? Tindran nous deutes? Es
compraran més llibres? Es renovaran els fets malbé? Potser llavors algun
il·luminat tindrà la genial idea de privatitzar aquest servei pagat per tots
amb els nostres impostos i que el gestioni una empresa externa, adjudicat no se
sap com, la qual farà pagar als usuaris pel seu servei. Com sempre pagar dues
vegades per tal que algú se'n beneficiï. Un altre cop a la cultura.