OCTUBRE DEL 17

Perdoneu el manifest, però avui necessito vomitar una mica. Demà o demà passat seguim amb llibres o cinema...

Sóc català perquè vaig néixer a Barcelona fa 52 anys. Sóc espanyol perquè ho diuen el meu DNI i el meu passaport. Per cert, els tinc caducats des de fa uns dies, estic esperant uns certificats d'empadronament, i cada vegada tinc menys ganes de renovar-los.

No sóc gaire independentista, tot i que en ocasions, visceralment, tinc ganes de marxar d'Espanya. Cada vegada en més ocasions, durant més temps i amb més força.

No, no he votat mai a CiU, PDeCat, JxS i qualsevol altre partit que hagi tingut relació amb Pujol o Mas. Evidentment, tampoc he votat al PP ni a Cs. Mai.

En canvi ells si voten per ajudar-se. El PDeCat ha votat darrerament per ajudar a la majoria simple del PP en el Parlamento Español.

No, no vaig votar el passat 1-O. Penso que les coses haurien d'haver anat d'una altra manera. El Presidente Rajoy s'ha enrocat en el NO. El President Puigdemont s'ha enrocat en el es farà SI o SI.

La població catalana està prenent partit. Diria que hi ha un bloc independentista nombrós, un bloc espanyolista minoritari i un bloc que està al mig o al voltant que té motius molt diversos per veure les coses d'una altra manera.

Els nostres polítics ens van cridar a les urnes. El govern espanyol va enviar les tropes. L'1 d'octubre molta gent volia participar d'una festa democràtica. Uns quants volien impedir-la. I el que va començar amb el festival dels somriures va seguir amb la brutal repressió policial. Al voltant de 800 ferits per les càrregues de la policia nacional i la guardia civil (en minúscules perquè no es mereixen una altra cosa). Culpables? Molts. Polítics, jutges, comandaments policials i els que donen els cops.

Moments després, al dia següent, encara avui 3 d'octubre, hi ha qui nega els fets, qui diu que estan manipulats, que la policia i la guardia civil van actuar impecablement, amb proporcionalitat, de forma proporcionada. ÉS MENTIDA.

La brutalitat de les càrregues ha commocionat la premsa de mig món. Però a alguns mitjans, es menteix, es nega la veritat. Com diu José Luis Muñoz al seu bloc, "La verdad es siempre la primera víctima de la guerra. La mentira se expande como una lacra." I és que els polítics ens estan portant a la guerra. Uns portant forces d'ocupació i uns altres dient que faran SI o SI el que sigui convenient. Quin serà el proper pas? Algun mort als carrers? Els tancs a la Diagonal?

La comunitat internacional no ens està recolzant. Cap estat vol veure com s'independitza una part del seu territori, sobretot si és de les més riques. Per això ràpidament Rajoy ha rebut missatges de França i Alemanya, entre d'altres.

El meu estat és TRIST, PREOCUPAT, EMPRENYAT, CABREJAT.

I no em sento representat pels polítics.

RAJOY menteix.
MILLO i SORAYA. Cinisme increïble.

SÁNCHEZ es mostra tebi.

RIVERA vol més duresa. Més encara?

PUIGDEMONT està agafant un to messiànic molt perillós (no de Messi, sinó de Messies).

I d'altres que ara només pensen en el seu discurs i no es mouen ni una coma del que pensen. Si volem PAU, independents o no, cal NEGOCIAR. I això significa cedir, tothom cedeix en una negociació. No ha de ser una rendició, no ha de ser aniquilar un poble. Ha de ser trobar un punt on ningú guanya, ningú perd. La independència crec que s'aconseguirà en algun moment, però voler córrer tant ens pot portar per un camí perillós.

Què es pot fer? Per començar, deixar sol al PP, encara que crec que Rivera i Arrimadas no estan per això. Moció de censura i fer-lo fora. Nou president i a negociar. I Sr Puigdemont, el mateix, si no és capaç de negociar, pas al costat i potser amb un nou president, es podrà.

Per cert, a molta gent els van partir la cara i van rebre molts cops defensant escoles on havien d'anar a votar polítics que havien convocat el referèndum. M'hauria agradat veure'ls amb el poble del que tant presumeixen, un poble que val molt més que aquests polítics.

I per acabar, després de tot aquest rotllo, NO SÓC EQUIDISTANT, però no vull que se'm compti ni en un lloc ni en un altre. Crec que estic al meu. Defenso la democràcia, rebutjo totalment la violència, espero que la cosa no vagi a pitjor i avui estic de VAGA (per les càrregues brutals de policia i guardia civil del dia 1 d'octubre) o d'ATURADA com es diu ara...

PS: Com sempre, amb respecte tot es pot discutir. Insults i intoleràncies millor que no. Si no t'agrada el que llegeixes ets lliure de deixar de llegir, marxar, eliminar-me con amic,... El nombre d'"amics" en facebook està baixant a poc a poc. Als meus espais publico el que vull i sempre ho intento fer amb respecte...

La complementària i el N.R.C.

El març del 2013 vaig comprar un cotxe, res de luxes, un Peugeot 208. Quan el comprava, l'agent comercial del concessionari em va dir que tenia una subvenció del govern espanyol, mitjançant el Plà PIVE, de 1000 €.

Fa dues setmanes, em va arribar una carta d'Hisenda en la que es comunicava que durant les campanyes 2012/13 havia comprat un cotxe que s'havia beneficiat de l'ajuda del Plà PIVE. Com que aquesta ajuda no està exempta de tributar, es considera que el meu patrimoni va augmentar. Hisenda em recordava que si no havia declarat aquest increment o no havia presentat la declaració complementària corresponent, calia que ho fes.

Vaig anar al meu gestor, em va tranquil·litzar, ja que jo mig em considerava un delinqüent greu, un gran trampós fiscal. Em va dir que presentaríem la complementària i amb això hi hauria prou.

Avui he tornat al gestor, ja que havia de conèixer el veredicte de la complementària. Culpable, vaig defraudar 300 €. Els he anat a pagar a la caixa mitjançant un NRC (número de referència complet), m'han demanat l'anagrama. Ai, ja l'he fet! Sort que als papers que portava sortia. He tornat al gestor per tal que presentés la meva complementària. Fet.

Ja m'acomiadava d'ell i l'he preguntat per la possible multa. M'ha dit que en principi no, però que no m'ho assegurava. JA US DIC QUE SEGUR QUE EM TOCARÀ PAGAR MULTA. En aquest puto país (posa-li el nom que vulguis) és molt més fàcil enfonsar a impostos als petits que perseguir els grossos.

Ara, les meves reflexions:

1. Si el Plà PIVE ha de tributar, per què no fan la retenció en el moment de la compra?

2. O si no la fan, per què no s'informa en el moment de la compra?

3. Des del moment de la compra del cotxe fins que em va arribar el borrador de l'IRPF van més de 15 mesos. Hisenda no sabia que havia comprat un cotxe? Vaig pagant impostos pel cotxe des d'aquell moment. En l'era de la informàtica, no hi ha creuament de dades? No m'ho crec.

4. Quants diners ens costa als paganos tot el conjunt de cartes que s'envien, temps i d'altres per culpa d'aquesta no retenció?

5. Per estalviar-me problemes i temps, he fet els tràmits mitjançant un gestor. Si no t'ho pots permetre, quantes voltes hauries de donar per fer tot aquest paperam?

6. Potser, quan estigui més calmat, em donarà per un relat negre, o d'enigma, o policial, o com surti...

MISTERI A LA IMPRESSORA DE LA BIBLIOTECA

Sempre he escrit, normalment per mi. Però algunes vegades, normalment en moments de cabreig, alguna força interior em dóna l'empenta necessària per compartir. Aquí hi ha una mostra d'un dels darrers moments de cabreig...

MISTERI A LA IMPRESSORA DE LA BIBLIOTECA

No pot ser. Una altra vegada. M'he quedat sense fulls. No tinc gaire tinta. Hi ha tot un reguitzell de fulls orfes escampats pel terra de la biblioteca.

No sé quan va començar tot. Fins fa uns mesos, era una de les impressores mimades de l'escola. Ara no, ja no. M'envien treballs estranys per imprimir, que venen de diferents llocs. I el més estrany, ningú els ve a buscar. I aquests fulls... queden en l'oblit dels ignorants.

He preguntat a d'altres impressores, germanes, cosines, amigues i rivals. No els passa el mateix o ,almenys, no tant com a mi. O sigui que sóc única. Sí, única però maltractada.

Maleïda xarxa. Voldria ser-hi en un domicili particular, amb menys feina, amb impressions controlades, que vindrien només a mi i jo podria tractar-les com cal. Però no pot ser. He d'estar aquí, sola a la biblioteca, connectada a la xarxa d'una escola on hi ha ordinadors per tot arreu, impressores a dojo i tothom pot imprimir des de qualsevol lloc. I em pregunto, per què estic predeterminada en algun lloc on no hauria de ser-hi? Per què ningú ha explicat als possibles usuaris que per imprimir cal triar la impressora on vols imprimir i no només clicar el botó d'impressió? Per què em confonen amb les meves germanes, cosines, amigues o rivals?

Estic preocupada. No sóc feliç. No funciono bé. Qui és aquest? No, si us plau, no, no, ... zzzzzzzzzzz.

NOTA: Aquest va ser el darrer document trobat a la impressora HP LaserJet P1606dn (la de la biblioteca, 2a planta), desconnectada per mal funcionament el 5 de febrer del 2015.

FI

Què volen fer amb la cultura?

Llegeixo amb sorpresa que el govern espanyol, a cop de Real Decreto com moltes altres vegades, i per fer complir les directrius europees en matèria de propietat intel·lectual, començarà a cobrar un cànon pel prèstec de llibres que fan les biblioteques públiques.

Buscant informació, he trobat que aquest cànon l'han de pagar els ajuntaments i que aquest cànon s'havia d'haver pagat des del 2007 i en realitat gairebé s'estava pagant. En cap cas, pagaran els municipis de menys de 5.000 habitants, així com també quedaran exempts el préstec per a persones amb discapacitats, la consulta de documents in situ i les biblioteques integrades en les institucions docents del sistema educatiu espanyol. Només faltaria...

Com es calcula el cànon? Doncs, és una mica complicat. El reial decret diu que es miraran dos conceptes, el primer consisteix en 0,05 euros per cada persona que hagi utilitzat el servei de préstec bibliotecari en l’últim any mentre que Pel que fa al segon, fins a l’1 de gener del 2016 es pagaran 0,16 euros per cada obra adquirida per la biblioteca i a partir del 2016 s’aplicaran 0,004 euros per cada títol amb drets d’autor que s’hagi prestat al llarg de l’any.

Això què vol dir? Que els ajuntaments hauran de pagar aquests drets d'autor. I, en temps de tantes retallades, poden els ajuntaments destinar uns diners que no tenen a la cultura? Segons l'Ara, amb un cas pràctic, l'impost no és gaire gran, una biblioteca de 7500 usuaris i que hagi adquirit uns 1000 llibres hauria de pagar uns 540 € l'any. A partir de l'any 2016, en canviar el càlcul, la quantitat pot variar molt segons els llibres prestats.

Potser la quantitat no és important, però si el fet i les formes. Si una biblioteca pública val encara més diners del que ja ho fa ara, els ajuntaments dedicaran fons a mantenir-les? Tindran nous deutes? Es compraran més llibres? Es renovaran els fets malbé? Potser llavors algun il·luminat tindrà la genial idea de privatitzar aquest servei pagat per tots amb els nostres impostos i que el gestioni una empresa externa, adjudicat no se sap com, la qual farà pagar als usuaris pel seu servei. Com sempre pagar dues vegades per tal que algú se'n beneficiï. Un altre cop a la cultura. 

Coll avall

Coll avall és el segon volum de la sèrie negra de Llibres del Delicte. Està escrit a quatre mans per X. Díaz i M. Martínez i val 11,95 €.

La història és de molta actualitat, amb bancs que estafen els avis, desnonaments, manifestacions de la PAH, suïcidis,... i un perdedor, l'Andreu, que es veu abocat a viure amb tot això. Sort que la seva neboda i un antic amic faran tot el possible per ajudar-lo.

Una novel·la curta d'actualitat. Bona lectura.

No estamos locos

No estamos locos és un llibre d'El Gran Wyoming, publicat per Planeta, amb un preu d'uns 17,50 €.

Amb el seu sentit de l'humor tan característic, el showman parla sobre Espanya i els espanyols, sobre corrupció, xoriços, crisi i altres invents que ens han fet creure per tal que sembli que estem pitjor del que estem i es pugui seguir atacant als drets, llibertats i altres aconseguits al llarg del temps. Com si una gran cospiració ens volgués portar anys enrera. Quants? A on?...

Una visió crítica de la crisi d'una persona que en sap molt més del que diu i que el que diu ho diu de manera que pugui ser dit. Val la pena llegir-lo si tens ganes d'emprenyar-te o si ets un seguidor d'ell.

Qui avalua és prou competent?

De vegades la vida té paradoxes. Enguany la prova de Competències bàsiques de llengua catalana tenia un text de l'Emili Teixidor. Teixidor? No, no, segons la prova era Emili Teixidó. 

Vaig pensar que potser era jo qui estava equivocat. Casualment, a l'aula tinc un llibre de l'Emili i, efectivament, el seu cognom acaba amb R. Llavors vaig pensar que potser era un altre autor diferent, però en llegir el títol d'on es va extreure el fragment "Dídac, Berta i la màquina de lligar boira", vaig concloure que era una errada.

Una falta d'ortografia en un quadern que una de les coses que avalua és l'ortografia? De qui va ser l'error? Ningú el va revisar? Ningú es va adonar? Quant ens ha costat aquest quadern amb aquesta falta de tacte per un dels nostres millors escriptors? Hi ha un competent incompetent? Ja veurem... Potser la culpa serà meva per haver vist l'error.

Ja sóc propietari

Doncs després de tota una vida d'esquivar la compra d'un habitatge, ara sóc propietari d'un immoble.

El Periódico, a la seva edició d'ahir 30 de juny, informava de la notícia. La Generalitat ha venut un immoble al Fons de Pensions dels seus funcionaris, gestionat per Vidacaixa de La Caixa (tu ets l'estrella, parlem-ne?).

Suposo que tot és molt legal, però com a mínim fa pudor que la Generalitat vengui un immoble seu a un fons de pensions dels seus treballadors per 14,5 milions alhora que serà allà com a inquilina durant els propers 15 anys, pagant 1,1 milions d'€ l'any. 

Quin benefici obtè la Generalitat amb aquesta venda? On es traslladaran la Direcció General de Medi Natural i l'Agència de Residus d'aquí a 15 anys? Quin cost tindrà això? Són fugides cap endavant del "nostre" govern? Com recuperarà el fons de pensions els diners invertits en aquest immoble? Hi ha alguna garantia? Aquestes i d'altres preguntes que se'm queden pel cap no crec que tinguin resposta enlloc.

El nostre immoble

INDIGNAT AMB L'ATRI

Normalment no faig servir el bloc per protestar, però avui si que ho faig. Estic indignat. Per molts motius, però avui només parlaré d'un.

Fa un parell de dies van començar a arribar-nos un missatge amenaçador per diferents camins. Contingut del missatge? Si abans del 6 de juny no has mirat si a l'espai del portal ATRI hi surt el DC del teu compte corrent, pots no cobrar la nòmina del mes de juny (per cert, mireu l'horari del portal).

La meva primera impressió va ser que es tractava d'una d'aquelles cadenes que arriben que et diuen que si no.... et passarà... Notava la preocupació dels meus companys i companyes. No sé què és l'ATRI, no he entrat mai, no recordo la contrasenya, sembla que no funciona amb el firefox,...

Ahir vaig intentar entrar al famós portal, fill del nostre "estimat" ÈPOCA i tenia problemes amb la contrasenya o l'usuari, o el generador de contrasenyes. Em vaig preocupar també. I si no podia mirar el p... DC, no el tenia i no cobrava? Ai, ai, ai.

Avui, però, he pogut entrar. M'he "coronat". I he respirat tranquil. El DC era al seu lloc, on havia de ser. Quin descans!!!! Per si no ho sabeu, el DC és un codi matemàtic que es calcula amb una fórmula. Navegant per internet hi ha informació sobre el tema. Ningú es podia ocupar del tema abans de saturar el portal amb moltes peticions de servei al mateix moment?

PERÒ, trobo intolerable que en l'era de la informàtica arribin les notícies així, boca-orella, missatges que venen sense firma, a través de segones o terceres persones. Un missatge important ha d'arribar de forma important. Un assumpte important ha de ser difós de manera important i deixant un termini suficient.

AIXÍ, la primera pensada és que trobo que hi ha personal incompetent en la nostra Administració. I això perquè no vull pensar malament. Imaginem que alguns no troben o posen aquest DC al seu lloc i no cobren la nòmina del juny (paga extra inclosa). Durant uns dies, hi haurà qui s'estalviarà alguns sous o podrà jugar amb els diners de molts treballadors públics. Hi hauria algú content?

DEMANO, a qui correspongui, que difongui el missatge pels canals necessaris per tal que arribi a tothom, que expliqui perquè passa això ARA mateix i que DIMITEIXI qui calgui perquè ha demostrat poca competència informant els treballadors (continuo esperant que només hagi estat això).

UN INDIGNAT QUE NO ÉS UN RASTAFLAUTA