A golpe de micrófono, del Pedro Delgado

FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL	A golpe de micrófono
AUTOR	Pedro Delgado
EDITORIAL	Contra
ANY EDICIÓ	1a: juny 14, novembre 16
DATA COMPRA	Juny, 2017
FORMAT	Kindle
PREU	4,74 €
GÈNERE	Esports
PÀGINES	272
ISBN	978-84-942167-2-5

Pedro Delgado ha sigut un gran ciclista. Ara fa de comentarista a ràdio, premsa i televisió. En aquest llibre explica algunes de les anècdotes més divertides que l'han passat al llarg dels darrers 20 anys comentant les carreres, conduint per carreteres i dormint en tot tipus d'allotjaments, així com algunes reflexions, sobretot relacionades amb el dopatge.

En resum, un llibre força entretingut, per fans de l'esport en general i del ciclisme (sobretot el Tour) en particular. Es demostra que les bicicletes són per l'estiu?

També en parlen a:

• arueda.com.
• Presentació del llibre (Zitasport).
• Ciclismo y lectura.
• El tío del mazo.

Ja sóc propietari

Doncs després de tota una vida d'esquivar la compra d'un habitatge, ara sóc propietari d'un immoble.

El Periódico, a la seva edició d'ahir 30 de juny, informava de la notícia. La Generalitat ha venut un immoble al Fons de Pensions dels seus funcionaris, gestionat per Vidacaixa de La Caixa (tu ets l'estrella, parlem-ne?).

Suposo que tot és molt legal, però com a mínim fa pudor que la Generalitat vengui un immoble seu a un fons de pensions dels seus treballadors per 14,5 milions alhora que serà allà com a inquilina durant els propers 15 anys, pagant 1,1 milions d'€ l'any. 

Quin benefici obtè la Generalitat amb aquesta venda? On es traslladaran la Direcció General de Medi Natural i l'Agència de Residus d'aquí a 15 anys? Quin cost tindrà això? Són fugides cap endavant del "nostre" govern? Com recuperarà el fons de pensions els diners invertits en aquest immoble? Hi ha alguna garantia? Aquestes i d'altres preguntes que se'm queden pel cap no crec que tinguin resposta enlloc.

El nostre immoble

Una mort, una història silenciada

Voldria compartir amb tothom el diferent tractament que l'estan donant a la mort de JA Samaranch alguns dels mitjans de comunicació i poders polítics i econòmics.

A El Periódico es fa un repàs de la seva vida, sobretot a partir de 1980, obviant parts fosques del seu passat bastant proper al 80. A l'edició digital, consultada ara mateix, ja es fa una enquesta sobre si se li ha de dedicar un carrer o no a Barcelona, a part de parlar del funeral, pràcticament de cap d'estat.
A La Vanguardia digital és semblant, però ofereixen Hemeroteca sobre alguns dels moments de la seva vida. Mira que va ser llarga, doncs sembla que va començar al 1980.
Al Públic digital el tractament no és tan important, almenys en aquesta hora, i has de baixar fins la secció d'esports.
A Mundo Deportivo es fa una lloança de la seva vessant esportiva, és clar, és un diari d'esports i no es ficaran amb assumptes importants (com era la frase? ah si, "Això no ven").
Però d'altres mitjans més alternatius ens recorden un Samaranch falangista i franquista, amb fotos i biografia més detallada. Es pot consultar per exemple

Media.cat
Directe.cat, amb un recull de diaris internacionals on si es fan ressó del seu passat.
Vilaweb, amb un article molt complet.


Salutacions
Eloy