El llibre és un recull de xerrades entre el Barack Obama i el Bruce Springsteen en format de pòdcast transcrit. A més a més, té moltes fotografies de gran qualitat, discursos, lletres de cançons, QRs que t'envien a Spotify per tal que escoltis les cançons i d'altres extres més.
Un llibre de gran format adequat a interessats en la història recent nord-americana i en la vida dels dos autors. Un experiment que ha funcionat amb mi.
Born to run són les memòries autobiogràfiques del Bruce Springsteen. L'edició catalana està publicada per Malpaso i val 22,90 €. A més a més, pots descarregar l'e-book tot seguint unes petites instruccions. L'edició digital val 12,99 €. En castellà porta de regal un parell de playlists, està publicat per Literatura Random House i val el mateix que en català, tot i que en algunes llibreries es pot trobar una mica rebaixat.
Al llarg de tres parts (infància i joventut, èxit, família i actualitat) el Bruce explica la seva vida, tant musical com familiar. Des del seu naixement fins ara, passant pel lloc on va néixer i viure de petit, pels seus inicis musicals, els bars i les gires, les anades a Califòrnia, el seu èxit, l'E Street Band, les seves depressions (sorprenent), l'amor, els fills,... Tota una vida
El llibre sorprèn perquè està ben escrit, és directe, dóna detalls que no t'esperes, anècdotes divertides, coneixes fets de la seva vida, amics, família, altres músics,... Imprescindible pels fans del Boss.
Com ha estat habitual durant la gira, Nils Lofgren fa una introducció a l'acordió amb música típica del lloc on toquen. I què va sonar? Los pajaritos.
I Bruce es va marcar uns quants moviments de la popular cançó de María Jesús!!!
A partir d'aquest moment, tres hores de rock, que van començar a tota metxa amb Badlands i van acabar amb Rosalita (era la cançó que vaig estar esperant tota la nit), Dancing in the dark i el Twist and shout típic de la gira. Concert amb moltes cançons populars, molt diferent al que vaig veure al juliol de 2008 al Camp Nou, el qual no el recordo tan rocker.
L'ambient a Foietes va ser fantàstic, amb un públic entregat per complet i amb una banda que sonava força bé (malgrat alguna petita deficiència de so, alguns xiscles,...). A la gespa del camp tot era molt millor, més viu.
Aquest concert m'ha permès, a més a més, conèixer l'irrepetible Benidorm, ciutat turística per excel·lència, on no hi havia gaire cosa interessant per veure. Potser si els parcs temàtics m'agradessin, hi ha cinc molt a prop, entre ells Terra Mítica. També he pogut comprovar com la RENFE, tot i funcionar força bé l'Euromed, triga cinc hores de Barcelona Sants a Alacant. Alguna cosa ha de millorar encara en el sistema radial de ferrocarril que hi ha a Espanya. M'ha cridat molt l'atenció que hi ha els FGV (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana), uns ferrocarrils petits (és com un tramvia), que fan els recorreguts més populars (potser per potenciar els parcs o per alguns obscurs interessos immobiliaris) i que triguen el mateix temps que fa molts anys. Allà no estan gaire contents amb el seu funcionament i envegen les rodalies d'altres llocs, com per exemple Barcelona, o sigui, que no ens queixem tant, jejeje,...
Resumint, ja trobo a faltar al Boss. Fins la propera. I moltes gràcies a tots i totes ;)
Ja tinc les entrades per veure al Boss el proper 30 de juliol a Benidorm. Han passat de ser unes entrades virtuals a unes entrades molt reals. Moltes gràcies ;) Ara toca buscar hotel (ja he mirat alguns) i com baixar fins allà (no tinc ganes de conduir). Mentre, m'entretinc amb aquesta pàgina, que parla sobre totes les novetats sobre el Bruce.
Un lluitador de wrestling, fa espectacles de molt baixa categoria. Després d'un combat molt dur té un infart i ha de retirar-se. Llavors busca posar en ordre una vida que ha estat molt desordenada. Intenta guanyar-se de nou a la seva filla, intenta trobar l'amor d'una stripper i intenta treballar en una feina normal. Però res li sortirà bé i haurà de tornar al ring, a un darrer combat, a l'únic lloc on ell se sent bé.
Molt bé Marisa Tomei. Rourke en el seu paper, fent de Rourke. Gran banda sonora, amb molt de metall i The wrestler de Bruce Springsteen amb els crèdits.
Segons la web Point Blank, el Boss no passarà per Barcelona. Els concerts previstos, encara sense confirmar, seran a Bilbao, Santiago de Compostela, Valladolid, Benidorm i Màlaga. Snif, snif. Per què ens fas això, Bruce?
Sherry darling és la segona cançó de The River, disc de Bruce Springsteen publicat el 1980. És una de les cançons més alegres del disc i de les menys valorades en un disc rodó. Malgrat això és una de les meves favorites i la vull compartir:
