Un altre llibre de la col·lecció De cent en cent. Aquest ens parla sobre la música clàssica. El llibre està estructurat en capítols, que ens expliquen diferents coses bàsiques que hauríem de saber sobre la música clàssica. A més a més, hi ha un llistat de 100 audicions imprescindibles. Hi estic gaudint.
Els capítols són els següents:
De clàssica i no tan clàssica.
De compositors.
De virtuosos i directors.
De sonates i simfonies.
D'instruments.
D'estrenes immortals.
De qüestions pràctiques.
D'auditoris i festivals.
D'obres i obrers.
D'entesos i aficionats.
Val la pena. Un llibre molt divertit, agradable de llegir, amb molta informació i, de propina, el llistat de les 100 audicions. Molt recomanable.
El Renton, el Sick Boy, l'Spud i el Begbie són quatre nois d'Edimburg (potser seria més correcte dir de Leith) que expliquen com són les seves vides, com els tres primers s'introdueixen en el món de la droga dura, l'heroïna, i com van deixar passant els seus somnis per tal de convertir-se en totalment addictes al cavall. A més a més, tot un seguit d'altres personatges, el Swan, l'Alison, el Tommy i els familiars dels protagonistes també ens faran saber les seves experiències en el món de les drogues, com es va forjant un addicte a la droga dura, des del primer tast, el presumpte control que es té sobre l'addicció, fins la total dependència i decadència física i psíquica, on l'únic que importa és aconseguir una dosi per punxar-se. Els intents de rehabilitació no tenen mai èxit. Tota una cultura, No future.
Fa molts anys, a principis dels 90, Trainspotting va ser un llibre que va trencar, amb uns personatges delirants, les seves històries al·lucinants, en un país sense futur per tota una generació. 20 anys més tard, l'autor torna a fer servir aquests personatges i d'altres per tal de saber com van arribar a parar a la situació inicial de la seva òpera prima. És a dir, si Trainspotting va ser el llibre original, Porno, escrit 10 anys més tard, és la seqüela i Skagboys, escrit 20 anys més tard, és la preqüela. Trainspotting, que ja vaig llegir en el seu temps, però que vull rellegir el vaig trobar molt fresc. Skagboys és un llibre molt bo, molt ben escrit, encara que el tema ja no és tan original, però permet conèixer molt millor als protagonistes, que al començament de Trainspotting ja eren uns addictes totals. Si vols entrar en el món d'Irvine Welsh i Trainspotting, pots llegir primer Trainspotting, més fàcil de llegir, seguir per Porno, la seqüela, i deixar Skagboys pel final. O, si vols arriscar-te, seguir la línea temporal dels personatges i començar per Skagboys. Tu decideixes.
Com a complement, les pel·lícules basades en Trainspotting i Porno, així com les seves bandes sonores són molt recomanables.
El llibre és com un true crime sobre l'assassinat de l'Olof Palme. Està dividit en dues parts, la primera són les investigacions que va fer l'Stieg Larsson (si, el de la famosa saga Millenium), mentre que la segona són les investigacions que va fer l'autor, Jan Stocklassa a partir del material de l'arxiu del propi Larsson. Entre les dues parts, es construeixen diferents teories sobre com va anar l'assassinat del Primer Ministre suec, com la pista sud-africana o la de l'extrema dreta.
El llibre no es fa gens pesat, ja que està construït com si fos una novel·la i la lectura és molt amena. Vas passant pàgines desitjant que els investigadors arribin a trobar la solució del crim. Què va passar realment? Potser no ho sabrem mai del tot. O potser d'aquí uns anys, si es desclassifiquen segons quins documents...
El darrer llibre del Nesbo no és del Harry Hole. L'Olav, assassí a sou, fa molt bé la seva feina, però pot ser tendre i compassiu també. Així, s'enamora de la dona a qui ha d'eliminar i s'haurà d'encarregar de matar el seu cap. Però els seus plans no seran gens fàcils i li resultarà molt complicat sortir-se'n amb la seva.
Novel·la curta, que es llegeix ràpidament, amb un personatge molt ben construït (antiheroi a l'ús), una femme fatale molt clàssica, dolents molt dolents, i un desenllaç dur i esperat alhora que inevitable. Barreja que funciona entre el noir nòrdic i la novel·la negra nordamericana més clàssica. Alta literatura? No ho crec, però a mi em diverteix. Suficient per mi.
Los perros de Riga és el segon cas de la sèrie protagonitzada pel Kurt Wallander, policia suec, creat pel Henning Mankell. Un bot amb dos cadàvers és trobat al davant de la costa sueca. Els dos homes, ben vestits, són letons. Un policia letó viatja a Suècia per tal de col·laborar en la investigació. El Wallander, tot navegant entre difícils aigües diplomàtiques, ha de viatjar a la capital de Letònia, Riga, per tal esbrinar qui van ser els dos morts i per què els van assassinar. També haurà d'ajudar a investigar la mort del policia que va anar a Suècia quan van aparèixer els dos cadàvers, alhora que trobarà l'amor una altra vegada, envoltat de conspiracions i lluita per la llibertat.
Aquest llibre m'ha agradat més que el primer, Asesinos sin rostro. He trobat la trama més elaborada i un cas més rodó. El personatge és genial. La família del protagonista, així com els seus col·laboradors habituals, en aquest llibre, no tenen tanta importància. Seguiré llegint la sèrie, properament, La leona blanca.
