L'Olivia és una escriptora d'èxiyt. Està casada amb el César, professor universitari, de qui es va enamorar quan era una de les seves estudiants. Junts, van de viatge al Japó, ja que ell ha de participar en un curs de postgrau. Allà, just al costat del seu hotel, es trobaran unes petites mans de dona. Poc després, un cadàver a qui li falten les mans. I el principal sospitós serà el César, pressumpte assassí, que ha confesat el crim. Mentre, l'Olivia començarà una amistat amb un diplomàtic de l'ambaixada espanyola, el Gonzalo. I s'aniran obrint i explicant els seus secrets més íntims.
Una molt bona novel·la, nominada al Premi de Mejor Novela de VLCNegra, que amb l'excusa del crim, s'endinsa en les relacions sentimentals entre els protagonistes, que podríem dir que són tòxiques i poc convencionals, que sembla que es basen en els instints més primaris, passant per una primera fase de simbiosi (els dos membres de la parella reben un benefici), una segona de comensalisme (un dels membres de la parella guanya terreny i aconsegueix un benefici sense perjudicar a l'altra persona) a una darrera fase de parasitisme (on un perjudica seriosament a l'altre). Està narrada, en dos temps, en primera persona per la protagonista, i va del final al principi. M'ha agradat molt el component metaliterari que té. Ha sigut la darrera novel·la que hem llegit pel club de lectura. Vam tenir l'oportunitat de xerrar amb l'autora, una xerrada on vam explorar molt en les relacions sentimentals, i que va ser molt i molt profitosa.
També en parlen a: